Nasqu\u00e9 a Churriana de la Vega (Granada), el 19 de setembre de 1948.
\nInici\u00e0 els seus estudis musicals al Seminari Menor de Granada (1959) amb Jos\u00e9 Casta\u00f1eda i Juan Alfonso Garc\u00eda i al Conservatori de M\u00fasica de C\u00f2rdova amb Joaqu\u00edn Reyes Cabrera i Rafael Quero, ampliant-los al de Madrid amb Juli\u00e1n L\u00f3pez Gimeno, Manuel Carra, Federido Sope\u00f1a, Gerardo Gombau, Francisco Cal\u00e9s i Antonio Barrera Maraver, entre d’altres, obtenint el t\u00edtol superior de m\u00fasica el 1973.
\nEl 1969 finalitz\u00e0 la llicenciatura en filosofia i lletres (secci\u00f3 filosofia) a la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas (Santander i Madrid), i el 1970 la llicenciatura en filosofia pura a la Universitat Complutense (Madrid). Una beca d'”Ajuda a la formaci\u00f3 de personal investigador)” (1972-1975) li permet\u00e9 prosseguir la seva especialitzaci\u00f3 musicol\u00f2gica a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC de Barcelona amb el professor Miquel Querol, sota la direcci\u00f3 del qual realitz\u00e0 la seva tesi doctoral sobre “Las ideas musicales del P. Feijoo y la pol\u00e9mica que suscitaron: or\u00edgenes e influencias”, defensada el 1975 al departament d’art de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, obtenint la m\u00e0xima qualificaci\u00f3 i el Premi Extraordinari de Doctorat. Aquell mateix any se li conced\u00ed el Primer Premi Nacional del “Concurs Permanent de Composici\u00f3 i Investigaci\u00f3 Musical” del Ministeri d’Educaci\u00f3, en la seva primera edici\u00f3 (BOE de 26.12.1975) i fou becat per la Fundaci\u00f3 Juan March, per a qui realitz\u00e0 una \u00e0mplia investigaci\u00f3 sobre la vida i obres del compositor Sebasti\u00e1n Dur\u00f3n (1660-1716).
\nAmpli\u00e0 la seva formaci\u00f3 musical gr\u00e0cies a nombroses beques que li permeteren assistir a cursos a l’Acad\u00e8mia Chigiana de Siena (It\u00e0lia), M\u00fasica a Compostel\u00b7la, cursos de Pedagogia Musical Ata\u00falfo Argenta (Castro Urdiales) i cursos Manuel de Falla del Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa de Granada, entre altres.<\/p>\n
Activitat docent
\nLa seva intensa activitat docent s’inici\u00e0 com a professor encarregat de curs i posteriorment adjunt inter\u00ed d’Hist\u00f2ria de la M\u00fasica a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (1973-1978), adjunt inter\u00ed d’Hist\u00f2ria de la M\u00fasica a la Universitat de M\u00e0laga (1978-1982), catedr\u00e0tic numerari d’Hist\u00f2ria de la M\u00fasica dels Conservatoris de M\u00e0laga (1978-1983) i Granada (1983-1984), professor adjunt numerari (posteriorment titular) d’Hist\u00f2ria de la M\u00fasica de les Universitats de M\u00e0laga (1983) i Granada (1983-1988) i, finalment, com a catedr\u00e0tic de Musicologia d’aquesta universitat des de l’any 1988.
