Elegit acad\u00e8mic corresponent per Sant Petersburg (R\u00fassia) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de setembre de 2001, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Jordi Bonet i Armengol, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Leopoldo Gil Nebot. <\/p>\n
Doctor arquitecte per l’Institut Estatal Acad\u00e8mic de Pintura, Escultura i Arquitectura \u201cI. E. Repin\u201d de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts de R\u00fassia a Sant Petersburg (1992) i doctor en hist\u00f2ria de l’art per la Universitat Estatal de Sant Petersburg (2007). <\/p>\n
Nasqu\u00e9 en una fam\u00edlia peterburguesa el 1959, curs\u00e0 estudis a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat Estatal d’Arquitectura i Construcci\u00f3 de Sant Petersburg (1977-1983) i doctorat a l’Institut Estatal Acad\u00e8mic de Pintura, Escultura i Arquitectura \u201cI. E. Repin\u201d de Sant Petersburg (1986-1990). Les seves obres de gr\u00e0fica foren exposades en diverses mostres d’art. <\/p>\n
Fund\u00e0 i dirig\u00ed la \u201cGaleria de l’Art Contemporani-91\u201d (Moscou, 1991-1998). Fou nomenat secretari cient\u00edfic de la Uni\u00f3 d’Artistes de R\u00fassia (Mosc\u00fa, 1998-2002). \u00c9s investigador titular de l’Institut de Teoria i Hist\u00f2ria de les Arts de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts de R\u00fassia i de l’Institut de Teoria d’Arquitectura i Urbanisme de l’Acad\u00e8mia d’Arquitectura a Mosc\u00fa. \u00c9s membre del Col\u00b7legi Oficial d’Arquitectes de Mosc\u00fa i de la Uni\u00f3 d’Artistes de R\u00fassia. Organitza congressos d’hist\u00f2ria de l’art a Sant Petersburg, participa en congressos d’historiadors de l’art i imparteix confer\u00e8ncies a R\u00fassia i a Europa. <\/p>\n
Es dedica principalment a l’estudi de l’art historicista de finals del segle XVIII \u2013 primera meitat del segle XX. <\/p>\n
\u00c9s autor dels llibres:
\n. \u201cPatrons d’arquitectura medieval russa. Segles XI al XV\u201d (Ed. Institut Estatal Acad\u00e8mic de Pintura, Escultura i Arquitectura \u201cI. E. Repin\u201d, Sant Petersburg, 1992);
\n. \u201cHist\u00f2ria d’arquitectura russa\u201d (Ed. \u201cStroyizdat\u201d, Sant Petersburg, 1994, en col\u00b7laboraci\u00f3);
\n. \u201cMoscou. Paisatges d’arquitectura\u201d (Ed. \u201cGaleria-91\u201d, Moscou, 1997);
\n. \u201cNicolay Sultanov\u201d (Ed. \u201cBlanc i Negre\u201d, Sant Petersburg, 2003);
\n. \u201cEstil neobizant\u00ed en arquitectura russa. Segona meitat del segle XIX \u2013 principis del XX\u201d (Ed. \u201cLiki Rossii\u201d, Sant Petersburg, 2005);
\n. \u201cArt historicista i enc\u00e0rrec estatal. Segona meitat del segle XIX \u2013 principis del segle XX\u201d (Ed. \u201cSovpadeniye\u201d, Moscou, 2008);
\n. \u201cNikolay Vladimirovich Sultanov. Retrat d’un arquitecte d’\u00e8poca historicista\u201d (Ed. \u201cLiki Rossii\u201d, Sant Petersburg, 2009);
\n. \u201cPoder i monument. Monuments als sobirans russos i europeus. 1881-1914\u201d (Ed. \u201cLiki Rossii\u201d, Sant Petersburg, 2011). <\/p>\n
Fou comissari de diverses exposicions, entre les recents: \u00abImatges del m\u00f3n div\u00ed. L’icona russa i la col\u00b7lecci\u00f3 Museu Desert de Les Palmes\u00bb (Val\u00e8ncia, 2008) i “La m\u00fasica i les arts a la R\u00fassia Medieval” a la “VII Setmana Internacional de M\u00fasica Religiosa” (Val\u00e8ncia, 2009) i altres. <\/p>\n
Publica articles a cat\u00e0legs d’exposicions, entre els quals recentment:
\n. \u00abAnglada-Camarasa a R\u00fassia a trav\u00e9s de la revista Mir Iskusstva (El M\u00f3n de l’Art)\u00bb a \u00abEl m\u00f3n d\u2019Anglada-Camarasa\u00bb (CaixaForum Barcelona, 29 de novembre de 2006 \u2013 18 de mar\u00e7 de 2007. CaixaForum Palma, 5 de maig \u2013 29 de juliol de 2007. Cat\u00e0leg de l’Exposici\u00f3. Ed. Fundaci\u00f3 \u00abLa Caixa\u00bb. Barcelona, 2006, p. 36-43.
\n. Una s\u00e8rie d’articles sobre hist\u00f2ria de l’arquitectura russa: \u00abLa renaissance de l\u2019architecture dans les grands centres de la Russie m\u00e9di\u00e9vale\u00bb (p. 241-249); \u00abLa renaissance architecturale \u00e0 Moscou aux XIVe et XVe si\u00e8cles\u00bb (p. 323-331); \u00abTradition et modernit\u00e9 dans l\u2019architecture du XVIe si\u00e8cle\u00bb (p. 464-471); \u00abL’architecture du XVII si\u00e8cle: entre pittoresque, attrait baroque et sobri\u00e9t\u00e9 classique\u00bb (p. 560-569) a \u00abSainte Russie. L\u2019art russe des origins a Pierre le Grand\u00bb. Cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3. Par\u00eds. Mus\u00e9e du Louvre, 5 mar\u00e7 – 24 maig 2010. Ed. Mus\u00e9e du Louvre; Somogy editions d\u2019art. Par\u00eds, 2010. <\/p>\n
Entre m\u00e9s de 120 articles publicats a R\u00fassia, Espanya, Fran\u00e7a, It\u00e0lia i S\u00e8rbia, destaquen:
\n– \u201cTradici\u00f3 bizantina i arquitectura russa de finals del segle X – principis del XII\u201d \/\/ Orient antic i medieval. Tom II. Ed. Institut d’Estudis Orientals de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de la URSS. Moscou, 1988, p. 319-340 (en rus).
