Nascuda el 14 de desembre de 1928.<\/p>\n
“Tota la meva vida he estat embolcallada per la m\u00fasica, per l\u2019escultura i per la pintura catalana”. Amb aquestes paraules Montserrat Isern Delcl\u00f3s ret homenatge al seu pare i es declara continuadora del seu exemple i de la seva obra c\u00edvica i cultural.<\/p>\n
El seu pare era Eusebi Isern i Dalmau, escriptor, pol\u00edtic i advocat que va viure tots els somnis i les convulsions del segle XX. Va n\u00e9ixer el 1896. De molt jove, quan Europa sagnava en plena Gran Guerra, amb altres amics universitaris, joves i engrescats com ell, va col\u00b7laborar en diverses publicacions i el 1916 va fundar la revista “Ofrena”, que durant un temps va dur el significatiu subt\u00edtol “\u00d2rgan de la nostra parla”. El seu objectiu declarat era “fomentar el conreu i procurar la total dignificaci\u00f3 del catal\u00e0”. Josep Pla -que quan es referia a ell deia “el meu amic, el senyor Eusebi Isern Dalmau”- va qualificar l\u2019empresa de “rom\u00e0ntica, en el sentit antiecon\u00f2mic de la paraula, gaireb\u00e9 diria una empresa heroica”.<\/p>\n
La seva implicaci\u00f3 en la pol\u00edtica i, sobretot, en la cultura catalana va ser entusiasta. L\u2019any 1934 va fundar la Biblioteca Catalana d\u2019Autors Independents. En la primera nota preliminar escrivia: “no \u00e9s una empresa editora, \u00e9s una acci\u00f3 cultural que tendeix a estimular la m\u00e9s alta i noble ambici\u00f3 civil de Catalunya”. L\u2019objectiu era oferir a tots els escriptors catalans de qualsevol \u00e0mbit o ideal la possibilitat de publicar lliurement les seves confer\u00e8ncies i les seves obres. En la col\u00b7lecci\u00f3 hi trobem noms propis tan dignes com els de Tom\u00e0s Roig i Llop, Salvi Valent\u00ed, Ernest Albert i Galter, Dom\u00e8nech Guans\u00e9, Joan Estelrich -que hi va publicar “F\u00e8nix o l\u2019esperit de la Renaixen\u00e7a”- o Josep Pla, amb dues obres: “Madrid, l\u2019adveniment de la Rep\u00fablica” i el seu preci\u00f3s “Viatge a Catalunya”.<\/p>\n
La Biblioteca Catalana d\u2019Autors Independents va ser una m\u00e9s de les innombrables v\u00edctimes de la ferotge guerra civil que va patir el nostre pa\u00eds i d\u2019una llarga postguerra on no hi tenien cabuda ni la llengua ni la cultura catalanes. Perseguida pel nou R\u00e8gim, va haver de tancar les portes.
\nEl mateix Eusebi Isern va publicar un llibre molt \u00fatil, llavors i ara: “Pol\u00edtica fiscal de la Rep\u00fablica”, i m\u00e9s tard una obra de relats que va tenir un \u00e8xit considerable: “Solada de contes”, que va mer\u00e8ixer la traducci\u00f3 al franc\u00e8s “L\u2019ombra des oliviers”.
\nPer\u00f2 les obres van romandre. Van reposar molts anys a les golfes del carrer Ausi\u00e0s March de Barcelona. Ara estan a disposici\u00f3 de tothom que hi tingui inter\u00e8s en la completa biblioteca de la Montserrat Isern Delcl\u00f2s.<\/p>\n
El comprom\u00eds c\u00edvic i moral d\u2019Eusebi Isern i Dalmau el va portar a participar en la repatriaci\u00f3 de molts ciutadans francesos que estaven en perill al nostre pa\u00eds. Tamb\u00e9 va defensar i va aconseguir salvar de l\u2019ensorrament els edificis de l\u2019Institut Franc\u00e8s i del Consolat, on treballava com a advocat.<\/p>\n
En reconeixement d\u2019aquestes gestes plenes de valor, coratge i generositat -sobretot pel moment tan dif\u00edcil i complicat en qu\u00e8 es van produir- Eusebi Isern i Dalmau va rebre la condecoraci\u00f3 de l\u2019ordre de Chevalier de la Legion d\u2019Honneur, establerta per Napole\u00f3 I-la distinci\u00f3 m\u00e9s coneguda i important que la Rep\u00fablica Francesa atorga a ciutadans que han destacat per m\u00e8rits extraordinaris en l\u2019\u00e0mbit civil o militar.<\/p>\n
Tamb\u00e9 va ser distingit amb la Creu de bronze de la Creu Roja francesa.<\/p>\n
