Dissenyador de moda. Nasqu\u00e9 el 2 de juliol de 1922, a San Biagio di Callalta, regi\u00f3 del V\u00e9neto, It\u00e0lia, de pares italians. Mor\u00ed el 29 de desembre de 2020, a Par\u00eds, Fran\u00e7a. <\/p>\n
Es traslad\u00e0 a Par\u00eds el 1945. All\u00ed estudi\u00e0 arquitectura i treball\u00e0 amb Paqu\u00edn despr\u00e9s de la guerra. Treball\u00e0 amb Schiaparelli fins convertir-se en el cap de l’atelier de Christian Dior el 1947. Quan li denegaren treballar a Balenciaga decid\u00ed fundar la seva pr\u00f2pia casa el 1950. \u00c9s aix\u00ed com s’inici\u00e0 en l’alta costura el 1953.<\/p>\n
Era conegut pel seu estil d’avanguarda i els seus dissenys d'”Era Espacial”. Preferia les formes geom\u00e8triques i els motius, sovint ignorant la forma femenina. Innov\u00e0 en disse\u00f1ar la moda unisex, comprovant que aquesta \u00e9s de vegades experimental i no sempre pr\u00e0ctica. El 1954 present\u00e0 el “vestit bombolla”.<\/p>\n
Fou el primer dissenyador en exportar a Jap\u00f3, mercat d’alta moda, quan viatj\u00e0 all\u00ed el 1959.<\/p>\n
Aquest mateix 1959 fou expulsat del Chambre Syndicale pel llan\u00e7ament d’una col\u00b7lecci\u00f3 \u201cpr\u00eat-\u00e0-porter\u201d (enllestit per posar-se), per a grans magatzems (Printemps), la qual cosa era inapropiada per a l’\u00e8poca ja que era considerat el primer “couturier” (costurer) a Par\u00eds, per\u00f2 aviat fou readm\u00e8s. Tanmateix es retir\u00e0 de la Chambre Syndicale el 1966 i mostr\u00e0 les seves col\u00b7leccions a l’Espace Cardin del qu\u00e8 se sentia orgull\u00f3s i que fou inaugurat el 1971, a Par\u00eds, on anteriorment hi havia el Th\u00e9\u00e2tre des Ambassadeurs, prop de l’Ambaixada dels Estats Units. <\/p>\n
L’Espace Cardin tamb\u00e9 s’utiliz\u00e0 per promocionar nous talents art\u00edstics, com grups de teatre, m\u00fasics i altres.<\/p>\n
Expand\u00ed a altres mercats la seva marca, entre els quals s’inclogu\u00e9 un contracte amb American Motors (AMC). Els autom\u00f2bils AMC Jaballins incorporaven en el seu interior dissenys de Cardin ressaltant l’aud\u00e0cia i extravag\u00e0ncia, termes que definien exquisitament el dissenyador. Aquests autom\u00f2bils estigueren disponibles entre 1972 i 1973. Un total de 4.152 cotxes reberen un acabat interior combinant bandes xineses en diversos colors creant un conjunt contra un fons negre. Aquests foren dels primers cotxes americans en oferir un paquet especial que permitia personalitzar els seients treient els forros, idea creada pel llavors ja fam\u00f3s dissenyador de moda. El Cardin Jaballins tamb\u00e9 portava l’emblema del dissenyador al davant i tenia una selecci\u00f3 limitada de colors exteriors per coordinar amb la personalitzaci\u00f3 especial dels interiors.<\/p>\n
Fou membre del Chambre Syndicale, de l’Haute Couture, del Pr\u00eat \u00e0 Porter i de la Maison de l’Haute Couture de 1953 a 1993. Igual que altres molts dissenyadors del moment, decid\u00ed el 1994 mostrar la seva col\u00b7lecci\u00f3 nom\u00e9s a un petit cercle de clients i periodistes seleccionats.<\/p>\n
El 1981 adquir\u00ed els restaurants Maxim’s i aviat abr\u00ed sucursals a Nova York, Londres i Pequ\u00edn (1983). I posse\u00ed una cadena d’hotels amb el mateix nom (Maxim). <\/p>\n
Tamb\u00e9 obtingu\u00e9 la llic\u00e8ncia d’una \u00e0mplia gamma de productes alimentaris amb aquest nom.<\/p>\n
Va comprar les runes del castell de Lacoste Vaucluse que en el seu temps fou habitat pel Marqu\u00e8s de Sade. Renov\u00e0 parcialment el lloc i peri\u00f2dicament hi organitz\u00e0 festivals de teatre.<\/p>\n
Elegit acad\u00e8mic corresponent per Par\u00eds (Fran\u00e7a) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 21 de juny de 1989, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Josep M. Garrut i Rom\u00e0, Frederic Mar\u00e8s i Deulovol, i Frederic Udina i Martorell.<\/p>\n
El 2003 invit\u00e0 a la guardonada dansa de nens txetxens “Lovzar” a ballar en el seu espectacle musical “Trist\u00e0 i Isolda”, que realitz\u00e0 abans a Moscou.<\/p>\n
El 16 d’octubre de 2009 fou nomenat Ambaixador de Bona Voluntat de l’Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentaci\u00f3 (FAO).<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8696","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8697"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}