Neix a Vega d’Espinareda (Lle\u00f3), el 1943. <\/p>\n
Music\u00f2leg. Estudi\u00e0 a la Universitat d’Oviedo, on es llicenci\u00e0 en Hist\u00f2ria (1971) i obtingu\u00e9 el doctorat (1976). Al Conservatori d’aquesta mateixa ciutat i al Superior de Madrid realitz\u00e0 els estudis de m\u00fasica, rebent el t\u00edtol superior de Piano (1970), titulant-se posteriorment en Armonia, Contrapunt, Fuga i Composici\u00f3 i tancant aquesta etapa el 1978. De 1972 a 1988 exerc\u00ed l’ensenyament a la Universitat d’Oviedo, i d’en\u00e7\u00e0 1988 a la Universitat Complutense de Madrid on \u00e9s catedr\u00e0tic i director de l’Institut Complutense de Ci\u00e8ncies Musicals des de la seva fundaci\u00f3 el 1991. \u00c9s acad\u00e8mic corresponent de les Acad\u00e8mies de Belles Arts de San Fernando de Madrid i de Santa Isabel de Hungr\u00eda de Sevilla.<\/p>\n
Elegit acad\u00e8mic corresponent per Madrid de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de novembre de 1999, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Bonastre i Bertran, Jordi Bonet i Armengol, i Joan Guinjoan i Gispert.<\/p>\n
LA DEDICACI\u00d3 DOCENT
\nL’ensenyament constitueix, sense cap dubte, la seva aut\u00e8ntica vocaci\u00f3. Els inicis en aquesta feina es remonten al curs 1972, com a professor a la Universitat d’Oviedo, on comen\u00e7\u00e0 a impartir mat\u00e8ries d’Hist\u00f2ria de l’Art i la primera assignatura d’Hist\u00f2ria de la M\u00fasica que apareix al pla d’estudis d’aquesta universitat. El 1975 pass\u00e0 a la categoria de professor numerari. Durant els sis anys que van entre 1978 i 1984, don\u00e0 un gran impuls a l’ensenyament de la Hist\u00f2ria de la M\u00fasica dins els estudis d’Art. La seva carrera acad\u00e8mica tamb\u00e9 pass\u00e0 diverses etapes r\u00e0pidament, d’Adjunt a professor Agregat i accedint el 1982 a la primera c\u00e0tedra d’Hist\u00f2ria de la M\u00fasica existent a la universitat espanyola. Durant aquells anys es comen\u00e7\u00e0 a crear a la Universitat d’Oviedo, sense comptar els fons hist\u00f2rics, la que avui \u00e9s una espl\u00e8ndida biblioteca musicol\u00f2gica i, encara m\u00e9s important, comen\u00e7aren a realitzar-se sota la seva direcci\u00f3 diverses tesis doctorals i mem\u00f2ries de llicenciatura.
\nLa concepci\u00f3 de la Hist\u00f2ria de la M\u00fasica que tracta de transmetre als alumnes resulta, d’acord amb les m\u00e9s modernes concepcions, globalitzadora. El 1982 aquests ensenyaments s’emmarcaren en un departament universitari espec\u00edfic, sota la seva direcci\u00f3. Amb tot, el fet m\u00e9s important succe\u00ed el 1984, quan s’aprov\u00e0 el Pla d’Estudis de l’especialitat de Musicologia a la Universitat d’Oviedo, primera d’Espanya i \u00fanica de les seves caracter\u00edstiques durant uns quants anys. D’en\u00e7\u00e0 el curs 1985-86, la Universitat imparteix la nova especialitat de Musicologia que suposa entrar en una altra era, amb la que es pot dir que la m\u00fasica ha tornat a ocupar, tamb\u00e9 a Espanya, el lloc que li correspon, segons la millor tradici\u00f3 universit\u00e0ria.
