{"id":8205,"date":"2022-12-19T17:36:36","date_gmt":"2022-12-19T16:36:36","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/lacuesta-i-contreras-raquel\/"},"modified":"2022-12-19T17:36:36","modified_gmt":"2022-12-19T16:36:36","slug":"lacuesta-i-contreras-raquel","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/lacuesta-i-contreras-raquel\/","title":{"rendered":"Lacuesta i Contreras, Raquel"},"content":{"rendered":"<p>Hell\u00edn (Albacete), 13 de mar\u00e7 de 1949.<\/p>\n<p>. T\u00edtol de Magisteri (Madrid, 1967). Llicenciada en Hist\u00f2ria de l&#8217;Art (1973) i llicenciada en Filosofia i Ci\u00e8ncies de l&#8217;Educaci\u00f3 (1987). Doctora en Hist\u00f2ria de l&#8217;Art (1998). Universitat de Barcelona.<br \/>\n. Membre fundadora de l&#8217;Acad\u00e8mia del Partal (Associaci\u00f3 Lliure de Professionals de la Restauraci\u00f3). Creada a Barcelona, el 19 de novembre de 1992.<br \/>\n. Secret\u00e0ria de l&#8217;Acad\u00e8mia del Partal entre 1992 i 2002.<br \/>\n. Membre del Comit\u00e8 Cient\u00edfic de la revista &#8220;Papeles del Partal&#8221;.<br \/>\n. Professora col\u00b7laboradora del Departament d&#8217;Expressi\u00f3 Gr\u00e0fica Arquitect\u00f2nica de la Universitat Polit\u00e8cnica de Sevilla. Des de 1993.<br \/>\n. Des de 1996 \u00e9s Cap de la Secci\u00f3 T\u00e8cnica d&#8217;Investigaci\u00f3, Documentaci\u00f3 i Difusi\u00f3 del Servei del Patrimoni Arquitect\u00f2nic Local de la Diputaci\u00f3 de Barcelona (a partir de 2006: Secci\u00f3 T\u00e8cnica d&#8217;Investigaci\u00f3, Catalogaci\u00f3 i Difusi\u00f3).<br \/>\n. Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, 1997, per la restauraci\u00f3 de la coberta de la Casa Mil\u00e0 &#8220;La Pedrera&#8221;, de Barcelona.<br \/>\n. Tesi doctoral &#8220;El Servei de Catalogaci\u00f3 i Conservaci\u00f3 de Monuments de la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Metodologia, criteris i obra. 1915-1981&#8221;. (Departament d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Art de la Universitat de Barcelona, 1998).<br \/>\n. Comiss\u00e0ria de l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;C\u00e8sar Martinell i Brunet, entre el modernisme i el noucentisme&#8221;. Fundaci\u00f3 &#8220;La Caixa&#8221;. Valls 1998 (itinerant durant tres anys per altres municipis catalans).<br \/>\n. Comiss\u00e0ria de l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;La vida a palau: Eusebi G\u00fcell i Antoni Gaud\u00ed, dos homes i un projecte&#8221;. Any Gaud\u00ed. 2002. Barcelona.<br \/>\n. Membre de l&#8217;equip redactor del &#8220;Document Marc per a l&#8217;Elaboraci\u00f3 del Pla Director del Recinte Arquitect\u00f2nic de l&#8217;Hospital de Sant Pau&#8221;, per enc\u00e0rrec de la M.I.A. (Molt Il\u00b7lustre Administraci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Privada de l&#8217;Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau). 2005.<br \/>\n. Comiss\u00e0ria de l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;L&#8217;arquitecte Rafael Mas\u00f3 i Valent\u00ed (1880-1935)&#8221;. Any Mas\u00f3. 2006. Girona.<br \/>\n. Membre del Consell Assessor de la revista &#8220;Patrimonio.es&#8221; (Granada, primavera 2007).<br \/>\n. Elegida acad\u00e8mica de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 18 de desembre de 2013, acceptant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Fontbona i de Vallescar, Mireia Freixa i Serra, Leopoldo Gil Nebot, Joan Antoni Solans i Huguet, i Frederic-Pau Verri\u00e9 i Faget. Ingress\u00e0 el 18 de juny de 2014 llegint el seu discurs &#8220;La hist\u00f2ria de l&#8217;art -de l&#8217;arquitectura- catal\u00e0 explicada per arquitectes&#8221;.<\/p>\n<p>ALTRES RESPONSABILITATS I ACTUACIONS RELACIONADES AMB EL PATRIMONI ARQUITECT\u00d2NIC<br \/>\n. Col\u00b7laboradora de l&#8217;Arxiu Hist\u00f2ric d&#8217;Arquitectura, Urbanisme i Disseny del Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Catalunya i Balears (1973-1978), en temes de catalogaci\u00f3 i investigaci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic catal\u00e0.