Figueres (Girona), 1934-2015.<\/p>\n
Nascut en el si d\u2019una fam\u00edlia de tradici\u00f3 art\u00edstica i molt relacionada amb els Dal\u00ed (\u00e9s a trav\u00e9s del seu oncle, Ramon Pitxot, que Dal\u00ed descobr\u00ed l\u2019impressionisme i determin\u00e0 la seva vocaci\u00f3 de pintor), del 1946 al 1964 visqu\u00e9 amb la seva fam\u00edlia a Sant Sebasti\u00e0. All\u00e0 tingu\u00e9 com a professor de dibuix Juan N\u00fa\u00f1ez Fern\u00e1ndez, que tamb\u00e9 ho havia estat anys abans de Dal\u00ed a Figueres.
\nEls anys cinquanta, mentre practicava un realisme d\u2019arrel expressionista es don\u00e0 a con\u00e8ixer amb diverses exposicions a Sant Sebasti\u00e0, Barcelona, Madrid, Bilbao o Lisboa.
\nEl 1964 s\u2019instal\u00b7l\u00e0 definitivament a la casa familiar de Cadaqu\u00e9s. En aquest per\u00edode la seva obra feu un gir decisiu. Dirig\u00ed l\u2019atenci\u00f3 vers l\u2019estudi dels objectes del seu entorn: les pedres de Cadaqu\u00e9s, de les quals feia sorgir visions anam\u00f2rfiques, antropom\u00f2rfiques i al\u00b7leg\u00f2riques, amb qu\u00e8 entronc\u00e0 amb un corrent subterrani de la pintura occidental que va des de certs mestres del manierisme itali\u00e0 fins al surrealisme.<\/p>\n
Fou tamb\u00e9 durant aquests anys que, refent els vells vincles familiars, inici\u00e0 la seva relaci\u00f3 amb Dal\u00ed, que culmin\u00e0 en una amistat duradora. L\u2019agost de 1972 Dal\u00ed el visit\u00e0 al seu taller i li propos\u00e0 instal\u00b7lar una exposici\u00f3 permanent de la seva obra al Teatre-Museu de Figueres, la qual s\u2019inaugur\u00e0 el 28 de setembre de 1974. Es pot dir que el museu \u00e9s, en bona mesura, el resultat del di\u00e0leg entre aquests dos creadors. El 1975, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Salvador Dal\u00ed realitz\u00e0 els quatre \u201cmonstres grotescos\u201d del pati interior del Teatre-Museu. S\u00f3n monstres-fonts a la manera dels manieristes italians, realitzats amb acumulacions de pedres, calaixos, troncs d\u2019arbre, un esquelet de balena, cargols i curculles. Antoni Pitxot fou, des de la inauguraci\u00f3, el director del Teatre-Museu, tasca que combin\u00e0 amb el seu treball de pintor. <\/p>\n
Entre Pitxot i Dal\u00ed s\u2019establ\u00ed una gran comunicaci\u00f3 i una complicitat est\u00e8tica. Aix\u00ed, per exemple, el 1985 Pitxot treball\u00e0 en l\u2019exposici\u00f3 \u201cLa batalla de Constant\u00ed\u201d, que present\u00e0 a Barcelona. El tema de la batalla li inspir\u00e0 una conversa amb Dal\u00ed, en qu\u00e8 li explic\u00e0 que les pedres de la platja de Sa Conca a Cadaqu\u00e9s ja configuren per si soles m\u00faltiples batalles. Dal\u00ed feu el text de presentaci\u00f3 per al cat\u00e0leg i en dict\u00e0 a Antoni Pitxot el contingut, frase per frase: \u201cQuan les pedres es desperten de quatre mil anys de somniar, les ensordeix l\u2019estr\u00e8pit d\u2019una batalla a cada m\u00e0\u201d. <\/p>\n
En els darrers anys de Dal\u00ed, Pitxot l\u2019acompany\u00e0 en tot moment. Tots dos artistes mantingueren un intercanvi permanent de comentaris i opinions sobre temes ben diversos, especialment sobre l\u2019art i el m\u00f3n de la pintura; aix\u00ed, parlaren sobre Watteau, Rembrandt, Vel\u00e1zquez, Gustave Moreau, els prerafaelites o el futurisme itali\u00e0.
\nL\u2019obra d\u2019Antoni Pitxot es troba en diverses col\u00b7leccions particulars, en el Teatre-Museu Dal\u00ed i al Centro Internazionale di Studi sulla Comunicazione umana, amb seu a la Villa Barbariga de Sant Pietro de Str\u00e0 (It\u00e0lia).<\/p>\n
Antoni Pitxot fou director del Teatre-Museu Dal\u00ed, a m\u00e9s de Patr\u00f3 vitalici i vicepresident segon de la Fundaci\u00f3 Gala-Salvador Dal\u00ed.<\/p>\n
El 20 d’octubre de 1999 fou elegit acad\u00e8mic corresponent per Cadaqu\u00e9s (Girona) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Dom\u00e8nec Fita i Molat, Francesc Fontbona i de Vallescar, i Jaume Muxart i Dom\u00e8nch. <\/p>\n
El 16 de setembre de 2004 va rebre de mans de S.M. el Rei Joan Carles la Medalla d\u2019Or al M\u00e8rit de les Belles Arts.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8548","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8548","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8549"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}