{"id":8846,"date":"2022-12-19T17:38:18","date_gmt":"2022-12-19T16:38:18","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/delas-franco-jose-luis-de\/"},"modified":"2022-12-19T17:38:18","modified_gmt":"2022-12-19T16:38:18","slug":"delas-franco-jose-luis-de","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/delas-franco-jose-luis-de\/","title":{"rendered":"Del\u00e1s Franco, Jos\u00e9 Luis de"},"content":{"rendered":"<p>Nascut a Barcelona el 28 de mar\u00e7 de 1928 i mort a Bornheim-Hersel (Alemanya) el 21 de setembre de 2018.<br \/>\nEstudi\u00e0 Viol\u00ed i Teoria al Conservatori Superior i, al mateix temps, Dret a la Universitat de la seva ciutat natal. El 1949 es trasllad\u00e0 a Munic per ampliar estudis i ingress\u00e0 a la Musikhochschule, a les classes de Viol\u00ed i Composici\u00f3. Particip\u00e0 tamb\u00e9 de manera activa en un curs sobre m\u00fasica atonal i dodecaf\u00f2nica, impartit per Ernst Krenek. Dos anys m\u00e9s tard continu\u00e0 els estudis de composici\u00f3, i tamb\u00e9 de direcci\u00f3 d&#8217;orquestra, al prestigi\u00f3s Musikseminar d&#8217;H. von Waltershausen, te\u00f2ric musical, director i compositor que havia estat president de l&#8217;Acad\u00e8mia de Belles Arts i M\u00fasica a Munic, fins que els nazis l&#8217;expulsaren el 1933.<\/p>\n<p>Per a Del\u00e1s fou molt important, en aquella \u00e8poca d&#8217;estudis a Munic, con\u00e8ixer i fer amistat amb el compositor Karl Amadeus Hartmann, home de gran integritat i que havia estat decididament anti-nazi. Hartmann fund\u00e0 durant aquells anys el cicle &#8220;M\u00fasica Viva&#8221; i als concerts s&#8217;hi podien escoltar les obres m\u00e9s significatives de l&#8217;escola serial i, en general, de la m\u00fasica m\u00e9s avan\u00e7ada.<\/p>\n<p>El 1954 torn\u00e0 a Espanya i, dos anys m\u00e9s tard, dirig\u00ed diversos concerts al capdavant de l&#8217;Orquestra Simf\u00f2nica de Bilbao. En un d&#8217;ells present\u00e0, com a primera audici\u00f3 a Espanya, la &#8220;Quarta Simfonia&#8221; de Hartmann. Poc despr\u00e9s tingu\u00e9 la possibilitat de dirigir a Barcelona -en concerts privats a casa de l&#8217;industrial Bartomeu- obres de Luigi Nono, Karlheinz Stockhausen i altres compositors serials i aleatoris. El 1957 decid\u00ed abandonar Espanya, principalment a causa del seu rebuig al r\u00e8gim franquista. Despr\u00e9s d&#8217;una \u00e8poca dif\u00edcil aconsegu\u00ed instal\u00b7lar-se el 1960 a Col\u00f2nia i establ\u00ed contactes amb la R\u00e0dio WDR, centre de la m\u00fasica m\u00e9s progressiva, tant instrumental com electr\u00f2nica.<\/p>\n<p>El 1964, el director de la secci\u00f3 de m\u00fasica contempor\u00e0nia d&#8217;aquella emissora li encarreg\u00e0 escriure una pe\u00e7a per a conjunt instrumental i cinta. L&#8217;estren\u00e0 el 1965 al Tinell de Barcelona dins els concerts &#8220;M\u00fasica abierta&#8221;. Bruno Maderna, que sent\u00ed per casualitat la gravaci\u00f3, decid\u00ed dirigir-la com a primera audici\u00f3 alemanya als cursos de Darmstadt de 1965.<\/p>\n<p>De 1968 a 1970 treball\u00e0 com a col\u00b7laborador a l&#8217;Institut de Sonologia de la Universitat holandesa d&#8217;Utrecht i realitz\u00e0 diverses obres electroac\u00fastiques.<\/p>\n<p>Novament a Alemanya comen\u00e7\u00e0 l&#8217;activitat docent: teoria i composici\u00f3 al Conservatori de Col\u00f2nia i, el 1981, es feu c\u00e0rrec durant uns anys de la classe d&#8217;improvisaci\u00f3 a la secci\u00f3 de m\u00fasica de la Universitat de Bonn.<\/p>\n<p>Reb\u00e9 el Premi Nacional de M\u00fasica el 1995 i el CDMC organitz\u00e0 un concert monogr\u00e0fic amb les seves obres a l&#8217;Auditori Nacional.