Va n\u00e9ixer a Barcelona el 25 d\u2019agost de 1814.
\nCom el seu pare, Pau Rigalt i Fargas (1778-1845), i el seu fill, Agust\u00ed Rigalt i Cortiella (1836-1899), es va dedicar a la pintura i a la doc\u00e8ncia dins el marc de l\u2019Escola de Belles Arts de Barcelona establerta a la casa Llotja de Mar de la ciutat, on tamb\u00e9 va realitzar la seva formaci\u00f3 acad\u00e8mica matriculant-s\u2019hi el 4 d\u2019octubre de 1827. Com el seu pare, es va dedicar tamb\u00e9 a l\u2019escenografia i l\u2019ornamentaci\u00f3 i fonamentalment al paisatge, la qual cosa el dugu\u00e9 a dirigir la classe de perspectiva i paisatge d\u2019aquella Escola des de 1841, quan comen\u00e7\u00e0 a substituir el seu pare -anterior i primer titular de la classe-, fins el final de la seva vida.
\nL\u2019any 1837, per enc\u00e0rrec de la Junta de Comer\u00e7, particip\u00e0 en l\u2019inventari dels convents que havien de ser destru\u00efts, i m\u00e9s tard en la classificaci\u00f3 de les obres d\u2019art dipositades en alguns d\u2019ells.
\nL\u2019any 1838 viatj\u00e0 a Madrid per prosseguir els estudis al taller del paisatgista rom\u00e0ntic Genaro P\u00e9rez Villaamil i s\u2019establ\u00ed a casa del seu cos\u00ed Bonaventura Carles Aribau.
\nLa Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el nomen\u00e0 acad\u00e8mic de m\u00e8rit pel paisatge i la perspectiva l\u2019any 1840, despr\u00e9s de realitzar els exercicis reglamentaris.
\nPer enc\u00e0rrec de la Junta de Comer\u00e7 i sota la direcci\u00f3 del seu pare, l\u2019any 1841 elabor\u00e0 els pl\u00e0nols i els al\u00e7ats de l\u2019esgl\u00e9sia, el claustre i les depend\u00e8ncies del convent de Santa Caterina, per la demolici\u00f3 imminent de l\u2019edifici.
\nCom a dibuixant i gravador particip\u00e0 en el volum dedicat a “Catalunya” (1842) de la s\u00e8rie “Espa\u00f1a”; obra pintoresca de Francesc Pi i Margall. En aquesta obra es van publicar els primers aiguaforts coneguts de Rigalt, basats en alguns dibuixos i aquarel\u00b7les originals del pintor.
\nL\u2019any 1844 fou nomenat tinent de director supernumerari, en qualitat de meritori, de l\u2019Escola de Belles Arts, a l\u2019agost tinent de director supernumerari, i el 1845, despr\u00e9s de la mort del seu pare, director de les classes de perspectiva i paisatge.
\nL\u2019any 1850, despr\u00e9s de la creaci\u00f3 de l\u2019Academia Provincial de Bellas Artes, que s\u2019encarregaria des de llavors de la direcci\u00f3 de l\u2019Escola -abans sota la jurisdicci\u00f3 de la Junta de Comer\u00e7-, va ser confirmat com a professor de perspectiva i paisatge dins els estudis superiors i nomenat acad\u00e8mic de la nova instituci\u00f3 (21 d\u2019agost), igual que la resta del professorat que portava la direcci\u00f3 de les diferents classes.
\nAquest mateix any es convert\u00ed tamb\u00e9 en escen\u00f2graf del nou Teatre de Gr\u00e0cia.
\nL\u2019abril de 1855 va anar a Par\u00eds a assessorar el comissionat del Govern espanyol per a la col\u00b7locaci\u00f3 dels objectes procedents de l\u2019Estat espanyol destinats a l\u2019Exposici\u00f3 Universal francesa d\u2019aquell any.
\nEl 1857 es public\u00e0 el seu “Album enciclop\u00e9dico pintoresco de los industriales”, dedicat a l\u2019est\u00e8tica aplicada.
