El Masnou (Barcelona), 1931. <\/p>\n
\u00c9s llicenciat en Filosofia i Doctor en Hist\u00f2ria de l\u2019Art per la Universitat de Barcelona (UB), amb una tesi sobre “La imatge visual i la interacci\u00f3 de llenguatges en l’acte de comunicaci\u00f3”.
\nHa estat catedr\u00e0tic de Teoria del Disseny a la UB i catedr\u00e0tic de Comunicaci\u00f3 Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Actualment \u00e9s catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la UPF.<\/p>\n
Traject\u00f2ria art\u00edstica
\nLa seva traject\u00f2ria art\u00edstica s\u2019inicia durant l’estada a Fran\u00e7a (1958-1968), especialment a Par\u00eds, on hi exposa anualment del 1963 al 1968.
\nEn tornar de Fran\u00e7a, mant\u00e9 una destacada activitat art\u00edstica i cultural, especialment en la recerca de l\u2019art cin\u00e8tic. Va crear el grup MENTE (Mostra Espanyola de Noves Tend\u00e8ncies Est\u00e8tiques) que agrupa personalitats com Eusebio Sempere, J. Yturralde i F. Sobrino, en arts pl\u00e0stiques; Ricard Bofill, en arquitectura; Ricard Salvat, en teatre; o Daniel Giralt-Miracle en cr\u00edtica art\u00edstica; entre molts altres. Introdueix els conceptes que havia conreat a Par\u00eds en la creaci\u00f3 art\u00edstica participativa i no comercial.
\nL\u2019any 1972, representa a Espanya a la Biennal de Ven\u00e8cia i \u00e9s conegut pel seu treball innovador en el camp del cinetisme.
\nT\u00e9 una dilatada traject\u00f2ria en el camp de la producci\u00f3 art\u00edstica, especialment en la recerca de l’art cin\u00e8tic, on tracta d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de la pura investigaci\u00f3 \u00f2ptica i cin\u00e8tica per tal d’aconseguir una an\u00e0lisi de les lleis perceptives i el seu valor comunicatiu. Mitjan\u00e7ant la forma i el color, el buit i la llum, elabora diverses construccions tridimensionals sotmeses a les lleis de permutaci\u00f3, variaci\u00f3 i reiteraci\u00f3.
\nHa exposat en moltes ciutats europees i americanes i la seva obra est\u00e0 representada en els principals museus d\u2019art contemporani. <\/p>\n
Teoria del disseny
\nA partir de l\u2019any 1975 centra la seva activitat en el camp de la teoria i la pedagogia del disseny, com a director a l’Escola Superior de Disseny Elisava de Barcelona i, m\u00e9s endavant, com a catedr\u00e0tic de Disseny a la UB, desenvolupa el pla docent de l\u2019especialitat de Disseny a la Facultat de Belles Arts. Tamb\u00e9 fou responsable del Pla Docent per a les escoles superiors de disseny de Catalunya i cre\u00e0 l\u2019Escola Superior de Disseny T\u00e8xtil, Gr\u00e0fic i Industrial de Sabadell (Barcelona).<\/p>\n
Teoria de la imatge i la comunicaci\u00f3
\nL’any 1992, com a catedr\u00e0tic de Comunicaci\u00f3 Audiovisual, s\u2019incorpora al projecte fundacional dels Estudis Superiors de Comunicaci\u00f3 Audiovisual de la UPF i participa en la comissi\u00f3 encarregada de definir el pla d’estudis d’aquesta llicenciatura, contribuint aix\u00ed a la definici\u00f3 d’un perfil diferenciat respecte d’altres estudis existents a Espanya.
\nL\u2019any 2000, va crear el projecte de l\u2019Estaci\u00f3 de la Comunicaci\u00f3 de la UPF de Barcelona, del qual en va ser president. Aquest projecte, previst per ser ubicat a l’Estaci\u00f3 de Fran\u00e7a de Barcelona, i que ha estat l’origen de l’actual Barcelona Media Centre d’Innovaci\u00f3 (Ca l\u2019Ara\u00f1\u00f3 22@), va ser concebut com un espai de doc\u00e8ncia, recerca i experimentaci\u00f3, en el qual conflueixen, de forma din\u00e0mica i operativa, disciplines lligades als continguts i a les noves tecnologies de la comunicaci\u00f3 social.<\/p>\n
Recerca
\nA m\u00e9s de la seva tasca investigadora en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic, ha desenvolupat una \u00e0mplia tasca de recerca i doc\u00e8ncia al voltant de la Teoria de la Imatge i de la Comunicaci\u00f3, aix\u00ed com tamb\u00e9 de la Pedagogia del Disseny.
