{"id":8729,"date":"2022-12-19T17:38:03","date_gmt":"2022-12-19T16:38:03","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/trenc-ballester-eliseu\/"},"modified":"2022-12-19T17:38:03","modified_gmt":"2022-12-19T16:38:03","slug":"trenc-ballester-eliseu","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/trenc-ballester-eliseu\/","title":{"rendered":"Trenc Ballester, Eliseu"},"content":{"rendered":"

Va n\u00e9ixer a Maz\u00e8res, a l\u2019Ari\u00e8ge, el 1944 i viu a Par\u00eds. \u00c9s fill d\u2019exiliats de la Franja de Ponent, motiu pel qual la seva llengua materna va ser el catal\u00e0, que es conserv\u00e0 viu a la seva fam\u00edlia.
\nEs llicenci\u00e0 en Lletres d\u2019espanyol a la Sorbona el 1968 i obtingu\u00e9 la Ma\u00eetrise d\u2019espanyol. C2 de catal\u00e0 a la mateixa Universitat el 1970. Present\u00e0 la tesi de 3\u00e8me cycle d\u2019Estudis Ib\u00e8rics “Les Arts Graphiques de l\u2019\u00e9poque moderniste \u00e0 Barcelone”, sota la direcci\u00f3 del Professeur Paul Guinard, a la universitat PARIS III el 1974, tesi que posteriorment li seria publicada a Barcelona, editada pel Gremi d\u2019Ind\u00fastries Gr\u00e0fiques, en doble edici\u00f3 catalana i castellana, llibre que des d\u2019aleshores ha esdevingut cl\u00e0ssic en aquesta mat\u00e8ria.
\nVa viure uns anys a Barcelona, on la seva assist\u00e8ncia als cursos per a estrangers de l\u2019IEC li desvetll\u00e0 un inter\u00e8s especial per la seva cultura familiar. Aqu\u00ed va ser Professor de franc\u00e8s i de traducci\u00f3 (espanyol-franc\u00e8s) a la EUTI “Escola Universit\u00e0ria de Traductors-Int\u00e8rprets\u201d de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, entre el 1972 i el 1977, i esdevingu\u00e9 secretari general de l\u2019escola el 1976-1977.
\nEs llicenci\u00e0 en Hist\u00f2ria de l\u2019Art i d\u2019Arqueologia a la universitat de PARIS IV el 1980, i aquell any va col\u00b7laborar amb el naixent Mus\u00e9e du XIX\u00e8me si\u00e8cle d\u2019Orsay, a Par\u00eds, en l\u2019\u00e0mbit del cat\u00e0leg de la pintura espanyola. Entre el setembre de 1980 i el setembre de 1983 va \u00e9sser membre de la Secci\u00f3 Cient\u00edfica de la \u201cCasa Vel\u00e0zquez” de Madrid, amb resid\u00e8ncia a Barcelona, on fou un dels organitzadors del “Col\u00b7loqui Internacional del Modernisme” del 1983, i editor de les actes (1988).
\nEntre el 1984 i el 1987 fou professor a tres Liceus de Fran\u00e7a, fins que el 1987 esdevingu\u00e9 “Ma\u00eetre de conf\u00e9rences” a la Universit\u00e9 de Haute-Bretagne, RENNES 2, fins el 1991, en que pass\u00e0 -tamb\u00e9 com a “Ma\u00eetre de conf\u00e9rences”- a la Universit\u00e9 de la Sorbonne-Nouvelle, PARIS III, fins el 1996. Aquest any guany\u00e0 el c\u00e0rrec de Professeur d\u2019espanyol a la Universit\u00e9 de Reims Champagne-Ardenne, on encara exerceix el seu magisteri.