\nQuan es trasllad\u00e0 a la Universitat Complutense de Madrid, a finals de 1988, deix\u00e0 a Oviedo uns estudis musicol\u00f2gics ben organitzats i amb amplis mitjans i un equip que havia anat aprofundint en l’ensenyament de les mat\u00e8ries musicol\u00f2giques m\u00e9s complexes, capa\u00e7 de treballar coordinadament i de dirigir les noves promocions interessades en aquest tipus d’estudis. En comen\u00e7ar la d\u00e8cada de 1990, project\u00e0 la creaci\u00f3 dels estudis musicol\u00f2gics, en el marc de les noves llicenciatures, a la Universitat Complutense de Madrid, despr\u00e9s de quasi dues d\u00e8cades de permanent magisteri universitari. En aquesta \u00faltima universitat dirigeix la nova especialitat que comen\u00e7\u00e0 en el curs 1997-98.<\/p>\n
LES L\u00cdNIES D’INVESTIGACI\u00d3
\nQuan obtingu\u00e9 el t\u00edtol de doctor, inici\u00e0 algunes investigacions que aborden diversos temes d’art asturi\u00e0. Paral\u00b7lelament -i molt aviat de manera exclusiva- es volc\u00e0 de ple en la investigaci\u00f3 musicol\u00f2gica, que comen\u00e7\u00e0 amb els treballs sobre la m\u00fasica de la catedral d’Oviedo. Malgrat alguns treballs anteriors i posteriors, sobre diversos compositors o \u00e8poques, la seva recerca segueix sent -especialment aquesta \u00faltima- l’obra de refer\u00e8ncia per aproximar-se no nom\u00e9s a la m\u00fasica catedral\u00edcia d’Oviedo, sin\u00f3 tamb\u00e9 al que han estat les l\u00ednies generals de la creaci\u00f3 musical a Ast\u00faries. A m\u00e9s, diversos concerts i gravacions de les seves transcripcions afavoriren la recuperaci\u00f3 real d’algunes obres del patrimoni musical de la catedral d’Oviedo, exemple clar d’una concepci\u00f3 musicol\u00f2gica que va m\u00e9s enll\u00e0 dels nivells erudits i documentalistes, necessaris indubtablement, per centrar-se en la preocupaci\u00f3 per l’estudi i recuperaci\u00f3 del propi fet musical. Els principals autors per ell estudiats, de l’obra dels quals ha realitzat transcripcions, s\u00f3n: Manuel Villaverde, Joaqu\u00edn L\u00e1zaro, Pedro Furi\u00f3, J. P. Centella, Manuel de Ossete, Sim\u00f3n Araya, Manuel de Menc\u00eda i Jos\u00e9 Gargallo. Pr\u00e0cticament per les mateixes dates havia abordat l’estudi de la catedral de Lle\u00f3, publicant el 1978 un cat\u00e0leg amb un ampli estudi preliminar que ha estat molt valorat per alguns music\u00f2legs.
\nEl 1978 i 1979 fou becat a M\u00e8xic per catalogar l’Arxiu Adolfo Salazar, la qual cosa el port\u00e0 a endinsar-se -i en endavant ser\u00e0 una constant- en els problemes de la m\u00fasica espanyola del segle XX, reorientant les seves activitats investigadores cap al m\u00f3n contemporani. Prova d’aix\u00f2 \u00e9s que el 1980, data del seu estudi sobre la m\u00fasica de la catedral d’Oviedo, public\u00e0 una monografia sobre Crist\u00f2bal Halffter, per m\u00e9s endavant aprofundir en l’anomenada Generaci\u00f3 de la Rep\u00fablica i en el segle XIX amb diversos treballs. La d\u00e8cada dels vuitanta suposa un salt qualitatiu molt notable en els seus projectes investigadors. Les l\u00ednies mestres seran: 1. Transcripci\u00f3 i edici\u00f3 del llegat Barbieri, donant sortida a un antic deute de la musicologia espanyola amb un dels seus grans mestres, a m\u00e9s d’excel\u00b7lent m\u00fasic. 2. Nombrosos treballs publicats i dirigits sobre teatre musical espanyol. 3. Investigacions sobre la m\u00fasica espanyola al segle XIX i primera meitat del XX. 4. Direcci\u00f3 del Diccionari de la M\u00fasica Espanyola i Hispanoamericana.
