Salamanca, 24 de setembre de 1933 – Madrid, 28 de mar\u00e7 de 2015.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’estudiar el Batxillerat al Col\u00b7legi del Pilar de Madrid pass\u00e0 als 16 anys a la Universidad Complutense, a la facultat de Dret de la qual aprov\u00e0 l’examen de Llicenciatura el 1956.<\/p>\n
Havent-se hagut d’ocupar dels negocis familiars per\u00f2 sentint una fonda vocaci\u00f3 d’en\u00e7\u00e0 la infantesa pels temes de l’art, deix\u00e0 la presid\u00e8ncia executiva d’aquells per crear i dirigir l'”Instituto T\u00e9cnico de Expertizaci\u00f3n y Restauraci\u00f3n S.A.” de Madrid, el 1973. Des de llavors la seva activitat exclusiva fou la investigaci\u00f3 i restauraci\u00f3 d’obres d’art. En ambd\u00f3s camps realitz\u00e0 importants i nombrosos treballs per a museus i col\u00b7leccions privades nacionals i estrangeres. Se’l consider\u00e0 un dels capdavanters en la generalitzaci\u00f3 a Espanya dels procediments fisicoqu\u00edmics com a auxiliars de la investigaci\u00f3 i conservaci\u00f3: anal\u00edtiques de pigments, estratigrafies, radiografies, llum de Wood i infrarroja, etc.<\/p>\n
Distincions:
\n. Comenda de l’Ordre Civil de Cisneros, 1969.
\n. Creu d’Or de Sant Joan de Letran, 1969.
\n. Caballer de l’Ordre Eq\u00fcestre del Sant Sepulcre.
\n. Caballer de l’Ordre Constantiniana de Sant Jordi, 1972.
\n. Membre de l”Instituto Salazar y Castro’, 1975.
\n. Membre de l”Asociaci\u00f3n de Hidalgos a Fuero de Espa\u00f1a’.
\n. “Infanz\u00f3n de Illescas”.
\n. Acad\u00e8mic corresponent de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislaci\u00f3n, 1978.
\n. Acad\u00e8mic corresponent de l’Academia de Bellas Letras y Nobles Artes de C\u00f3rdoba, 1981.
\n. Acad\u00e8mic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, 1991.
\n. Elegit acad\u00e8mic corresponent per Madrid de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de febrer de 1993, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Joan Bassegoda i Nonell, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Rafael Santos i Torroella.
\n. Acad\u00e8mic corresponent de l’Academia de Nobles y Bellas Artes de San Luis de Zaragoza, 1995.
\n. Membre de l’Associaci\u00f3 Internacional de Cr\u00edtics d’Art.
\n. Membre de l’Associaci\u00f3 Espanyola de Cr\u00edtics d’Art.
\n. Membre de l’Associaci\u00f3 Madrilenya de Cr\u00edtics d’Art.
\n. Membre de l’Association of Art Historians de Londres.
\n. Coordinador del Comit\u00e8 Assessor de l”Editorial Antiquaria S.A.’ i de la revista ‘Galer\u00eda Antiquaria’.<\/p>\n
De la llarga traject\u00f2ria com a estudi\u00f3s i investigador, destaca el descobriment d’un parell d’obres mestres de la pintura universal. En primer lloc, “El martiri de Sant Andreu”, de Michelangelo Merisi, “Caravaggio”, que actualment forma part de la col\u00b7lecci\u00f3 del Museu de Cleveland (Ohio-EUA) i fou descobert i estudiat el 1973. Una altra interessant pe\u00e7a pict\u00f2rica analitzada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Rogelio Buend\u00eda, el 1984, \u00e9s “An\u00edbal creuant els Alps”, de Francisco de Goya i que fou de gran ajut a l’hora d’estudiar l’obra juvenil del geni aragon\u00e8s. Aquest quadre pertany a la col\u00b7lecci\u00f3 del Museo de Bellas Artes de Zaragoza. <\/p>\n
En el camp de la investigaci\u00f3 ha realitzat nombroses publicacions:<\/p>\n
LLIBRES I CAT\u00c0LEGS:
\n. “Eugenio Lucas; su vida y su obra”, Montal, Madrid 1981. Cont\u00e9 la biografia de l’artista, amb aportacions in\u00e8dites documentals, seguida d’un estudi cr\u00edtic de la seva obra i una an\u00e0lisi t\u00e8cnica d’aquesta. Inclou el cat\u00e0leg raonat de la seva producci\u00f3, amb l’aportaci\u00f3 de m\u00e9s de cinc-cents quadres majorit\u00e0riament in\u00e8dits. Constitueix la m\u00e9s \u00e0mplia i actualitzada obra sobre el gran pintor postgoiesc.