<br \/>\n. Membre fundadora del SERPPAC (Servei per a la Protecci\u00f3 del Patrimoni Arquitect\u00f2nic Catal\u00e0). \u00c0mbit d&#8217;Arquitectura del Congr\u00e9s de Cultura Catalana (1976).<br \/>\n. S\u00f2cia d&#8217;Amics de l&#8217;Art Rom\u00e0nic (filial de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans), des de 1977.<br \/>\n. Membre de la Comissi\u00f3 de Defensa del Patrimoni del Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Catalunya (1989-1996) i de l&#8217;Agrupaci\u00f3 d&#8217;Arquitectes per a la Defensa i la Intervenci\u00f3 en el Patrimoni Arquitect\u00f2nic (AADIPA), COAC, des de 1997.<br \/>\n. Membre del Comit\u00e8 Espanyol d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Art (C.E.H.A.). Des de febrer de 1993.<br \/>\n. Membre del Centre Internacional per a la Conservaci\u00f3 del Patrimoni (CICOP) . Des de 1995.<br \/>\n. Membre d&#8217;ICOMOS. Des de 1997.<br \/>\n. Directora del Curs d&#8217;Estiu de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre el tema &#8220;Barcelona, un patrimoni recuperat&#8221; (juliol 2003).<br \/>\n. Directora de les Jornades Martinellianes &#8220;Restauracions i Transformacions del Patrimoni Arquitect\u00f2nic Catal\u00e0&#8221;, celebrades anualment entre 1999 i 2003 a la comarca de la Terra Alta (Catalunya): el Pinell del Brai i Gandesa.<br \/>\n. Redactora col\u00b7laboradora del &#8220;Diccionario Biogr\u00e1fico Espa\u00f1ol&#8221; de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria, en l&#8217;elaboraci\u00f3 de biografies d&#8217;arquitectes catalans del Modernisme (2005-2006).<br \/>\n. Col\u00b7laboradora d&#8217;Enciclop\u00e8dia Catalana en la redacci\u00f3 d&#8217;articles per a les col\u00b7leccions &#8220;Joies del Modernisme&#8221; i &#8220;Patrimoni Monumental de Catalunya&#8221; (2010-2011).<\/p>\n<p>ACTIVITAT PROFESSIONAL RELACIONADA AMB LA RESTAURACI\u00d3 DE MONUMENTS<br \/>\nResponsable de la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica (arqueol\u00f2gica, documental, art\u00edstica i constructiva), pr\u00e8via a les actuacions en el patrimoni arquitect\u00f2nic; de la restauraci\u00f3 dels b\u00e9ns mobles i arts aplicades dels edificis restaurats pel Servei del Patrimoni Arquitect\u00f2nic Local; del Fons Documental i la biblioteca d&#8217;aquest Servei (fins al 2006), i de la redacci\u00f3 i edici\u00f3 de les publicacions que s&#8217;hi realitzen, i tamb\u00e9 de les exposicions, simposis, jornades i d&#8217;altres activitats de divulgaci\u00f3.<br \/>\nCom a historiadora de l&#8217;art, ha format part dels equips pluridisciplinars en els estudis previs i\/o la restauraci\u00f3 de:<br \/>\n. 1990-2010. Palau G\u00fcell de Barcelona (Patrimoni de la Humanitat. UNESCO).<br \/>\n. 1992-1997. Casa Mil\u00e0, La Pedrera. Barcelona (Patrimoni de la Humanitat. UNESCO).<br \/>\n. 1998-2002. Cripta de la Col\u00f2nia G\u00fcell. Santa Coloma de Cervell\u00f3 (Patrimoni de la Humanitat. UNESCO).<br \/>\nTamb\u00e9 dels edificis o conjunts monumentals, entre d&#8217;altres: edifici Miramar (Sitges); antiga capella de l&#8217;Hospital (Sant Sadurn\u00ed d&#8217;Anoia); esgl\u00e9sia de Sant Vicen\u00e7 de Rus (Castellar de N&#8217;Hug); esgl\u00e9sia de Santa Maria de Castelldefels; castell de Cubelles; pont i esgl\u00e9sia de Sant Quirze de Pedret (Cercs-Berga); esgl\u00e9sia de Sant Jaume Sesoliveres (Igualada); f\u00e0brica Can Font d&#8217;Igualada; retaule g\u00f2tic de l&#8217;esgl\u00e9sia de Santa Maria de Rubi\u00f3; Palau de Can Mercader, de Cornell\u00e0 de Llobregat; Palau de les Heures, de Barcelona; Museu Municipal de Malla; pont d&#8217;en Periques, a Puig-reig; esgl\u00e9sia de Sant Quirze i Santa Julita, de Muntanyola; Can Casas (el Brull); termes romanes de Sant Boi de Llobregat; esgl\u00e9sia de Sant Pere de Serrallonga (Alpens); esgl\u00e9sia de Santa Maria de Sales (Viladecans); castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera); castell de Godmar (Call\u00fas); cartoixa de Montalegre (Tiana); casa museu Alegre de Sagrera (Terrassa); esgl\u00e9sia de Sant Sadurn\u00ed de Rotgers (Borred\u00e0); antiga f\u00e0brica Torres Amat (Sallent); castell d&#8217;Or\u00eds; edifici de Cal Coca (la Pobla de Claramunt); antic castell-convent de Sant Ramon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos); etc.