Barcelona, 1964.<\/p>\n
Continuador d’una activitat de m\u00e9s de vuitanta anys, ha elevat aquesta tradici\u00f3 al reconeixement internacional gr\u00e0cies a obres com les de Tenerife, Montserrat o la Sagrada Fam\u00edlia, amb un alt grau d’innovaci\u00f3 art\u00edstica i tecnol\u00f2gica.
\nDestaca pel seu inter\u00e8s en la creaci\u00f3 d’orgues contemporanis i nous usos per a l’orgue. Dedica molt esfor\u00e7 a la investigaci\u00f3 ac\u00fastica treballant amb universitats europees. \u00c9s un divulgador de l’orgue actual a trav\u00e9s de nombrosos articles i confer\u00e8ncies.<\/p>\n
OR\u00cdGENS
\nNascut a Barcelona i batejat a Collbat\u00f3 l’any 1964, \u00e9s el Mestre Orguener que dirigeix actualment el taller d’orgues a Collbat\u00f3.
\n\u00c9s fill de Gabriel Blancafort i Paris (+2001), mestre orguener de renom internacional, pioner en el redre\u00e7ament del malm\u00e8s panorama organ\u00edstic de la postguerra espanyola, gr\u00e0cies a la reintroducci\u00f3 de l’orgue d’estil barroc i transmissi\u00f3 mec\u00e0nica i la recuperaci\u00f3 de l’ofici d’orguener en la seva vessant artesana i art\u00edstica. M\u00e9s enll\u00e0 de la seva dilatada producci\u00f3, va dur a terme una gran labor d’investigaci\u00f3 musicol\u00f2gica, an\u00e0lisi dels instruments i recerca de documents, accions que van contribuir a reconstruir la hist\u00f2ria del rei dels instruments dins l’\u00e0mbit ib\u00e8ric.
\n\u00c9s fillol de Montserrat Torrent i Serra, l’organista de m\u00e9s renom de l’estat espanyol, protagonista juntament amb Gabriel Blancafort del redre\u00e7ament del malm\u00e8s panorama organ\u00edstic del segle XX, gr\u00e0cies a la reintroducci\u00f3 de m\u00e8todes d’interpretaci\u00f3 musical i d’ensenyament que van normalitzar l’orgue i la formaci\u00f3 dels organistes respecte al nivell dels altres pa\u00efsos centreeuropeus.
\nAlbert-Gregori Blancafort rep aquest segon nom de baptisme per la vinculaci\u00f3 del seu pare amb el pare Gregori Estrada, monjo de Montserrat, gran organista, compositor i music\u00f2leg, que va exercir una gran influ\u00e8ncia en la vocaci\u00f3 orguenera de Gabriel Blancafort, aconsellant-lo entrar als obradors de Can Rogent (1952) i Gonz\u00e1lez a Par\u00eds (1958) i posteriorment amb Albert Blancafort en nombroses converses sobre els instruments, la m\u00fasica, els int\u00e8rprets i l’orgueneria mantingudes d’en\u00e7\u00e0 que es va fer c\u00e0rrec del manteniment regular de l’anterior orgue OESA de la bas\u00edlica de Montserrat.
\nRep el seu nom de baptisme del seu padr\u00ed i oncle Albert, il\u00b7lustre m\u00fasic que va crear i dirigir durant vint-i-cinc anys els cors de RTVE (1958-1970), va dirigir l’orquestra de cambra de la S\u00fcdwest Deutche Rundfunk (SDR) i darrerament va ser director del Cor Nacional d’Espanya. Va ser tamb\u00e9 un compositor reconegut, membre de diverses agrupacions de compositors contemporanis.
\n\u00c9s n\u00e9t de Manuel Blancafort i Rossell\u00f3, reconegut compositor catal\u00e0 que va iniciar la seva traject\u00f2ria a principis del segle XX amb el seu amic \u00edntim, el tamb\u00e9 compositor Frederic Mompou, amb una extensa producci\u00f3 d’obres per a piano, orquestra i instruments de corda.
\nAmb tota aquesta ascend\u00e8ncia familiar i moltes viv\u00e8ncies i situacions que reb\u00e9 durant la seva infantesa, \u00e9s del tot natural que s’inclin\u00e9s professionalment vers l’art de l’orgueneria.<\/p>\n
ELS ORGUES DE COLLBAT\u00d3 1926-2013
\nCollbat\u00f3 \u00e9s el municipi amb una tradici\u00f3 m\u00e9s antiga de tota la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, amb quasi cent anys d’hist\u00f2ria.
\nL’activitat a Collbat\u00f3 es va iniciar l’any 1925 amb l’establiment del primer taller anomenat “\u00d3rganos Nuestra Se\u00f1ora de Montserrat”, fundat per Joan Rogent i dirigit per l’orguener itali\u00e0 Silvio Puggina, etapa que va durar fins la guerra civil.