\nCal destacar com a fruit d’aquestes l\u00ednies d’investigaci\u00f3 l’edici\u00f3 del llegat Barbieri, la substancial biografia sobre aquest autor, els seus ja nombrosos treballs d’investigaci\u00f3 sobre la m\u00fasica al segle XIX o la denominada Generaci\u00f3 del 27, tots refer\u00e8ncies b\u00e0siques sobre aquests per\u00edodes. A aquestes aportacions s’hi suma l’assist\u00e8ncia activa a congressos i la col\u00b7laboraci\u00f3 en diverses publicacions.<\/p>\n
L’ACTIVITAT ORGANITZATIVA
\nLes seves tasques d’organitzaci\u00f3 van unides a les dues vertents comentades. La hist\u00f2ria de la musicologia universit\u00e0ria espanyola est\u00e0 molt lligada en els or\u00edgens als aspectes que poden agrupar-se sota el nom d’extensi\u00f3 universit\u00e0ria. A la Universitat d’Oviedo, on l’activitat d’Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria a principis del segle XX constitueix un cap\u00edtol inoblidable, tindr\u00e0 lloc des dels anys seixanta una s\u00e8rie d’activitats musicals els moments de major relleu dels quals estan associats a la seva capacitat organitzativa. Entre aquestes activitats cal citar l’organitzaci\u00f3 de nombrosos cursos de divulgaci\u00f3 musical, juntament amb altres, de nivell m\u00e9s alt, com els Cursos d’Estiu, en els quals intervingueren la pr\u00e0ctica totalitat dels music\u00f2legs universitaris espanyols i un ampli nombre de compositors, havent-se recollit les seves confer\u00e8ncies en diverses publicacions.
\nL’activitat de major trascend\u00e8ncia social ha estat la creaci\u00f3 i direcci\u00f3 d’unes Setmanes de la M\u00fasica, inaugurades el maig de 1975, i que es transformaren a partir del vuit\u00e8 any en el Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa d’Ast\u00faries. En moltes edicions es presentaren estrenes, fruit de les pr\u00f2pies investigacions, i d’any en any s’aconsegu\u00ed un ampli recolzament institucional que convirt\u00ed el Festival en l’aconteixement musical de m\u00e9s empenta de la regi\u00f3. Tot i aix\u00f2, la seva capacitat organitzativa encara qued\u00e0 demostrada en una altra activitat, potser de mennys projecci\u00f3 social que l’anteriorment comentada, per\u00f2 sense cap dubte de major trascend\u00e8ncia cultural com \u00e9s la faceta d’editor, com a fundador, dins el Servei de Publicacions de la Universitat d’Oviedo, de la col\u00b7lecci\u00f3 Ethos\/M\u00fasica, sota la seva direcci\u00f3, i la S\u00e8rie Acad\u00e8mica, codirigida amb A. Medina. Realitats com l’edici\u00f3 de la tesi doctoral de Louis Jambou sobre l’orgue espanyol i les monografies sobre compositors contemporanis, entre altres publicacions majorit\u00e0riament in\u00e8dites i fetes per joves investigadors, mostren clarament la l\u00ednia compromesa d’aquestes col\u00b7leccions, davant les rutin\u00e0ries s\u00e8ries de traduccions que el mercat editorial espanyol ofereix des de fa molts anys.
\nEl darrer gran projecte de coordinaci\u00f3 musicol\u00f2gica \u00e9s el Diccionari de la M\u00fasica Espanyola i Hispanoamericana, projecte que ha coordinat com a director general en la d\u00e8cada dels noranta del segle passat i que ha suposat la m\u00e9s gran aventura musicol\u00f2gica de la hispanitat. Un lloc especial es mereix la creaci\u00f3 de l’Institut Complutense de Ci\u00e8ncies Musicals (ICCMU), adscrit a la Universitat Complutense de Madrid i que, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Societat General d’Autors i Editors (SGAE), el Ministeri de Cultura i la Conselleria d’Educaci\u00f3 i Cultura de la Comunitat de Madrid, idea seva, i Institut que dirigeix d’en\u00e7\u00e0 la seva creaci\u00f3. Est\u00e0 dedicat a la recuperaci\u00f3 del patrimoni musical espanyol, amb les dues col\u00b7leccions “M\u00fasica Hispana-Partitures” i “M\u00fasica Hispana-Textes”, que ja compten amb m\u00e9s de cinquanta volums publicats. En aquest darrer cas s’hi veu una forta dedicaci\u00f3 a la pr\u00f2pia m\u00fasica espanyola, cosa que saldar\u00e0 tamb\u00e9 alguns deutes hist\u00f2rics en relaci\u00f3 amb certs repertoris, abordant tot aix\u00f2 sense perjudici del paper docent de l’Institut on tamb\u00e9 dirigeix un m\u00e0ster en Gesti\u00f3 Cultural.
