Nascut a Badalona (Barcelona) el 1946. <\/p>\n
\u00c9s arque\u00f2leg, llicenciat en Filosofia i Lletres el 1968 i doctorat el 1974 per la Universitat de Barcelona.<\/p>\n
Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1979, tasca que compagin\u00e0 amb la direcci\u00f3 del Museu de Badalona (1975-1980). El 1979 es va incorporar com a professor a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n
Ha ocupat diversos c\u00e0rrecs oficials a la Generalitat de Catalunya: cap del Servei de Museus (1980-1982), subdirector general de Museus, Arts Pl\u00e0stiques i Arqueologia (1982-1984), subdirector general d’Universitats (1987-1990), director general d’Universitats (1990-1993), president del Consell d’Avaluaci\u00f3 Cient\u00edfica i T\u00e8cnica del primer Pla de Recerca de Catalunya (1994-2001), i vocal de la Comissi\u00f3 Executiva de la Junta de Museus (1994-2004).<\/p>\n
Ha estat tamb\u00e9: director del Departament de Ci\u00e8ncies de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona; vocal del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili; vicepresident del XIV Congr\u00e9s Internacional d’Arqueologia Cl\u00e0ssica, celebrat a Tarragona el setembre de 1993; i vocal de la Junta d’\u00d2mnium Cultural.
\nActualment \u00e9s catedr\u00e0tic d’arqueologia de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (1991) i director de l’Institut Catal\u00e0 d’Arqueologia Cl\u00e0ssica (2002). <\/p>\n
\u00c9s membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Secci\u00f3 Hist\u00f2rico-Arqueol\u00f2gica, i actualment delegat d’aquesta instituci\u00f3 a la Uni\u00f3 Acad\u00e8mica Internacional.<\/p>\n
Elegit acad\u00e8mic de n\u00famero de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi per la secci\u00f3 d’arts sumptu\u00e0ries i visuals el dia 20 de juny de 2007, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Jordi Bonet i Armengol, Josep Bracons i Clap\u00e9s, Francesc Fontbona i de Vallescar, Antoni Pladevall i Font, i Frederic-Pau Verri\u00e9 i Faget. Ingress\u00e0 amb la lectura del seu discurs “L’arqueologia i els or\u00edgens de les ciutats romanes de Catalunya” el 17 de setembre de 2008.<\/p>\n
\u00c9s autor de nombroses publicacions, entre d’altres:
\n. J. Guitart (Coord.): “Hist\u00f2ria agr\u00e0ria dels Pa\u00efsos Catalans. Volum I: Antiguitat”, Barcelona, 2005.
\n. J. Guitart, J. Pera, J. Ros: “Iesso, Guissona. La descoberta d’una ciutat romana a Ponent”, Guissona, 2006.
\n. J. Guitart, J. Pera (Eds.): “Iesso I. Miscel\u00b7l\u00e0nia arqueol\u00f2gica”, Barcelona, 2004.
\n. J. Guitart; J. Pera (Eds.): “Arqueologia viva de les ciutats de l’Antiguitat. Actes del Primer Simposi Patrimoni i turisme cultural”, Barcelona, 2004.
\n. J. Guitart; J.M. Palet; M. Prevosti (Eds.): “Territoris antics a la Mediterr\u00e0nia i a la Cosset\u00e0nia Oriental. Actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Pened\u00e8s”, Barcelona, 2003.
\n. P. de Palol, J. Guitart: “Los grandes conjuntos p\u00fablicos. El foro colonial de Clunia”, Burgos, 2000.
\n. X. Aquilu\u00e9, J. Garcia, J. Guitart (coord. cient\u00edfica): “La cer\u00e0mica de vern\u00eds dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialitzaci\u00f3 a la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica”, Matar\u00f3, 2000.
\n. J. Guitart; G. Fatas; A. Cepas: “Tabula Imperii romani: Hoja K\/J-31: Pyr\u00e9ne\u00e9s Orientales-Baleares”, Madrid, 1997.
\n. Amb diversos autors: “Llibre blanc dels museus de Catalunya: Criteris per a l’organitzaci\u00f3 del patrimoni muse\u00edstic del pa\u00eds”, Barcelona, 1984.
\n. Amb diversos autors: “L’arqueologia a Catalunya avui”, Barcelona, 1982.
\n. Amb diversos autors: “Les excavacions arqueol\u00f2giques a Catalunya en els darrers anys”, Barcelona, 1982.
\n. Amb diversos autors: “Els museus de Catalunya. Aproximaci\u00f3 a la seva problem\u00e0tica”, Barcelona, 1981.
\n. J. Guitart: “Baetulo: Topograf\u00eda arqueol\u00f3gica, urbanismo e historia”, Badalona, 1976.<\/p>\n
Ha dirigit les seg\u00fcents tesis doctorals:
\n. J. Pera Isern: “La romanitzaci\u00f3 a la Catalunya interior. Estudi hist\u00f2rico-arqueol\u00f2gic de Iesso i Sigarra i el seu territori”, 1993.
\n. Carme Puerta L\u00f3pez: “Estudio comparativo de la cer\u00e1mica com\u00fan romana en la Layetania Litoral: Baetulo e Iluso”, 1994.
\n. Carme Ruestes i V\u00edtria: “El poblament antic a la Laietana litoral (del Bes\u00f2s a la Riera de Caldes): l’aplicaci\u00f3 d’un GIS a l’estudi de la seva evoluci\u00f3 i les seves relacions espacials”, 2002.
\n. Jordi L\u00f3pez Vilar: “Tarraco paleocristiana. El suburbi del Francol\u00ed”, 2004.
\n. Esther Rodrigo Requena: “L’evoluci\u00f3 del poblament i de l’organitzaci\u00f3 de l”ager de Iesso’ de l’\u00e8poca ib\u00e8rica a l’antiguitat romana. Estudi de l’ocupaci\u00f3 i estructuraci\u00f3 del territori”, 2005.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-8152","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/8152","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8153"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8152"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=8152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}