1. Dades biogr\u00e0fiques
\n. Nascut a Vilanova i la Geltr\u00fa el 30 d’abril de 1934.
\n. Batxillerat als col\u00b7legis dels escolapis de Vilanova i la Geltr\u00fa i de Barcelona (carrer Diputaci\u00f3). T\u00edtol de batxiller (Examen d’Estat) el 1950.
\n. Estudis d’enginyer industrial a l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, finalitzats el 1959. Durant els anys d’estudiant participa en el moviment estudiantil i en activitats culturals.
\n. T\u00edtol de doctor enginyer industrial el 1969.<\/p>\n
2. Treball a la ind\u00fastria
\n. Del 1960 al 1964 treballa a “Productos Pirelli, SA” de Vilanova, al Servei T\u00e8cnic de Projectes i Instal\u00b7lacions, i al Servei de Manteniment.
\n. Del 1964 al 1971 treballa a “Materiales Hidr\u00e1ulicos Griffi, SA”, tamb\u00e9 a Vilanova, empresa dedicada a la fabricaci\u00f3 exclusiva de ciment blanc, com adjunt de Direcci\u00f3. S’ocupa principalment de q\u00fcestions d’organitzaci\u00f3, de gesti\u00f3 de personal, projectes d’ampliaci\u00f3 de les instal\u00b7lacions, etc. Dirigeix una important reforma dels principals equipaments i de les l\u00ednies de producci\u00f3. En aquesta empresa d’uns 250 treballadors, amb tradici\u00f3 de conflictivitat laboral i amb un moviment sindical fort, orienta les discussions d’un Conveni Col\u00b7lectiu que durant un temps permet una bona relaci\u00f3 laboral. Porta a terme una organitzaci\u00f3 del sistema de plantilles, de provisi\u00f3 de llocs de treball, de retribucions i d’incentius.<\/p>\n
3. Labor docent
\n. El 1962 entra com a professor a l’Escola de Formaci\u00f3 Professional de Vilanova.
\n. El 1964 \u00e9s professor a l’Escola T\u00e8cnica Industrial de Vilanova, primerament adjunt de Topografia i Construcci\u00f3 i, des del 1966, catedr\u00e0tic inter\u00ed de Metal\u00b7l\u00fargia.
\n. El 1969, per oposici\u00f3 lliure, \u00e9s nomenat catedr\u00e0tic de Metal\u00b7l\u00fargia i Sider\u00fargia, \u00e9ssent destinat a l’anomenada llavors Escola d’Enginyeria T\u00e8cnica Minera de Manresa.
\n. Dins de la labor de la C\u00e0tedra publica apunts de “Metalurgia General (Procesos Metal\u00fargicos)”, davant la manca de llibres moderns en castell\u00e0, idonis per ser recomanats als alumnes. Tamb\u00e9 publica una recopilaci\u00f3 d’articles sobre “Siderurgia”. I un treball monogr\u00e0fic sobre “Aspectos f\u00edsico-qu\u00edmicos de la elaboraci\u00f3n de los metales”.
\n. El 1970, \u00e9s a dir al cap d’un any de ser catedr\u00e0tic, \u00e9s designat director d’aquesta Escola i deixa el treball a la ind\u00fastria per dedicar-se plenament a l’ensenyament.
\n. El 1972, a l’entrada en vigor de la Llei General d’Educaci\u00f3 de 1970, l’Escola de Manresa, com les altres del seu rang, es converteix en Escola Universit\u00e0ria i queda integrada a la Universitat Polit\u00e8cnica de Barcelona. Com a director de l’Escola forma part de la Junta de Govern de la Universitat.
\n. Sota la seva gesti\u00f3 directiva, l’Escola de Manresa experimenta una notable i profunda transformaci\u00f3, replantejant-se els fonaments i l’estructura, i la relaci\u00f3 amb l’entorn ciutad\u00e0 i empresarial. Augmenta considerablement el nombre d’alumnes: de 60 en el curs 1960-1970 a m\u00e9s de 600 al cap de vuit anys. Es renova i s’incrementa el professorat, i s’empr\u00e9n la construcci\u00f3, i tot seguit l’ampliaci\u00f3, d’un nou edifici. Durant l’execuci\u00f3 de les obres sorgeixen greus problemes arribats a bon terme, gr\u00e0cies a l’ajut de la Universitat Polit\u00e8cnica. Superades les dificultats, el 1974 entra en funcionament el nou edifici, que poc a poc es va dotant d’un equipament cient\u00edfic i d’un laboratori que abans no tenia.