\n. “Francisco de Goya. Cartones y tapices”, Espasa Calpe, Madrid 1988. Estudi biogr\u00e0fic de la primera \u00e8poca de Goya, basat totalment en la seva correspond\u00e8ncia i en documents, reseguint la seva activitat com a pintor al servei de la Reial F\u00e0brica de Tapissos. Segueix el cat\u00e0leg raonat i actualitzat dels cartrons i tapissos, donant-ne a con\u00e8ixer algun d’in\u00e8dit, per haver-se considerat fins ara perdut.
\n. “Los pintores de la Ilustraci\u00f3n”, cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3, Ajuntament de Madrid 1988. Es donaren a con\u00e8ixer a aquesta exposici\u00f3, que fou la primera de les celebrades per commemorar el bicentenari de la mort del Rei, seixanta quadres in\u00e8dits o que sortien per primera vegada de les col\u00b7leccions o esgl\u00e9sies on es troben, aix\u00ed com resums biogr\u00e0fics de trenta pintors de tota la geografia espanyola, amb nombroses aportacions documentals in\u00e8dites, entre les quals algunes partides de naixement i documents de les respectives vides acad\u00e8miques. La gran acceptaci\u00f3 d’aquest cat\u00e0leg exhaur\u00ed la tirada en poques setmanes.
\n. “Los pintores en tiempos de Carlos III”, cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3, Ajuntament d’\u00c9cija 1988. Inaugurada el 16 de desembre, fou l’exposici\u00f3 que tanc\u00e0 l’any commemoratiu de la mort del Rei, i hi figuraren, a m\u00e9s d’uns quants quadres in\u00e8dits, molts altres pintors andalussos que no havien estat exposats anteriorment.
\n. “Cien a\u00f1os de pintura espa\u00f1ola y portuguesa (1830-1930)”, direcci\u00f3 i introducci\u00f3, Antiquaria 1988-1993. Sobre una idea pr\u00f2pia, un conjunt de m\u00e9s de cent col\u00b7laboradors, sota una coordinaci\u00f3 d’escollits cient\u00edfics, es public\u00e0 aquest monumental diccionari, que abasta en els seus deu volums, els esquemes biogr\u00e0fics \u00e0mpliament il\u00b7lustrats de m\u00e9s de cinc mil pintors.
\n. “La primera obra documentada de Francisco de Goya”, Editorial Alpuerto S.A., Madrid 1992. Documentada la troballa del dibuix amb el qual Goya concurs\u00e0 per optar a la pensi\u00f3 de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el 1763, aix\u00ed com els dels seus competidors Gregorio Ferro, Francisco Javier Ramos, Luis Fern\u00e1ndez, Jos\u00e9 Brunete, F\u00e9lix Rodr\u00edguez, Mateo Esteban, Lino Garc\u00eda, Jer\u00f3nimo Casta\u00f1o i Juan Antonio Camp\u00e1n, que concursaren tamb\u00e9.
\n. “Gregorio Ferro”. Constitueix un treball d’investigaci\u00f3 sobre aquest pintor que, malgrat ser el m\u00e9s representatiu entre els gallecs de la seva \u00e8poca, no t\u00e9 bibliografia espec\u00edfica de rellev\u00e0ncia.
\n. “Premios y Concursos de la Real Academia de San Fernando. 1746-1808”. Treball en el qual s’inclouen nombroses dades i decenes de quadres del tan poc estudiat segle XVIII espanyol.
\n. “Eduardo Rosales”.
\n. “Francisco de Goya: Las Pinturas Negras”, Editorial Antiquaria, Madrid 1996.
\n. “Todo el Prado”, en col\u00b7laboraci\u00f3, Ediciones Todo el Prado, Madrid 1996.
\n. “Antonio Gonz\u00e1lez Vel\u00e1zquez: Pintor de C\u00e1mara”, Ediciones Antiquaria, Madrid 1999.
\n. “Art\u00edculos sobre Goya”, Saragossa 2006.<\/p>\n
ARTICLES:
\n. “La Exposici\u00f3n Giambolonia y sus conexiones con el Patrimonio Nacional y otros Museos de Espa\u00f1a”, “Reales Sitios”, n\u00fam. 60, 1979, p\u00e0gs. 57-62. Despr\u00e9s de comentar l’exposici\u00f3 celebrada a Londres, es donen a con\u00e8ixer puntualitzant documentalment la seva exist\u00e8ncia, algunes escultures del genial artista, fins ara ignorades o mal atribu\u00efdes.
