{"id":8535,"date":"2022-12-19T17:37:38","date_gmt":"2022-12-19T16:37:38","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/virgili-i-farra-lluis\/"},"modified":"2022-12-19T17:37:38","modified_gmt":"2022-12-19T16:37:38","slug":"virgili-i-farra-lluis","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/virgili-i-farra-lluis\/","title":{"rendered":"Virgili i Farr\u00e0, Llu\u00eds"},"content":{"rendered":"

Nasqu\u00e9 a Manresa el 1925 i mor\u00ed a Lleida el 2017.
\nEl seu pare, Antoni Virgili i Pinyol, fund\u00e0, juntament amb Joan Ferrer Alsina, els Amics del Cant Gregori\u00e0 a la ciutat del Bages. La fam\u00edlia, d’origen tarragon\u00ed-lleidat\u00e0 es trasllad\u00e0 a Lleida, on el pare era gerent de la impremta de la Casa Caritat, poc temps abans de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica (1931). All\u00ed recuper\u00e0 l’Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0, paralitzat durant la dictadura de Primo de Rivera, i el dirig\u00ed fins l’ensulsiada del front d’Arag\u00f3 (Guerra Civil) i l’ocupaci\u00f3 de la ciutat per Franco. Refugiada la fam\u00edlia a Miralcamp, el pare desaparegu\u00e9 en una de les purgues dutes a terme pel Campesino.
\nEn Llu\u00eds comen\u00e7\u00e0 els seus estudis musicals a la secci\u00f3 d’infants de l’Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0 que compagin\u00e0 amb la participaci\u00f3 a la capella de m\u00fasica de la parr\u00f2quia de Sant Joan de la Pla\u00e7a, que dirigia moss\u00e8n Leonard Franch. Poc despr\u00e9s, el 1935, ingress\u00e0 a l’Escolania de Montserrat fins la declaraci\u00f3 de la Guerra Civil. Al seu retorn a Lleida es reintegr\u00e0 a la secci\u00f3 infantil de l’Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0.
\nRetornada la fam\u00edlia a Lleida, amb l’ensulsiada del front del Segre i l’ocupaci\u00f3 de Catalunya, juntament amb d’altres antics escolans i seminaristes i antics cantaires de l’Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0, organitz\u00e0 l’Scola Cantorum de Sant Joan. Una excel\u00b7lent formaci\u00f3 musical que f\u00e9u \u00e8poca. Es tractava de recuperar l’Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0. Negociacions (i fets consumats) amb les autoritats per recuperar el malvist Orfe\u00f3. Finalment, aplegant elements de l’Schola Cantorum, el cor de filles de Maria de la dita parr\u00f2quia i elements de la societat claveriana La Violeta, es reorganitz\u00e0, a trav\u00e9s d’un proc\u00e9s camale\u00f2nic, l’Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0. En fou durant molts anys el director. Impregnat de les idees socials repercutides en el fet musical, sobretot en la pr\u00e0ctica del cant coral, juntament amb un equip de col\u00b7laboradors del mateix Orfe\u00f3, sent\u00ed la pru\u00efja de recuperar i expansionar el cant coral per les comarques lleidatanes. La dificultat es present\u00e0 per la manca de directors amb una formaci\u00f3 adient. Fins aleshores els directors eren designats, generalment, a dit, tenint en compte aptituds musicals gens vinculades a l’especialitzaci\u00f3 Direcci\u00f3 (i pedagogia musical).
\nEntr\u00e0 en contacte amb el Moviment Coral Franc\u00e8s “A Coeur Joia” i amb el seu creador C\u00e8sar Geoffray, una mena de Clav\u00e9-Millet tot d’una pe\u00e7a, qui amb una situaci\u00f3 semblant a la de casa nostra establ\u00ed una metodologia de la direcci\u00f3 coral i organitz\u00e0 cursets de formaci\u00f3 de directors. El 1962 Virgili particip\u00e0 en un d’aquests cursets i obtingu\u00e9 el t\u00edtol de Mestre de Cor, expedit per aquest moviment i refrendat, aleshores, pel Ministeri franc\u00e8s d’Instrucci\u00f3 P\u00fablica.