\nHa contribu\u00eft de forma decidida a la implantaci\u00f3 de les disciplines musicol\u00f2giques en l’\u00e0mbit universitari, restaurant una vinculaci\u00f3 entre la m\u00fasica i la universitat que havia existit durant molts segles. Paral\u00b7lelament, els seus treballs i iniciatives estrictament cient\u00edfiques han suposat, i encara ho suposaran m\u00e9s clarament en el futur perque alguns projectes no han comen\u00e7at a donar fruits plenament, la liquidaci\u00f3 d’errors, tend\u00e8ncies i deutes diversos que la musicologia espanyola havia anat reiterant sense prou dosi de reflexi\u00f3 i de rigor en l’an\u00e0lisi hist\u00f2ric. <\/p>\n
PUBLICACIONS
\nLLIBRES
\n. “El rom\u00e1nico en Asturias: zona oriental”, Salinas, Ast\u00faries, 1977. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Mar\u00eda Cruz Morales Saro.
\n. “La m\u00fasica en el Barroco”, Oviedo, 1977 (coautor).
\n. “El rom\u00e1nico en Asturias: centro y occidente”, Salinas, Ast\u00faries, 1978. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Mar\u00eda Cruz Morales Saro.
\n. “La m\u00fasica en la catedral de Oviedo”, Oviedo, Universitat, 1980.
\n. “Crist\u00f3bal Halffter”, Oviedo, 1980.
\n. “La m\u00fasica en la sociedad europea”, Alianza Editorial, 1983. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Adolfo Salazar.
\n. “Biograf\u00edas y documentos sobre m\u00fasica y m\u00fasicos espa\u00f1oles (Legado Barbieri. vol. I)”, Madrid, Fundaci\u00f3 Banco Exterior, 1986.
\n. “La m\u00fasica en la Generaci\u00f3n del 27”, Madrid, Ministeri de Cultura, 1987.
\n. “Espa\u00f1a en la m\u00fasica de Occidente”, Madrid, 1987, 2 vol. (editor, director i col\u00b7laborador).
\n. “Documentos sobre m\u00fasica espa\u00f1ola y epistolario. (Legado Barbieri. vol. II)”, Madrid, Fundaci\u00f3 Banco Exterior, 1988.
\n. “De M\u00fasica Hispana et Aliis. Miscelanea en honor al Prof. Dr. Jos\u00e9 Lopez-Calo, S. J.”, 2 vol. Santiago de Compostel\u00b7la, 1990 (Coordinador i col\u00b7laborador).
\n. “Francisco Asenjo Barbieri. 1. El hombre y el creador”, Madrid, Ed. ICCMU, 1994.
\n. “Francisco Asenjo Barbieri. 2. Escritos”, Madrid Ed. ICCMU, 1994.
\n. “La m\u00fasica espa\u00f1ola en el siglo XIX”, U. Oviedo, 1995. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Celsa Alonso Gonz\u00e1lez.
\n. “La imagen de nuestros m\u00fasicos. Del siglo de oro a la Edad de Plata”, Madrid, Ed. Autor, 1997.
\n. “Diccionario de la M\u00fasica Espa\u00f1ola e Hispanoamericana”, 10 vol. Madrid, SGAE, 1999-2002. (Director, editor i col\u00b7laborador).
\n. “Historia gr\u00e1fica de la zarzuela: m\u00fasicas para ver”, Madrid, ICCMU, 1999.
\n. “Historia gr\u00e1fica de la zarzuela: del canto y los cantantes”, Madrid, ICCMU, 2000.
\n. “Historia gr\u00e1fica de la zarzuela: los creadores”, Madrid, ICCMU, 2001.