\nA Granada propos\u00e0 i gestion\u00e0 la creaci\u00f3 del t\u00edtol de “Llicenciat en Geografia i Hist\u00f2ria: Hist\u00f2ria de l’Art – Musicologia”, titulaci\u00f3 que comen\u00e7\u00e0 a impartir el curs acad\u00e8mic 1990-1991, gestionant i contribuint a l’aprovaci\u00f3 del nou t\u00edtol d’\u00e0mbit estatal de “Llicenciat en Hist\u00f2ria i Ci\u00e8ncies de la M\u00fasica” (BOE del 02.06.1995) que finalment substitu\u00ed l’antiga titulaci\u00f3 de la Universitat de Granada al curs acad\u00e8mic 1995-1996 i de l’ensenyament de les quals n’\u00e9s coordinador, aix\u00ed com del Programa Erasmus-S\u00f2crates en qu\u00e8 participen les universitats de Lisboa, Par\u00eds VIII Saint Denis, Berl\u00edn, Insbruk, Cardiff, Mil\u00e0 i Ven\u00e8cia, entre d’altres.<\/p>\n
Activitat investigadora
\nLa seva activitat investigadora s’ha centrat en la m\u00fasica espanyola del renaixement al segle XX, en especial els segles XVII i XVIII i en all\u00f2 relacionat amb la hist\u00f2ria de la m\u00fasica a Andalusia, des de l’antiguetat fins als nostres dies. La teoria i el pensament musical espanyol, el teatre musical espanyol dels segles XVII i XVIII, aix\u00ed com la m\u00fasica espanyola per a piano dels segles XVIII-XX (investigaci\u00f3 aquesta que realitza en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la pianista Gloria Emparan) s\u00f3n els camps en qu\u00e8 se centren les seves majors aportacions, que queden reflectides a la seva bibliografia.<\/p>\n
Gesti\u00f3 musical
\nJuntament amb la seva activitat docent i investigadora, ha realitzat una \u00e0mplia tasca en la gesti\u00f3 musical, que s’inici\u00e0 a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona col\u00b7laborant amb el Dr. Francesc Bonastre en la programaci\u00f3 i posada en marxa dels estudis de Musicologia d’aquella universitat, aix\u00ed com en el projecte de creaci\u00f3 de l’Institut Universitari d’Investigaci\u00f3 Musical “Ricart Matas”.
\nA la Universitat de M\u00e0laga es cre\u00e0 a proposta seva la c\u00e0tedra d’Extensi\u00f3 Musical “Rafael Mitjana” (1978-1979), recuperant per a la cultura andalusa el nom de l’il\u00b7lustre music\u00f2leg malagueny i organitzant durant cinc anys (1978-1982) cursos, cicles de recitals, confer\u00e8ncies i concerts.
\nA Granada es feu c\u00e0rrec el 1982 de la c\u00e0tedra d’Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria “Manuel de Falla” de la Universitat, que regent\u00e0 fins el 1996, prosseguint amb la programaci\u00f3 de cicles did\u00e0ctics de recitals, confer\u00e8ncies, concerts i cursos, amb especial atenci\u00f3 a la m\u00fasica i m\u00fasics andalusos.
\nEl 1984 fou nomenat per Javier Solana, llavors Ministre de Cultura, director del Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa de Granada, c\u00e0rrec que exerc\u00ed fins el 1988, revitalitzant aquest festival -\u00fanic de l’Estat- amb una programaci\u00f3 en la qual combin\u00e0 aportacions internacionals, nacionals i andaluses, amb especial preocupaci\u00f3 per la recuperaci\u00f3 del patrimoni musical espanyol i per la m\u00fasica del segle XX. Fou igualment director del curs “Manuel de Falla”, integrat al Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa de Granada durant onze edicions (1985-1995), en les quals han passat centenars de professionals de tot el m\u00f3n, amb especial dedicaci\u00f3 a la m\u00fasica iberoamericana, espanyola i andalusa.
\nDes de 1985 \u00e9s president del jurat del Concurs Internacional de Guitarra “Andr\u00e9s Segovia”, a proposta de l’eminent guitarrista, certamen que es desenvolupa anualment a Almu\u00f1\u00e9car-La Herradura (Granada) amb la finalitat d’honorar la mem\u00f2ria d’Andr\u00e9s Segovia, promocionar la guitarra i promoure noves obres per a guitarra, a partir del certamen paral\u00b7lel de composici\u00f3 musical d’obres per a guitarra que es cre\u00e0 a partir de la seva proposta.
