{"id":8230,"date":"2022-12-19T17:36:39","date_gmt":"2022-12-19T16:36:39","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/montaner-i-martorell-josep-maria\/"},"modified":"2022-12-19T17:36:39","modified_gmt":"2022-12-19T16:36:39","slug":"montaner-i-martorell-josep-maria","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/montaner-i-martorell-josep-maria\/","title":{"rendered":"Montaner i Martorell, Josep Maria"},"content":{"rendered":"<p>Barcelona, 1954.<br \/>\n\u00c9s arquitecte (1977), doctor arquitecte (1983), amb estudis parcials d&#8217;Antropologia i Hist\u00f2ria Moderna. \u00c9s catedr\u00e0tic de Teoria i Hist\u00f2ria de l&#8217;Arquitectura a l&#8217;Escola T\u00e8cnica Superior d&#8217;Arquitectura de Barcelona (Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya) i ha estat codirector del M\u00e0ster \u201cLaboratorio de la vivienda colectiva sostenible del siglo XXI\u201d de l\u2019ETSAB i la Fundaci\u00f3 Polit\u00e8cnica (2004-2014). Ha estat sots director de cultura de l\u2019ETSAB, des del 2001 fins al 2005, fundant la revista &#8220;Visions&#8221;, que va obtenir el 2006 el Premi per publicacions peri\u00f2diques a la IV Biennal Iberoamericana d\u2019Arquitectura. I ha estat regidor d\u2019habitatge i rehabilitaci\u00f3, i del districte de Sant Mart\u00ed, de l\u2019Ajuntament de Barcelona (2015-2019).<\/p>\n<p>\u00c9s especialista en l&#8217;estudi de l&#8217;arquitectura del per\u00edode neocl\u00e0ssic i de l\u2019arquitectura, l\u2019art i el pensament en el segle XX i principis del XXI. Com a tipologies \u00e9s expert en hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de l\u2019habitatge col\u00b7lectiu, els museus i l\u2019arquitectura industrial. Tamb\u00e9 ha dedicat part de la seva recerca i articles a l\u2019evoluci\u00f3 de la ciutat de Barcelona, tant hist\u00f2rica com en el per\u00edode democr\u00e0tic. <\/p>\n<p>Les seves recerques inicials varen ser publicades en llibres com &#8220;L\u2019ofici de l\u2019arquitectura. El saber arquitect\u00f2nic dels mestres d\u2019obres 1859-1871&#8221;, edicions UPB, Barcelona, 1983; i &#8220;Arquitectura industrial a Catalunya&#8221;, amb Jos\u00e9 Corredor-Matheos, Caixa de Barcelona, Barcelona, 1984. <\/p>\n<p>El llibre &#8220;La modernitzaci\u00f3 de l&#8217;utillatge mental de l&#8217;arquitectura a Catalunya. 1714-1859&#8221;, Institut d&#8217;Estudis Catalans, Barcelona, 1990, va ser la seva tesi doctoral, que va estar premiada en dues ocasions: com a original va obtenir el Premi Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Montaner de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (1984), i com a publicaci\u00f3 el Premi de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or a la recerca el 1991. La tesi est\u00e0 dedicada als inicis de l\u2019ensenyament de l\u2019arquitectura a Catalunya, amb especial \u00e8mfasi en la Classe d\u2019Arquitectura d\u2019Antoni Celles a Llotja. De fet, per fer aquesta tesi va consultar molts arxius nacional i internacionals, entre ells el de l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Jordi. <\/p>\n<p>El 1987 va ser pensionat per la CIRIT (Generalitat de Catalunya) a l&#8217;Acad\u00e8mia Espanyola d&#8217;Arqueologia, Hist\u00f2ria i Belles Arts de Roma. All\u00ed va seguir estudiant l\u2019activitat d\u2019Antoni Celles a Roma a principis del segle XIX, i les seves recerques varen ser publicades a tres n\u00fameros de la revista d\u2019hist\u00f2ria &#8220;L\u2019Aven\u00e7&#8221;: el n\u00famero 120 (1988), el 137 (1990) i el 161 (1992). <\/p>\n<p>Els anys 1987 i 1988 fou &#8220;visiting lecturer&#8221; a l&#8217;Architectural Association School of Architecture de Londres. Des del 2002 \u00e9s professor honorari de la Facultad de Arquitectura de la Universidad Ricardo Palma de Lima, Per\u00fa, i des del 2005 \u00e9s professor invitat il\u00b7lustre de la Facultad de Arquitectura de la Universidad Nacional de Tucum\u00e1n, Argentina. Va ser professor convidat el 2007 a la New School de Nova York, per part d\u2019Arjun Appadurai.