\n. “La \u00f3pera en Espa\u00f1a e Hispanoam\u00e9rica”, Madrid, ICCMU, 2001. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb A. Torrente.
\n. “Cr\u00f3nica de la \u00f3pera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros d\u00edas”. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Luis Carmena Mill\u00e1n i Francisco A. Barbieri. Madrid, ICCMU, 2002.
\n. “Diccionario de la Zarzuela. Espa\u00f1a e Hispanoam\u00e9rica”. 2 vol. Madrid, ICCMU, 2002-2003. (Director, editor i col\u00b7laborador).
\n. “Diccionario de la M\u00fasica Valenciana”. 2 vol. Madrid, SGAE, 2006. (Director, editor i col\u00b7laborador).
\n. “Francisco Asenjo Barbieri: Cr\u00f3nica de la l\u00edrica espa\u00f1ola y Fundaci\u00f3n del Teatro de la Zarzuela, 1839-1863”. Madrid, ICCMU, 2006.<\/p>\n
LLIBRES DE PEDAGOGIA MUSICAL
\n. “M\u00fasica y actividades art\u00edstico-culturales: BUP 1”, Lle\u00f3, Ed. Everest, 1976.
\n. “M\u00fasica i activitats musicals: BUP 1”, Ed. Everest, 1990.
\n. “M\u00fasica y actividades musicales, BUP 1”, Ed. Everest, 1991.
\n. “M\u00fasica i activitats musicals, BUP 1”, Barcelona, Cad\u00ed, 1993.
\n. “M\u00fasica 3: el cam\u00ed fins al barroc: cr\u00e8dit com\u00fa”, Barcelona, Cad\u00ed, 1996.
\n. “M\u00fasica 4: del classicisme als mass media: cr\u00e8dit com\u00fa”, Barcelona, Cad\u00ed, 1996.<\/p>\n
ARTICLES
\n. “Cat\u00e1logo del Archivo de la catedral de Oviedo”, a “AnM”, XXX, 1975, p\u00e0gs. 181-208.
\n. “La iglesia de Santiago de Villaverde: sus pinturas”, a “Bolet\u00edn del Instituto de Estudios Asturianos”, 87, 1976.
\n. “El concepto de folklore”, pr\u00f2leg al llibre “M\u00fasica popular asturiana”, Avil\u00e9s, 1977.
\n. “La relaci\u00f3n entre m\u00fasica y texto en el Renacimiento”, a “Homenaje a Emilio Alarcos”, 1977.
\n. “Los maestros de capilla de la catedral de Oviedo. Siglo XVIII”, MME, Madrid, Ministeri d’Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia, 1977.
\n. “La m\u00fasica impresionista francesa, elementos impresionistas y simbolistas”, Oviedo, departament de Franc\u00e8s, 1977.
\n. “El problema de la relaci\u00f3n entre m\u00fasica y texto en el renacimiento”, a “Estudios ofrecidos a Emilio Alarcos Llorach”. Vol. 2. 1978.
\n. “La m\u00fasica en la catedral de Le\u00f3n, Siglo XVIII”, MME, Madrid, Ministeri d’Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia, 1978.
\n. “La compositora Mar\u00eda Teresa Prieto: del postromanticismo al estructuralismo dodecafonismo”, a “Bolet\u00edn del Instituto de Estudios Asturianos”, Oviedo, 1978.
\n. “La m\u00fasica en la catedral de Le\u00f3n: Maestros del S. XVIII y cat\u00e1logo musical”, a “Archivos Leoneses”, Lle\u00f3, 1980.
\n. “Introducci\u00f3n a la obra hist\u00f3rica de Salazar”, pr\u00f2leg a “La m\u00fasica en la sociedad Europea, vol. I”, Madrid, 1982.
\n. “La cantata de tema profano”, a “Los grandes temas de la m\u00fasica”, Barcelona, Salvat, 1983.
\n. “La Misa en el Siglo XX”, a “Los grandes temas de la m\u00fasica”, Barcelona, Salvat, 1983.
\n. “La Generaci\u00f3n de la Rep\u00fablica o la Edad de Plata de la M\u00fasica Espa\u00f1ola”, Madrid, FM, 1983.