\n. Procura fomentar la relaci\u00f3 de l’escola amb la ciutat de Manresa i amb la comarca. Amb aquesta finalitat promou la constituci\u00f3 de la Comissi\u00f3 de Patronat de l’Escola, formada per representacions econ\u00f2miques, empresarials i socials de la comarca, comissi\u00f3 amb la qual estableix una notable col\u00b7laboraci\u00f3.
\n. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les gestions fetes des de la Direcci\u00f3, el 1972 el rector de la Universitat Polit\u00e8cnica autoritza l’inici dels estudis d’Enginyeria T\u00e8cnica Industrial, a m\u00e9s dels de la branca Mineria. D’aquesta forma, l’Escola es transforma en Escola Universit\u00e0ria Polit\u00e8cnica. Queda reconeguda com a tal per decret de 5 de mar\u00e7 de 1976. \u00c9s la primera Escola Universit\u00e0ria Polit\u00e8cnica, \u00e9s a dir de m\u00e9s d’una branca, que es crea a Espanya. Amb posterioritat, n’hi ha hagut d’altres. Per aix\u00f2 li correspon contribuir, de manera discreta per\u00f2 decisiva, a la creaci\u00f3 de les Escoles Polit\u00e8cniques i a la definici\u00f3 de la seva estructura i “filosofia”. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb els subdirectors generals i els caps de servei del Ministeri d’Educaci\u00f3, ell mateix redacta la normativa b\u00e0sica per a les Escoles Universit\u00e0ries Polit\u00e8cniques.
\n. Del 1975 al 1977 \u00e9s professor de l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, a la C\u00e0tedra de Sider\u00fargia.
\n. Ocupa el c\u00e0rrec de director de l’Escola de Manresa fins el 1978 en qu\u00e8, havent estat designat un any abans gerent de la Universitat Polit\u00e8cnica, opta per dedicar-se plenament a aquest \u00faltim c\u00e0rrec.
\n. En ocasi\u00f3 del cessament com a director de l’Escola, la ciutat de Manresa li fa un homenatge ciutad\u00e0 patrocinat per l’Ajuntament, dins del marc de les festes patronals de “La Llum”, el febrer de 1979.
\n. El 1979 li \u00e9s concedit a Manresa el premi “Guillem de Cat\u00e0”, que s’atorga per primera vegada, que t\u00e9 per objecte premiar una labor personal a la comarca en el camp del desenvolupament t\u00e8cnic i cient\u00edfic.<\/p>\n
4. Estudis sobre l’ensenyament t\u00e8cnic
\nDurant aquests anys d’intensa dedicaci\u00f3 a la doc\u00e8ncia i a la direcci\u00f3 de l’Escola, porta a terme una destacada actuaci\u00f3 externa en l’organitzaci\u00f3 general de l’ensenyament t\u00e8cnic de grau mitj\u00e0 o d’escoles universit\u00e0ries t\u00e8cniques. Participa en sessions d’estudi sobre l’ensenyament t\u00e8cnic i forma part de diverses comissions d’\u00e0mbit estatal. D\u00f3na confer\u00e8ncies a Barcelona, Madrid, Lleida, Girona, Manresa, Tosola, etc. Publica articles sobre organitzaci\u00f3 de l’ensenyament a les revistes “CEAM”, “Novatecnia” (Barcelona), “Dyna” (Bilbao) i altres, alguns d’ells dedicats a una an\u00e0lisi aprofundida de l’anomenada organitzaci\u00f3 c\u00edclica de l’ensenyament t\u00e8cnic. Aquest tema d’estudi el continua m\u00e9s tard. A les jornades sobre “Formaci\u00f3 i titulaci\u00f3 de l’Enginyer Industrial”, organitzades pel Col\u00b7legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (mar\u00e7 1983), presenta un treball sobre “Caminos diversos para el acceso al t\u00edtulo de Ingeniero Industrial”. El mateix 1983, a les jornades sobre Escoles Universit\u00e0ries T\u00e8cniques, organitzades per la Universitat Polit\u00e8cnica de Barcelona, presenta el treball “Hacia una mayor integraci\u00f3n de los estudios de Ingenier\u00eda”.
\n. El 1977, en ocasi\u00f3 del 75\u00e8 aniversari de l’Escola d’Enginyeria T\u00e8cnica Industrial de Vilanova, publica un treball sobre “L’Escola de Vilanova en el futur”, dins el volum col\u00b7lectiu commemoratiu.
\n. \u00c9s autor del treball “Marco hist\u00f3rico de las ense\u00f1anzas de Ingenier\u00eda T\u00e9cnica en Catalunya” (Barcelona, Institut de Ci\u00e8ncies de l’Educaci\u00f3 de la Universitat Polit\u00e8cnica, 1978), on fa un breu estudi hist\u00f2ric de cada una de les escoles de Catalunya.