\nL\u2019any 1858 es va publicar “Las delicias del claustro”, tercera part d\u2019una trilogia de Ferran Patxot i Ferrer, en qu\u00e8 Rigalt va participar com a dibuixant de sis de les il\u00b7lustracions, gravades despr\u00e9s per Antoni Roca.
\nEl 18 d\u2019abril de 1859 se\u2019l va nomenar catedr\u00e0tic de perspectiva i paisatge de l\u2019Escola de Belles Arts a Barcelona.
\nL\u2019any 1863 public\u00e0 els “Cartapacios de dibujo para uso de las escuelas de instrucci\u00f3n primaria”, que comprenen les mat\u00e8ries de dibuix linial, decoraci\u00f3, paisatge i figura humana.
\nEl 1869 va ser nomenat sotsdirector de l\u2019Escola, c\u00e0rrec que, segons sembla, va exercir gratu\u00eftament.
\nL\u2019any 1877, quan Lorenzale va renunciar al c\u00e0rrec de director de l\u2019Escola, Rigalt fou nomenat director inter\u00ed, per ser el professor m\u00e9s antic dels estudis superiors.
\nFou nomenat membre de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts de Barcelona l\u2019any 1879, com a reconeixement a la seva important aportaci\u00f3 en qualitat d\u2019investigador i te\u00f2ric de les arts aplicades.
\nL\u2019any 1880, malgrat la seva dimissi\u00f3, va ser reelegit com a director de l\u2019Escola de Belles Arts.
\nEl 1884 es public\u00e0 el seu “Album gr\u00e1fico de artes y oficios”, que consta de cinc carpetes i unes cent l\u00e0mines.
\nEl 1886 va renunciar definitivament al c\u00e0rrec de director de l\u2019Escola.
\nEl Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc de Barcelona va voler comptar amb la pres\u00e8ncia del ja prestigi\u00f3s artista i el nomen\u00e0 membre d\u2019honor l\u2019any 1893, poc despr\u00e9s de la seva creaci\u00f3.
\nMor\u00ed el 18 d\u2019abril de 1894, sense arribar a veure com la seva vella reivindicaci\u00f3 a l\u2019Escola es feia realitat, ja que, paradoxalment, nom\u00e9s al cap de dos mesos, la Diputaci\u00f3 de Barcelona acordava separar les classes de perspectiva i paisatge i encarregava la de paisatge a Modest Urgell i la de perspectiva a Francesc de Paula del Villar.
\nLa import\u00e0ncia fonamental de Llu\u00eds Rigalt es basa en qu\u00e8 va pert\u00e0nyer al grup d\u2019intel\u00b7lectuals rom\u00e0ntics que van comen\u00e7ar a revalorar la Catalunya f\u00edsica -impulsant, de fet, la forta tradici\u00f3 de l\u2019excursionisme catal\u00e0 que arriba als nostres dies-, aix\u00ed com la seva llengua, la seva hist\u00f2ria i els seus or\u00edgens, donant, doncs, un pes molt espec\u00edfic a l\u2019art medieval, enfront els principis de l\u2019est\u00e8tica neocl\u00e0ssica. Per aix\u00f2, juntament amb alguns d\u2019aquests artistes, va ser el responsable dels canvis de mentalitat i sensibilitat art\u00edstica en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, on va desenvolupar una bona part de la seva traject\u00f2ria. De fet, Rigalt pot ser considerat tamb\u00e9 el veritable iniciador de la s\u00f2lida i reconeguda escola paisatg\u00edstica catalana, ja que des de la seva c\u00e0tedra de Perspectiva i Paisatge de l\u2019Escola de Belles Arts de Barcelona va tenir un paper decisiu en la formaci\u00f3 de la majoria dels artistes de les generacions posteriors, entre els quals es troben reconeguts artistes com Josep Tapir\u00f3, Antoni Caba, Francesc Torrescassana, Eliseu Meifr\u00e9n, Dion\u00eds Baixeras, Agapit Vallmitjana, Mari\u00e0 Vayreda o Antoni Gaud\u00ed.<\/p>\n
Pintures i dibuixos
\nMentre que coneixem l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aproximadament mig centenar d\u2019olis, s\u00f3n milers els apunts, dibuixos i aquarel\u00b7les dels quals tenim const\u00e0ncia, i cada dia n\u2019apareixen m\u00e9s, de manera que \u00e9s dif\u00edcil fer un c\u00e0lcul aproximat dels que encara poden romandre a l\u2019ombra en moltes de les col\u00b7leccions privades que existeixen a Barcelona i a la resta de l\u2019Estat.