\n. “Notas para una metodolog\u00eda del comentario de la partitura”, Aula Oberta, Oviedo, 1983.
\n. “\u00d3rganos y Organeros en Asturias”, a “Actas del 1er. Congreso de El \u00f3rgano espa\u00f1ol”, U. Complutense de Madrid, 1983.
\n. “Wagner cien a\u00f1os despu\u00e9s”, a “Homenaje a Richard Wagner en el Centenario de su muerte, 1883-93”, Oviedo, Universitat, 1983.
\n. “Wagner y Asturias”, a “Homenaje a Richard Wagner en el Centenario de su muerte, 1883-93”, Oviedo, Universitat, 1983.
\n. “La Rinascita musicale della Seconda Repubblica Spagnola ed il suo progetto per una riorganizzazione della musica. La Generazione della Repubblica”, a “Musica-Realt\u00e1”, Mil\u00e0, 1984.
\n. “Los Per\u00edodos Musicales”, a “Los grandes temas de la m\u00fasica”, Barcelona, Salvat, 1984.
\n. “Adolfo Salazar y el Grupo de la Generaci\u00f3n del 27”, a “Cuadernos de M\u00fasica”, Madrid, 1984.
\n. “Par\u00e1frasis a Crist\u00f3bal Halffter”, a “Nutida Musik”, Estocolm, 1986.
\n. “Presente y futuro de la m\u00fasica en la Universidad espa\u00f1ola”, a “Actas del I Simposio Nacional de M\u00fasica”, Madrid, 1986.
\n. “M\u00fasica y m\u00fasicos de la Generaci\u00f3n del 27. Bases para su interpretaci\u00f3n”, a “35 Festival de Granada”, 1986.
\n. “Musica e musicisti della Generazione del 27. Elementi per un’interpre-tazione”, a “Musica-Realta”, Mil\u00e0, VIII, 1987.
\n. “El Cancionero Musical de Palacio o Cancionero Barbieri: Presencia historica”. Pr\u00f2leg al “Cancionero Musical del Siglo XVIII”, M\u00e0laga, 1987.
\n. “La m\u00fasica espa\u00f1ola hasta 1939, o la restauraci\u00f3n musical”, a “Espa\u00f1a en la m\u00fasica de occidente: actas del congreso internacional celebrado en Salamanca, 29 de octubre-5 de noviembre de 1985, ‘A\u00f1o Europeo de la M\u00fasica'”. Coordinat per Jos\u00e9 L\u00f3pez-Calo, Ismael Fern\u00e1ndez de la Cuesta i Emilio Casares Rodicio. Vol. 2. 1987.
\n. “Manuel de Falla y los m\u00fasicos de la Generaci\u00f3n del 27”, a “Actas del Simposio Manuel de Falla”, Ven\u00e8cia, 1988.
\n. “Las relaciones musicales entre Espa\u00f1a y los Pa\u00edses Bajos a trav\u00e9s de los investigadores del siglo XIX”, a “Actas de Europalia”. Revue Belge de Musicologie, 1988.
\n. “El Dr. Jos\u00e9 L\u00f3pez-Calo: trayectoria vital y musicol\u00f3gica”, a “Miscel\u00e1nea en honor al Dr. L\u00f3pez-Calo”, Santiago, 1990.
\n. “La Generazione del \u201927, o la musica intorno a Lorca”, a “Federico Garc\u00eda Lorca nella musica contemporanea”, Mil\u00e0, 1990.
\n. “Rinaldo en las \u00f3peras de Haendel”, a “Rinaldo” de Haendel, Teatre de la Zarzuela, 1991.
\n. “Adolfo Salazar o el esp\u00edritu regeneracionista de la m\u00fasica espa\u00f1ola”, a “Cuadernos de M\u00fasica”, Madrid, 1992.
\n. “El Lorca m\u00fasico”, La Ca\u00f1a, 1992.
\n. “M\u00fasica Francesa en la hora espa\u00f1ola. Cr\u00f3nica de encuentros”, Teatre de la Zarzuela, 1992.