\n. El 1983 presenta un treball sobre “Dedicacions no t\u00e8cniques dels enginyers industrials (Enginyers fora de l’enginyeria)”, a les jornades sobre “Enginyeria, societat i cultura”, organitzades pel Col\u00b7legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. El treball \u00e9s publicat.
\n. El 1996, en ocasi\u00f3 del 25\u00e8 aniversari de la creaci\u00f3 de la Universitat Polit\u00e8cnica, publica un estudi hist\u00f2ric sobre la mateixa, a la revista “L’Aven\u00e7”, estudi en el qual est\u00e0 aprofundint m\u00e9s.
\n. El 1997 escriu el treball “L’Escola T\u00e8cnica Superior d’Enginyers de Telecomunicaci\u00f3 de Barcelona. Els primers cap\u00edtols de la hist\u00f2ria. 1971-78”, quan es celebrava el 25\u00e8 aniversari, que es publica en el volum commemoratiu.
\n. El 1999, en ocasi\u00f3 de la jubilaci\u00f3, rep i accepta l’enc\u00e0rrec d’escriure la hist\u00f2ria de la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya, que la concep com la hist\u00f2ria de l’ensenyament t\u00e8cnic a Catalunya.
\n. El 1999, quan se celebra el 25\u00e8 aniversari de la creaci\u00f3 de l’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, escriu la hist\u00f2ria d’aquesta Escola. Est\u00e0 en curs de publicaci\u00f3.
\n. El 2000, dins el 150\u00e8 aniversari de l’Enginyeria Industrial presenta dos treballs: “La Reforma de l’Ensenyament T\u00e8cnic de 1957, preludi de la transformaci\u00f3 dels estudis t\u00e8cnics”, per al Simp\u00f2sium Internacional d’Hist\u00f2ria de l’Enginyeria i “An\u00e1lisis de la incorporaci\u00f3n de los estudios de Ingenier\u00eda Industrial en la Universidad”, per a una publicaci\u00f3 commemorativa d’\u00e0mbit estatal.<\/p>\n
5. Ger\u00e8ncia de la Universitat Polit\u00e8cnica i Administraci\u00f3 Universit\u00e0ria
\n. El desembre de 1976, a proposta del rector Prof. Juli\u00e0 Fern\u00e1ndez, \u00e9s nomenat gerent de la Universitat Polit\u00e8cnica. Feia mesos que el c\u00e0rrec estava vacant, i era dif\u00edcil trobar la persona addient per ocupar-lo, ja que algunes a qui se’ls havia ofert hi havien renunciat; i els problemes de gesti\u00f3 de la Universitat s’anaven acumulant i agreujant. Accepta el c\u00e0rrec, al principi nom\u00e9s com un acte de servei.
\n. Mentre ocupa el c\u00e0rrec hi t\u00e9 una total dedicaci\u00f3, posant-hi els majors esfor\u00e7os i voluntat. I troba en el c\u00e0rrec, entre professional i de confian\u00e7a, l’al\u00b7licient de descobrir aspectes nous de la vida universit\u00e0ria, com s\u00f3n els de la gesti\u00f3 econ\u00f2mica i administrativa, que presenten una peculiar singularitat respecte a altres sectors de l’administraci\u00f3 p\u00fablica, dels que s’esfor\u00e7a en aprofundir-ne en el coneixement i en cercar-ne noves possibilitats. Contribueix a la millora de la gesti\u00f3 pressupost\u00e0ria i de personal i, dins de l’equip rectoral, a la instal\u00b7laci\u00f3 de l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Enginyers de Telecomunicaci\u00f3, i a la creaci\u00f3 de la Facultat d’Inform\u00e0tica i de l’Escola Universit\u00e0ria d’\u00d2ptica. Col\u00b7labora tamb\u00e9 a la fase inicial de l’adscripci\u00f3 a la Universitat de les escoles universit\u00e0ries no estatals.
\n. El 1980, com a gerent de la Universitat Polit\u00e8cnica, forma part de la comissi\u00f3 negociadora del I Conveni Col\u00b7lectiu del personal laboral de les universitats de l’Estat, contribuint a establir les bases del mateix.
\n. El 1981 cessa com a gerent i passa al c\u00e0rrec de vicegerent, col\u00b7laborant amb la nova Ger\u00e8ncia principalment en l’\u00e0rea de gesti\u00f3 econ\u00f2mica i del pressupost de la Universitat. Tamb\u00e9 en aquesta etapa col\u00b7labora amb els vicerectors d’Investigaci\u00f3 Prof. Mart\u00ed Recober i Alonso en l’organitzaci\u00f3 de la relaci\u00f3 de la Universitat amb la ind\u00fastria pel que fa a convenis de recerca i la seva gesti\u00f3, portada a terme de forma descentralitzada dins la gesti\u00f3 econ\u00f2mica general de la Universitat a trav\u00e9s de l’Oficina de Convenis que, anys m\u00e9s tard, es transforma en el Centre de Transfer\u00e8ncia de Tecnologia.