<br \/>\nHa participat com a professora en diversos congressos, jornades, m\u00e0sters i cursos de doctorat sobre el patrimoni arquitect\u00f2nic i arquitectura en general, i com a ponent en diversos seminaris (Alcal\u00e1 de Henares, A\u00ff -la Champagne, Fran\u00e7a-, Baeza, Barcelona, Belgrad -S\u00e8rbia-, Berga, C\u00e0ceres, Cardona, Cartagena, Castellbisbal, Centelles, Col\u00f2nia G\u00fcell, C\u00f3rdoba (Argentina), Cornell\u00e0, el Ferrol, el Pinell de Brai, Esplugues de Llobregat, Fuerteventura, Gandesa, Girona, Granada, Guanajuato (M\u00e8xic), Hell\u00edn, Lanzarote, las Palmas de Gran Can\u00e0ria, Lleida, Logro\u00f1o, Madrid, Martorell, Melilla, Montpellier, M\u00farcia, Palma de Mallorca, Pamplona, Pe\u00f1aranda de Duero, Santiago de Compostel\u00b7la, Sabadell, Sarral, Sevilla, Solsona, Tarragona, Tenerife, Toledo, Tortosa, Urbino, Val\u00e8ncia, Valladolid, Valls, Ven\u00e8cia, Vit\u00f2ria.<\/p>\n<p>INVENTARIS, CAT\u00c0LEGS I PLANS ESPECIALS DE PROTECCI\u00d3 DEL PATRIMONI HIST\u00d2RIC, ARQUITECT\u00d2NIC I AMBIENTAL<br \/>\nMembre de l&#8217;equip redactor dels inventaris i\/o cat\u00e0legs d&#8217;edificis d&#8217;inter\u00e8s hist\u00f2ric arquitect\u00f2nic de diversos barris de Barcelona (Horta, el Raval, Sants), de les comarques del Vall\u00e8s Occidental (1980) i d&#8217;Osona (1981) per al Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Catalunya, i dels cat\u00e0legs i plans especials de protecci\u00f3 del patrimoni historicoarquitect\u00f2nic dels municipis de Terrassa (1981), Manresa (1983), Santa Coloma de Gramenet (1985), Borriana (1986), districte de Sarri\u00e0-Sant Gervasi-Vallirana per a l&#8217;Ajuntament de Barcelona (1991), Parc Metropolit\u00e0 de Collserola (Barcelona) (1994-1995), Cardedeu (1994-1995), Parc Natural de Sant Lloren\u00e7 del Munt i Serra de l&#8217;Obac (1997), Parc Natural del Montseny (1997), Cubelles (1998), el Prat de Llobregat (1998), Montcada i Reixac (1999-2000), Tortosa (2000-2003), Torell\u00f3 (2002-2003), Dosrius (2003-2005), Sant Vicen\u00e7 dels Horts (2005-2006), Esplugues de Llobregat (2006-2007), Capellades (2008-2010), Castellar del Vall\u00e8s (2008-2010), Vilanova i la Geltr\u00fa (2008-2010), Sant Hip\u00f2lit de Voltreg\u00e0 (2010-2011), barri del Rec d&#8217;Igualada (2011), masies i elements singulars de Santa Coloma de Cervell\u00f3 (2011), cementiri de Sant Nicolau de Sabadell (2011).<\/p>\n<p>ACTIVITAT DE DIVULGACI\u00d3 I PUBLICACIONS<br \/>\nHa col\u00b7laborat en: &#8220;Quaderns d&#8217;Arquitectura i Urbanisme&#8221;; &#8220;CAU&#8221;; &#8220;Par\u00e1metro&#8221;; &#8220;Informes de la Construcci\u00f3n&#8221;; &#8220;Espacio, Tiempo y Forma&#8221;; &#8220;Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de Restauraci\u00f3 Monumental&#8221;; &#8220;Avui&#8221;; &#8220;La Vanguardia&#8221;; &#8220;L&#8217;Erol&#8221;; &#8220;El 9 Nou&#8221;; &#8220;El Peri\u00f3dico de Catalunya&#8221;; &#8220;Diari de Barcelona&#8221;; revista &#8220;AB&#8221; del Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Barcelona&#8221;; &#8220;Loggia&#8221;; &#8220;Catalunya Rom\u00e0nica&#8221;; &#8220;R&#038;R Restauraci\u00f3n y Rehabilitaci\u00f3n&#8221;; revista &#8220;INDE&#8221; del Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Catalunya; &#8220;Patrominio Cultural y Derecho&#8221;; &#8220;L&#8217;Aven\u00e7&#8221;; &#8220;L&#8217;Espai&#8221;, de Molins de Rei; &#8220;Revista de Catalunya&#8221;; &#8220;Enciclop\u00e8dia Catalana&#8221;; &#8220;Diccionario Biogr\u00e1fico Espa\u00f1ol&#8221; (Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria), etc.