\n. “Francisco de Goya y la Corte de Madrid”, “Reales Sitios”, n\u00fam. 63, 1980, p\u00e0gs. 63-69. Es donen a con\u00e8ixer alguns quadres del pintor desconeguts fins ara. Fonamentalment el de l'”Almirall Vald\u00e9s”, subhastat per Sotheby’s-Peel.
\n. “Goya en el Marais”, “Goya”, n\u00fam. 154, 1980, p\u00e0gs. 223-229. \u00danic comentari aparegut a Espanya sobre aquesta exposici\u00f3 en homenatge a Lafuente Ferrari. Cont\u00e9 un “Retrat de la Reina Maria Lu\u00efsa” que s’ha acceptat un\u00e0nimement com l’original de la s\u00e8rie dels de “Proclamaci\u00f3”.
\n. “De Alonso Cano y su disc\u00edpulo Bocanegra”, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 210, 1980, p\u00e0gs. 185-194. Cont\u00e9 alguns quadres in\u00e8dits de Racionero, aix\u00ed com de Pedro Atanasio Bocanegra.
\n. “Andr\u00e9s Rossi, pintor de bodegones”, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 222, 1983, p\u00e0gs. 152-154. Cont\u00e9 l’\u00fanic bodeg\u00f3 firmat per aquest enigm\u00e0tic pintor del divuit espanyol, a m\u00e9s d’algunes dades in\u00e8dites sobre la seva vida.
\n. “Dibujos italianos de los siglos XVII y XVIII en la Biblioteca Nacional”, “Antiquaria”, n\u00fam. 9, 1984.
\n. “Pintura del XVII en el Prado”, “Antiquaria”, n\u00fam. 12, 1984.
\n. “Realismo sevillano”, “Antiquaria”, n\u00fam. 13, 1984.
\n. “Aportaciones al Goya joven”, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el catedr\u00e0tic Jos\u00e9 Rogelio Buend\u00eda, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 226, 1984, p\u00e0gs. 169-176. Es donaren a con\u00e8ixer quatre petxines in\u00e8dites del pintor, existents a Calatayud, aix\u00ed com l’esb\u00f2s del buscad\u00edssim quadre “An\u00edbal passant els Alps” amb el qual Goya concurs\u00e0 a Parma el 1771. Despr\u00e9s d’aquesta publicaci\u00f3 l’esb\u00f2s s’ha exposat nombroses vegades, a Espanya i a l’estranger.
\n. “Sobre dos dibujos de Goya”, “Bolet\u00edn del Instituto ‘Cam\u00f3n Aznar'”, n\u00fam. XV, 1984, p\u00e0gs. 31-38. Cont\u00e9 el dibuix in\u00e8dit de Goya que sirv\u00ed per gravar la planxa de l'”Homenatge a Charles Lemaur”.
\n. “Breve biograf\u00eda documental de Eugenio Lucas Vel\u00e1zquez”, al cat\u00e0leg de l'”Exposici\u00f3n Eugenio Lucas”, Museo Cam\u00f3n Aznar, 13 de febrer al 20 de mar\u00e7 de 1984, p\u00e0gs. 21-27, havent participat activament en la selecci\u00f3 dels quadres.
\n. “Another Giaquinto source for Goya”, “Burlington Magazine”, 1984, p\u00e0gs. 561-563. En aquesta prestigiosa publicaci\u00f3 d\u00f3na a con\u00e8ixer la font utilitzada per Goya per al seu “San Lucas” que est\u00e0 agafat textualment d’un quadre de Giaquinto a l’esgl\u00e9sia romana de San Giovanni Calibita.
\n. “Dibujos italianos de los siglos XVII y XVIII en la Biblioteca Nacional”, “Antiquaria”, n\u00fam. 9, 1984, p\u00e0gs. 44-47. Comentaris de l’exposici\u00f3.
\n. “Pintura del XVII en el Prado”, “Antiquaria”, n\u00fam. 13, 1984, p\u00e0g. 8. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “Sobre las pechinas de Goya en Calatayud”, “Antiquaria”, n\u00fam. 15, 1985, p\u00e0gs. 18-22. Cont\u00e9 una puntualitzaci\u00f3 i un estat de la q\u00fcesti\u00f3 sobre les petxines de Goya a diverses esgl\u00e9sies de localitats de Saragossa.