\n. Per consolidar la seva situaci\u00f3 dins l’administraci\u00f3 universit\u00e0ria, en la qual hi estava en comissi\u00f3 de servei com a catedr\u00e0tic d’Escola Universit\u00e0ria, el 1986 pren part en una oposici\u00f3 lliure convocada i \u00e9s nomenat funcionari T\u00e8cnic d’Administraci\u00f3 Universit\u00e0ria. Aquest any demana l’exced\u00e8ncia com a catedr\u00e0tic d’Escola Universit\u00e0ria, que de fet no exercia des de 1978.
\n. El 1987, en una reorganitzaci\u00f3 de l’administraci\u00f3 de la Universitat Polit\u00e8cnica, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’un nou canvi de gerent, \u00e9s nomenat cap de Control Intern, funci\u00f3 que s’implanta per primera vegada a la Universitat.
\n. El 1996, en una nova reorganitzaci\u00f3, passa a ser assessor de la Ger\u00e8ncia.
\n. El 1999, en complir els 65 anys, passa a la situaci\u00f3 de jubilat. Amb aquest motiu publica el treball “Des d’un final d’etapa… Reflexions i evocacions de comiat a la UPC”.<\/p>\n
6. Treballs i estudis sobre l’Administraci\u00f3 Universit\u00e0ria
\n. D’en\u00e7\u00e0 que el 1977 ocupa la Ger\u00e8ncia de la Universitat Polit\u00e8cnica, c\u00e0rrec i funci\u00f3 en la qual descobreix un nou vessant professional, diferent de la dedicaci\u00f3 a la doc\u00e8ncia, es dedica amb intensitat a l’estudi i al desenvolupament dels aspectes econ\u00f2mics de l’autonomia universit\u00e0ria, tema fins llavors poc elaborat a Espanya, i participa en reunions, seminaris i grups de treball.
\n. Sobre aquest tema publica tres s\u00e8ries d’articles a “El Correo Catal\u00e1n” (1979), “La Vanguardia” (1983) i “El Pa\u00eds” (1984). Participa en diverses sessions d’estudi, a Par\u00eds i a altres ciutats europees, del “Programme sur la gestion des \u00e9tablissements d’enseignement sup\u00e9rieur” (IHME) organitzat per l’OCDE. Tamb\u00e9 participa en les Jornades d’Administraci\u00f3 Universit\u00e0ria (Madrid, 1981, 1983; Palma de Mallorca, 1984; i Barcelona, 1989). En les de 1981, les primeres que s’organitzen, presenta un treball sobre “Problemas del personal de Administraci\u00f3n al servicio de las Universidades”. En les de 1983 actua com a Secretari de la Pon\u00e8ncia “Autonom\u00eda econ\u00f3mica universitaria”.
\n. El 1985 d\u00f3na una confer\u00e8ncia a Girona sobre “El finan\u00e7ament de l’ensenyament universitari”.
\n. Invitat pel British Council, viatja a Anglaterra per con\u00e8ixer l’organitzaci\u00f3 administrativa de les Universitats Polit\u00e8cniques (1981) i per estudiar la gesti\u00f3 de la recerca i de les relacions Universitat-Ind\u00fastria (1985).
\n. Segueix diversos cursos sobre t\u00e8cniques pressupost\u00e0ries al sector p\u00fablic a l’Instituto de Estudios Fiscales, a l’Instituto Nacional de Administraci\u00f3n P\u00fablica de Madrid i a l’Escola d’Administraci\u00f3 P\u00fablica de Catalunya, entre d’altres.
\n. El 1983-1984 col\u00b7labora amb la Direcci\u00f3 General d’Ensenyament Universitari de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya amb un treball sobre “Dades estad\u00edstiques comparatives de les Universitats de Catalunya”.