\n. “Robinson y el arte de los Bufos”, a “Madrid. Capital Europea de la cultura”, Teatre de Madrid, 1992.
\n. “La Musicolog\u00eda actual en la M\u00fasica Hispanoamericana”, a “Im\u00e1genes de la m\u00fasica iberoamericana”, Santander, Fundaci\u00f3 Alb\u00e9niz, 1992.
\n. “El Teatro de los Bufos o una crisis en el teatro l\u00edrico del XIX espa\u00f1ol”, AnM, 48, 1993.
\n. “Situaci\u00f3n, historia y problem\u00e1tica de los fondos de la Zarzuela”, a “Actas del Congreso sobre La Zarzuela”, Madrid, Caixa d’Estalvis, 1993.
\n. “El caf\u00e9 concierto en Espa\u00f1a”, a “Tiempo y espacio en el arte: homenaje al profesor Antonio Bonet Correa. Vol. 2”, U. Complutense de Madrid, 1994.
\n“Barbieri cien a\u00f1os despu\u00e9s. El compositor y su entorno”, a “Homenaje a Emilio Arrieta y Corera y Francisco Asenjo Barbieri”, Madrid, SGAE, 1994.
\n. “Cat\u00e1logo de la obra de Francisco Asenjo Barbieri “, a “Homenaje a Emilio Arrieta y Corera y Francisco Asenjo Barbieri”, Madrid, SGAE, 1994.
\n. “Los fondos del archivo l\u00edrico de la Sociedad General de Autores de Espa\u00f1a”, a “Teatro L\u00edrico, 1. Partituras. Archivo de Madrid”, Madrid, SGAE, 1994.
\n. “La m\u00fasica del siglo XIX. Conceptos fundamentales”, a “La m\u00fasica espa\u00f1ola en el siglo XIX”, U. Oviedo, 1995.
\n. “La cr\u00edtica musical en el XIX espa\u00f1ol. Panorama general”, a “La m\u00fasica espa\u00f1ola en el siglo XIX”, U. Oviedo, 1995.
\n. “La Zarzuela: Il g\u00e9nero Bufo. Il g\u00e9nero chico. Derivazioni del g\u00e9nero chico: il genero infimo, il Variet\u00e0 e l\u00b4Operetta”, a “Musica in scena. Storia dello specttacolo musicale, vol. IV”, Tor\u00ed, UTET, 1995.
\n. “L\u00b4Opera in Spagna dal 1730 ai nostri Giorni”, a “Musica in scena. Storia dello specttacolo musicale, vol. III”, Tor\u00ed, UTET, 1995.
\n. “Oscar Espl\u00e1 y la m\u00fasica espa\u00f1ola de su tiempo”, a “Sociedad, arte y cultura en la obra de Oscar Espl\u00e1”, Madrid, INAEM, 1996.
\n. “Pedrell, Barbieri y la restauraci\u00f3n musical espa\u00f1ola”, a “Recerca Musicol\u00f2gica, XI-XII”, UAB, 1996.
\n. “Historia del teatro de Bufos, 1866-1881. Cr\u00f3nica y dramaturgia”, a “Cuadernos de M\u00fasica Iberoamericana, vol. 2-3”, Madrid, 1997.
\n. “Bibliograf\u00eda sistem\u00e1tica de la zarzuela en los siglos XIX y XX”, a “Cuadernos de M\u00fasica Iberoamericana, vol. 2-3”, Madrid, 1997.
\n. “Joaqu\u00edn Gasca: ‘Un m\u00fasico olvidado de la Generaci\u00f3n del 27′”, a “Cuadernos de M\u00fasica Iberoamericana, vol. 4”, Madrid, 1998.
\n. “Memoria de reencuentro: La m\u00fasica en la universidad”, a “Miscel\u00b7l\u00e0nia Oriol Martorell”. 1998.
\n. “Teatro musical: zarzuela, tonadilla, \u00f3pera, revista…”, a “Historia de los espect\u00e1culos en Espa\u00f1a”. Coordinat per Andr\u00e9s Amor\u00f3s i Jos\u00e9 Mar\u00eda D\u00edez Borque. 1999.