<\/p>\n<p>ESTUDIS I PUBLICACIONS<br \/>\n. &#8220;C\u00e8sar Martinell Brunet, arquitecto&#8221;. Tesi de Llicenciatura. Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria. Universitat de Barcelona, 1974.<br \/>\n. &#8220;La Sagrada Familia, \u00bfpara qu\u00e9 y para qui\u00e9n?&#8221;. Revista CAU. Barcelona, 1976.<br \/>\n. &#8220;Historia de la protecci\u00f3n del patrimonio arquitect\u00f3nico de Catalu\u00f1a. Pasado, presente, futuro&#8221;. Col\u00b7legi d&#8217;Aparelladors i Arquitectes T\u00e8cnics de Catalunya, 1978.<br \/>\n. &#8220;1380-1980, sis segles de protecci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic de Catalunya&#8221;. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1984.<br \/>\n. &#8220;32 monuments catalans&#8221;. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1985.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;arquitectura en la hist\u00f2ria de Catalunya&#8221;. Col\u00b7laboraci\u00f3. Caixa de Catalunya. Barcelona, 1987.<br \/>\n. &#8220;Arquitectura modernista en Catalu\u00f1a&#8221;. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1995.<br \/>\n. &#8220;Com i per a qui restaurem. Objectius, m\u00e8todes i difusi\u00f3 de la restauraci\u00f3 monumental&#8221;. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1990.<br \/>\n. &#8220;Glosari d&#8217;Arquitectura&#8221;, a &#8220;El Modernisme&#8221;. Olimp\u00edada Cultural. Barcelona, 1990.<br \/>\n. &#8220;El Palau G\u00fcell&#8221;. Diputaci\u00f3 de Barcelona. Barcelona, 1990.<br \/>\n. &#8220;Estudi documental, art\u00edstic i constructiu dels elements arquitect\u00f2nico-escult\u00f2rics del terrat de la Casa Mil\u00e0. Barcelona&#8221;. Caixa de Catalunya, 1992-1994.<br \/>\n. &#8220;La Casa municipal de Misericordia de Barcelona. Historia de su evoluci\u00f3n arquitect\u00f3nica&#8221;, a &#8220;Espacio, Tiempo y Forma&#8221;. UNED. Madrid, 1992.<br \/>\n. &#8220;Historia del Palacio G\u00fcell de Barcelona&#8221; i &#8220;An\u00e1lisis art\u00edstico de las chimeneas del Palacio G\u00fcell&#8221;, a &#8220;Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics&#8221;, 5. Diputaci\u00f3 de Barcelona. Servei del Patrimoni Arquitect\u00f2nic Local. 1993.<br \/>\n. &#8220;Arquitectura de Barcelona. 1929-1994&#8221;. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1995.<br \/>\n. &#8220;Casa de la Vila del Masnou. Estudi hist\u00f2ric i art\u00edstic&#8221;; &#8220;La decoraci\u00f3 del temple de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola a partir del segle XVIII&#8221;; &#8220;Estudi hist\u00f2rico-art\u00edstic de la torre de Can Planoles de Roda de Ter&#8221;; &#8220;An\u00e0lisi d&#8217;una estela funer\u00e0ria o frontal de sarc\u00f2fag trobat a l&#8217;esgl\u00e9sia de Sant Vicen\u00e7 de Malla&#8221;; &#8220;Estudi sobre les caracter\u00edstiques del Sal\u00f3 Imperial de Sabadell i orientacions sobre la seva restauraci\u00f3&#8221;; &#8220;El teatro como Ave F\u00e9nix o la venganza de los trinitarios (la desventurada historia del Teatro del Liceo de Barcelona)&#8221;; &#8220;Un pont sobre el riu Llobregat: el Pont Vell de Navarcles&#8221;, a &#8220;Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics&#8221;, 8. Servei de Patrimoni Arquitect\u00f2nic Local. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1996.<br \/>\n. &#8220;Arquitectura de Barcelona, 1929-1996&#8221;. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1997.