\nEntre les col\u00b7leccions p\u00fabliques que conserven olis de l\u2019autor es troben la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, el Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya, el Museu Vicen\u00e7 Ros i el de l\u2019Enrajolada de Martorell, el Museo del Prado i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, o el Museu de Belles Arts de Castell\u00f3 de la Plana. Quant a les que custodien dibuixos de Rigalt destaquen la de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que aplega 703 peces de l\u2019artista, la que procedeix del fons de Raimon Casellas, que avui es conserva a Barcelona repartida entre el Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya (260 dibuixos), l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de la Ciutat (72 dibuixos) i el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Ciutat (62 dibuixos), i la que es conserva a la Biblioteca-Museu V\u00edctor Balaguer de Vilanova i la Geltr\u00fa, amb un \u00e0lbum de dues-centes peces.
\nLa majoria d\u2019aquestes obres s\u00f3n paisatges, vistes urbanes, rurals o d\u2019interiors, tem\u00e0tica que conre\u00e0 quasi en exclusivitat des de la d\u00e8cada dels anys trenta fins al final de la seva vida. A trav\u00e9s de les inscripcions que trobem a la majoria dels dibuixos sabem que va visitar i dibuixar fonamentalment localitats catalanes i del sud de Fran\u00e7a com Torell\u00f3, Manresa, Montserrat, Esparreguera, Tarragona, Arenys de Mar, Molins de Rei, Gelida, Olot, Camprodon, Martorell, Terrassa, Sant Mart\u00ed Sarroca, Cervell\u00f3, Sabadell, Cornell\u00e0, Arb\u00facies, Hostalric, Perpiny\u00e0, Nimes o Marsella, entre altres. <\/p>\n
Treballs decoratius i ornamentals
\n1839- F\u00e9u dibuixos per a la Casa Xifr\u00e9 a Barcelona i per al Palau Reial.
\n1844- Va realitzar el disseny de l\u2019arc de triomf per a l\u2019entrada a Barcelona de la reina mare, situat al Pla de les Com\u00e8dies.
\n1845- Decor\u00e0 les habitacions que havia d\u2019ocupar Isabel II en el seu viatge a Barcelona.
\n1846- Josep Xifr\u00e9 li encarreg\u00e0 dibuixar les fa\u00e7anes de l\u2019Hospital d\u2019Arenys de Mar, que m\u00e9s endavant es van litografiar a Par\u00eds.
\n1849- Va projectar un monument per a la Setmana Santa a Santa Maria del Mar de Barcelona.
\n1852- Va dirigir la decoraci\u00f3 de la catedral per als funerals del general Casta\u00f1os.
\n1857- L\u2019Acad\u00e8mia li va encarregar, juntament amb el comte de Solterra i Joan Torras, l\u2019agen\u00e7ament i l\u2019ornamentaci\u00f3 del sal\u00f3 d\u2019actes de la Casa Llotja amb motiu de la cerim\u00f2nia de repartiment de premis de la primera convocat\u00f2ria de pensions a Roma que dugu\u00e9 a terme la instituci\u00f3.
\n1860- L\u2019Acad\u00e8mia aprov\u00e0 el projecte d\u2019ornamentaci\u00f3 i pintura del presbiteri de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed Nou de Barcelona, que va presentar juntament amb Claudi Lorenzale. Aquest mateix any esdevingu\u00e9 l\u2019encarregat de dur a terme la decoraci\u00f3 de Barcelona amb motiu d\u2019una nova visita d\u2019Isabel II.
\n1861- Va dissenyar l\u2019espasa que la ciutat de Reus ofer\u00ed al general Prim.