<\/p>\n<p>De 1993 a 2005 enseny\u00e0 composici\u00f3 a la denominada &#8220;Aula de m\u00fasica&#8221; de la Universitat d&#8217;Alcal\u00e1 de Henares.<\/p>\n<p>Al febrer de 2008 el CDMC li dedic\u00e0 -amb motiu dels seus 80 anys- un concert monogr\u00e0fic, amb peces de 1965 a 2008. El concert tingu\u00e9 lloc a l'&#8221;Auditorio 400&#8243; de Madrid i fou dirigit per Arturo Tamayo.<\/p>\n<p>Elegit acad\u00e8mic corresponent per Col\u00f2nia (Alemanya) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de mar\u00e7 de 2005, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Bonastre i Bertran, Joan Guinjoan i Gispert, i Josep Maria Mestres i Quadreny.<\/p>\n<p>OBRES PRINCIPALS<\/p>\n<p>Peces per a cinta (material concret i electr\u00f2nic):<br \/>\n. &#8220;Textes&#8221; (1967)<br \/>\n. &#8220;Nubes&#8221; (1969)<br \/>\n. &#8220;Aube&#8221; (1971)<br \/>\n. &#8220;Klangobjekte&#8221; (1971)<\/p>\n<p>Veu i piano:<br \/>\n. &#8220;Tres canciones&#8221; (A. Machado) (1964)<br \/>\n. &#8220;Nach den Gebeten&#8221; (R. M. Rilke) (1947)<br \/>\n. &#8220;Alrededor de la copa del \u00e1rbol alto&#8221; (J. R. Jim\u00e9nez) (1952)<\/p>\n<p>Veu i conjunts instrumentals:<br \/>\n. &#8220;Sue\u00f1o, muerte, hermanos m\u00edos&#8221; veu, cl, vl, vcl (J. R. Jim\u00e9nez) (1954)<br \/>\n. &#8220;Frons&#8221;, text de l&#8217;autor, utilitzant sis idiomes com a &#8220;collage&#8221; fon\u00e8tic (1972)<\/p>\n<p>Piano sol:<br \/>\n. &#8220;Borders&#8221; (1963)<br \/>\n. &#8220;Noticia&#8221; (1967)<br \/>\n. &#8220;Octubre 66&#8221; (1967)<br \/>\n. &#8220;Outremer clair et fonc\u00e9&#8221; (1971)<\/p>\n<p>Arpa sola:<br \/>\n. &#8220;Obraz&#8221; (1965)<\/p>\n<p>Conjunts instrumentals:<br \/>\n. &#8220;Imago&#8221; (1964)<br \/>\n. &#8220;Eilanden&#8221; (1968)<br \/>\n. &#8220;Cinco sellos&#8221; (1972)<br \/>\n. &#8220;Conjuntos&#8221; (1976)<br \/>\n. &#8220;Denkbild &#8211; Kurze Schatten&#8221; &#8220;Reflexiones sobre Walter Benjamin&#8221; (1977)<br \/>\n. &#8220;Relato&#8221; (1979)<br \/>\n. &#8220;Tres nocturnos&#8221; (1981)<br \/>\n. &#8220;Otras secuencias&#8221; I, II (1982)<br \/>\n. &#8220;S\u00edmbolos del sonar&#8221; (1990)<br \/>\n. &#8220;Reflexiones&#8221; (1992)<br \/>\n. &#8220;Quadrant \u00e9 cel&#8221; (versi\u00f3 definitiva) (2005)<br \/>\n. &#8220;Annotationes&#8221; (2003)<br \/>\n. &#8220;Dos lugares&#8221; (2008)<\/p>\n<p>Obres per a orquestra:<br \/>\n. &#8220;Concetti&#8221; m\u00fasica per a Gesualdo di Venosa (1975)<br \/>\n. &#8220;Memoria&#8221; per a orquestra, cor i soprano (1977)<br \/>\n. &#8220;Les paroles et l&#8217;air&#8221; (1986)<br \/>\n. &#8220;Concierto para violoncelo y orquesta&#8221; (1987)<br \/>\n. &#8220;Episodios en el recuerdo y comentario interior&#8221; (1993)<br \/>\n. &#8220;Al sonoro cristal, al cristal mudo&#8221; (1994)<br \/>\n. &#8220;Textos&#8221; (1995)<br \/>\n. &#8220;Umbra vitae&#8221; (1998)<br \/>\n. &#8220;L&#8217;image&#8221; per a violoncel i orquestra (2002)<\/p>\n<p>BIBLIOGRAFIA<br \/>\n&#8220;Musik-Konzepte&#8221;, Editorial Text und Kritik, Munich, 1992. Traducci\u00f3 al castell\u00e0 i amb ampliaci\u00f3 d&#8217;exemples i articles; Aula de M\u00fasica, Universitat d&#8217;Alcal\u00e1 de Henares (2001).<\/p>\n<p>Vegeu angl\u00e8s<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8846","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8846","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8847"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8846"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8846"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}