{"id":8164,"date":"2022-12-19T17:36:30","date_gmt":"2022-12-19T16:36:30","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/soler-i-sarda-josep\/"},"modified":"2022-12-19T17:36:30","modified_gmt":"2022-12-19T16:36:30","slug":"soler-i-sarda-josep","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/soler-i-sarda-josep\/","title":{"rendered":"Soler i Sard\u00e0, Josep"},"content":{"rendered":"<p>Nasqu\u00e9 a Vilafranca del Pened\u00e8s (Barcelona) el 25 de mar\u00e7 de 1935 i mor\u00ed a Barcelona el 9 d&#8217;octubre de 2022.<br \/>\nCompositor, escriptor i te\u00f2ric de la m\u00fasica, estava considerat uno dels autors m\u00e9s importants de la m\u00fasica contempor\u00e0nia a Espanya. Amb la seva ingent obra musical, destacava una fonda i cont\u00ednua tasca assag\u00edstica sobre problemes de musicologia, est\u00e8tica i pensament. <\/p>\n<p>Elegit acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secci\u00f3 de m\u00fasica el 17 de febrer de 1982, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Bonastre i Bertran, Frederic Mompou i Dencausse, i Xavier Montsalvatge i Moncunill. Ingress\u00e0 el 25 de mar\u00e7 de 1983, llegint el seu discurs &#8220;El significat de l&#8217;artista en la societat actual&#8221;. Pass\u00e0 a la categoria d&#8217;acad\u00e8mic supernumerari el 24 d&#8217;octubre de 2000.<\/p>\n<p>S&#8217;inici\u00e0 en els estudis musicals de la m\u00e0 de Rosa Lara a la seva ciutat, per posteriorment (el 1960) despla\u00e7ar-se a Par\u00eds i rebre consells de Ren\u00e9 Leibowitz, alumne d&#8217;Arnold Schoenberg, Anton Webern i Maurice Ravel. El seu mestre principal, no obstant, ser\u00e0 Crist\u00f2for Taltabull, qui fou deixeble de Max Reger, i amb qui estigu\u00e9 de 1960 a 1964.<\/p>\n<p>Exerc\u00ed tamb\u00e9 una intensa tasca pedag\u00f2gica, principalment fora dels \u00e0mbits denominats &#8220;acad\u00e8mics&#8221;, malgrat tenir una llarga experi\u00e8ncia educativa desenvolupada al Conservatori Municipal de M\u00fasica de Barcelona i al Conservatori de Badalona (Barcelona).<br \/>\nCom el seu principal mestre, sab\u00e9 orientar a bona part dels joves compositors catalans en un meritori magisteri un\u00e0nimement reconegut. Sense pretendre ser exhaustius, citem aqu\u00ed a Albert Sard\u00e0, Juan Jos\u00e9 Olives, Benet Casablancas, Miquel Roger, Albert Llanas, Maria Teresa Pelegr\u00ed i Agust\u00edn Charles.<\/p>\n<p>La seva obra sobrepassa el centenar de partitures, amb forta pres\u00e8ncia de la veu humana, sense oblidar l&#8217;\u00e0mplia dedicaci\u00f3 a la m\u00fasica de cambra, piano i orgue, aix\u00ed com al g\u00e8nere simf\u00f2nic i a la m\u00fasica religiosa.<br \/>\nLa dedicaci\u00f3 oper\u00edstica fou permanent, molt m\u00e9s intensa de l&#8217;habitual en els seus col\u00b7legues generacionals. Autor d&#8217;una quinzena d&#8217;\u00f2peres, de les quals nom\u00e9s han estat representades:<br \/>\n. &#8220;Edip i Iocasta&#8221; (1972), \u00f2pera\/oratori en dos actes;<br \/>\n. &#8220;Murillo&#8221; (1989), \u00f2pera en un acte;<br \/>\n. &#8220;Die Blinde&#8221; (La Cega); i<br \/>\n. &#8220;El misteri de Sant Francesc&#8221;.