<\/p>\n<p>En relaci\u00f3 a la recerca sobre la hist\u00f2ria i present de Barcelona ha estat des del 2008 al 2013 el director del projecte de recerca \u201cArxiu cr\u00edtic model Barcelona 1973-2004\u201d, finan\u00e7at pel Ministerio de Ciencia e Innovaci\u00f3n i per l\u2019AGAUR de la Generalitat de Catalunya. El resultat del treball s&#8217;ha publicat en versi\u00f3 catalana, castellana i anglesa. La versi\u00f3 catalana \u00e9s Josep Maria Montaner, Fernando \u00c1lvarez, Zaida Mux\u00ed (editors), &#8220;Arxiu cr\u00edtic model Barcelona 1973-2004&#8221;, UPC-Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2012. A m\u00e9s a m\u00e9s, com a resultat de la recerca es va publicar per part de Josep Maria Montaner, Fernando \u00c1lvarez, Zaida Mux\u00ed i Roser Casanovas &#8220;Reader modelo Barcelona 1973-2013&#8221;, Barcelona, 2013, editat per Ajuntament de Barcelona\/Comanegra\/UPC.<\/p>\n<p>Altres llibres seus s\u00f3n: &#8220;Barcelona, Stadt und Architektur&#8221;, Taschen, Col\u00f2nia, 1992 (edici\u00f3 castellana del 1993, edicions anglesa i francesa del 1997); &#8220;Despu\u00e9s del Movimiento Moderno. Arquitectura de la segunda mitad del siglo XX&#8221;, Ed. Gustavo Gili, Barcelona (1a edici\u00f3 1993, 1a edici\u00f3 italiana a Laterza 1996, 1a edici\u00f3 portuguesa 2001, 1a edici\u00f3 grega 2014); &#8220;Museos para el nuevo siglo\/Museums for the New Century&#8221;, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1995; &#8220;La modernidad superada. Arquitectura, arte y pensamiento en el siglo XX&#8221;, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1997, nova edici\u00f3 2011; &#8220;Arquitectura y cr\u00edtica&#8221;, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 1999 (sexta edici\u00f3 2007); &#8220;Las formas del siglo XX&#8221;, Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2002; &#8220;Museos para el siglo XXI&#8221;, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2003; &#8220;Arquitectura contempor\u00e0nia a Catalunya (2005)&#8221;, Edicions 62; i &#8220;Sistemas arquitect\u00f3nicos contempor\u00e1neos&#8221;, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2008; molts d\u2019ells tradu\u00efts al portugu\u00e8s i a l\u2019angl\u00e8s.<\/p>\n<p>Entre els seus darrers llibres destaquen &#8220;Arquitectura y cr\u00edtica en Latinoam\u00e9rica&#8221;, Nobuko, Buenos Aires, 2011, edici\u00f3 brasilenya a Romano Guerra editores, 2014; &#8220;Arquitectura y pol\u00edtica. Ensayos para mundos alternativos&#8221;, amb Zaida Mux\u00ed, Ed. Gustavo Gili, 2011; &#8220;Del diagrama a las experiencias, hacia una arquitectura de la acci\u00f3n&#8221;, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2014; &#8220;La arquitectura de la vivienda colectiva. Pol\u00edticas y proyectos en la ciudad contempor\u00e1nea&#8221;, Ed. Revert\u00e9, 2015; &#8220;La condici\u00f3n contempor\u00e1nea de la arquitectura&#8221;, Ed. Gustavo Gili, 2015; &#8220;Barcelona, espais singulars&#8221;, amb Isabel Aparici, Ajuntament de Barcelona\/Comanegra; &#8220;La humanidad planetaria&#8221;, amb Marc Aug\u00e9, Gedisa, Barcelona, 2019; i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Zaida Mux\u00ed, &#8220;Pol\u00edtica y arquitectura. Por un urbanismo de lo com\u00fan y ecofeminista&#8221;, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2020.