{"id":8168,"date":"2022-12-19T17:36:31","date_gmt":"2022-12-19T16:36:31","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/marti-i-badenes-marcel\/"},"modified":"2022-12-19T17:36:31","modified_gmt":"2022-12-19T16:36:31","slug":"marti-i-badenes-marcel","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/marti-i-badenes-marcel\/","title":{"rendered":"Mart\u00ed i Badenes, Marcel"},"content":{"rendered":"<p>Neix a Alvear, Argentina, el 1925. I mor a Palafrugell (Girona), el 2010. Els seus pares s\u00f3n catalans i tornen a Barcelona el 1928.<br \/>\nComen\u00e7a a dibuixar als 17 anys, i aviat renuncia a seguir estudis superiors per dedicar-se a la pintura. En veure els seus primers dibuixos, el pintor Pere Prat Ubach s&#8217;ofereix a donar-li classes particulars.<br \/>\nEl 1946 el seu pare decideix cedir-li un estudi al costat del negoci familiar, despr\u00e9s que li encarreguessin les il\u00b7lustracions per a un llibre de poesia catalana. Comen\u00e7a a interessar-se tamb\u00e9 per l&#8217;escultura.<br \/>\nEl 1948 realitza la primera exposici\u00f3 a Barcelona a la Sala Caralt. T\u00e9 un cert \u00e8xit i li permet viatjar a Par\u00eds, on s&#8217;integra en els cercles art\u00edstics de la ciutat. A l&#8217;Acad\u00e8mia de la Gran Chaumi\u00e8re rep lli\u00e7ons d&#8217;Ossip Zadkine, Andr\u00e9 Lhote i Paul Bornet.<br \/>\nEl 1950 viatja per Su\u00e8cia i It\u00e0lia, on queda impressionat per l&#8217;obra de Miquel \u00c0ngel.<br \/>\nTres anys despr\u00e9s participa a l&#8217;exposici\u00f3 col\u00b7lectiva &#8220;Arte Actual&#8221; a Xile, i a l&#8217;Exposici\u00f3 Municipal de Belles Arts de Barcelona. Torna a exposar individualment a la Sala Caralt. La seva pintura es concentra cada vegada m\u00e9s en la forma. A partir d&#8217;aquesta data es dedica quasi exclusivament a l&#8217;escultura. Amb incursions en l&#8217;abstracci\u00f3 geom\u00e8trica i  contactes amb el neoconstructivisme en l&#8217;obra primera, \u00e9s considerat un escultor lligat a l&#8217;informalisme pel car\u00e0cter expressionista de les seves obres, en les quals s&#8217;hi palpa la influ\u00e8ncia de grans escultors contemporanis (Moore, Zadkine, Julio Gonz\u00e1lez).<br \/>\nParticipa a la II Biennal Hispanoamericana i al VIII Sal\u00f3 d&#8217;Octubre de Barcelona el 1955. Despr\u00e9s d&#8217;una etapa figurativa, a partir de 1958 evoluciona cap a l&#8217;abstracci\u00f3.<br \/>\nEl 1958 rep el premi d&#8217;escultura Manolo Hugu\u00e9. Seleccionat per a l&#8217;Exposici\u00f3 Nacional de Belles Arts de Barcelona. Participa en el II Sal\u00f3 de Maig, i en les col\u00b7lectives &#8220;85 Promoci\u00f3 d&#8217;Arquitectura&#8221; i &#8220;Homenatge informal a Vel\u00e1zquez&#8221;, ambdues a la Sala Gaspar de Barcelona.<br \/>\nEl 1959 presenta a la Galeria Syra de Barcelona la primera exposici\u00f3 d&#8217;escultures. A partir d&#8217;aquell moment tracta de modificar el seu estil, explorant formes m\u00e9s naturals i simb\u00f2liques. Es dedica quasi nom\u00e9s al metall, amb obres geom\u00e8triques en les quals predominen els angles i aristes.<br \/>\nEl 1960 guanya el premi Julio Gonz\u00e1lez d&#8217;escultura. Exposa al IX Sal\u00f3 de Maig de Barcelona i a la col\u00b7lectiva &#8220;Arte Espa\u00f1ol en Taos&#8221; a Calif\u00f2rnia.