Ara b\u00e9, la passi\u00f3 fonamental d\u2019aquest home del seu segle, que va saber estar a l\u2019al\u00e7ada d\u2019unes circumst\u00e0ncies extremes, d\u2019aquesta persona sensible de qui Josep Pla, en “Retrats de passaport”, escrivia que “amb la sensibilitat liter\u00e0ria hauria pogut escriure tants de llibres com li hagu\u00e9s plagut; amb la mateixa sensibilitat projectada sobre la correcci\u00f3 humana, ha pogut exercir amb una lucidesa extraordin\u00e0ria, literalment rellevant, la carrera d\u2019advocat”; d\u2019aquest empordan\u00e8s de naixement i de cor, que se sentia honrat de presidir l\u2019Ateneu Empordan\u00e8s de Barcelona, va ser l\u2019art modern. Josep Pla continua: “La meva intenci\u00f3, en aquests instants, \u00e9s donar compte, perqu\u00e8 ho exigeix el civisme, de l\u2019aparici\u00f3 del cat\u00e0leg de la col\u00b7lecci\u00f3 de pintura moderna realitzada, amb el seu excel\u00b7lent esperit de col\u00b7leccionista, pel senyor Isern Dalmau, despr\u00e9s de molts anys d\u2019investigacions. Forma un volum perfecte, que devem a Sebasti\u00e0 Guasch, titulat ‘Col\u00b7lecci\u00f3 Isern Dalmau'”.<\/p>\n
Comen\u00e7a la col\u00b7lecci\u00f3 l\u2019any 1927. La formen escultures, cer\u00e0miques i pintures d\u2019artistes catalans de prestigi reconegut. Amb aquesta iniciativa referma la seva estimaci\u00f3 pel pa\u00eds i la seva voluntat de transmetre a les generacions futures els seus valors. Fins la seva mort, a l\u2019any 1981, cultiva un inter\u00e8s sense l\u00edmits per artistes i obres i fa el possible per donar-los tot el suport que es mereixen.<\/p>\n
La seva filla Montserrat Isern Delcl\u00f3s ho confirma: “Per a ell tots els sacrificis eren pocs per aconseguir l\u2019obra que desitjava. El quadre que, pel motiu que fos, no podia obtenir, l\u2019obsessionava de tal manera que nosaltres quasi b\u00e9 pass\u00e0vem el mateix neguit”.<\/p>\n
La nissaga marca molt i el nord de la Montserrat Isern Delcl\u00f3s ha estat continuar la tasca del seu pare, comen\u00e7ant per estimar de deb\u00f2 totes i cadascuna de les obres que ha preservat amb devoci\u00f3 -entre les quals li agrada destacar tots els fascicles de la Rosa Vera.<\/p>\n
“El meu gran plaer -escriu- ha estat aconseguir el que el meu pare havia desitjat: repartir la seva l\u2019obra entre el pis del carrer Ausi\u00e0s March on jo havia nascut i la casa Castell de Porqueres, situada a les vores de les tranquil\u00b7les aig\u00fces de l\u2019Estany de Banyoles, -restaurada pel reconegut arquitecte i amic, l\u2019Excm. Sr. Jordi Bonet i Armengol”. <\/p>\n
I continua:<\/p>\n
“Per mi sempre ha estat una satisfacci\u00f3 deixar els quadres que m\u2019han demanat, tant a museus com a altres centres socioculturals de Catalunya, com per exemple ‘La Pedrera’, ‘Cosmo Caixa’ o ‘Caixa Terrassa’. La llista completa seria molt extensa. Tamb\u00e9 alguns ‘Manolos’ han estat cedits, juntament amb una obra del reconegut pintor Joaquim Sunyer, titulada ‘La Llotja’, a museus de les ciutats franceses d’Agen, Nancy i Chartres\u201d.<\/p>\n
Montserrat Isern Delcl\u00f3s tamb\u00e9 d\u00f3na suport -amb tot i per tot- a iniciatives musicals fecundes. Des de fa 3 anys, col\u00b7labora econ\u00f2micament amb el Concurs Internacional de m\u00fasica Maria Canals. Aquest premi de car\u00e0cter internacional, que gaudeix d\u2019un ampli suport per part de la societat civil catalana, consisteix en guardonar la millor obra musical per a piano. El jurat est\u00e0 format per membres de gran prestigi i relleu en el m\u00f3n de la m\u00fasica tant a nivell nacional com internacional.<\/p>\n
Entusiasmada pel patrimoni i la cultura del nostre pa\u00eds, forma part de la Fundaci\u00f3 Castells Culturals de Catalunya, associaci\u00f3 que vetlla per la rehabilitaci\u00f3 dels castells del Principat, de cara a la captaci\u00f3 d\u2019un turisme actiu, que s\u2019interessa per la cultura.<\/p>\n
A hores d\u2019ara, superada la primera d\u00e8cada del segle XXI, Montserrat Isern Delcl\u00f3s, pot sentir la felicitat de saber-se plenament continuadora de l\u2019obra del seu pare, que \u00e9s la millor manera de guardar-ne la mem\u00f2ria i de mantenir viva la voluntat de transmetre a les noves generacions els valors culturals dels nostres avantpassats.<\/p>\n
Elegida acad\u00e8mica de n\u00famero protectora de la secci\u00f3 d’arquitectura de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 13 d’abril de 2011, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Jordi Bonet i Armengol, Leopoldo Gil Nebot, Josep Munta\u00f1ola i Thornberg, Joan Antoni Solans i Huguet, i Joan Vila i Grau. Ingress\u00e0 el 21 de mar\u00e7 de 2012 amb la lectura del seu discurs “Consideracions sobre l’art i el col\u00b7leccionisme”.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8181","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8181","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}