<br \/>\n. &#8220;La hist\u00f2ria constructiva del castell de Cubelles a trav\u00e9s dels documents escrits d&#8217;\u00e8poca moderna i de l&#8217;an\u00e0lisi de l&#8217;edifici&#8221;; &#8220;El conocimiento hist\u00f3rico del monumento. M\u00e9todo y experiencias&#8221;, a &#8220;Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de la Restauraci\u00f3 Monumental&#8221;, 10. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1998.<br \/>\n. &#8220;El cat\u00e1logo como instrumento del Plan Especial. El papel del an\u00e1lisis hist\u00f3rico del tejido urbano y las emergencias&#8221;, a &#8220;Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de la Restauraci\u00f3 Monumental&#8221;, 11. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1999.<br \/>\n. &#8220;Modelos de intervenci\u00f3n en monumentos catalanes (siglo XIX)&#8221;, a &#8220;Loggia&#8221;, n\u00fam. 5. Val\u00e8ncia, 1998.<br \/>\n. &#8220;O Cat\u00e1logo como instrumento do Plano Especial. O papel da an\u00e1lise hist\u00f3rica do tecido urbano e as emerxencias. (El Cat\u00e1logo como instrumento del Plan Especial. El papel del an\u00e1lisis hist\u00f3rico del tejido urbano y sus emergencias)&#8221;. Curs &#8220;Documento, espacio y contorno. Relatorios&#8221;. Xunta de Galicia, 1998.<br \/>\n. &#8220;C\u00e8sar Martinell, arquitecte. 25\u00e8 aniversari de la seva mort&#8221;. Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 1998.<br \/>\n. &#8220;Arquitectura de Barcelona, 1929-2000&#8221;. Ed. Gustavo Gili. Barcelona, 1999.<br \/>\n. &#8220;Hist\u00f2ria i Patrimoni&#8221;. Actes del simposi &#8220;Conservaci\u00f3 del patrimoni monumental en la perspectiva del tercer mil\u00b7leni. Restauraci\u00f3, \u00fas i manteniment&#8230; nous criteris?&#8221;. Lleida. Institut d&#8217;Estudis Ilerdencs, 1999.<br \/>\n. &#8220;Arqueologia medieval a l&#8217;Anoia&#8221;. Col\u00b7laboraci\u00f3. Acram, Ajuntament de la Pobla de Claramunt i Diputaci\u00f3 de Barcelona, 1999.<br \/>\n. &#8220;El Servei de Catalogaci\u00f3 i Conservaci\u00f3 de Monuments de la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Metodologia, criteris i obra. 1915-1981&#8221;. Col\u00b7lecci\u00f3 de tesis doctorals microfitxades n\u00fam. 3549. Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1999.<br \/>\n. &#8220;Aproximaci\u00f3n a la evoluci\u00f3n tipol\u00f3gica de los mercados y las lonjas en Catalu\u00f1a&#8221;, a &#8220;La lonja, un monumento del II milenio para el III milenio&#8221;. Fundaci\u00f3 III Milenio. Ajuntament de Val\u00e8ncia, 2000.<br \/>\n. &#8220;Les restauracions de la Diputaci\u00f3 de Barcelona al Pont del Diable de Castellbisbal-Martorell. Els projectes de Jeroni Martorell i Camil Pall\u00e0s&#8221;. Actes de la taula rodona &#8220;El Pont del Diable (Castellbisbal-Martorell)&#8221;. Ajuntament de Castellbisbal (en premsa).<br \/>\n. &#8220;Restaurar la Memoria&#8221;. Actes del &#8220;Congreso Internacional de Restauraci\u00f3n&#8221;. Secci\u00f3 &#8220;Mesas redondas&#8221;. Diputaci\u00f3 de Valladolid. Institut Espanyol d&#8217;Arquitectura. Valladolid, 1999.<br \/>\n. Col\u00b7laboraci\u00f3 en la redacci\u00f3 del volum 2: &#8220;La restauraci\u00f3 objectiva (M\u00e8tode SCCM de restauraci\u00f3 monumental): Obres. Mem\u00f2ria SPAL 1993-1998&#8221;. Diputaci\u00f3 de Barcelona. 1999.<br \/>\n. &#8220;Restaurar la arquitectura modernista. La aportaci\u00f3n del historiador del arte&#8221;. Actes del &#8220;Congreso Nacional de Arquitectura y Modernismo: del Historicismo a la Modernidad&#8221;. Melilla, abril 1997. Universitat de Granada. V Centenari de Melilla. Granada, 2000.<br \/>\n. &#8220;Patrimoni i ciutat. Una valoraci\u00f3 hist\u00f2rica&#8221;, a &#8220;Esplugues i el Modernisme. Patrimoni i ciutat&#8221;. Miscel\u00b7l\u00e0nia, 1. Grup d&#8217;Estudis d&#8217;Esplugues. Ajuntament d&#8217;Esplugues de Llobregat, 2000.<br \/>\n. &#8220;Jeroni Martorell Terrats, un arquitecto catal\u00e1n del siglo XX&#8221;, a &#8220;R&#038;R, Restauraci\u00f3 y Rehabilitaci\u00f3n&#8221;, n\u00fam. 41. Madrid, 2000.