\nLa seva traject\u00f2ria de recerca universit\u00e0ria l’ha portat al llarg de la seva vida a fer rellevants innovacions en els camps de la comunicaci\u00f3 social, l’audiovisual i el disseny. Va ser director de l’Escola de Disseny Industrial i Gr\u00e0fic Elisava (1968-1981) i va iniciar una prol\u00edfica tasca de recerca que s\u2019ha tradu\u00eft en una basta producci\u00f3 de texts i obra te\u00f2rica.
\nLes principals l\u00ednies de recerca en qu\u00e8 ha treballat han estat la semi\u00f2tica i la pragm\u00e0tica de la imatge, la propaganda pol\u00edtica, la pedagogia del disseny, la pragm\u00e0tica de la imatge i les noves tecnologies audiovisuals; recerca duta a terme en diverses universitats espanyoles i que ha contribu\u00eft a l’an\u00e0lisi i la reflexi\u00f3 sobre la comunicaci\u00f3 visual i el disseny.
\nHa dirigit diversos programes de doctorat, tesis doctorals, seminaris i m\u00e0sters de l’\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 i el disseny. <\/p>\n
Publicacions:
\n. “El disseny i totes les formes artesanals”.
\n. “El dissenyador com a formalitzador i comunicador de formes”.
\n. “El dissenyador com a formalitzador i comunicador de valors”.
\n. “Estrat\u00e8gies argumentatives de la propaganda pol\u00edtica audiovisual”.
\n. “Historia. Lenguaje-sociedad”.
\n. “Jugadas in\u00e9ditas del juego de la imagen: reflexiones en torno a los juegos de lenguaje de Ludwig Wittgenstein”.
\n. “L\u2019\u00c0gora digital”.
\n. “L’espectre del Tripartit. Comunicaci\u00f3 pol\u00edtica i comportament electoral a les Eleccions catalanes del 2006”.
\n. “L\u2019evoluci\u00f3 del discurs persuasiu electoral a la televisi\u00f3”.
\n. “L’incompliment informatiu i comunicaci\u00f3 audiovisual”.
\n. “La cultura del dise\u00f1o paso a paso”.
\n. “La imatge visual en la interacci\u00f3 de llenguatges de l’acte de comunicaci\u00f3”.
\n. “La pedagog\u00eda del dise\u00f1o”.
\n. “L\u00edmites pedag\u00f3gicos del dise\u00f1o moderno”.
\n. “Mostrar para decir. La imagen en contexto”.
\n. “Servirse de la imagen: un an\u00e1lisis pragm\u00e1tico de la imagen”.
\n. “Transitar por los mundos posibles”.<\/p>\n
Fundador de la revista “Temes de Disseny”, dedicada a la investigaci\u00f3 cient\u00edfica de la cultura del disseny i la comunicaci\u00f3, de la qual n’\u00e9s el seu director des de 1987. <\/p>\n
Acad\u00e8mic correspondent de la Real Academia de Bellas Artes de Santa Isabel de Hungr\u00eda, de Sevilla, d’en\u00e7\u00e0 1988.<\/p>\n
Recentment ha rebut la Medalla d\u2019Or al M\u00e8rit Cultural de l\u2019Ajuntament de Barcelona.<\/p>\n
Elegit acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secci\u00f3 de pintura el dia 26 de mar\u00e7 de 2008, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Joan Barbar\u00e0 i G\u00f3mez, Jaume Muxart i Dom\u00e8nech, Enric Satu\u00e9 i Llop, Pilar V\u00e9lez i Vicente, i Frederic-Pau Verri\u00e9 i Faget. Ingress\u00e0 amb la lectura del seu discurs “L’her\u00e8ncia del cinetisme. De l’art participatiu a l’art interactiu” el 19 de novembre de 2008.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8156","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8156","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8157"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8156"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8156"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}