\n. El 2000 publica dos articles: “La necesaria reforma de la legislaci\u00f3n b\u00e1sica de Universidades” (Claves de raz\u00f3n pr\u00e1ctica, Madrid, maig 2000) i “Alguns problemes universitaris actuals, amb visi\u00f3 de futur” (Idees, Barcelona, juny-desembre 2000).<\/p>\n
7. Altres activitats c\u00edviques i culturals
\n. Del 1960 al 1966 \u00e9s regidor de l’Ajuntament de Vilanova, treballant principalment en l’\u00e0rea de Cultura i Ensenyament. Sota la seva gesti\u00f3 es construeix a Vilanova un Grup Escolar, el primer edificat d’en\u00e7\u00e0 del 1939, i presenta un Pla de Construccions Escolars que serveix de base a l’actuaci\u00f3 uns quants anys quan ell ja no \u00e9s regidor. Tamb\u00e9 gestiona l’establiment d’un Institut de Batxillerat, el primer a la ciutat, que s’inaugura el 1969.
\n. El 1967 \u00e9s president de la Pon\u00e8ncia de “Ense\u00f1anza y Formaci\u00f3n Profesional” en el I Consejo Econ\u00f3mico Sindical de la Comarca de Vilanova i la Geltr\u00fa. \u00c9s autor de la redacci\u00f3 de la pon\u00e8ncia, que est\u00e0 publicada (31 p\u00e0gines).
\n. El 1968, a proposta de la pr\u00f2pia Junta i per designaci\u00f3 de l’Ajuntament amb car\u00e0cter vitalici, entra a formar part de la Junta del Patronat de la fundaci\u00f3 Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova. El 1973 \u00e9s vicepresident i del mateix 1973 al 1983 ocupa la presid\u00e8ncia. Els anys de la seva presid\u00e8ncia, que coincideixen amb la transici\u00f3 pol\u00edtica a Espanya, es produeix un important canvi, fins i tot generacional, en la composici\u00f3 de la Junta. Tamb\u00e9 s’incorporen importants fons muse\u00edstics al patrimoni de la Instituci\u00f3 (el principal dels quals \u00e9s el dip\u00f2sit del conjunt de pintures “Caf\u00e8 del Foment”) i es porten a terme obres de condicionament i millora de les instal\u00b7lacions, a la vegada que es promou una intensa activitat cultural. El 1983 dimiteix com a president i uns anys m\u00e9s tard com a membre de la Junta.
\n. Aquests anys pren part en diverses reunions col\u00b7lectives de les fundacions catalanes, que culminen en la creaci\u00f3 d’una Associaci\u00f3 de Fundacions.
\n. Del 1968 al 1978 \u00e9s president del Centre d’Estudis Vilanova. El 1975 aquest centre organitza a Vilanova la XX Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, que reuneix anualment estudiosos de totes les comarques de Catalunya.
\n. El 1976 \u00e9s membre fundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs, amb seu a Vilafranca del Pened\u00e8s. El 1990 \u00e9s vicepresident de la Junta. El 1995 \u00e9s nomenat president, c\u00e0rrec del qual dimiteix al cap de sis mesos.
\n. Est\u00e0 vinculat, des de la fundaci\u00f3 (1951), a la revista “El Ciervo”, de pensament i cultura, on durant uns anys (vers 1955-1960) publica diversos article. El 1977 entra a formar part del Consell d’Administraci\u00f3 de la societat editora, del qual n’\u00e9s vicepresident i conseller delegat, fins al 1999.
\n. Del 1977 al 1981 \u00e9s conseller general de la Caixa d’Estalvis de Barcelona, en representaci\u00f3 de la Universitat Polit\u00e8cnica.
\n. Des del 1986 \u00e9s membre de l’Associaci\u00f3 de Bibli\u00f2fils de Barcelona, i des de 1994 forma part de la Junta Directiva.
\n. Elegit acad\u00e8mic corresponent per Vilanova i la Geltr\u00fa (Barcelona) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de maig de 2001, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Jordi Bonet i Armengol, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Pilar V\u00e9lez i Vicente.<\/p>\n
8. Publicacions
\nA m\u00e9s dels ja esmentats, des del 1958 ha publicat alguns llibres i nombrosos treballs i articles, que poden classificar-se en dos grans grups:<\/p>\n
8.1. De tema hist\u00f2ric i socioecon\u00f2mic, referit principalment a Vilanova i la comarca, i tamb\u00e9 a Manresa.
\na) \u00c9s autor dels llibres:
\n. “El govern municipal de Vilanova. 1900-1923” (1989).
\n. “L’Escola Universit\u00e0ria Polit\u00e8cnica de Manresa. 50 anys de l’Escola de Mines” (1992), coordinador de l’edici\u00f3.
\n. “Vilanova 1936-1939. El govern municipal i altres aspectes” (1994).
\n. “Teodor Creus i Corominas. Dos assaigs” (1995).
\n. “L’Entesa per Cubelles. Una experi\u00e8ncia de democr\u00e0cia local” (1998).
\n. “Personatges. Biografies de vilanovins” (1998).