\n\u00c9s acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Ferran de Madrid. Fou elegit acad\u00e8mic corresponent per Granada de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 20 de desembre de 2000, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Bonastre i Bertran, Joan Guinjoan i Gispert, i Cec\u00edlia Colien Honegger. Ha estat vocal del Consell de la M\u00fasica del Ministeri de Cultura i vocal del Consell de Programaci\u00f3 de l’Orquestra Nacional d’Espanya, entre altres nombrosos c\u00e0rrecs i nomenaments.<\/p>\n
Llibres (autor, coautor)
\n. “El Padre Feijoo y las Ideolog\u00edas Musicales del XVIII en Espa\u00f1a” (Orense: Institut d’Estudis Orensans “Padre Feijoo”, 1976), 400 p\u00e0gs.
\n. “La M\u00fasica del Barroco” (Oviedo: Universitat, 1977). Coautor amb els cap\u00edtols “La \u00d3pera del Barroco” (p\u00e0gs. 87-108) i “La M\u00fasica teatral del siglo XVII espa\u00f1ol” (p\u00e0gs. 125-146).
\n. “Monograf\u00eda de Hilari\u00f3n Eslava” (Pamplona: CSIC, Institut “Pr\u00edncipe de Viana”, 1978). Coautor amb el cap\u00edtol “Hilari\u00f3n Eslava polemista: la pol\u00e9mica en torno a la Historia de la M\u00fasica Espa\u00f1ola” (p\u00e0gs. 265-306).
\n. “‘Sebasti\u00e1n Dur\u00f3n, Jos\u00e9 de Ca\u00f1izares: Salir el Amor del Mundo’, zarzuela en dos jornadas del siglo XVII” (M\u00e0laga: Societat Espanyola de Musicologia, 1979), 114 p\u00e0gs. d’introducci\u00f3 i estudi, m\u00e9s 152 p\u00e0gs. d’edici\u00f3 del text i la m\u00fasica de la sarsuela.
\n. “Gran Enciclopedia de Andaluc\u00eda” (Sevilla: Promocions Culturals Andaluses, 1979). “M\u00fasica culta andaluza” i 34 articles sobre m\u00fasica i m\u00fasics andalusos.
\n. “Historia de Andaluc\u00eda” (Madrid: Planeta, 1981). Coautor del vol. V amb el cap\u00edtol “La M\u00fasica en Andaluc\u00eda hasta el siglo XIX”, p\u00e0gs. 357-468.
\n. “Historia de Andaluc\u00eda” (Madrid-Barcelona: Planeta, 1981). Coautor del vol. VIII amb el cap\u00edtol “La M\u00fasica andaluza en los siglos XIX y XX”, p\u00e0gs. 448-476.
\n. “Los grandes temas de la M\u00fasica” (Barcelona-Madrid: Planeta, 1983). Coautor amb el cap\u00edtol “Fundamentos de la Teor\u00eda Musical”, p\u00e0gs. 1-33.
\n. “Historia de Andaluc\u00eda: La Cultura Andaluza, M\u00fasica y Arte” (Madrid: Planeta, 1984), vol. IX. Coautor amb el cap\u00edtol “La M\u00fasica Andaluza”, p\u00e0gs. 11-150.
\n. “Historia de la M\u00fasica Espa\u00f1ola: Siglo XVIII” (Madrid: Alianza Editorial, 1985), 504 p\u00e0gs.
\n. “Historia de la M\u00fasica Andaluza” (Sevilla: Editorials Andaluses Unides, 1985), 366 p\u00e0gs.
\n. “Domenico Scarlatti en Espa\u00f1a” (Madrid: Ministeri de Cultura, 1985). Coautor amb el cap\u00edtol “Domenico Scarlatti y la M\u00fasica espa\u00f1ola de su tiempo”, p\u00e0gs. 346-371.
\n. “\u00d3rganos de Granada, Ja\u00e9n y M\u00e1laga” (Granada: Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa, 1985). Editor.
\n. “Cuaderno de las obligaciones que deben cumplir los m\u00fasicos de voz, ministriles, y dem\u00e1s instrumentistas de la Capilla de M\u00fasica de esta Santa Iglesia Catedral de M\u00e1laga, seg\u00fan lo que consta de las tablas de su sacrist\u00eda, como lo a\u00f1adido o alterado, seg\u00fan la variedad de los tiempos hasta este a\u00f1o de 1770” (Granada: Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa, 1985). Editor.