\nDonada la similitud de la problem\u00e0tica establ\u00ed contactes amb C\u00e8sar Geoffray i el seu secretari, Marcel Corneloup, per impartir els cursets de direcci\u00f3 coral a Lleida. I el primer curs se celebr\u00e0 l’any 1963. Se celebraren ininterrompudament fins el 1996. A l’empar d’aquests cursets, que s’estengueren per tota la Pen\u00ednsula, s’inici\u00e0 una reestructuraci\u00f3 del m\u00f3n coral a Catalunya.
\nParal\u00b7lelament, Virgili s’adon\u00e0 que calia organitzar quelcom per catalanitzar la mainada i oposar-se a l’educaci\u00f3 juvenil de signe falangista. Van n\u00e9ixer el 1968 les Col\u00f2nies Cantarelles d’Estiu, a la vila pirinenca de T\u00edrvia (Pallars Sobir\u00e0).
\nJuntament amb els elements t\u00e8cnics que exigeix la direcci\u00f3 coral i la pedagogia musical, Virgili es basquej\u00e0 per tal que aquesta formaci\u00f3 t\u00e8cnica fos completada per una filosofia: l’art al servei de l’home; l’home al servei de Catalunya.
\nT\u00e9 el t\u00edtol de professor de direcci\u00f3 coral i cant coral de Ministerio de Educaci\u00f3n y Ciencia (1982). Membre fundador del Secretariat d’Orfeons de Catalunya (SOC), continuador de l’obra de la Germanor d’Orfeons. Ha ocupat c\u00e0rrecs en l’organitzaci\u00f3 fins ben recentment. Membre de la Federaci\u00f3 Europea de Joves Corals. Instructor internacional del Moviment “A Coeur Joie” i del Centre de Polifonia AREFAC (Als\u00e0cia).
\nDiputat a la primera legislatura del Parlament catal\u00e0 postguerra (1980), on despleg\u00e0 activitats en diverses comissions. Honorat amb la Creu de Sant Jordi el 1984. Ciutad\u00e0 d’Honor de Lleida. Premi Acci\u00f3 C\u00edvica de la Fundaci\u00f3 Jaume I. “T\u00e8moin Majeur” del Moviment “A Coeur Joia”. Premi d’Actuaci\u00f3 C\u00edvica de la Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Carulla el 1998. El 2008 va rebre la Medalla al M\u00e8rit C\u00edvic de l’Ajuntament de Lleida.
\nJa jubilat de la seva professi\u00f3 i de la direcci\u00f3 de l’Orfe\u00f3 Lleidat\u00e0, aprofund\u00ed en la divulgaci\u00f3 de la t\u00e8cnica vocal, la direcci\u00f3 coral i l’estudi del gregori\u00e0, del qual ja en tenia una bona noci\u00f3 pr\u00e0ctica per mor de la seva estada a Montserrat i per contactes amb Saint Pierre de Solesmes, de la m\u00e0 de l’il\u00b7lustre gregorianista lleidat\u00e0 pare Miquel Altisent. Altrament, entr\u00e0 en el camp de la pr\u00e0ctica musical sobre tot per les agrupacions de jubilats.
\nTradu\u00ed i escrigu\u00e9 diversos treballs relacionats amb la interpretaci\u00f3 i la t\u00e8cnica vocal (infants, ancians, magisteri,…).
\nElegit acad\u00e8mic corresponent per Lleida de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de maig de 1999, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Bonastre i Bertran, Jordi Bonet i Armengol, i Fernando Boneu i Companys.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8535","academic","type-academic","status-publish","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8535","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8535"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8535"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}