{"id":8477,"date":"2022-12-19T17:37:31","date_gmt":"2022-12-19T16:37:31","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/benet-i-espuny-josep\/"},"modified":"2022-12-19T17:37:31","modified_gmt":"2022-12-19T16:37:31","slug":"benet-i-espuny-josep","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/benet-i-espuny-josep\/","title":{"rendered":"Benet i Espuny, Josep"},"content":{"rendered":"

Tortosa (Tarragona), 1920-2010.
\nNeix a Tortosa (Tarragona) l’1 d’agost de 1920, fill de Felip (fuster-artes\u00e0, tallista, daurador i restaurador d’imatges) i de Rosa (les seves tasques). Estudia des de molt jovenet dibuix amb artistes locals; primer amb el senyor Ricard Cerveto, despr\u00e9s amb el seu germ\u00e0 el senyor Antoni -que havia estat un gran col\u00b7laborador de l’escultor Agust\u00ed Querol en el seu estudi de Madrid- i, finalment, amb el senyor Ferran Arasa, amb qui surt a dibuixar i a pintar paisatge del natural.
\nLa guerra civil interromp, en part, els seus estudis, perqu\u00e8 ell pinta pels voltants de Tortosa. El seu reempla\u00e7ament \u00e9s cridat, a l’hora que han d’evacuar de les muntanyes de Tortosa, on ja s’estava amb la fam\u00edlia, pels constants bombardejos de la ciutat; abans de fer els divuit anys participa a la “Batalla de l’Ebre”, creuant el riu en vistes del Castell de Miravet -que, amb els anys, tantes vegades acabaria pintant-, d’on escapa amb vida, en gran part, gr\u00e0cies als seus dibuixos que li propicien atencions i destinacions m\u00e9s avantatjoses i protegides.
\nRestablerta la pau, dibuixa i pinta encara un bon temps per la contrada fins que en ser presentat al professor P\u00e9rez Dolz, aquest li aconseja que sense entretenir-se faci l’ingr\u00e9s a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, que en aquell temps impartia les classes a la Casa Llotja. Es matricula al curs 1942-1943. Rep classes de Rigobert Soler, Llu\u00eds Muntan\u00e9, Armand Miravalls, Santasusagna, Llu\u00eds Monreal i Tejada, Josep Amat i Enric Monjo.
\nEl 1945 trasllada els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on acaba els estudis de dibuix i els de gravat. Entre alguns altres professors tingu\u00e9 all\u00ed al senyor Manuel Benedito, Esteve Botey, Adsuara, Chicharro, Bermejo, Lafuente Ferrari.
\nAconsegueix els primers est\u00edmuls amb el “Premio de Grabado”, “Pensi\u00f3n del Paular” i de “Granada” de la Fundaci\u00f3n Rodr\u00edguez Acosta. El 1948, aconsegueix l’apreciat “Gran Premio de Paisaje” (pensionat per oposici\u00f3 a l’Acad\u00e8mia de Belles Arts d’Espanya a Roma). Aquest important\u00edssim premi, que subvenciona el Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya, a trav\u00e9s de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, era equivalent en m\u00e8rits a la 2a Medalla Nacional i convalida el t\u00edtol d’Escola Superior de Belles Arts (en cas de no haver-lo tingut ja).
\nDurant aquests quatre anys pensionat a Roma, recorre Europa manta vegades estudiant els grans mestres i dibuixant i pintant per Fran\u00e7a, Gran Bretanya, B\u00e8lgica, Holanda, \u00c0ustria, Alemanya, Pa\u00efsos Escandinaus i, naturalment, It\u00e0lia, que dibuixa i pinta de nord a sud.
\nEl 1953 torna a Espanya, exposa a Tortosa, Barcelona i Madrid. El 1954 li atorguen una pla\u00e7a com a professor a l’Escola Local d’Art de Tortosa.
\nEl 1955, concursa i obt\u00e9 per unanimitat del tribunal el Primer Lloc de la “Pensi\u00f3n del Conde de Cartagena” a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i tria Nova York -entre els molts pa\u00efsos per escollir-. Durant el viatge per l’Atl\u00e0ntic Nord, mor el seu pare a Tortosa. S’est\u00e0 als Estats Units quasi durant dos anys. Aprofita per viatjar, dibuixar i estudiar museus i col\u00b7leccions a Boston, Chicago, Cleveland, Washington i Nova York, on resideix.
\nAll\u00ed entra en contacte i visita els estudis de dos grans escultores americanes, Anna H. Huntington a Bethel (Conecticut) i Malvina Hoffman a Nova York -on modela uns busts el seu antic professor Enric Monjo i on molts anys enrere compos\u00e0 una petita part de “Goyescas” Enric Granados-.