\n. “Libro-Programa del XXXIV Festival Internacional de M\u00fasica y Danza de Granada” (Granada: Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa, 1985). Editor.
\n. “Andaluc\u00eda” (Sevilla: Editorials Andaluses Unides, 1986). Coautor amb el cap\u00edtol “La M\u00fasica Culta Andaluza”, p\u00e0gs. 433-457.
\n“Libro-Programa del 35 Festival Internacional de M\u00fasica y Danza de Granada” (Granada: Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa, 1986). Editor.
\n. “Rubinstein y Espa\u00f1a” (Madrid: Fundaci\u00f3 I. Alb\u00e9niz, 1987). Coautor amb el cap\u00edtol “Rubinstein y Andaluc\u00eda”, p\u00e0gs. 115-125.
\n. “Libro-Programa del 36 Festival Internacional de M\u00fasica y Danza de Granada” (Granada: Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa, 1987). Editor.
\n. “El Real Sitio de Aranjuez y el Arte Cortesano del Siglo XVIII” (Madrid: Comunitat de Madrid, 1987). Coautor amb el cap\u00edtol “La M\u00fasica en la Corte espa\u00f1ola en el siglo XVIII”, p\u00e0gs. 181-191.
\n. “Pedro Rabassa, maestro de capilla de la Catedral de Sevilla (siglo XVIII). Gu\u00eda para los principiantes que desean perfeccionarse en la composici\u00f3n de la m\u00fasica” (Barcelona: Universitat Aut\u00f2noma, 1990). Coeditor.
\n. “Nuevos paseos por Granada y sus contornos” (Granada: Caixa General d’Estalvis, 1993), vol. II. Coautor amb el cap\u00edtol “Paseos musicales por Granada”, p\u00e0gs. 123-154.
\n. “Bances Candamo y el teatro musical de su tiempo” (Oviedo: Universitat, 1994). Coautor amb el cap\u00edtol “El teatro musical en la corte de Carlos II y Felipe V: Francisco Bances Candamo y Sebasti\u00e1n Dur\u00f3n”, p\u00e0gs. 95-156.
\n. “Historia de Espa\u00f1a Men\u00e9ndez Pidal”, dirigida per Jos\u00e9 Mar\u00eda Jover Zamora (Madrid: Espasa Calpe, 1999), vol. XXI “La cultura del Renacimiento”. Coautor amb el cap\u00edtol “La M\u00fasica”, p\u00e0gs. 463-574.
\n. “Cat\u00e1logo del Archivo de M\u00fasica de la Catedral de M\u00e1laga” (Granada: C. de Documentaci\u00f3 Musical, en premsa).<\/p>\n
Articles cient\u00edfics
\n. “El m\u00fasico Sebasti\u00e1n Dur\u00f3n: su testamento y muerte. Hacia una posible biograf\u00eda”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXVII, 1973, p\u00e0gs. 163-188.
\n. “El P. Feijoo (1676-1764) y los m\u00fasicos espa\u00f1oles del siglo XVIII”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXVIII-XXIX, 1976, p\u00e0gs. 221-242.
\n. “Un tratado de composici\u00f3n manuscrito (1766) de Antonio Ventura Roel del R\u00edo (siglo XVIII)”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXX, 1977, p\u00e0gs. 109-122.
\n. “Algunos aspectos del Barroco Musical Espa\u00f1ol a trav\u00e9s de la obra te\u00f3rica de Francisco Valls (\u00bf1665?-1747)”, a “Anuario Musical”, Barcelona, XXXI-XXXII, 1979, p\u00e0gs. 157-194.
\n. “El Padre Feijoo y la Est\u00e9tica musical del siglo XVIII”, a “II Simposio sobre el P. Feijoo y su siglo” (Oviedo: Universitat, C\u00e0tedra Feijoo, 1981), p\u00e0gs. 423-441.