<br \/>\nEl 1961 s&#8217;instal\u00b7la una escultura seva a un jard\u00ed de Montbau, Barcelona; aquesta pe\u00e7a constitueix la seva primera obra monumental. Participa en les col\u00b7lectives &#8220;O figura&#8221; i &#8220;L&#8217;objecte&#8221; a la Sala Gaspar de Barcelona.<br \/>\nA l&#8217;any seg\u00fcent realitza una exposici\u00f3 individual a la Galeria Grif\u00e9 i Escoda de Barcelona. Participa en una col\u00b7lectiva a la Galeria Marlborough de Londres i a la International Sale of Contemporary Art de la mateixa ciutat.<br \/>\nDos anys m\u00e9s tard realitza exposicions individuals al &#8220;C\u00edrculo de la Amistad&#8221; a C\u00f2rdova, a la Sala del Prado de Madrid i a la Galeria Ren\u00e9 Metr\u00e0s de Barcelona. A m\u00e9s, el conviden a la &#8220;Semana d&#8217;Espanya&#8221; a Rabat, a l'&#8221;Exposici\u00f3n de Arte Espa\u00f1ol&#8221; a M\u00e8xic, a &#8220;Art Espanyol Contemporani&#8221; a Helsinki, a &#8220;22 Artistes Espanyols&#8221; a Fez i a la XXXII Biennal de Ven\u00e8cia.<br \/>\nEl 1966 participa a l'&#8221;Exposici\u00f3 d&#8217;Escultura Contempor\u00e0nia&#8221; al Museu Rodin de Par\u00eds i a l&#8217;Art Centre de Mil\u00e0. Exposici\u00f3 individual a la Sala Santa Catalina de Madrid, i col\u00b7lectiva a la Galeria Maywald de Par\u00eds.<br \/>\nEl 1967, exposici\u00f3 individual a la Galeria Lorenzelli de B\u00e9rgamo. Col\u00b7labora a &#8220;MAN 67&#8243; a l&#8217;Hospital de la Santa Creu de Barcelona, a l'&#8221;Spanische Kunst Heute&#8221; a l&#8217;Stadische Kunstgalerie de Bochum, i a &#8220;Forma, espai, mat\u00e8ria&#8221; al Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Barcelona.<br \/>\nL&#8217;any 1968 interv\u00e9 en un gran nombre d&#8217;exposicions col\u00b7lectives: al Museo de Cuenca, a Santa Cruz de Tenerife, a l&#8217;Escola d&#8217;Arquitectura de Barcelona, al Primer Sal\u00f3 d&#8217;Escultura Contempor\u00e0nia de Barcelona, a la Kunsthalle de N\u00faremberg i al Kunstmuseum Boymans de Rotterdam. A m\u00e9s, realitza una escultura monumental a Miami commemorant el descobriment d&#8217;Am\u00e8rica.<br \/>\nA l&#8217;any seg\u00fcent \u00e9s invitat a participar a la Biennal d&#8217;Anvers. Exposa a la Llibreria de la Rambla de Tarragona i al Miami Art Center de Miami. Tamb\u00e9 est\u00e0 present a &#8220;Art Espagnol d&#8217;aujourd&#8217;hui&#8221; a Ginebra.<br \/>\nEl 1970, la Galeria Art Center de Mil\u00e0 mostra la seva obra, i participa a la &#8220;III Exposici\u00f3n Nacional del Peque\u00f1o Bronce&#8221; a Madrid. Exposa al Castell-palau de la Bisbal, al cor de l&#8217;Empord\u00e0.<br \/>\nEl 1971 exposa a la Galeria Ren\u00e9 Metr\u00e0s, amb qui mant\u00e9 una bona amistat. Participa al &#8220;MAN 71&#8221;, itinerant per Baracaldo, Barcelona i Figueres. El Sal\u00f3 de Maig de Par\u00eds tamb\u00e9 mostra els seus treballs.<br \/>\nEl 1972 contribueix al &#8220;Museo de Escultura al Aire Libre de la Castellana&#8221; de Madrid amb l&#8217;obra &#8220;Proal\u00ed&#8221;. Participa a l&#8217;Exposici\u00f3 Nacional d&#8217;Escultura Contempor\u00e0nia de Girona i al Sal\u00f3 de Maig de Par\u00eds, on presenta una obra de gran tamany i pes que no obstant va desapar\u00e8ixer mentre estava exposada.