<\/p>\n<p>Ha col\u00b7laborat ass\u00edduament al diari El Pa\u00eds, des del 1984 fins al 2016, i ha col\u00b7laborat al suplement \u201cCulturas\u201d de La Vanguardia, des del 2002 fins el 2015. En els seus articles a El Pa\u00eds, una antologia dels quals ha estat publicada per Edicions UPC amb el t\u00edtol &#8220;Repensar Barcelona&#8221; (2003), s\u2019ha dedicat a defensar una cultura cr\u00edtica i una ciutat sostenible. Per aquests articles a El Pa\u00eds ha estat premiat en dues ocasions: amb el Premi Construmat el 1989 i amb el Premio Nacional por Iniciativas en el Urbanismo del Ministerio de Vivienda el 2005. Com a cr\u00edtic d\u2019arquitectura va rebre el Premi Espais de Cr\u00edtica d\u2019Art (1992).<\/p>\n<p>Ha impartit cursos i confer\u00e8ncies a ciutats d\u2019Espanya, Europa (Gran Bretanya, It\u00e0lia, Dinamarca, Su\u00e8cia, Holanda, Alemanya, Portugal, Gr\u00e8cia, B\u00e8lgica, Fran\u00e7a i Eslov\u00e8nia), americanes (Estats Units, M\u00e8xic, Vene\u00e7uela, Argentina, Uruguai, Xile, Brasil, Col\u00f2mbia, Equador, Costa Rica, Puerto Rico, Bol\u00edvia i Per\u00fa) i \u00c0sia (Jap\u00f3, \u00cdndia, Xina i Filipines).<\/p>\n<p>Ha exercit com a arquitecte en diversos per\u00edodes, col\u00b7laborant en projectes de l\u2019arquitecte Carlos Ferrater, com les tres mansanes a la Vila Ol\u00edmpica i el Museu Industrial del Ter a Manlleu; amb breus col\u00b7laboracions en estudis com el d\u2019Ignasi S\u00e0nchez-Dom\u00e8nech, Miralles-Tagiablue i RCR Arquitectes. I ha fet projectes propis d\u2019habitatges, interiors i exposicions. <\/p>\n<p>Ha estat comissari d\u2019exposicions com &#8220;100 anys de construcci\u00f3. 100 anys del Gremi de Constructors a Barcelona&#8221; (1992), per la qual va obtenir el Premi Bonaplata 1993 en l\u2019apartat de Difusi\u00f3, &#8220;Less is More. Minimalisme en arquitectura i d\u2019altres arts&#8221; amb Vittorio Savi (1996); &#8220;Barcelona 1979-2004. Del desenvolupament a la ciutat de qualitat&#8221; (1999); &#8220;La Catalunya Paisatge a l\u2019entresol de la Pedrera&#8221;, Fundaci\u00f3 Caixa de Catalunya (2006). Amb Zaida Mux\u00ed ha dirigit &#8220;Habitar el presente. Vivienda en Espa\u00f1a: sociedad, ciudad, tecnolog\u00eda y recursos&#8221;, promoguda pel Ministerio de la Vivienda, que des del 2006 en qu\u00e8 es va inaugurar a Madrid ha viatjat per diverses ciutats espanyoles fins el 2008, i entre el 2011 i el 2012 per capitals llatinoamericanes amb l\u2019AECID. El 2015 va ser el comissari de l\u2019exposici\u00f3 \u201cRCR arquitectes. Creativitat compartida\u201d iniciada al palau Robert de Barcelona i presentada posteriorment a l\u2019ICO de Madrid el 2016 i a la Bienal de Arquitectura de San Sebasti\u00e1n el 2017.<\/p>\n<p>Elegit acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 17 de febrer de 2021, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics senyors Carlos Ferrater i Lambarri, Francesc Fontbona i de Vallescar, Mireia Freixa i Serra, Eduard Gascon i Climent, i Josep Munta\u00f1ola i Thornberg. Ingress\u00e0 el 16 de juny de 2021 llegint el seu discurs &#8220;Els valors de l&#8217;arquitectura catalana&#8221; i respongu\u00e9 en nom de la corporaci\u00f3 l&#8217;acad\u00e8mic Carlos Ferrater i Lambarri.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8230","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8230","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8231"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8230"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8230"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}