\n. “Pintura de paisaje del romanticismo espa\u00f1ol”, “Antiquaria”, n\u00fam. 16, 1985, p\u00e0g. 6. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “Goya in\u00e9dito en Jaraba”, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el catedr\u00e0tic Jos\u00e9 Rogelio Buend\u00eda, “Antiquaria”, n\u00fam. 20, 1985, p\u00e0gs. 38-41. Es d\u00f3na a con\u00e8ixer un possible quadre de la juventut de Goya.
\n. “Pintura napolitana de Caravaggio a Giordano”, “Antiquaria”, n\u00fam. 22, 1985, p\u00e0gs. 18-21. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “Reflexiones sobre un cuadro perdido de Goya”, “Antiquaria”, n\u00fam. 23, 1985, p\u00e0gs. 16-18. Es presentaren els dos exemplars que tenen a la Real Academia de San Fernando del “Marta davant Alfons X” que participaren al concurs de 1763, en el qual prengu\u00e9 part Goya, el quadre el qual es desconeix.
\n. “La pintura en Europalia 85”, “Antiquaria”, n\u00fam. 24, 1985, p\u00e0gs. 12-15. Comentari a les diverses exposicions.
\n. “Un retrato de Carnicero por Goya”, “Bolet\u00edn del Instituto ‘Cam\u00f3n Aznar'”, n\u00fam. XXIII, 1986, p\u00e0gs. 21-25. Cont\u00e9 un dibuix que probablement es realitz\u00e0 per gravar una planxa “in memoriam” d’Antonio Carnicero.
\n. “Cien obras maestras del Arte Portugu\u00e9s”, “Antiquaria”, n\u00fam. 25, 1986, p\u00e0g. 7. Comentari a l’exposici\u00f3.
\n. “Goya y el Infante Don Luis”, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb \u00c1ngel Montero, “Antiquaria”, n\u00fam. 27, 1986, p\u00e0gs. 44-55. Considerada una de les m\u00e9s importants contribucions modernes a la biografia de Goya, cont\u00e9 nombroses dades in\u00e8dites sobre les seves relacions amb l’Infant, germ\u00e0 de Carles III, aix\u00ed com not\u00edcies i puntualitzacions sobre l’anada del pintor a Madrid i sobre quadres seus desconeguts, l’exist\u00e8ncia dels quals es prova documentalment, mitjan\u00e7ant la testamentaria de l’Infant -sobre la vida de qui s’aclareixen alguns punts essencials- i la de la seva filla la Duquessa de San Fernando. Publicaci\u00f3 que ha estat qualificada pels millors especialistes com de gran import\u00e0ncia.
\n. “Carre\u00f1o, Rizi y Herrera”, “Antiquaria”, n\u00fam. 28, 1986, p\u00e0gs. 20-23. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “Dos cuadros in\u00e9ditos de Alonso del Arco y una puntualizaci\u00f3n”, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 233, 1986, p\u00e0gs. 90-94. Es donen a con\u00e8ixer dues noves obres del pintor.
\n. “Reapertura del Museo de la Academia”, “Antiquaria”, n\u00fam. 31, 1986, p\u00e0gs. 18-21. Informant sobre la reapertura del museu i passant succinta revista als seus fons.
\n. “‘Dos Bambochadas’ de Hendridk Mommers, in\u00e9ditas”, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 237, 1987, p\u00e0gs. 72-75. Identificant dos quadres signats pel pintor.
\n. “Goya joven, comentarios al hilo de la exposici\u00f3n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 37, 1987, p\u00e0gs. 46-54. Comentari cr\u00edtic d’aquesta mostra en el cat\u00e0leg de la qual col\u00b7labor\u00e0 amb diverses fitxes t\u00e8cniques.
\n. “Los tesoros de Thyssen”, “Antiquaria”, n\u00fam. 40, 1987, p\u00e0gs. 18-22. Fou el primer toc d’atenci\u00f3 en una revista especialitzada sobre l’enorme import\u00e0ncia que la famosa col\u00b7lecci\u00f3 vingu\u00e9s a Espanya.
\n. “Juegos de ni\u00f1os”, “Antiquaria”, n\u00fam. 41, 1987, p\u00e0gs. 56-64. Cont\u00e9 un detallat estudi sobre els m\u00e9s de vint exemplars coneguts d’aquesta interessant s\u00e8rie de quadres de Goya, el grau d’autenticitat dels quals s’intenta concretar.