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;arquitectura de les ciutats mitjanes durant el primer ter\u00e7 del segle XX&#8221;. Cat\u00e0leg de l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Josep Renom, arquitecte&#8221;. Sabadell, 2000.<br \/>\n. &#8220;Dos criterios de intervenci\u00f3n en el patrimonio arquitect\u00f3nico catal\u00e1n: Jeroni Martorell Terrats y Camil Pall\u00e0s Arisa&#8221;, a &#8220;M\u00e1ster de Restauraci\u00f3n Arquitect\u00f3nica&#8221;. Escola T\u00e8cnica Superior d&#8217;Arquitectura de Valladolid, 2000 (en premsa).<br \/>\n. &#8220;Restauraci\u00f3 monumental a Catalunya (segles XIX i XX). L&#8217;aportaci\u00f3 de la Diputaci\u00f3 de Barcelona&#8221;. SPAL. Diputaci\u00f3 de Barcelona. Barcelona, 2000.<br \/>\n. &#8220;Molins fariners del municipi de Sant Pere de Torell\u00f3&#8221;; &#8220;La Quadra de Segur (de Calafell), obra desapareguda de Fra Josep de la Concepci\u00f3&#8221;, a &#8220;Estudis hist\u00f2rics sobre patrimoni arquitect\u00f2nic&#8221;. Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de Restauraci\u00f3 Monumental, 11. SPAL. Diputaci\u00f3 de Barcelona. Barcelona, 2000.<br \/>\n. &#8220;La Diputaci\u00f3 de Barcelona i l&#8217;actuaci\u00f3 en el patrimoni arquitect\u00f2nic: una metodologia programada&#8221;. Actes de les &#8220;Primeres Jornades d&#8217;Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat&#8221;. Cornell\u00e0 de Llobregat, mar\u00e7 1998. Consell Comarcal del Baix Llobregat, 2000.<br \/>\n. &#8220;Els emmotllats decorats de guix d&#8217;un sostre del monestir de Sant Sebasti\u00e0 dels Gorgs (Avinyonet del Pened\u00e8s). An\u00e0lisi comparativa amb altres sostres&#8221;. SPAL. Diputaci\u00f3 de Barcelona, juliol 2000 (en premsa).<br \/>\n. &#8220;Evoluci\u00f3 urbana de Montcada i Reixac&#8221;. Ajuntament de Montcada i Reixac, 2001.<br \/>\n. &#8220;El castillo de Peratallada (Girona), un ejemplo de restauraci\u00f3n del siglo XX&#8221;, a &#8220;R&#038;R, Restauraci\u00f3n y Rehabilitaci\u00f3n&#8221;, 56, Madrid, setembre 2001.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;antic monestir de Sant Tom\u00e0s de Riudeperes (Calldetenes, Osona)&#8221;, a &#8220;Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de Restauraci\u00f3 Monumental&#8221;, 12. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2001.<br \/>\n. &#8220;Atlas del material decoratiu (cer\u00e0mic i de vidre) de l&#8217;esgl\u00e9sia de la Col\u00f2nia G\u00fcell. Santa Coloma de Cervell\u00f3&#8221;. SPAL 2001. Treball d&#8217;investigaci\u00f3 (col\u00b7laboraci\u00f3).<br \/>\n. &#8220;La restauraci\u00f3n monumental en Catalu\u00f1a durante la guerra civil y la postguerra. Las propuestas de Jeroni Martorell, Eduard Junyent i Camil Pall\u00e0s&#8221;. Congr\u00e9s Nacional d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Art &#8220;Dos d\u00e9cadas de cultura art\u00edstica en el Franquismo (1936-1956)&#8221;. Universitat de Granada, 2001.<br \/>\n. &#8220;Arquitectura urbana i residencial de C\u00e8sar Martinell&#8221;. Actes de les Jornades Martinellianes &#8220;C\u00e8sar Martinell i la seva \u00e8poca&#8221;. Fundaci\u00f3 Universitat Catalana d&#8217;Estiu. Diputaci\u00f3 de Tarragona, 2001.<br \/>\n. &#8220;El Palau G\u00fcell&#8221;. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2001.<br \/>\n. &#8220;La vida a palau: Eusebi G\u00fcell i Antoni Gaud\u00ed, dos homes i un projecte&#8221;. Cat\u00e0leg de l&#8217;exposici\u00f3 (Any Internacional Gaud\u00ed). Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2002.<br \/>\n. &#8220;Gaudinistes i gaudinisme&#8221; i &#8220;El nivell dels modernistes menors&#8221;, a &#8220;El Modernisme a l&#8217;entorn de l&#8217;arquitectura&#8221;. Barcelona, Edicions L&#8217;Isard, 2002.<br \/>\n. &#8220;Arquitectura de Barcelona 1929-2002&#8221;. Barcelona, Ed. Gustavo Gili, 2002.