\n. “El Diccionario de la M\u00fasica Espa\u00f1ola e Iberoamericana”, a “Actas: ponencias espa\u00f1olas e iberoamericanas”. 1999.
\n. “La sociedad Nacional de M\u00fasica y el asociacionismo musical espa\u00f1ol”, a “Cuadernos de M\u00fasica Iberoamericana, vol. 8-9”, Madrid, 2001.
\n. “La creaci\u00f3n oper\u00edstica en Espa\u00f1a. Premisas para la interpretaci\u00f3n de un patrimonio”, a “La \u00f3pera en Espa\u00f1a e Hispanoam\u00e9rica: una creaci\u00f3n propia. Madrid, 29.XI-3.XII de 1999”. Coordinat per \u00c1lvaro Torrente i Emilio Casares Rodicio. Vol. 1. 2001.
\n. “La Generaci\u00f3n del 27 revisitada”, a “M\u00fasica espa\u00f1ola entre dos guerras, 1914-1945”. Coordinat per Emilio Casares Rodicio i Javier Su\u00e1rez Pajares. 2002.
\n. “El teatro musical en Espa\u00f1a (1800-1939)”, a “Historia del teatro espa\u00f1ol”. Coordinat per Javier Huerta Calvo. Vol. 2. 2003.
\n. “Rossini: la recepci\u00f3n de su obra en Espa\u00f1a”, a “Cuadernos de M\u00fasica Iberoamericana, vol. 10”, Madrid, 2005.
\n. “Manuel Garc\u00eda, compositor l\u00edrico”, a “Manuel Garc\u00eda: de la tonadilla esc\u00e9nica a la \u00f3pera espa\u00f1ola (1775-1832)”. Coordinat per Alberto Romero Ferrer i Andr\u00e9s Meng\u00edbar. 2006.
\n. “Ram\u00f3n Carnicer. Elena e Constantino. Introducci\u00f3n”, a “Ram\u00f3n Carnicer. Elena e Constantino”. Madrid. ICCMU. 2005-2006.
\n. “Luis Garc\u00eda Iberni. Perfiles de una trayectoria vital y musicol\u00f3gica”, a “Delantera de para\u00edso: estudios en homenaje a Luis G. Iberni”. Coordinat per Celsa Alonso Gonz\u00e1lez, Carmen Julia Guti\u00e9rrez i Javier Su\u00e1rez Pajares. 2008.
\n. “El Ram\u00f3n Carnicer l\u00edrico. La etapa madrile\u00f1a”, a “Ram\u00f3n Carnicer. Actes de les Jordades d’estudi. T\u00e0rrega, 2005”. Natan Estudios. T\u00e0rrega. 2008.
\n. “Una est\u00e9tica de compromiso [Rodolfo Halfter]”, a “M\u00fasicas Actuales. Ideas b\u00e1sicas para una teor\u00eda”. Editor Jes\u00fas Villa Rojo. Fundaci\u00f3 Bilbao Bizkaia Kutxa. Bilbao. 2008.
\n. “La m\u00fasica en torno a la Guerra de la Independencia. El teatro l\u00edrico en el Madrid Napole\u00f3nico (1808-1813)”, a “El nacimiento de la Espa\u00f1a Contempor\u00e1nea”. Instituto de Espa\u00f1a. Madrid. 2008.
\n. “Perfil bio-bibliogr\u00e1fico del profesor Jos\u00e9 Pe\u00f1\u00edn Cach\u00f3n. In memoriam”, a “Cuadernos de M\u00fasica Iberoamericana, vol 16”, Madrid, 2009.
\n. “La correspondencia entre el compositor valenciano Jos\u00e9 Melchor Gomis y Santiago Masarnau (1826-1836), a “Miscel\u00e1nea musical en homenaje a Joseph Climent”. Instituto de Espa\u00f1a. Madrid. 2009. P\u00e0g. 55-129.
\n. “Creaci\u00f3n y vida oper\u00edstica en la Espa\u00f1a de finales del siglo XVIII”, a “Los siete mundos de Vicente Mart\u00edn y Soler”. Institut Valenci\u00e0 de la M\u00fasica. Val\u00e8ncia. 2010.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8783","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8783","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8784"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8783"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8783"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}