\n. “El luminismo de Jos\u00e9 Navarro”, “Antiquaria”, n\u00fam. 42, 1987, p\u00e0g. 75. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “Colecciones de arte en Catalu\u00f1a”, “Antiquaria”, n\u00fam. 43, 1987, p\u00e0gs. 34-38. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “De Goya a Picasso”, “Antiquaria”, n\u00fam. 48, 1988, p\u00e0gs. 30-37. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “El renacer de un genio: Francisco de Zurbar\u00e1n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 49, 1988, p\u00e0gs. 34-40. Despr\u00e9s de passar revista a l’exposici\u00f3 dedicada al pintor a Nova York i Madrid, es posen de manifest les fortes difer\u00e8ncies de t\u00e8cnica pict\u00f2rica existents entre quadres a ell atribu\u00efts, tot i pert\u00e0nyer a les mateixes s\u00e8ries, aix\u00ed com altres aspectes formals en l’obra d’alguns dels seus deixebles.
\n. “Pintura orientalista espa\u00f1ola”, “Antiquaria”, n\u00fam. 53, 1988, p\u00e0gs. 52-53. Comentari de l’exposici\u00f3.
\n. “Goya y el Esp\u00edritu de la Ilustraci\u00f3n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 56, 1988, p\u00e0gs. 36-41. Ampli comentari cr\u00edtic de l’exposici\u00f3 celebrada a Madrid.
\n. “Goya, Pignatelli y Azara”, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 242, 1988, T. LXI, p\u00e0gs. 131-140. Cont\u00e9 diverses aportacions documentals per al coneixement de la biografia goiesca, entre elles el seu “descobriment” per Sant Josep de Pignatelli i el recolzament que l’il\u00b7lustrat Azara prest\u00e0 al pintor, aspectes fins llavors in\u00e8dits, per\u00f2 de fonamental inter\u00e8s per al coneixement dels inicis de la carrera de Goya.
\n. “Carlos III y la Ilustraci\u00f3n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 57, 1988, p\u00e0gs. 50-52. Ampli comentari cr\u00edtic sobre aquesta important exposici\u00f3.
\n. “El \u00e1lbum de Vicente Camar\u00f3n y otros dibujos espa\u00f1oles in\u00e9ditos”, “Academia: Bolet\u00edn de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando”, n\u00fam. 67, 1988, p\u00e0gs. 114-231. Donant a con\u00e8ixer quasi un centenar de dibuixos fonamentalment del segle XVIII. La corresponent “separata” ha estat sol\u00b7licitada per les m\u00e9s rellevants personalitats de la hist\u00f2ria de l’art i unes quantes universitats espanyoles i estrangeres.
\n. “Oscuro destino de una gran colecci\u00f3n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 60, 1989, p\u00e0gs. 58-59. Comentari de l’exposici\u00f3 celebrada a Roma amb dibuixos de la Biblioteca Nacional.
\n. “Pintura en Espa\u00f1a a finales del siglo XVIII”, “Antiquaria”, n\u00fam. 60, 1989, p\u00e0gs. 54-56. Comentari de l’exposici\u00f3 celebrada a la National Gallery de Londres.
\n. “Otros dibujos de Goya en la Biblioteca Nacional”, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 245, 1989, T. LXII, p\u00e0gs. 75-82. On es donen a con\u00e8ixer dos dibuixos de Goya preparatoris per al “Retrat de Carles IV”, un d’ells in\u00e8dit i l’altre fins ara atribu\u00eft a Bayeu, estudi previ per al fresc del “Coreto” del Pilar. Els tres s\u00f3n al Gabinet d’Estampes de la Biblioteca Nacional.
\n. “Las obras de arte y su valoraci\u00f3n”, “Imagen 2000”, n\u00fam. 1, 1989, p\u00e0gs. 16-18.
\n. “Los cuadernos de dibujo de Picasso”, “Imagen 2000”, n\u00fam. 2, 1989, p\u00e0gs. 21-22.
\n. “La grandeza del dibujo”, “Antiquaria”, n\u00fam. 68, p\u00e0g. 70. Comentari a una exposici\u00f3 celebrada a Madrid.
\n. “Goya, toros y toreros”, “Antiquaria”, n\u00fam. 73, 1990, p\u00e0gs. 54-58. Comentaris i aportacions entorn a l’exposici\u00f3 celebrada a la Real Academia de San Fernando.
\n. “Obras in\u00e9ditas de Francisco Bayeu”, “Antiquaria”, n\u00fam. 79, 1990, p\u00e0gs. 44-49. Donant a con\u00e8ixer un document in\u00e8dit sobre el gran pintor aragon\u00e8s en base del qual s’identifiquen alguns quadres seus i se li’n restitueixen alguns altres.