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;ermita de Santa Maria de Sales. Descripci\u00f3 historicoarquitect\u00f2nica&#8221;, a &#8220;Hist\u00f2ria de Viladecans II. Els temps medievals&#8221;. Ajuntament de Viladecans, setembre 2002.<br \/>\n. &#8220;Historia de un futuro incierto: patrimonio restaurado y abandonado&#8221;, a &#8220;I Biennal de la Restauraci\u00f3 Monumental&#8221;. Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de Restauraci\u00f3 Monumental, 13. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2002.<br \/>\n. &#8220;Gaud\u00ed a trav\u00e9s de C\u00e8sar Martinell&#8221;, a &#8220;Els arquitectes de Gaud\u00ed&#8221;. Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Catalunya. Barcelona, 2002.<br \/>\n. &#8220;Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat&#8221;. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2002.<br \/>\n. &#8220;Castell-convent de Penyafort. Santa Margarida i els Monjos. Informaci\u00f3 i prediagn\u00f2stic&#8221; (estudi). Servei de Patrimoni Arquitect\u00f2nic Local. Diputaci\u00f3 de Barcelona, abril 2003.<br \/>\n. &#8220;Crist\u00f3bal Cascante i Colom (1851-1889)&#8221;, a &#8220;Materials del Baix Llobregat&#8221;, 8. Centre d&#8217;Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2002.<br \/>\n. &#8220;Estudios previos sobre los revestimientos murales de la Casa Mil\u00e0&#8221;, a &#8220;Loggia&#8221;, n\u00fam. 14-15, Val\u00e8ncia, 2003.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;esgl\u00e9sia de la Col\u00f2nia G\u00fcell (Santa Coloma de Cervell\u00f3)&#8221;, a &#8220;Gaud\u00ed, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat&#8221;. Barcelona, Editorial Mediterr\u00e0nia, 2003.<br \/>\n. &#8220;Puig i Cadafalch, la intervenci\u00f3 en els monuments i la seva influ\u00e8ncia a Catalunya&#8221;, a &#8220;Jornades cient\u00edfiques de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans: Josep Puig i Cadafalch i la Catalunya contempor\u00e0nia&#8221;. Barcelona. Institut d&#8217;Estudis Catalans, 2003.<br \/>\n. &#8220;Els municipis i el Patrimoni Arquitect\u00f2nic. Compendi legislatiu comentat&#8221;. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2003.<br \/>\n. &#8220;El retorn de l&#8217;arquitectura noucentista&#8221;. V Jornades Martinellianes. Gandesa, 2003 (in\u00e8dit).<br \/>\n. &#8220;La restauraci\u00f3 durant el franquisme&#8221;. V Jornades Martinellianes. Gandesa, 2003 (in\u00e8dit).<br \/>\n. &#8220;El castell d&#8217;Or\u00eds. Aproximaci\u00f3 a la seva hist\u00f2ria&#8221;. Ajuntament d&#8217;Or\u00eds. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2004.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;atlas del material decoratiu de cer\u00e0mica i de vidre de l&#8217;esgl\u00e9sia de la Col\u00f2nia G\u00fcell&#8221;, a &#8220;Gaud\u00ed i l&#8217;SPAL&#8221;. Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de Restauraci\u00f3 Monumental, 14. SPAL. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2004.<br \/>\n. &#8220;El Palau G\u00fcell i l&#8217;Any Internacional Gaud\u00ed 2002: cr\u00f2nica d&#8217;una exposici\u00f3&#8221;, a &#8220;Gaud\u00ed i l&#8217;SPAL&#8221;.  Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de Restauraci\u00f3 Monumental, 14. SPAL. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2004.<br \/>\n. &#8220;Gaud\u00ed i Jeroni Martorell&#8221;, a &#8220;Gaud\u00ed i l&#8217;SPAL&#8221;.  Quaderns Cient\u00edfics i T\u00e8cnics de Restauraci\u00f3 Monumental, 14. SPAL. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2004.<br \/>\n. &#8220;E. Neufert i P. Linder, arquitectura g\u00f2tica i Gaud\u00ed&#8221;. INDE, Informaci\u00f3 i Debat, mar\u00e7 2004.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;arquitectura al marge del Modernisme&#8221;, a &#8220;El Modernismo en paral\u00b7lel al Modernisme&#8221;, vol. V. Barcelona, L&#8217;Isard, 2004.