Barcelona, 27 de febrer de 1962.<\/p>\n
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de M\u00fasica de Barcelona, marx\u00e0 a Londres per estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composici\u00f3, orquestraci\u00f3, doc\u00e8ncia i interpretaci\u00f3 pian\u00edstica.<\/p>\n
Com a pianista ha tocat amb orquestres com la Simf\u00f2nica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Simf\u00f2nica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, G\u00fcrzenich Orchester-K\u00f6lner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse o Franz Liszt de Budapest. Ha estat dirigit per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, James Laughram, Josep Pons i Salvador Mas, entre d’altres.<\/p>\n
Ha col\u00b7laborat amb artistes com Vict\u00f2ria dels \u00c0ngels, Barbara Hendricks, Maria Bayo, Emilio Aragon, Juan Diego Fl\u00f3rez, Julia Migenes, Jaume Aragall o Nacho Duato. En els seus recitals com a solista combina les obres pr\u00f2pies amb el gran repertori pian\u00edstic, especialment el del per\u00edode rom\u00e0ntic i la m\u00fasica espanyola.<\/p>\n
Ha enregistrat diversos discos amb obres de Joaqu\u00edn Turina, Enric Granados, Isaac Alb\u00e9niz, Stephen Heller, Joaqu\u00edn Rodrigo, Xavier Montsalvatge i Xavier Gols, a m\u00e9s d’obra seva per a piano i piano i orquestra. El seu cat\u00e0leg d’obres com a compositor inclou les \u00f2peres “Atzar” i “Alba eterna”, el ballet “Terra Baixa”, abundant m\u00fasica simf\u00f2nica i una prol\u00edfica producci\u00f3 cambr\u00edstica.<\/p>\n
Les seves obres han estat dirigides per directors com Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko. \u00c9s conegut tamb\u00e9 pels seus musicals “Mar i Cel” (1988 i 2004) (premi Max a la millor composici\u00f3 2006), “Flor de Nit” (1992), “Desconcerto Grosso” (1994), “Gaud\u00ed, el musical de Barcelona” (2003) i “Parad\u00eds” (2005). El 2007 s’estren\u00e0 la versi\u00f3 en alemany de “Mar i Cel” (“Der Himmel und das Meer”) a l’Opernhaus de Halle, amb una nova orquetraci\u00f3 adaptada a l’orquestra simf\u00f2nica.<\/p>\n
En la seva vinculaci\u00f3 amb el cinema, ha creat la m\u00fasica per a diverses pel\u00b7l\u00edcules, entre les que destaquen “El largo invierno”, dirigida per Jaime Camino i amb la qual va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya de 1992; “Los ni\u00f1os de Rusia”, del mateix director; “La monyos”, de M. Ros; “Coronel Maci\u00e0”, de J. M. Forn; i una part de l’orquestraci\u00f3 “The Artist”, guanyadora d’un Oscar de Hollywood per la millor m\u00fasica original. En el terreny de l’audiovisual, ha compost algunes sintonies televisives, com les de les primeres s\u00e8ries de televisi\u00f3 catalanes, destacant “Nissaga de poder”, “Nissaga, l’her\u00e8ncia”, “Laberint d’ombres”, “Mirall trencat” i “El cor de la ciutat”.<\/p>\n
Tamb\u00e9 ha posat m\u00fasica a diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel (al Teatre Nacional de Catalunya i al Centro Dram\u00e1tico Nacional). Aix\u00ed mateix li fou encarregada la m\u00fasica oficial del Campionat Mundial de Nataci\u00f3 2003. Ha enregistrat per a discogr\u00e0fiques com Harmonia Mundi, Decca o Emi, i la seva \u00e0mplia obra est\u00e0 editada per Editorial Trit\u00f3, SL, i per la Casa Boileau de Barcelona. <\/p>\n
Des de 2002 \u00e9s professor d’orquestraci\u00f3 i composici\u00f3 a l’ESMUC (Escola Superior de M\u00fasica de Catalunya).<\/p>\n
Elegit acad\u00e8mic de n\u00famero per la secci\u00f3 de m\u00fasica de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 19 de desembre de 2012, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Mireia Freixa i Serra, Daniel Giralt-Miracle i Rodr\u00edguez, Joan Oliveras i Bagu\u00e9s, Jordi Pericot i Canaleta, Enric Satu\u00e9 i Llop, Joan Antoni Solans i Huguet, i Pilar V\u00e9lez i Vicente. Ingress\u00e0 el 19 de febrer de 2014 llegint el seu discurs “La figura del pianista compositor”.<\/p>\n
M\u00e9s informaci\u00f3 a www.albertguinovart.com<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8197","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8197","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8197"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8197"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}