\n. “El renacer de un pintor”, “Antiquaria”, n\u00fam. 80, 1991, p\u00e0gs. 52-53. Comentari i cr\u00edtica de l’exposici\u00f3 Miguel Jacinto Mel\u00e9ndez.
\n. “Cromatismo sensual y valiente”, “Antiquaria”, n\u00fam. 80, 1991, p\u00e0gs. 44-46. Article d’opini\u00f3 davant l’exposici\u00f3 d’obres del pintor Francisco Iturrino.
\n. “Para disfrute de eruditos”, “Antiquaria”, n\u00fam. 82, 1991. Comentari cr\u00edtic de l’exposici\u00f3 de dibuixos italians del segle XVIII al Museo del Prado.
\n. “El Goya grabador”, “Antiquaria”, n\u00fam. 83, 1991.
\n. “Vald\u00e9s Leal surge de las sombras”, “Antiquaria”, n\u00fam. 84, 1991.
\n. “Arte espont\u00e1neo y aut\u00e9ntico”, “Antiquaria”, n\u00fam. 84, 1991.
\n. “Cuadros in\u00e9ditos del siglo XVII espa\u00f1ol”, “Anuario del Departamento de Historia y Teor\u00eda del Arte”, Universidad Aut\u00f3noma de Madrid, vol. III, 1991, p\u00e0gs. 109-123. Abasta una dotzena de quadres in\u00e8dits de pintors tan variats com F\u00e9lix Castelo, Alonso Cano, Vald\u00e9s Leal, etc. S’identifica com a obra de Lucas Jord\u00e1n el “Retrat de Carlos II” del Museo del Prado, en el cat\u00e0leg del qual figura com de Claudio Coello. No \u00e9s sin\u00f3 l’estudi “dal vero” del cap del Rei per al desaparegut i documentat retrat eq\u00fcestre, del qual aquest mateix museu en guarda l’esb\u00f2s.
\n. “Cosme de Acu\u00f1a y la influencia de la escuela madrile\u00f1a de finales del siglo XVIII en Am\u00e9rica”, “Academia. Bolet\u00edn de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando”, n\u00fam. 73, 1991, p\u00e0gs. 135-177. Donant a con\u00e8ixer nombrosos documents i quadres in\u00e8dits d’aquest pintor quasi ignorat fins ara, per\u00f2 que tingu\u00e9 una influ\u00e8ncia decisiva en el desenvolupament de l’art a M\u00e8xic i Potos\u00ed. Inclou quadres de Ferro i de Jos\u00e9 del Castillo.
\n. “A mayor gloria del dibujo espa\u00f1ol”, “Antiquaria”, n\u00fam. 85, 1991. Comentari cr\u00edtic de l’exposici\u00f3 de dibuixos espanyols al Museu del Louvre.
\n. “Pedro Extremera”, “Antiquaria”, n\u00fam. 88, p\u00e0g. 87. Comentari a l’exposici\u00f3 a Sammer Galleries.
\n. “Los peligros de un Comit\u00e9 de Admisi\u00f3n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 91, p\u00e0gs. 20-21. Comentant els riscos d’unes precipitades i immediates determinacions sobre l’autenticitat dels objectes exposats a “Feriarte XV\u00aa”.
\n. “El Prado se revitaliza”, “Antiquaria”, n\u00fam. 92, 1992, p\u00e0gs. 42-46. Comentant l’exposici\u00f3 a la galeria espanyola d’un conjunt de pintures del segle XVIII.
\n. “Luis Paret vuelve a Bilbao”, “Antiquaria”, n\u00fam. 92, 1992, p\u00e0gs. 30-34. Comentari sobre l’exposici\u00f3 de Paret al Museu de Bilbao.
\n. “Los albores del Renacimiento Espa\u00f1ol”, “Antiquaria”, n\u00fam. 95, 1992, p\u00e0gs. 52-57. Comentari sobre l’exposici\u00f3 “Reyes y Mecenas” al Museo de Santa Cruz de Toledo.
\n. “El primer escrito de Goya”, “Antiquaria”, n\u00fam. 96, 1992, p\u00e0gs. 58-60. Donant a con\u00e8ixer la carta in\u00e8dita, aut\u00f2grafa de Goya, en la qual sol\u00b7licita la seva inscripci\u00f3 per concursar a San Fernando al Premi General de Primera Classe el 1766. Amb ella es documenta que el pintor torn\u00e0 a Saragossa despr\u00e9s del seu frac\u00e0s el 1763.
\n. “Goya, algo m\u00e1s que cartel tur\u00edstico”, “Antiquaria”, n\u00fam. 98, 1992, p\u00e0gs. 36-43. Comentari sobre l’exposici\u00f3 “Goya” celebrada a la Llotja de Saragossa.