\n. “El compositor mallorqu\u00edn Antonio Literes (1673-1747)”, a “Tesoro Sacro Musical”, Madrid, gener-mar\u00e7 1979, n\u00fam. 643, p\u00e0gs. 24-26, m\u00e9s 24 p\u00e0gs. amb la transcripci\u00f3 i edici\u00f3 de la m\u00fasica d'”Ha del r\u00fastico pastor (1710) cantada sola de Reyes con violines y oboes de A. de Literes”.
\n. “La M\u00fasica en la Universidad espa\u00f1ola actual”, a “Primer Encuentro sobre M\u00fasica Antigua Instrumental Espa\u00f1ola” (Saragossa: ed. xerocopiada, 1977), 8 p\u00e0gs.
\n. “Las ideas musicales del P. Feijoo y la pol\u00e9mica que motivaron: or\u00edgenes e influencias” (Barcelona: Universitat Aut\u00f2noma, 1978), 32 p\u00e0gs. Resum de la tesi doctoral.
\n. “Bibliograf\u00eda sobre el siglo XVIII musical espa\u00f1ol”, a “BOCES, Bolet\u00edn del Centro de Estudios del siglo XVIII”, Oviedo, 1978.
\n. “La Historia de la M\u00fasica en los Departamentos de Historia del Arte”, a “Bolet\u00edn de Arte” (M\u00e0laga: Universitat, Departament d’Art, 1980), p\u00e0gs. 131-135.
\n. “El patrimonio musical en Andaluc\u00eda”, a “M\u00fasica en Espa\u00f1a. Bolet\u00edn de Informaci\u00f3n Musical” (Madrid: Ministeri de Cultura, n\u00fam. 9, maig 1980), p\u00e0gs. 28-32.
\n. “M\u00fasica instrumental malague\u00f1a del siglo XVIII para \u00f3rgano y orquesta”, a “Musica en Espa\u00f1a”, n\u00fam. 9, 1981, sa, p\u00e0gs. 21-24.
\n. “Jorge Guill\u00e9n y la M\u00fasica” (M\u00e0laga: Universitat, 1981), 15 p\u00e0gs.
\n. “Diego Ortiz y la m\u00fasica instrumental europea del siglo XVI”, a “M\u00fasica espa\u00f1ola del Renacimiento” (Madrid: Fundaci\u00f3 Juan March, 1981), p\u00e0gs. 74-80.
\n. “Miguel Querol, Music\u00f3logo”, a “Anuario Musical”, Barcelona, 1981, vol. CCCVI, p\u00e0gs. 5-15.
\n. “Miguel Querol”, a “Musicolog\u00eda Hisp\u00e1nica: tres maestros” (Madrid: Fundaci\u00f3 Juan March, 1982), p\u00e0gs. 37-51.
\n. “Miguel Querol Gavald\u00e1 on his 70th Birthday”, a “Inter American Music Review”, vol. V, n\u00fam. 1, 1982.
\n. “Los estudios para piano” (Madrid: Fundaci\u00f3 Juan March, 1984). 35 p\u00e0gs. Coautor.
\n. “La m\u00fasica culta andaluza”, a “A Tempo, Revista de M\u00fasica”, M\u00e0laga, novembre 1983, p\u00e0gs. 14-28.
\n. “El \u00f3rgano y la m\u00fasica para \u00f3rgano en M\u00e1laga y su provincia”, a “El \u00d3rgano Espa\u00f1ol” (Madrid: Universitat Complutense, 1983), p\u00e0gs. 147-154.
\n. “El Patrimonio Musical Andaluz: estado y problemas de investigaci\u00f3n”, a “Cuadernos de Arte de la Universidad de Granada”, Granada, tom XVII, 1985-1986, p\u00e0gs. 263-276.
\n. “La Universidad y la m\u00fasica”, a “A Tempo, Revista de M\u00fasica”, 1989.
\n. “La M\u00fasica en la corte espa\u00f1ola del siglo XVIII”, a “A Tempo, Revista de M\u00fasica”, 1989.