\nMalgrat que el seu professorat \u00e9s d\u2019espanyol, el seu camp principal de recerca \u00e9s la hist\u00f2ria de l\u2019art catal\u00e0 dels segles XIX i XX, amb un inter\u00e8s particular per les arts gr\u00e0fiques (gravat, arts del llibre, cartell, publicitat impresa), el Modernisme catal\u00e0, les relacions entre la literatura i l\u2019art del Simbolisme i les relacions art\u00edstiques entre Fran\u00e7a i Catalunya.
\nA part del seu llibre cl\u00e0ssic ja esmentat sobre “Les Arts gr\u00e0fiques de l\u2019\u00e8poca modernista a Barcelona” -que aparegu\u00e9 el 1977-, ha publicat altres llibres importants com “Alexandre de Riquer (1856-1920), The British Connection in Catalan Modernism” (Sheffield 1988, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Alan Yates), la monografia m\u00e9s completa existent sobre Alexandre de Riquer (Barcelona 2000), “Barcelone des avantgardes” (Par\u00eds 2001, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Brigitte L\u00e9al) i ha estat editor de “Les avant-gardes en Catalogne” (Par\u00eds 1995, amb Serge Sala\u00fcn), “La prensa ilustrada en Espa\u00f1a” (Montpeller 1996), “Au bout du voyage, l\u2019\u00eele: mythe et r\u00e9alit\u00e9” (Reims 2001) i “La recepci\u00f3 de la literatura catalana a Europa”, (Montpeller 2004, amb Montserrat Roser).
\nHa publicat cap\u00edtols de l\u2019obra col\u00b7lectiva “Art de Catalunya” (Barcelona 2000-2001) i cap\u00edtols cabdals de l\u2019obra “El Modernisme” (Barcelona 2002-2003), tema del que \u00e9s sens dubte un dels m\u00e0xims especialistes.
\nEntre 1996 i 1999 col\u00b7labor\u00e0 amb el Museu Goya de Castres on fou comissari de dues importants exposicions: “Les peintres fran\u00e7ais et l’Espagne, de Delacroix \u00e0 Manet” (1997) i “Vel\u00e0zquez et la France” (1999), aix\u00ed com redactor dels dos cat\u00e0legs corresponents.
\nHa col\u00b7laborat tamb\u00e9 en una trentena de cat\u00e0legs d\u2019exposicions especialment sobre el Modernisme (Ramon Casas, el Simbolisme, Xavier Gos\u00e9, William Morris, Alexandre de Riquer, Apeles Mestres, Manolo Hugu\u00e9, Santiago Rusi\u00f1ol, Joaquim Mir, Mateo Hern\u00e1ndez, etc.) i ha publicat m\u00e9s d\u2019un centenar d\u2019articles de recerca sobre temes molt semblants aix\u00ed com sobre William Degouve de Nuncques, ex-libris, Joseph Flaugier, Ferran Canyameras, sense oblidar l\u2019art contemporani i el c\u00f2mic. A Catalunya ha publicat sovint a la revista “Serra d\u2019Or” i a la “Revista de Catalunya”, aix\u00ed com ha col\u00b7laborat als diaris de Barcelona “La Vanguardia” i “Avui”.
\nHa estat president de l\u2019Associaci\u00f3 Francesa de Catalanistes, del 2002 al 2004, entitat de la qual ara n’\u00e9s president d\u2019honor. \u00c9s, des del 2004, vicepresident de la Societat dels Hispanistes Francesos, on hi representa els \u201cCatalanistes\u201d. El 2007 li fou concedit el “Premi Josep Maria Batista i Roca de Projecci\u00f3 Exterior de la Cultura Catalana”.
\n\u00c9s oficial de l\u2019Orde de les Palmes Acad\u00e8miques de Fran\u00e7a des del 2001.
\nElegit acad\u00e8mic corresponent per Par\u00eds (Fran\u00e7a) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de febrer de 1993, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Fontbona i de Vallescar, Montserrat Gudiol i Corominas, i Enric Jard\u00ed i Casany.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8729","academic","type-academic","status-publish","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8729","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}