\n1862- Va fer la decoraci\u00f3 de la catedral per a les ex\u00e8quies f\u00fanebres del dramaturg i pol\u00edtic Francisco Mart\u00ednez de la Rosa.<\/p>\n
Publicacions de Llu\u00eds Rigalt
\n– “\u00c1lbum Enciclop\u00e9dico-Pintoresco de los Industriales. Colecci\u00f3n de dibujos geom\u00e9tricos y en perspectiva de objetos de decoraci\u00f3n y ornato en los diferentes ramos de Alba\u00f1iler\u00eda, Jardiner\u00eda, Carpinter\u00eda, Cerrajer\u00eda, Fundici\u00f3n, Ornamentaci\u00f3n mural, Ebanister\u00eda, Plater\u00eda, Joyer\u00eda, Tapicer\u00eda, Bordados, Cer\u00e1mica, Marqueter\u00eda, etc. Con una serie de adornos de todas las \u00e9pocas del arte, aplicables a las varias secciones anteriores, para la correspondiente aclaraci\u00f3n y estudio de las mismas acompa\u00f1adas de texto descriptivo y explicativo”, Ed. de la Litograf\u00eda de la Uni\u00f3n de F. Campa\u00f1\u00e1, Barcelona, 1857-1859, 2 vol.
\n– “Paisaje: Colecci\u00f3n de muestras dibujadas y ordenadas por Luis Rigalt (Cartapacios de dibujo para uso de las escuelas de instrucci\u00f3n primaria)”, Litograf\u00eda de la Uni\u00f3n, Barcelona, 1863.
\n– “\u00c1lbum Gr\u00e1fico de Artes y Oficios. Proyectos de Decoraci\u00f3n para varias artes”, Librer\u00eda de Juan y Antonio Bastinos, Editores, Barcelona, 1884.<\/p>\n
Exposicions (col\u00b7lectives i individuals)
\n1844- “Exposici\u00f3n P\u00fablica de Productos de la Industria Espa\u00f1ola”, Junta de Comer\u00e7 de Barcelona.
\n1847-1853- Exposicions anuals de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de les Belles Arts de Barcelona.
\n1855-1857- Exposicions anuals de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de les Belles Arts de Barcelona.
\n1858- “Exposici\u00f3n Nacional de Bellas Artes de Madrid”. Hi figur\u00e0 amb cinc obres i obtingu\u00e9 una menci\u00f3 honor\u00edfica. L\u2019Estat li va comprar l\u2019oli titulat “Vista de Montgat”.
\n1859- Exposici\u00f3 anual de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de les Belles Arts de Barcelona.
\n1866- Exposici\u00f3 de l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Barcelona.
\n1868-1869- Mostres anuals de la Societat per a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona.
\n1870- Exposici\u00f3 de Belles Arts de Barcelona.
\n1872-1874- Mostres anuals de la Societat per a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona.
\n1876- Mostra de la Societat Econ\u00f2mica Barcelonina d\u2019Amics del Pa\u00eds.
\n1877- Exposici\u00f3 inaugural de la Sala Par\u00e9s de Barcelona.
\n1894- Expos\u00e0 un conjunt d\u2019aquarel\u00b7les a la Sala Par\u00e9s de Barcelona.
\n1956- “Los Dibujos de Luis Rigalt propiedad de la Academia de Bellas Artes de San Jorge”, Palau de la Virreina, Barcelona.
\n1959- “La Costa Brava y sus pintores”, Sant Feliu de Gu\u00edxols.
\n1966- Exposici\u00f3 commemorativa del Mil\u00b7lenari de Tossa, Palau de la Virreina, Barcelona.
\n1986- “La Llotja i l\u2019economia catalana”, Cambra Oficial de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3, Barcelona.
\n1994-1995- “Cent Anys de Paisatgisme Catal\u00e0”, MNAC-Fundaci\u00f3n Cultural Mapfre Vida, Barcelona\/Madrid.
\n1995- “Retrat de Barcelona”, Centre de Cultura Contempor\u00e0nia de Barcelona.
\n1998- “Llu\u00eds Rigalt i Farriols. Vistes de la Barcelona Antiga, 1867-1884”, ACESA-RACBASJ, Barcelona.
