Va n\u00e9ixer a Taradell (Osona, Barcelona) el 1934. <\/p>\n
Despr\u00e9s de fer la carrera eclesi\u00e0stica al Seminari de Vic, es gradu\u00e0 en Ci\u00e8ncies Hist\u00f2riques i Hist\u00f2ria Eclesi\u00e0stica a la Universitat de Lovaina (B\u00e8lgica) el 1963. Des de l\u2019any 1950 treball\u00e0 als Arxius Diocesans de Vic com a col\u00b7laborador de l\u2019arque\u00f2leg i historiador Eduard Junyent, amb qui va estar estretament vinculat fins a la seva mort (1978).<\/p>\n
\u00c9s autor de molts treballs sobre la hist\u00f2ria comarcal i local d\u2019Osona, publicats a la revista “Ausa” del Patronat d\u2019Estudis Ausonencs, a la revista “Taradell”, a moltes publicacions peri\u00f2diques o ocasionals de la comarca d\u2019Osona i a altres revistes d\u2019hist\u00f2ria i d\u2019art del pa\u00eds. Ha presentat pon\u00e8ncies i comunicacions a diferents congressos i col\u00b7loquis. La seva bibliografia compta amb m\u00e9s de cinc-cents t\u00edtols entre llibres i articles. Destaquen entre ells “Els monestirs catalans” (1968) amb la col\u00b7laboraci\u00f3 fotogr\u00e0fica de Francesc Catal\u00e0 Roca; “Osona i el Ripoll\u00e8s” (1981), volum 1 de la “Gran Geografia Comarcal de Catalunya” i moltes altres parts de la mateixa obra, de la qual fou assessor general; molts articles a la “Gran Enciclop\u00e8dia Catalana”, com a assessor que fou d\u2019hist\u00f2ria eclesi\u00e0stica, aix\u00ed com estudis monogr\u00e0fics dels monestirs de “L\u2019Estany” (1978), de “Sant Lloren\u00e7 del Munt” (1980), de “Sant Pau del Camp” (1974), de “Sant Sebasti\u00e0 dels Gorgs” (1982) de la col\u00b7lecci\u00f3 Artestudi; “Sant Pere de Casserres o la pres\u00e8ncia de Cluny a Catalunya” (2005); monografies dels santuaris de “Llu\u00e7\u00e0” (1969), del “Far” (1980), del “Coll” (1974), de “La Gleva” (1988), de “Bellmunt” (1991), de “Cabrera” (1993), de “Puig-l\u2019agulla i Vilalleons” (1994) i molts altres llibres i treballs d\u2019hist\u00f2ria i biografies de personatges, sobretot relacionats amb el rom\u00e0nic i l’\u00e8poca medieval.<\/p>\n
Ha estat professor d’hist\u00f2ria eclesi\u00e0stica a la Facultat de Teologia de Sant Paci\u00e0, president dels Amics de l\u2019Art Rom\u00e0nic i director general del Patrimoni Art\u00edstic de la Generalitat de Catalunya. <\/p>\n
El 1964 va entrar com a assessor art\u00edstic al Servei de Catalogaci\u00f3 i Conservaci\u00f3 de Monuments de la Diputaci\u00f3 de Barcelona. Des del 1980 treball\u00e0 a la Generalitat de Catalunya com a responsable de l\u2019inventari del patrimoni arquitect\u00f2nic i col\u00b7labor\u00e0 amb la Fundaci\u00f3 de l\u2019Enciclop\u00e8dia Catalana en la direcci\u00f3 de la “Catalunya Rom\u00e0nica” i l\u2019”Art G\u00f2tic a Catalunya”.<\/p>\n
\u00c9s membre numerari de la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona des del 1994. Tamb\u00e9 membre de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans des del 1990. T\u00e9 la Creu de Sant Jordi des del 1994 i la Medalla d\u2019Or de la Generalitat de Catalunya des del 2003.<\/p>\n
El 17 d’octubre de 1996 fou elegit acad\u00e8mic de n\u00famero per la secci\u00f3 d’escultura de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Jordi Bonet i Armengol, Francesc Fontbona i de Vallescar, Josep M. Subirachs i Sitjar, i Frederic Udina i Martorell. Ingress\u00e0 el 21 de gener de 1998 llegint el seu discurs “La documentaci\u00f3 i l’art medieval”.<\/p>\n
Ha escrit molts llibres de pobles d\u2019Osona, sobre la seva hist\u00f2ria, com els de Taradell, Tona, Santa Eug\u00e8nia de Berga, Seva, el Brull, Centelles, Baleny\u00e0-Hostalets, Vidr\u00e0, Sant Hilari Sacalm, Castellter\u00e7ol, etc.<\/p>\n
\u00c9s rector de la parr\u00f2quia de Sant Quirze Safaja i professor d\u2019Hist\u00f2ria Eclesi\u00e0stica de l\u2019Institut Superior de Ci\u00e8ncies Religioses de Barcelona i de Vic. Ha escrit tamb\u00e9 “La hist\u00f2ria de l\u2019Esgl\u00e9sia a Catalunya” (Ed. Claret, 1989, 2a edici\u00f3), “Els or\u00edgens de l\u2019Esgl\u00e9sia a Catalunya de l\u2019\u00e8poca romana” (discurs d\u2019entrada a la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona, 1994). I molts treballs sobre els or\u00edgens dels monestirs benedictins i canonicals. Redactor i assessor del “Diccionari d\u2019Hist\u00f2ria de l\u2019Esgl\u00e9sia a Catalunya”, “Catal\u00f2nia Religiosa”, etc.<\/p>\n
La seva bibliografia fins el 2000 consta a “Homenatge a Antoni Pladevall i Font. La Hist\u00f2ria arrelada al pa\u00eds”, a c\u00e0rrec de Carme Cara, Vic, 2000, 254 p\u00e0gs. i a “Esgl\u00e9sia i pa\u00eds. Tres testimonis” de J. Bigord\u00e0, A. Manent, i R. Bofill, Barcelona, Enciclop\u00e8dia Catalana, 1995, p\u00e0gs. 175-242.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[142],"class_list":["post-7862","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-de-numero"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/7862","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7863"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=7862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}