\n. “L’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Aproximaci\u00f3 a 25 anys d’hist\u00f2ria” (2002).
\n. “Diccionari biogr\u00e0fic de Vilanova i la Geltr\u00fa” (2003).
\n. “Vilanova i la Geltr\u00fa, 1936-1939. Guerra civil, revoluci\u00f3 i ordre social”. Pr\u00f2legs de Lloren\u00e7 Gomis i de Paul Preston (2005).
\n. “La Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya. Dels precedents a la reforma universit\u00e0ria” (En curs d’edici\u00f3).
\n. “Dels estudis d’aparelladors a l’Escola Superior d’Edificaci\u00f3 de Barcelona) (En curs d’edici\u00f3).
\n. “La Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltr\u00fa. Aproximaci\u00f3 a 125 anys d’hist\u00f2ria” (En curs d’edici\u00f3).
\nb) \u00c9s autor del pr\u00f2leg dels llibres:
\n. Valent\u00ed Masachs Alavedra: “Itineraris geol\u00f2gics: Bages, Bergad\u00e0, Anoia, Solson\u00e8s” (dirigit per…). Manresa. Escola Universit\u00e0ria Polit\u00e8cnica i Caixa d’Estalvis. 1981.
\n. V\u00edctor Balaguer: “Las calles de Barcelona”. Edici\u00f3 facs\u00edmil. Barcelona. Ediciones Curiosa. 1982.
\n. Maria Carme Barcel\u00f3: “El mercat de Vilanova”. Vilanova. Ajuntament. 1991.
\n. Joan Virella Bloda: “Visions geogr\u00e0fiques del Pened\u00e8s”. Vilafranca. Institut d’Estudis Penedesencs. 1992.
\n. Antoni Pineda Gavald\u00e0 i Juan Vidal Urp\u00ed: “Hist\u00f2ria gr\u00e0fica de Cubelles (1900-1970)”. Cubelles. Ajuntament de Cubelles. 1995.
\n. Albert Virella Bloda: “Bibliografia”. Vilanova. Ajuntament. 1995.
\n. Josep A. Gar\u00ed Siumell: “Descripci\u00f3n e historia de Villanueva y Geltr\u00fa”. Edici\u00f3 facs\u00edmil. Vilanova. El cep i la nansa. 1996.
\n. Jordi Cabut\u00ed: “165 cares cares”. Vilanova. El cep i la nansa. 1996.
\n. Pau Roig Estrad\u00e9: “Les masies del Garraf”. Vilanova. El cep i la nansa. 1998.
\n. Xavier Mart\u00ednez Roig: “El Banc de Vilanova”. Vilanova. Consell Comarcal del Garraf. 1998.
\n. Jaume Carbonell Massip: “Diari de Vilanova. 1850-2000”. Vilanova. Edicions del Garraf. 2000.
\n. Albert Virella Bloda: “L’evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de l’ensenyament a Vilanova i la Geltr\u00fa i la fundaci\u00f3 de l’Escola Pia”. Vilanova. Institut d’Estudis Penedesencs. 2001.
\n. Josep Coroleu Ynglada: “Rese\u00f1a de los festejos celebrados en Villanueva y Geltr\u00fa con motivo de la inauguraci\u00f3n del ferrocarril. 1882” (Edici\u00f3 facs\u00edmil). Vilanova. Ajuntament de Vilanova. 2006.
\n. “Historial de la societat coral ‘La Uni\u00f3 Vilanovina’ (1861-1936)” (Edici\u00f3 facs\u00edmil). Vilanova. La Uni\u00f3 Vilanovina. 2011.
\nc) Col\u00b7laboraci\u00f3 en obres col\u00b7lectives:
\n. “L’expansi\u00f3 urban\u00edstica i la vida pol\u00edtica”, a l’obra d’Antoni Pineda i Joan Vidal Urp\u00ed (editors): “Hist\u00f2ria gr\u00e0fica de Cubelles (1970-2000)”. 2002.
\n. “El ferrocarril de Vilanova a Valls (1981): Els homes i el context”, dins l’obra “Des de l’andana de Vilanova i la Geltr\u00fa. 125\u00e8 aniversari de l’arribada del ferrocarril. 1881-2006”. Barcelona. Lunwerg Editores. 2006.
\nd) Ha publicat treballs monogr\u00e0fics, entre d’altres:
\n. “An\u00e1lisis demogr\u00e1fico de Vilanova i la Geltr\u00fa (1963).
\n. “La agricultura en Vilanova” (1963).
\n. “La industria en la econom\u00eda de Vilanova” (1964).
\n. “La ense\u00f1anza t\u00e9cnica y profesional en Vilanova” (1969).