<br \/>\nLes obres pendents d&#8217;estrena s\u00f3n:<br \/>\n. &#8220;Agamemnon&#8221;, de 1960 i revisada el 1973, amb text de S\u00e8neca, premi de l&#8217;\u00d2pera de Montcarlo 1964;<br \/>\n. &#8220;La tentation de Saint Antoine&#8221;, de 1964, amb text de Flaubert;<br \/>\n. &#8220;Jes\u00fas de Nazaret&#8221;, de 1974, revisada el 1995 i acabada el 2009, amb texts dels Evangelis, Sant Pau i el pensador alemany Maestre Eckhart, entre seis i set hores de durada;<br \/>\n. &#8220;La belle i la b\u00eate&#8221;, de 1982, amb text de Mme. Leprince de Beaumont (amb final del conte canviat pel compositor), \u00f2pera-ballet en un acte;<br \/>\n. &#8220;Ner\u00f3&#8221;, de 1985, enc\u00e0rrec del Ministeri de Cultura per a l&#8217;any internacional de la M\u00fasica, llibret del compositor;<br \/>\n. &#8220;Macbeth&#8221;, de 1989, amb text de Shakespeare, en dos actes, amb tres cantants, onze actors, cor i orquestra;<br \/>\n. &#8220;A midsummer night&#8217;s dream&#8221;, de 1992-1995, amb text de Shakespeare, adaptat pel compositor;<br \/>\n. &#8220;Frankenstein&#8221;, de 1998, amb text de Mary W. Shelley, adaptat pel compositor, \u00f2pera-ballet en un acte;<br \/>\n. &#8220;El mayor monstr(u)o, los celos&#8221;, de 1997-1998, amb text de Calder\u00f3n de la Barca (retallat), gran \u00f2pera rom\u00e0ntica en dos actes;<br \/>\n. &#8220;Faust&#8221;, de 1999-2000, amb text de Goethe (en alemany), un acte amb cinc solistes, cors i gran orquestra; i<br \/>\n. &#8220;El jard\u00ed de les del\u00edcies&#8221;, de 1996-2000, amb texts de tres poemes de Jacint Verdaguer, \u00f2pera-ballet en un acte, set solistes i orquestra.<\/p>\n<p>Public\u00e0 nombrosos assajos, traduccions i treballs sobre diferents temes, especialment sobre el propi fet de la creaci\u00f3 musical. Fou dels \u00fanics compositors del m\u00f3n en el qual la faceta d&#8217;escriptor compet\u00ed amb la seva producci\u00f3 musical; destaquen els llibres:<br \/>\n. &#8220;Los nombres divinos y otros escritos del Pseudo Dionisio Areopagita&#8221; (1980),<br \/>\n. &#8220;Fuga, t\u00e9cnica e historia&#8221; (1989),<br \/>\n. &#8220;Poes\u00eda y teatro del Antiguo Egipto&#8221; (1993),<br \/>\n. &#8220;Escritos sobre m\u00fasica y dos poemas&#8221; (1994),<br \/>\n. &#8220;Tiempo y m\u00fasica&#8221; (1999), i<br \/>\n. &#8220;J. S. Bach, una estructura del dolor&#8221; (2004), que ens ofereix una de les visions m\u00e9s particulars escrites en els darrers temps sobre aquest compositor.<\/p>\n<p>Reb\u00e9 nombroses distincions al llarg de la seva vida, entre les quals destaquen<br \/>\n. Premi &#8220;\u00d2pera de Montecarlo&#8221; (1964),<br \/>\n. Premi Ciutat de Barcelona (1962 i 1978),<br \/>\n. Premi de Composici\u00f3 &#8220;\u00d3scar Espl\u00e0&#8221; (1982),<br \/>\n. Premi Nacional de M\u00fasica de Catalunya (2001), . Premi Nacional de la M\u00fasica d&#8217;Espanya (2009), i<br \/>\n. XI Premi SGAE de la M\u00fasica Iberoamericana Tom\u00e1s Luis de Victoria (2011). <\/p>\n<p>Ambicioses aproximacions a la seva vida i obra s\u00f3n:<br \/>\n. Joan Cusc\u00f3 i Claras\u00f3: &#8220;Josep Soler i Sard\u00e0. De la vocaci\u00f3 a l&#8217;ofici&#8221;;<br \/>\n. Joan Cusc\u00f3 (edit.): &#8220;Josep Soler: Compondre i viure&#8221;;<br \/>\n. \u00c1ngel Medina: &#8220;Josep Soler. M\u00fasica de la pasi\u00f3n&#8221;; i<br \/>\n. Agust\u00ed Bruach: &#8220;Las \u00f3peras de Josep Soler&#8221;.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8164","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8164","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8165"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}