\n. “La colecci\u00f3n Thyssen en casa”, “Antiquaria”, n\u00fam. 100, 1992.
\n. “Goya: La d\u00e9cada incongruente”, “Antiquaria”, n\u00fam. 101, 1992.
\n. “Justicia para un arte grande”, “Antiquaria”, n\u00fam. 102, 1993.
\n. “El d\u00edptico Wilton o sinfon\u00eda en azul”, “Antiquaria”, n\u00fam. 110, 1993.
\n. “De las alegr\u00edas a las tristezas”, “Antiquaria”, n\u00fam. 111, 1993.
\n. “Goya, goyescas y goller\u00edas”, “Antiquaria”, n\u00fam. 113, 1994.
\n. “Pintura espa\u00f1ola del siglo XVIII al XIX”, “Antiquaria”, n\u00fam. 114, 1994.
\n. “Goya grabador: S\u00e1tira, dolor y sue\u00f1os”, “Antiquaria”, n\u00fam. 115, 1994.
\n. “Dibujos valencianos del siglo XVII”, “Antiquaria”, n\u00fam. 116, 1994.
\n. “Tres siglos de pintura”, Galeria Caylus, 1995.
\n. “Bodegones espa\u00f1oles en Londres”, “Antiquaria”, n\u00fam. 128, 1995.
\n. “Nuevas andanzas de Goya, I”, “Antiquaria”, n\u00fam. 135, 1996.
\n. “Nuevas andanzas de Goya, II. Falsos y aut\u00e9nticos en el Metropolitan”, “Antiquaria”, n\u00fam. 136, 1996.
\n. “Nuevas andanzas de Goya, III. Majas en el Metropolitan”, “Antiquaria”, n\u00fam. 137, 1996.
\n. “Los Lucas Vel\u00e1zquez del Museo de la Habana”, “Antiquaria”, n\u00fam. 138, 1996.
\n. “Goya, otra oportunidad perdida”, “Antiquaria”, n\u00fam 138, 1996.
\n. “Cinco siglos de pintura valenciana”, “Antiquaria”, n\u00fam. 145, 1996.
\n. “Panorama bibliogr\u00e1fico sobre Goya”, Madrid-Toledo, 1996.
\n. “Gu\u00eda de la pintura mural de Goya en Arag\u00f3n”, col\u00b7laboraci\u00f3 al cat\u00e0leg editat pel Govern d’Arag\u00f3 amb motiu de l”Any Goya’, Saragossa 1996.
\n. “Goya, realidad e imagen: 1746-1828″, col\u00b7laboraci\u00f3 al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 de Saragossa amb motiu de l”Any Goya’, Saragossa 1996.
\n. “Goya y el Infante Don Luis”, article introductori per al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 ‘Goya y Don Luis’, Saragossa 1996.
\n. “The Dictionary of Art”, Macmillan Publishers, Ltd. Londres 1996.
\n. “Resurrecci\u00f3n de los Nuevos Caprichos de Goya”, “Antiquaria”, n\u00fam. 146, 1997.
\n. “Antonio Carnicero”, “Antiquaria”, n\u00fam. 148, 1997.
\n. “Un boceto de Goya para ‘El tribunal de la Inquisici\u00f3n'”. Es d\u00f3na a con\u00e8ixer una petita taula, companya de les quatre que t\u00e9 el Museu de Munic i que cont\u00e9 la part central esbossada i amb significatives variants del c\u00e8lebre quadre de Goya propietat de la Real Academia de San Fernando.
\n. “About a sketch of Valdes Leal in the Courtland Galleries”, “Burlington Magazine”. Mitjan\u00e7ant la troballa del quadre acabat s’aclareix la complex\u00edssima iconografia de l’esb\u00f2s de Vald\u00e9s donat a les Courtland per Tomas Harris.
\n. “Francisco de Goya: tres cuadros, tres \u00e9pocas”, “Archivo Espa\u00f1ol de Arte”, n\u00fam. 280, 1997, p\u00e0gs. 375-396.
\n. “El triunfo de Venus”, “Antiquaria”, n\u00fam. 157, 1998.
\n. “Camilo Goya, capell\u00e1n de Chinch\u00f3n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 164, 1998.
\n. “La colecci\u00f3n Longhi, seis siglos de pintura”, “Antiquaria”, n\u00fam. 167, 1998.
\n. “Santa Rufina, en el a\u00f1o Vel\u00e1zquez”, “Antiquaria”, n\u00fam. 168, 1999.