\n. “Los ideales de la Ilustraci\u00f3n en la m\u00fasica espa\u00f1ola”, a “Scherzo”, n\u00fam. 36, 1989.
\n. “El Flamenco, Patrimonio Musical de la Humanidad (Ante el setenta aniversario del ‘Concurso de Cante Jondo'”, a “La Ca\u00f1a, Revista de Flamenco”, hivern 1993, Associaci\u00f3 Cultural Espanya Oberta, p\u00e0gs. 1-20.
\n. “El Instituto Espa\u00f1ol de Musicolog\u00eda y su aportaci\u00f3n al conocimiento del Barroco Musical Espa\u00f1ol: Higinio Angl\u00e9s y Miguel Querol”, a “Anuario Musical”, n\u00fam. 49, Barcelona, 1994, p\u00e0gs. 159-178.
\n. “El proyecto ‘RISM-Espa\u00f1a’: la musicolog\u00eda universitaria en el cincuenta aniversario de la fundaci\u00f3n del Instituto Espa\u00f1ol de Musicolog\u00eda”, a “Anuario Musical”, n\u00fam. 49, Barcelona, 1994, p\u00e0gs. 291-295.
\n. “Cartas de Jorge Guill\u00e9n sobre la M\u00fasica”, a “Cuadernos de Arte de la Universidad de Granada”, Homenatge a Gonzalo Mart\u00edn Tenllado, Granada, 1995.<\/p>\n
Gravacions discogr\u00e0fiques, de r\u00e0dio i audiovisuals (edici\u00f3 discogr\u00e0fica i\/o notes)
\n. Eduardo Oc\u00f3n: obra completa per a piano. Pianista: Gloria Emparan. Ethnos-Emi-Ode\u00f3n, 1982.
\n. Sebasti\u00e1n Dur\u00f3n: “La Guerra de Los Gigantes”. \u00d2pera espanyola. Estudi i transcripci\u00f3 de la m\u00fasica (Madrid: Ministeri de Cultura, 1982). 2 LP.
\n. “La m\u00fasica espa\u00f1ola para tecla del siglo XVIII”. Selecci\u00f3 i comentari. Pablo Cano: Clavec\u00edn. Sonates espanyoles: segle XVIII, ENSAYO, ENY 956.
\n. “La m\u00fasica espa\u00f1ola para tecla del siglo XVIII”. Selecci\u00f3 i comentari. Pablo Cano: Clavec\u00edn, vol. II. ENSAYO, ENY 961.
\n. “La m\u00fasica espa\u00f1ola del siglo XVIII”. S\u00e8rie de 15 programes escrits i seleccionats per a RNE, R\u00e0dio 2.
\n. Antonio Literes (1673-1747) “Cantada de Reyes ‘Ah del r\u00fastico pastor’ (1710)”, a “Barroco, Grupo de M\u00fasica de C\u00e1mara Barroca La Fol\u00eda. Director: Pedro Bonet”. CD Kirios.
\n. Sebasti\u00e1n Dur\u00f3n – Bances Candamo, “El Imposible mayor en amor, le vence Amor”. Sarsuela del segle XVIII. V\u00eddeo gravat per l’Ajuntament d’Avil\u00e8s el 14 de novembre de 1992, amb motiu de la inauguraci\u00f3 del Teatre Palau Vald\u00e9s d’Avil\u00e8s.
\n. “Granada y la M\u00fasica”, autor del gui\u00f3 i assessor musical del programa produ\u00eft per Telesur i Sogefinsa, amb motiu del Campionat del Mundial d’Esqu\u00ed ’96.<\/p>\n
Pr\u00f2legs a llibres d’altres autors
\n. “Pr\u00f3logo” al llibre de Gemma P\u00e9rez Zalduondo, “El Compositor Jos\u00e9 Mu\u00f1oz Molleda: de la generaci\u00f3n del 27 al franquismo” (Almeria: Ed. Z\u00e9jel, 1989), p\u00e0gs. 6-7. Aquest llibre \u00e9s el treball de tesi de llicenciatura de l’autora dirigida per Antonio Mart\u00edn Moreno.