\nLa segona etapa del taller Rogent comen\u00e7a a la postguerra sota la direcci\u00f3 del deixeble de Puggina, Enrico Ravagliati, contruint instruments d’estil postrom\u00e0ntic i de transmissi\u00f3 pneum\u00e0tica, un model que en aquells moments ja estava en plena decad\u00e8ncia.
\nAquesta etapa dur\u00e0 fins l’any 1963, moment en qu\u00e8 bona part dels membres d’aquest taller es van jubilar, i \u00e9s quan Gabriel Blancafort i Joan Capella funden una nova empresa Blancafort-Capella amb una producci\u00f3 orientada a la reintroducci\u00f3 dels orgues mec\u00e0nics, una tend\u00e8ncia instal\u00b7lada a Europa dues d\u00e8cades abans. Durant aquest per\u00edode es van construir m\u00e9s de cent orgues de nova planta i una vintena de restauracions en instruments d’import\u00e0ncia. Tot plegat, sumat a la decad\u00e8ncia dels altres tallers d’orgueneria, fan que Collbat\u00f3 esdevingu\u00e9s el punt de refer\u00e8ncia de l’orgueneria a l’estat espanyol.
\nPer aquesta ra\u00f3, gran nombre d’aspirants a orguenistes, molts dels quals es van anar establint posteriorment arreu de la geografia peninsular, van trobar a Collbat\u00f3 el seu punt de partida. Noms com Gerhard Grenzing, Josep Maria Arrizabalaga, Federico Acitores, Joaqu\u00edn Lois, Joan Carles Castro, Pere Reny\u00e9s, Joan Baptista D\u00edaz, Francisco Alonso… cadasc\u00fa en major o menor mesura van fer estada i aprenentatge amb Gabriel Blancafort, sent Collbat\u00f3 un punt important en el seu curriculum.<\/p>\n
PRIMERA ETAPA 1982-1989. FORMACI\u00d3
\nLa formaci\u00f3 com a orguener va esdevenir de la manera tradicional, al taller familiar, comen\u00e7ant com a aprenent per anar assolint de mica en mica tots els graus de formaci\u00f3 d’un ofici tan complex i multidisciplinar com \u00e9s l’orgueneria.
\nDespr\u00e9s de realitzar els estudis de batxillerat, l’any 1982 va iniciar un llarg per\u00edode d’aprenentatge passant per totes les seccions que composen l’ofici: la fusteria, els mecanismes, el vent, el muntatge, l’afinaci\u00f3 i harmonitzaci\u00f3 dels tubs, els pl\u00e0nols i la direcci\u00f3 de l’empresa, de la m\u00e0 dels operaris de l’empresa i la del seu pare.
\nPer completar els coneixements adquirits a l’empresa familiar va fer estades als tallers Rieger (\u00c0ustria, 1984) i Johannes Rohlf (Alemanya, 1986).
\nEn aquest primer per\u00edode, va intervenir en nombroses obres com el Monestir de Vallbona de les Monges, la catedral de Val\u00e8ncia, l’esgl\u00e9sia de Vielha, la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Ferran a Madrid, la primera etapa de l’orgue de la Companyia de Jes\u00fas a Val\u00e8ncia, l’esgl\u00e9sia de la Porci\u00fancula a l’Arenal de Palma de Mallorca, la parr\u00f2quia de Palafrugell…<\/p>\n
SEGONA ETAPA 1990-1997. DIRECCI\u00d3
\nL’any 1990 pren la responsabilitat de dotar el taller Blancafort de noves instal\u00b7lacions, acci\u00f3 que culmina el juny de 1991 amb la inauguraci\u00f3 de l’actual taller, amb una cerim\u00f2nia presidida pels pares abats Cassi\u00e0 M. Just i Sebasti\u00e0 Bardolet.
\nEn aquesta etapa pren la responsabilitat de director de construcci\u00f3, es fa c\u00e0rrec dels manteniments i afinacions, i del disseny, primer de peces com teclats, consoles, mecanismes, salmers…, i despr\u00e9s d’instruments sencers. El primer orgue dissenyat per ell \u00e9s l’Auditori Manuel de Falla (Granada, 1994).
\nEs duen a terme obres com l’Auditori Nacional de Madrid (Sala de Cambra), l’esgl\u00e9sia de Ll\u00edvia, segona etapa de l’orgue de la Companyia de Jes\u00fas a Val\u00e8ncia, la catedral de Barcelona, la seu de Mallorca, la catedral de Menorca, els Caputxins de Sarri\u00e0, l’Auditori de Granada, les esgl\u00e9sies de Puigcerd\u00e0, Trinitat de Sabadell, Sant Galderic a Perpiny\u00e0, Sant Lloren\u00e7 a Lleida…<\/p>\n
TERCERA ETAPA 1999-2013. OBRA PR\u00d2PIA
\nL’any 1998, Gabriel Blancafort cedeix la direcci\u00f3 del taller d’orgues al seu fill Albert i s’inicia l’actual etapa del taller d’orgues de Collbat\u00f3.