\nTamb\u00e9 coneix per una exposici\u00f3 al Waldorf Astoria organitzada pel Dr. Theodore Rousseau -director d’Art Modern del Metropolitan Museum- i el Dr. Janes Johnson Sweeny -director del Salomon R. Guggenheim Museum-els quals li n’organitzen all\u00ed una de personal de pintura i gravat. En aquella \u00e8poca li compraren uns gravats al Metropolitan a trav\u00e9s del Dr. A. Hyatt Mayor, president de la Hispanic Society of America.
\nEl 1957 recorre Equador, Col\u00f2mbia i Vene\u00e7uela. Realitza una col\u00b7lecci\u00f3 de dibuixos a Guayaquil, Quito, Popayan, Ipiales, Bucaramanga, Bogot\u00e0, etc. I a Vene\u00e7uela \u00e9s on s’estableix una molt important col\u00b7lecci\u00f3 per a la “Creole Petroleum Corporation” de ciutats colonials, instal\u00b7lacions industrials del Llac de Maracaibo i dels castells de Guayana, Puerto Cabello, Cuman\u00e0, illes Margarita i “Toas” -les restes de Nova Cadis- (la illa de les Perles). Col\u00b7labora amb altres treballs per a la “Revista el Farol”, la “Shell”, “Reportajes” i altres.
\nEl 1958 es casa amb una jove vene\u00e7olana, a Barinitas (Estat de Barinas), als peus dels Andes, amb qui t\u00e9 tres filles.
\nEl mateix any ingressa com a dibuixant en una divisi\u00f3 del Ministerio de Educaci\u00f3n Venezolano, on treballa en serigrafia i il\u00b7lustracions de llibres d’Educaci\u00f3 pel mat\u00ed, dedicant-se per la tarda als seus quefers paisatg\u00edstics. \u00c9s professor d’Art a les Escoles nocturnes del Ministeri durant un temps. Realitza dibuixos i corregudes per l’immens “Delta Amacuro” per il\u00b7lustrar la “cartilla de los indios Guaraunos” i altres, per a la “Gran Sabana” i “Territorio Amazonas”. \u00c9s professor de dibuix a l’Escola Nacional d’Infermeres de la Ciutat Universit\u00e0ria, fins que ren\u00fancia a tota aquesta natural seguretat econ\u00f2mica per afrontar decidit una m\u00e9s plena dedicaci\u00f3 al seu art pict\u00f2ric a la terra que el va veure n\u00e9ixer, on trob\u00e0 aquesta minoria selecta que precisa tot artista per viure i progressar en l’art i la feina.
\nNovament a Tortosa, es readapta poc a poc al seu paisatge comarcal. Reingressa, el 1973, a l’Escola Taller d’Art de la qual n’\u00e9s professor de “gravat calcogr\u00e0fic” i es preocupa nom\u00e9s de la seva vida d’home i artista, a la qual consagra tot el temps, despr\u00e9s de molt peregrinar i m\u00e9s de vint anys fora d’Espanya.
\nDes de 1945, que feu la primera exposici\u00f3 a Tortosa, expos\u00e0 individualment tamb\u00e9 a Lleida, Barcelona, Madrid, Roma, Nova York, Falun (Su\u00e8cia), Caracas, Maracay i altres. I en incomptables col\u00b7lectives a Tortosa, Tarragona, Barcelona, Madrid, Nova York, Caracas, Barquisimeto, Maracaibo, Val\u00e8ncia (Vene\u00e7uela), la S\u00e8nia, Ulldecona, Sant Carles de la R\u00e0pita, Amposta, i internacionals de Roma, Par\u00eds, Galeria Brera de Mil\u00e0 i Biennal de Ven\u00e8cia. El 1952 obt\u00e9 una tercera Medalla Nacional en l’exposici\u00f3 de Belles Arts de Madrid amb l’oli “Trast\u00e9vere”.
\nObres seves s\u00f3n propietat de museus de Barcelona, Madrid i Nova York, i hi ha obra espargida per quasi tots els pa\u00efsos que ha visitat i altres.
\n\u00c9s elegit acad\u00e8mic corresponent per Tortosa (Tarragona) de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 25 de mar\u00e7 de 1981, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Bonastre i Bertran, Frederic Mar\u00e8s i Deulovol, i Eduard Ripoll i Perell\u00f3.
\n\u00c9s elegit per unanimitat soci honorari de la Hispanic Society of America a Nova York l\u2019any 2001.
\nVa morir al seu poble natal el 13 de novembre del 2010.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[144],"class_list":["post-8477","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-corresponents"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8477","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8478"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8477"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8477"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}