\n. “Dom\u00e9nikos Theotoc\u00f3pulos, Griego”, “Antiquaria”, n\u00fam. 170, 1999.
\n. “Sobre Goya y algunos pintores de su entorno”, “Anuario del Departamento de Historia y Teor\u00eda del Arte”, n\u00fam. 11, 1999, p\u00e0gs. 263-288.
\n. “El brillo cultural del siglo de las luces”, “Revista de la Federaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Anticuarios”, n\u00fam. 3, 1999.
\n. “Caravaggio en Espa\u00f1a”, “Antiquaria”, n\u00fam. 177, 1999.
\n. “Rembrandt en la memoria de Goya y Picasso”, “Antiquaria”, n\u00fam. 177, 1999.
\n. “Vel\u00e1zquez perdido”, Centro de Arte, com., 1999.
\n. “Del retrato de Mar\u00eda Teresa de Borb\u00f3n y Vallabriga”, “Antiquaria”, n\u00fam. 180, 2000.
\n. “La colecci\u00f3n Bauhaus en Madrid”, “Antiquaria”, n\u00fam. 180, 2000.
\n. “El dibujo europeo en tiempo de Vel\u00e1zquez”, “Antiquaria”, n\u00fam. 180, 2000.
\n. “Goya, inicio de la modernidad”, “Antiquaria”, n\u00fam. 183, 2000.
\n. “V\u00edctor Hugo de nuevo en Madrid”, “Antiquaria”, n\u00fam. 185, 2000.
\n. “Un tr\u00edptico de Pierre Pourbus”, “Antiquaria”, n\u00fam. 187, 2000.
\n. “Goya: otro boceto de Santa Justa y Rufina”, “Antiquaria”, n\u00fam. 188, 2000.
\n. “Jos\u00e9 Jim\u00e9nez Aranda, gran maestro en pintura”, “Anticuarios”, n\u00fam. 6, 2000.
\n. “Los Bassano o el aprecio de la Corona”, “Antiquaria”, n\u00fam. 194, 2001.
\n. “La lechera de Burdeos y otros aspectos sobre Goya y su pintura. I”, “Antiquaria”, n\u00fam. 196, 2001.
\n. “Cuadros err\u00f3neamente atribuidos a Goya (y II)”, “Antiquaria”, n\u00fam. 197, 2001.
\n. “Goya. La mujer, protagonista”, “Antiquaria”, n\u00fam. 199, 2001.
\n. “Catalogaci\u00f3n de la obra de Luis Trist\u00e1n”, “Antiquaria”, n\u00fam. 200, 2001.
\n. “Alonso Cano, un genio andaluz incalificable”, “Antiquaria”, n\u00fam. 202, 2002.
\n. “Museo Goya de Castres: Una isla espa\u00f1ola en el sur de Francia”, “Antiquaria”, n\u00fam. 212, 2003, p\u00e0gs. 54-56.
\n. “Goya pinta como le da la gana”, “Antiquaria”, n\u00fam. 216, 2003.
\n. “En portada: Tiziano: protagonista del a\u00f1o”, “Antiquaria”, n\u00fam. 217, 2003, p\u00e0gs. 22-26.
\n. “Fondos del Palazzo Bianco. Manierismo y barroco genov\u00e9s”, “Antiquaria”, n\u00fam. 222, 2003, p\u00e0gs. 40-43.
\n. “El Greco, permanente modernidad”, “Antiquaria”, n\u00fam. 226, 2004.
\n. “Jos\u00e9 de Ribera: Naturalismo y Tenebrismo”, “Antiquaria”, n\u00fam. 238, 2005.
\n. “San Antonio de la Florida. Restauraci\u00f3n de los frescos de Goya”, “Antiquaria”, n\u00fam. 241, 2005.
\n. “Jos\u00e9 Camar\u00f3n Bonanat. La resurrecci\u00f3n de un gran pintor”, “Antiquaria”, n\u00fam. 246, 2006, p\u00e0gs. 34-36.
\n. “Pintura antigua, vocaci\u00f3n por la belleza”, “Antiquaria”, n\u00fam. 247, 2006, p\u00e0gs. 64-65.
\n. “Rembrandt, grabados de contemplaci\u00f3n y estudio”, “Antiquaria”, n\u00fam. 249, 2006, p\u00e0gs. 58-59.
\n. “Pol\u00e9mica incoherente. El colosal Goya”, “Antiquaria”, n\u00fam. 280, 2009, p\u00e0gs. 18-24.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8728","academic","type-academic","status-publish","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8728","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8728"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8728"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}