\nPassa a anomenar-se “Blancafort, Orgueners de Montserrat Societat Limitada”, per la relaci\u00f3 hist\u00f2rica, musical i emocional de la firma amb la santa muntanya.
\nGr\u00e0cies als coneixements adquirits en les seves estades a l’estranger i la millora de la situaci\u00f3 econ\u00f2mica general, s’inicia aquesta etapa a la recerca d’una qualitat m\u00e9s elevada en les construccions, tant pel que fa als materials emprats com a les t\u00e8cniques i dispositius del propi instrument. En aquest per\u00edode, l’orgueneria catalana assoleix els est\u00e0ndards de qualitat europeus.
\nEn l’aspecte musical, el so dels orgues Blancafort va derivant cap un so m\u00e9s rod\u00f3 i potent, sobretot els greus, unes pressions d’aire m\u00e9s altes i unes talles (mides) dels tubs m\u00e9s grans, \u00e9s el pas del so “Gabriel” de car\u00e0cter m\u00e9s neobarroc al so “Albert” amb una influ\u00e8ncia m\u00e9s \u00e0mplia de totes les escoles d’orgueneria.
\nPer altra banda, la jubilaci\u00f3 o mort dels membres de l’equip d’orgueners empeny l’Albert a formar un nou equip d’artesans amb els quals s’han constru\u00eft les seg\u00fcents obres:
\n1999 Auditori A. Kraus, Las Palmas de Gran Can\u00e0ria.
\n2001 Catedral Magistral, Alcal\u00e0 d’Henares.
\n2003 Esgl\u00e9sia de Sant Andreu, la Selva del Camp.
\n2004 ESMUC, Barcelona.
\n2005 Auditori, Tenerife.
\n2006 Esgl\u00e9sia dels Socors, Ciutadella.
\n2007 Catedral de Santa Maria, Castell\u00f3.
\n2010 Bas\u00edlica de Santa Maria, Montserrat.
\n2010 Temple de la Sagrada Fam\u00edlia, Barcelona.
\n2011 Palau G\u00fcell, Barcelona.
\n2012 Esgl\u00e9sia de Sant Joan Baptista, la Pobla de Mafumet.
\n2013 Catedral Metropolitana, Arequipa (Per\u00fa).
\n2014 Monestir, Leyre (Navarra).<\/p>\n
DIFUSI\u00d3 DE L’ORGUENERIA
\nEn el camp de la difusi\u00f3, paral\u00b7lelament a la producci\u00f3 d’instruments, ha participat activament en gran nombre de manifestacions en pro de l’orgue:
\n. Coordinador del monogr\u00e0fic de l’orgue a la revista Ars Sacra n\u00fam. 18 (2001).
\n. Participant a l’exposici\u00f3 Ekumene (Madrid, 2001).
\n. President de l’Associaci\u00f3 d’Orgueners d’Espanya (Acitores-Blancafort-Desmottes-Grenzing-Lois) que va organitzar amb gran \u00e8xit el congr\u00e9s ISO (International Society of Organbuilders), 2006.
\n. Organitzaci\u00f3 del Meeting Innosound sobre la investigaci\u00f3 de l’ac\u00fastica de l’orgue als grans espais com temples i sales de concert. Montserrat, 2009.
\n. Ha donat diverses confer\u00e8ncies sobre l’orgue avanguardista o l’aplicaci\u00f3 dels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics a l’art de l’orgueneria (Toulouse Les Orgues 2002, Sant Sebasti\u00e0 2004, Montserrat 2006, Pamplona 2012).
\n. Ha organitzat actes p\u00fablics d’homenatge a Montserrat Torrent (CSIC, Barcelona 2006) i a Gabriel Blancafort (esgl\u00e9sia de Collbat\u00f3 2002 i 2011).
\n. Va il\u00b7lustrar i llegir el discurs d’ingr\u00e9s (p\u00f2stum) de Gabriel Blancafort a la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts de Barcelona (2002).
\n. Va intervenir activament en la construcci\u00f3 de l’Espai dels Orgueners, centre d’interpretaci\u00f3 de l’ofici d’orguener de l’Ajuntament de Collbat\u00f3 (2012).
\n. D’en\u00e7\u00e0 1998, ha presentat en totes les inauguracions material audiovisual sobre la construcci\u00f3 i el funcionament de l’orgue.
\n. Premi Josep Maria Jujol per la Conservaci\u00f3 del Patrimoni (Molins de Rei 2001).
\n. Premi Sant Josep del gremi de fusters pel millor objecte constru\u00eft en fusta (Terrassa 2010).
\n. Elegit acad\u00e8mic corresponent per Collbat\u00f3 de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 15 de gener de 2014, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero C\u00e8sar Calmell i Piguillem, Leopoldo Gil Nebot, i Joan Antoni Solans i Huguet.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8954","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8954","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8955"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8954"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8954"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}