\n. “Vilanova y Vilafranca. Breu assaig sobre dues evolucions convergents” (Museu de Vilafranca, 1977).
\n. “Amadeu Hurtado, jurista” (1994, edici\u00f3 ampliada 1999).
\n. “El cost hum\u00e0 de la Guerra Civil a Vilanova” (1995).
\n. “La transici\u00f3 pol\u00edtica a Vilanova (1976-1985)” (1995).
\n. “Santiago D\u00edaz Moyano, primer alcalde de Vilanova del franquisme (1939-1940)” (1998).
\n. “Manuel Navarro Carreras, alcalde de Vilanova 1943-1946” (1999).
\n. “Pau Soler Rovira, alcalde de Vilanova 1894-1899” (1999).
\n. “Josep Pers i Ricart” (2000).
\n. “Jordi Puig – La Calle i Cus\u00ed” (2003).
\n. “Josep Joan Llorens Domingo” (2011).
\n. “Enric Freixa Pedrals” (2011).
\nAlguns d’aquests treballs han merescut comentaris a “Serra d’Or”, “La Vanguardia”, “El Correo Catal\u00e1n” i “L’Aven\u00e7”, entre d’altres i s\u00f3n esmentats com a font documental en totes les monografies publicades posteriorment, ja que en el seu moment van ser pioners.
\ne) Ha presentat treballs o comunicacions en jornades d’estudis:
\n. “Aportaci\u00f3 de Vilanova a la cultura contempor\u00e0nia”.
\n. “Funcionaris a la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de Vilanova”.
\n. “L’ensenyament a Vilanova durant la Guerra Civil”.
\n. “La revista ‘Pened\u00e8s’ (1919-1921), exponent del noucentisme”.
\n. “L’exili de vilanovins a Am\u00e8rica com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la Guerra Civil”.
\n. “Contribuci\u00f3 femenina a la hist\u00f2ria de Vilanova”.
\n. “Aportacions a la historiografia de Vilanova anterior al P. Gar\u00ed”.
\n. “Eduard Pascual F\u00e0bregas, alcalde de Vilanova (1941-1943)”.
\n. “Joan Pujol Carbonell, alcalde de Vilanova (1922-1923)”.
\n. “La Congregaci\u00f3 Mariana de Vilanova en el marc del seu temps”.
\n. “Idees entorn de l’Eix Diagonal: Notes hist\u00f2riques i perspectives de futur”.
\n. “L’expansi\u00f3 industrial de Vilanova al voltant de 1950”.
\n. “Les transformacions de la Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer a la segona meitat del segle XX”.
\n. “V\u00edctor Balaguer i Vilanova: els seus amics, el seu llegat”.
\n. “Aspectes de la vida quotidiana de Vilanova, a partir d’uns articles d’Alvar Tubau”.
\nf) Ha col\u00b7laborat ass\u00edduament en el “Diari de Vilanova”, en el “Gran Pened\u00e8s” i en altres publicacions locals i comarcals, amb articles sobre temes d’actualitat. Ha publicat tamb\u00e9 diversos treballs monogr\u00e0fics d’hist\u00f2ria local, pol\u00edtica i economia, i de sociologia local.<\/p>\n
8.2. De tema art\u00edstic. L’estudi de les arts pl\u00e0stiques ha constitu\u00eft un altre dels aspectes als quals ha prestat una dedicaci\u00f3 notable.
\na) \u00c9s autor dels seg\u00fcents llibres:
\n. “El pintor vilanov\u00ed Rafael Sala (1891-1927)”, Vilanova. Centre d’Estudis de la Biblioteca-Museu Balaguer. 1975. (Sobre aquest pintor, mort a M\u00e8xic, figura destacada de l’avantguardisme catal\u00e0, \u00e9s el primer estudi que m\u00e9s tard \u00e9s citat en totes les hist\u00f2ries de l’art catal\u00e0 contemporani).
\n. “Els Serra i la cer\u00e0mica d’art a Catalunya”. Barcelona. Editorial Selecta. 1978.
\n. “Enric C. Ricart”, de J. F. R\u00e0fols. Introducci\u00f3, ep\u00edleg i notes. Vilanova. El cep i la nansa. 1981.
\n. “Jaume Pla. Una traject\u00f2ria art\u00edstica”. Barcelona. Edicions de La Rosa Vera. 1982.
\n. “Josep F. R\u00e0fols, escriptor”. Vilafranca. Museu de Vilafranca. 1989.
\n. “Galeria Prisma. 25 anys”. Vilanova. Editat per la galeria. 1997.
\nb) \u00c9s autor de treballs monogr\u00e0fics, publicats en obres col\u00b7lectives, fulletons, cat\u00e0legs o tr\u00edptics sobre:
\n. “La pintura de Vilanova i de Sitges”. 1965.