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;esgl\u00e9sia parroquial de Santa Eul\u00e0lia de Riuprimer. Les intervencions dels segles XIX i XX&#8221;; &#8220;Les campanes hor\u00e0ries&#8221;; &#8220;Dades cronol\u00f2giques&#8221;, a &#8220;Santa Eul\u00e0lia de Riuprimer: la terra i la gent al llarg de la seva hist\u00f2ria&#8221;. Ajuntament de Santa Eul\u00e0lia de Riuprimer, 2005.<br \/>\n. &#8220;Les vidrieres art\u00edstiques de Santa Maria de Manlleu&#8221;, a &#8220;Els vitralls de Santa Maria de Manlleu&#8221;. Manlleu, parr\u00f2quia de Santa Maria de Manlleu, 2005.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;arquitecte Antoni Mill\u00e0s i Figuerola&#8221;, a &#8220;Revista de Catalunya&#8221;, 2007, juny 2005.<br \/>\n. &#8220;El proc\u00e9s de renovaci\u00f3 de l&#8217;arquitectura andorrana (segles XIX i XX)&#8221;, a &#8220;Revista de Catalunya&#8221;, 209, setembre 2005.<br \/>\n. &#8220;Castell de Castelldefels: arqueologia, hist\u00f2ria, art&#8221;, a &#8220;Monografies&#8221;, 7. Barcelona, Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2005.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;arquitectura d&#8217;autor a Andorra (1860-1960)&#8221;, a &#8220;Hist\u00f2ria d&#8217;Andorra. De la prehist\u00f2ria a l&#8217;edat contempor\u00e0nia&#8221;. Barcelona, Edicions 62, 2005.<br \/>\n. &#8220;Barcelona: modernismo y clasicismo&#8221;, a &#8220;Arquitecturas y ciudades hisp\u00e1nicas de los siglos XIX y XX en torno al Mediterr\u00e1neo Occidental&#8221;. Melilla: Centre Associat a la UNED, 2005.<br \/>\n. &#8220;Monumentos y maquetas&#8221;, a &#8220;Papeles del Partal&#8221;, 3. Val\u00e8ncia, Acad\u00e8mia del Partal, 2006.<br \/>\n. &#8220;La des-restauraci\u00f3n como criterio de intervenci\u00f3n en los monumentos. El marco jur\u00eddico catal\u00e1n&#8221;, a &#8220;Patrimonio Cultural y Derecho&#8221;, 10. Madrid, Fundaci\u00f3 Aena, 2006.<br \/>\n. &#8220;Rafael Mas\u00f3 i Valent\u00ed, arquitecte (1880-1935)&#8221;. Cat\u00e0leg de l&#8217;exposici\u00f3. Barcelona, Fundaci\u00f3 &#8220;La Caixa&#8221;, 2006.<br \/>\n. &#8220;Modernisme a l&#8217;entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge&#8221;. Barcelona, Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2006.<br \/>\n. &#8220;L&#8217;art al monestir, abans i ara&#8221;, a &#8220;El nou monestir de Sant Lloren\u00e7. Guardiola de Bergued\u00e0&#8221;, a &#8220;L&#8217;Erol. Revista Cultural del Bergued\u00e0&#8221;, 99, hivern 2008.<br \/>\n. &#8220;Ponts de la prov\u00edncia de Barcelona. Comunicacions i paisatge&#8221;. Barcelona. Diputaci\u00f3 de Barcelona, 2008.<br \/>\n. &#8220;Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte. La consolidaci\u00f3 del Modernisme terra endins&#8221;. Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Catalunya. Delegaci\u00f3 de Manresa. Angle Editorial. 2009.<br \/>\n. &#8220;Classicisme i Modernisme en el cementiri de Sant Andreu&#8221;. Barcelona, F12 Serveis Editorials, 2009.<br \/>\n. &#8220;Catedrals del vi&#8221;. Barcelona, Caixa Manresa. Angle Editorial, 2009.<br \/>\n. &#8220;Noves dades sobre l&#8217;esgl\u00e9sia de Sant Quirze de Pedret&#8221;, a &#8220;L&#8217;Erol. Revista Cultural del Bergued\u00e0&#8221;, 103, primavera 2010.<br \/>\n. &#8220;Repertori iconogr\u00e0fic de l&#8217;art espanyol&#8221;, a &#8220;Revista de Catalunya&#8221;, 261, maig 2010.<br \/>\n. &#8220;Restauracions de l&#8217;esgl\u00e9sia de Sant Pere de Madrona entre els segles XVIII i XIX&#8221;, a &#8220;Sant Pere de Madrona. Berga&#8221;, a &#8220;L&#8217;Erol. Revista Cultural del Bergued\u00e0&#8221;, 104, estiu 2010.<br \/>\n. &#8220;El jaciment del Montgr\u00f2s: difusi\u00f3 i consevaci\u00f3&#8221;, a &#8220;Monografies del Montseny&#8221;, 25, juliol 2010.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8205","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8206"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}