\n. “Pr\u00f3logo” al llibre de Gonzalo Mart\u00edn Tenllado “Eduardo Oc\u00f3n, el Nacionalismo Musical” (M\u00e0laga: Edicions Seyer, 1991), p\u00e0gs. 9-11. Aquest llibre \u00e9s la tesi doctoral de l’autor dirigida per Antonio Mart\u00edn Moreno.
\n. “Pr\u00f3logo” al llibre de Pedro Jim\u00e9nez Cavall\u00e9 “La M\u00fasica en Ja\u00e9n” (Ja\u00e9n: Diputaci\u00f3 Provincial, 1991), p\u00e0gs. 9-10.
\n. “Rafael Mitjana y la Historia de la M\u00fasica en Espa\u00f1a”, pr\u00f2leg a la traducci\u00f3 espanyola de l’obra de Rafael Mitjana “La M\u00fasica en Espa\u00f1a (Arte religioso y Arte profano)” (Madrid: Ministeri de Cultura, Centre de Documentaci\u00f3 Musical, 1993), p\u00e0gs. III-VII.
\n. “Pr\u00f3logo” al llibre de Pilar Ramos L\u00f3pez “La M\u00fasica en la Catedral de Granada en la primera mitad del siglo XVII: Diego de Pontac” (Granada: Diputaci\u00f3, 1994), 2 toms, tom I p\u00e0gs. 9-10. Aquest llibre \u00e9s la tesi doctoral de l’autora dirigida per Antonio Mart\u00edn Moreno.
\n. “La m\u00fasica eclesi\u00e1stica en Espa\u00f1a en el siglo XVIII”, pr\u00f2leg al llibre de Mar\u00eda Gembero Ustarroz “La M\u00fasica en la catedral de Pamplona durante el siglo XVIII” (Pamplona: Govern de Navarra, Departament d’Educaci\u00f3 i Cultura, 1995), 2 toms, tom I p\u00e0gs. 19-22. Aquest llibre \u00e9s la tesi doctoral de l’autora dirigida per Antonio Mart\u00edn Moreno.
\n. “Pr\u00f3logo” al llibre d’Adalberto Mart\u00ednez Solaesa “Los \u00d3rganos de la Catedral de M\u00e1laga” (M\u00e0laga: Universitat, en premsa). Aquest llibre \u00e9s la tesi doctoral de l’autor dirigida per Antonio Mart\u00edn Moreno.<\/p>\n
Bio-bibliografia
\nLes seg\u00fcents publicacions fan refer\u00e8ncia a Antonio Mart\u00edn Moreno i les seves aportacions en el camp de la m\u00fasica:
\n. Chailley, Jacques: “Compendio de Musicolog\u00eda. Directorio bibliogr\u00e1fico de Musicolog\u00eda Espa\u00f1ola por Ismael Fern\u00e1ndez de la Cuesta con la colaboraci\u00f3n de Carlos Mart\u00ednez Gil” (Madrid: Alianza Editorial, 1991), p\u00e0gs. 542-554.
\n. Diversos: “Diccionario de la M\u00fasica” (Madrid: Anaya, 1986), p\u00e0g. 230.
\n. Diversos: “Gran Enciclopedia de Andaluc\u00eda” (Sevilla: Promocions Culturals Andaluses, SA, 1979), tom 5, p\u00e0g. 2393.
\n. Marco, Tom\u00e1s: “Historia de la M\u00fasica espa\u00f1ola: siglo XX” (Madrid: Alianza Editorial, 1989), p\u00e0g. 170.
\n. P\u00e9rez Guti\u00e9rrez, Mariano: “Diccionario de la M\u00fasica y los m\u00fasicos” (Madrid: Istmo, col. Fundamentos, n\u00fam. 28, 1985), tom 2, p\u00e0g. 310.
\n. Zaslaw, Neal, ed.: “The Classical Era” (Londres: McMillan Press, Ltd., 1989), p\u00e0gs. 364-367.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8795","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8795","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8796"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}