\n. “Joan Llaverias”. 1973.
\n. “La pintura a Vilanova al segle XIX”. 1980.
\n. “Jaume Carbonell”. 1988.
\n. “Les arts pl\u00e0stiques al Pened\u00e8s”. 1991 i 1994.
\n. “L’opci\u00f3 per la pintura d’Armand Cardona Torrandell”, a l’obra “Armand Cardona Torrandell, delimitacions o fragments de biografia”. 1999.
\n. “Unes notes sobre el llibre il\u00b7lustrat al segle XX”, al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 “Aureum opus. Cinc segles de llibres il\u00b7lustrats”. Museu Frederic Mar\u00e8s. Associaci\u00f3 de Bibli\u00f2fils de Barcelona. 2000.
\n. “Els goigs dels segles XVIII i XIX al Pened\u00e8s”. 2000.
\n. “Josep F. R\u00e0fols (1889-1965). L’home i l’obra”. Al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 monogr\u00e0fica de l’artista. Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer. 2000-2001.
\n. “Arquitectes i editors de llibres de bibli\u00f2fil”. Fundaci\u00f3 Jaume I. Nadala 2002.
\n. “Mart\u00ed Torrents (1887-1977). L’home i el seu entorn”. Al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 monogr\u00e0fica de l’artista. Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer. 2003.
\n. “Miquel Plana: Aproximaci\u00f3n a un concepto actual de la bibliofilia”. Al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 monogr\u00e0fica de l’artista. Biblioteca Nacional. Madrid. 2003.
\n. “Enric C. Ricart, gravador (1893-1960)”. Caixa Pened\u00e8s. Obra Social. 2006.
\n. “El pintor Rafael Sala. Itinerari personal. Els vincles als or\u00edgens”. Al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 monogr\u00e0fica de l’artista, de la qual fou comissari. Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer. 2006.
\n. “Joaquim Mir. Vilanova, 1922”, a l’obra: Francesc Miralles, editor, “Joaquim Mir a Vilanova”. Barcelona. Viena Art. 2006.
\n. “L’inter\u00e8s pel llibre: gabinets de lectura, bibliof\u00edlia i exlibrisme”, a l’obra: Pilar V\u00e9lez, editora: “L’exaltaci\u00f3 del llibre al Vuitcents. Art, ind\u00fastria i consum”. Barcelona. Biblioteca de Catalunya. 2008.
\n. “Dami\u00e0 Torrents: l’entorn hum\u00e0 i art\u00edstic de l’escultor”. Al cat\u00e0leg de l’exposici\u00f3 monogr\u00e0fica de l’artista. Biblioteca Museu V\u00edctor Balaguer. 2008.
\n. “Enric Cluselles, artista total de m\u00faltiples facetes”, a “Ex-libris”, n\u00famero monogr\u00e0fic dedicat a l’artista. 2009.
\nc) Articles dedicats a artistes en publicacions diverses o en cat\u00e0legs d’exposicions: Ramon Rogent, Josep F. R\u00e0fols, Enric C. Ricart, Joan Llaverias, Rafael Sala, Alexandre de Cabanyes, Antoni Oll\u00e9 Pinell, Antoni Gelabert, Oriol Div\u00ed, Armand Cardona Torrandell, Elisenda Sala, Miquel Plana, Jaume Carbonell, \u00d2scar Estruga, Joaquim Budesca, Concha Ib\u00e1\u00f1ez, Rosa Alt\u00e8s, Josep Jassans, Enric Cluselles, entre d’altres. Un dels temes que han merescut la seva atenci\u00f3 \u00e9s el gravat i la bibliof\u00edlia.
\n. Ha col\u00b7laborat a la Gran Enciclop\u00e8dia Catalana i al Diccionari d’Artistes Catalans, dirigit per Francesc Miralles, encara in\u00e8dit.
\n. Sobre temes d’art ha escrit, entre altres, a les seg\u00fcents revistes: “Destino”, “Batik”, “Serra d’Or”, “Cultura”, “Artes Pl\u00e1sticas”, “El Temps”, “Miscel\u00b7l\u00e0nia Penedesenca”, “Butllet\u00ed de la Biblioteca Museu Balaguer”, “Revista de Llibreria Antiqu\u00e0ria”, “Ex-libris”, “Anuari de l’Associaci\u00f3 de Bibli\u00f2fils”, “Butllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”, “Quaderns Rafael Benet”, “Butllet\u00ed de l’Associaci\u00f3 d’exlibristes de Catalunya”, etc.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8573","academic","type-academic","status-publish","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8573","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8573"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8573"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}