<br \/>\nL&#8217;any seg\u00fcent \u00e9s seleccionat per a &#8220;Art 73&#8221;, exposici\u00f3 antol\u00f2gica d&#8217;artistes espanyols a la Fundaci\u00f3 Juan March de Madrid. Forma part de la &#8220;II Mostra Provincial d&#8217;Art&#8221; realitzada a la Fontana d&#8217;Or de Girona i d&#8217;una col\u00b7lectiva a Baracaldo.<br \/>\nEl 1974 realitza una gran escultura per a les Autopistes del Mediterrani, entre Girona i Barcelona. Exposici\u00f3 a la Galeria Ren\u00e9 Metr\u00e0s de Barcelona. Col\u00b7labora en la &#8220;I Exposici\u00f3n Internacional de Escultura en la Calle&#8221;, a Santa Cruz de Tenerife. Participa en una col\u00b7lectiva de la Galeria Skyra de Madrid.<br \/>\nEl 1976 col\u00b7labora a &#8220;Art Expo 76&#8221; a Barcelona i participa en col\u00b7lectives a la Galeria 3 i 5 de Girona i a les galeries Ren\u00e9 Metr\u00e0s i Laietana de Barcelona.<br \/>\nEl 1977 participa a &#8220;One Man Show&#8221;, la Fira d&#8217;Art de Bassilea, amb la Galeria Ren\u00e9 Metr\u00e0s, sala en la qual exposa aquell mateix any. Col\u00b7labora amb el Museo Internacional de la Resistencia Salvador Allende, itinerant al nostre pa\u00eds per la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 de Barcelona i la Galeria Juana Mord\u00f3 de Madrid. Participa a la col\u00b7lectiva &#8220;Gesto&#8221; de la Galeria Recalde de Bilbao i a la Galeria Ren\u00e9 Metr\u00e0s de Barcelona.<br \/>\nEl 1978 exposa a la Galeria Ponce de Madrid, i col\u00b7labora en les col\u00b7lectives &#8220;Mat\u00e8ria&#8221; de la Galeria Ren\u00e9 Metr\u00e0s i &#8220;Escultura catalana actual&#8221; a la Galeria Joan de Serrallonga, ambdues a Barcelona.<br \/>\nEl 1979 realitza una escultura monumental per al Centre Astron\u00f2mic hispano-alemany de Calar Alto, a Almeria. Participa a &#8220;L&#8217;amnistia a l&#8217;Uruguai&#8221;, realitzada a la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 de Barcelona,  i a &#8220;L&#8217;Espai&#8221;, a &#8220;21 escultors contemporanis&#8221; i a &#8220;Pres\u00e8ncies del nostre temps&#8221;, totes a la Galeria Ren\u00e9 Metr\u00e0s de Barcelona.<br \/>\nEl 1980 exposa a la Galeria AB de Granollers. Col\u00b7labora en &#8220;Cent anys de cultura catalana&#8221; a Madrid, i en &#8220;Petit format&#8221; a la Galeria 3 i 5 de Platja d&#8217;Aro.<br \/>\nEl 1982 participa a &#8220;One Man Show&#8221;, amb la Galeria 3 i 5 de Girona en la primera edici\u00f3 d&#8217;ARCO, fira d&#8217;art de Madrid. La Galeria Maeght de Barcelona exposa 50 escultures seves. Participa a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Dotze escultors&#8221; amb motiu dels Mundials de Futbol organitzats a Espanya aquest mateix any; aix\u00ed mateix tamb\u00e9 pren part d'&#8221;Arts Pl\u00e0stiques 50-80&#8243; a Expocultura a Barcelona, i a la &#8220;I Mostra d&#8217;Escultura Contempor\u00e0nia&#8221; a Girona. Empra els m\u00e9s diversos materials: el ferro, el bronze, la pedra calc\u00e0ria, el marbre, l&#8217;argila, la fusta, el polimetacrilat o l&#8217;acer corten. Les obres m\u00e9s caracter\u00edstiques s\u00f3n escultures org\u00e0niques que recorden d&#8217;alguna manera el modernisme catal\u00e0. S&#8217;hi combinen elements c\u00f2ncaus i convexos amb l\u00ednies cada vegada m\u00e9s senzilles i depurades, remarcant la import\u00e0ncia del volum i la recerca de la perfecci\u00f3 en el tra\u00e7.