\n– \u201cHistoriografia del mecenatge en arquitectura medieval russa. Segles X-XV\u201d \/\/ Cultura Material d’Orient. Tom II. Ed. Institut d’Estudis Orientals de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de la URSS. Moscou, 1988, p. 274-294 (en rus).
\n– Editor: \u201cCent anys d’estudi de l’arquitectura russa\u201d. Ed. Institut de Pintura, Escultura i Arquitectura “I. E. Repin” de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts de R\u00fassia (Sant Petersburg, 1995) amb els articles: \u201cPrincipals per\u00edodes de l’estudi d’arquitectura medieval russa\u201d (p. 8-16) i \u201cTradici\u00f3 historiogr\u00e0fica en l’estudi de l’arquitectura medieval russa\u201d (p. 16-22) (en rus).
\n– \u201cImatges de l’Antic Egipte en arquitectura de Sant Petersburg\u201d \/\/ Historicisme Art\u00edstic. Ed. El Ermitage, 1996, p. 16-21 (en rus).
\n– \u201cN. V. Sultanov com a mestre de l”estil neomedieval rus’ en joieria. 1883-1904\u201d \/\/ \u201cL’art de la joieria i cultura material\u201d. Tom VIII. Ed. El Ermitage, 2001, p. 109-116 (en rus).
\n– \u201cN. Sultanov i l’emperador Alexandre III. Segons els diaris de l’arquitecte: 1889 \u2013 1895\u201d \/\/ Lectures dedicades a V. Mavrodin. Ed. Universitat Estatal de Sant Petersburg, 2002. p. 217-224 (en rus).
\n– \u201cR\u00fassia recupera la mem\u00f2ria dels seus Zars\u201d i \u201cLa capital dels Romanov fa 300 anys\u201d (ambd\u00f3s a “Espa\u00f1a Real”. Madrid, n\u00fam. 16, 2002, p. 34-35 i n\u00fam. 20, 2004, p. 36-37).
\n– \u201cKremlins de R\u00fassia i l’obra de N. Sultanov\u201d \/\/ Kremlins de R\u00fassia. Tom XV. Moscou. Ed. \u201cMuseus Estatals de Kremlin de Moscou\u201d, 2003, p. 441-481 (en rus).
\n– \u201cPersonalitat de N. P. Kondakov en correspond\u00e8ncia de S. D. Sheremetev i N. V. Sultanov\u201d (p. 155-182); \u201cComit\u00e8 d’Icones. Cartes de S. D. Sheremetev i K. K. Romanov\u201d (p. 183-192); \u201cArquitectura de Bizanci a l’obra de N. P. Kondakov (p. 233-239)\u201d \/\/ \u201cM\u00f3n de Kondakov. Publicacions. Articles. Cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3\u201d. Moscou. Ed. Museu Hist\u00f2ric Estatal, 2004 (en rus).
\n– \u201cN. Sultanov i el gran duc Sergei Aleksandrovic. 1883-1904\u201d \/\/ Revista de la Universitat de Sant Petersburg, n\u00fam. 3, 2006, p. 180-190 (en rus).
\n– \u201cL\u2019art catal\u00e0 vist des de Sant Petersburg\u201d \/\/ Revista de Catalunya, n\u00fam. 245. Nova etapa. Desembre 2008, p. 53-93.
\n– \u201cInfluencia de la arquitectura medieval catalana en los arquitectos ochocentistas de San Petersburgo\u201d \/\/ Butllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. XXII. Barcelona, 2009, p. 55-64.
\n. \u201cProyecto de Antonio Cerveto (Tortosa) en el Concurso Internacional de San Petersburgo. Un gran \u00e9xito de la escuela art\u00edstica catalana\u201d \/\/ Recerca. Tortosa, 2010, p. 265-286.
\n. \u201cIl monumento pubblico russo agli inizi del novecento. Gli scultori e gli incarici pubblichi\u201d \/\/ Architettura dell\u2019Eclettismo. Il rapporto tra l\u2019architettura e le arti (1930-1960). Liguori Editore. Napoli, 2010, p. 287-390. <\/p>\n
Obtingu\u00e9 diplomes de la Uni\u00f3 d’Arquitectes de R\u00fassia per les millors publicacions sobre arquitectura el 1996, 1998, 2000 i 2002; medalla i diploma de la Fundaci\u00f3 \u201cMetropolit\u00e0 Macari\u201d de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies de R\u00fassia, Patriarcat de Moscou i Ajuntament de Moscou (2005); medalla d’or de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts de R\u00fassia (2007). A R\u00fassia \u00e9s membre corresponent de l’Acad\u00e8mia de Belles Arts (Moscou) i de l’Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts Pere Primer (Sant Petersburg). <\/p>\n
Forma part de tribunals de tesis doctorals de l’Institut de Teoria d’Arquitectura i Urbanisme de l’Acad\u00e8mia d’Arquitectura (Moscou) i de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Facultat d’Hist\u00f2ria).<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8812","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8813"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}