\n2000- “Reial Academia Catalana de Bellas Artes de Sant Jordi. Exposici\u00f3n Antol\u00f3gica de Pintura”, Museo de Navarra-Centro de Cultura Castillo de Maya, Pamplona; Fundaci\u00f3n Caja de Ahorros de Vitoria y \u00c1lava, Vitoria-Gasteiz; Diputaci\u00f3n Foral de Bizkaia, Bilbao; Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid.
\n2002- “La mem\u00f2ria de les esgl\u00e9sies de Sant Pere de Terrassa, 1850-1950”, Castell Cartoixa de Vallparad\u00eds, Museu de Terrassa.
\n2009- “Llu\u00eds Rigalt i Farriols. 1814-1894. Dibuixos”, Palau Antiguitats, Barcelona.
\n2009- “1859. Barcelona i els Jocs Florals. Una cultura del Romanticisme”, Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Barcelona.
\n2010- “Cerd\u00e0 i Barcelona. La primera metr\u00f3poli, 1853-1897”, MUHBA, Sal\u00f3 del Tinell, Barcelona.<\/p>\n
Bibliografia
\n. Raimon Casellas, “El dibuixant pa\u00efsatgista Llu\u00eds Rigalt”, Tip. L\u2019Aven\u00e7, Barcelona, 1900.
\n. Victoria Dur\u00e1, “Llu\u00eds Rigalt i Farriols. Vistes de la Barcelona Antiga, 1867-1884”, ACESA-RACBASJ, Barcelona, 1998.
\n. Victoria Dur\u00e1, “Cat\u00e0leg del Museu de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, III. Dibuixos de Llu\u00eds Rigalt”, RACBASJ, Barcelona 2002.
\n. [Vict\u00f2ria Dur\u00e0], “Lluis Rigalt i Farriols (1814-1894)”. Cat\u00e0leg dels fons del Museu Municipal Vicen\u00e7 Ros i L\u2019Enrajolada Casa Museu Santacana, i la Col\u00b7lecci\u00f3 Bult\u00f3, Ajuntament de Martorell, 2007.
\n. Victoria Dur\u00e0, “Llu\u00eds Rigalt i Farriols, mestre del dibuix, mestre del paisatge”, dins “Llu\u00eds Rigalt i Farriols. 1814-1894. Dibuixos”, Palau Antiguitats, Barcelona, 2009.
\n. Francesc Fontbona i Victoria Dur\u00e1, “Llu\u00eds Rigalt. El silenci del paisatge”, a “Cent Anys de Paisatgisme Catal\u00e0”, MNAC-Fundaci\u00f3n Cultural Mapfre Vida, Barcelona, 1994\/Madrid, 1995, pp. 31-105.
\n. Francesc Fontbona, “Llu\u00eds Rigalt. Resum de la confer\u00e8ncia donada al Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc el 10 de mar\u00e7 de 1994”, Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc, Barcelona, 1996.
\n. Josep Masriera i Manovens, “Memoria necrol\u00f3gica del artista profesor D. Luis Rigalt y Farriols […] le\u00edda en 16 de diciembre de 1894”, Real Academia de Ciencias y Artes, Barcelona, 1894.
\n. Francisco Miquel i Badia, “Elogio de D. Luis Rigalt y Farriols”, en “Acta de la Sesi\u00f3n P\u00fablica celebrada el 23 de Diciembre de 1894”, Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes, 1895.
\n. Antonio Oll\u00e9 Pinell, “Dibujos de Luis Rigalt (1814-1894). Cat\u00e1logo de los que pos\u00e9e la Academia, Barcelona”, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, 1956.
\n. Josep Portabella i Buixens, “Rigalt: Tres generacions d\u2019artistes barcelonins del segle XIX” (mecanoscrit in\u00e8dit), Barcelona, 1977.
\n. Pilar V\u00e9lez, “Llu\u00eds Rigalt. Dibuixant i pintor de vistes d\u2019Arenys de Mar”, Butllet\u00ed de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, n\u00fam. 11, RACBASJ, Barcelona, 1997, pp. 304-306.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-7927","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/7927","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7928"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7927"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=7927"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}