<br \/>\nEl 1983, exposici\u00f3 individual a la Galeria 3 i 5 de Girona. Participa a la mostra &#8220;En el entorno del m\u00faltiple&#8221; a la Galeria Serie-Dise\u00f1o de Madrid.<br \/>\nEl 1984 realitza l&#8217;escultura monumental de la pla\u00e7a Salvador Allende de Barcelona. Exposa individualment a la Galeria Cadaqu\u00e9s 3 de Cadaqu\u00e9s, i participa a la mostra &#8220;Girona a Andorra&#8221;.<br \/>\nLa Galeria S\u00e8rie-Disseny de Barcelona organitza el 1985 &#8220;Els Tallers&#8221;, on participa juntament amb Xavier Corber\u00f3, Joan Mora, Josep M. Subirachs i Em\u00edlia Xargay. Tamb\u00e9 participa a &#8220;Pintors i escultors catalans de la segona avantguarda &#8220;, organitzada en el marc dels actes commemoratius de &#8220;Catalunya 1.000 anys&#8221;; aquesta mostra viatja a Estrasburg, Viena, Osaka, T\u00f2quio i Nova York.<br \/>\nEl 1986, exposicions individuals a la Galeria Oliva Mara de Madrid i a la Galeria \u00c0mbit de Barcelona. Participa a &#8220;Catalunya centre d&#8217;art&#8221;, a Girona.<br \/>\nEl 1988 realitza el &#8220;Monument a la Sardana &#8220;, escultura monumental a la Bisbal d&#8217;Empord\u00e0.<br \/>\nEl 1989, exposici\u00f3 individual a la Galeria de l&#8217;Acad\u00e8mia a Cadaqu\u00e9s. Realitza una escultura monumental per a la Rambla de Xavier Cugat a Girona, una altra per a la N-II entre Girona i Figueres, i un altra amb motiu del Mil\u00b7lenari de Catalunya, a Vic. Participa a les exposicions &#8220;L&#8217;avantguarda de l&#8217;escultura catalana&#8221; al Centre d&#8217;Art Santa M\u00f2nica de Barcelona, &#8220;9 escultors&#8221; a la Galeria Theo de Barcelona, i a &#8220;Maehgt 15 anys&#8221; a la Galeria Maeght de la mateixa ciutat.<br \/>\nEl 1991, exposici\u00f3 a la Galeria Kreisler de Madrid. Realitza dues escultures de gran tamany: una per a Codorniu, a Napa Valley, Calif\u00f2rnia, i una altra per a les Autopistes del Garraf, a Barcelona. Participa al &#8220;Catalan Painters and Sculptors the Second Vanguard&#8221;, a Napa Valley, a les &#8220;Journ\u00e9es Catalanes \u00e0 Tunisie&#8221;, al Fons d&#8217;Art de la Generalitat de Catalunya, i a &#8220;Les Avant-Gardes de la Sculpture: La Catalogne&#8221;, a l&#8217;Espace Culturel du Pin Galant, a M\u00e9rinhac, Fran\u00e7a.<br \/>\nEl 1992, mostra al Pavell\u00f3 de Catalunya de l&#8217;Exposici\u00f3 Universal de Sevilla. Exposici\u00f3 &#8220;Escultures 1959-1981&#8221; realitzada al Museu de l&#8217;Empord\u00e0 de Figueres. Elegit acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secci\u00f3 d&#8217;escultura el 19 de febrer de 1992, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Dom\u00e8nec Fita i Molat, Enric Jard\u00ed i Casany, Rafael Santos i Torroella, i Josep M. Subirachs i Sitjar. Ingress\u00e0 el 20 de gener de 1993, llegint el seu discurs &#8220;L&#8217;escultura com a cam\u00ed&#8221;. Don\u00e0 l&#8217;obra &#8220;Homenatge a August Puig&#8221;. Pass\u00e0 a la categoria d&#8217;acad\u00e8mic supernumerari el 16 de febrer de 2005.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8168","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8168","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8169"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8168"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8168"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}