{"id":7731,"date":"2022-12-19T17:35:09","date_gmt":"2022-12-19T16:35:09","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academics\/milicua-i-illarramendi-jose\/"},"modified":"2022-12-19T17:35:09","modified_gmt":"2022-12-19T16:35:09","slug":"milicua-i-illarramendi-jose","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/milicua-i-illarramendi-jose\/","title":{"rendered":"Milicua i Illarramendi, Jos\u00e9"},"content":{"rendered":"<p>O\u00f1ati, 1921 &#8211; Barcelona, 2013<br \/>\nHistoriador de l&#8217;art basc, establert a Barcelona l&#8217;any 1944. El seu pare, el joier i antiquari Florencio Milicua, l&#8217;influiren en el gust per observar els objectes i els quadres. Dins el camp acad\u00e8mic, el 1947 es va llicenciar en Filosofia i Lletres (secci\u00f3 d&#8217;Hist\u00f2ria) per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar a la mateixa universitat el 1981, amb la tesi &#8220;La colecci\u00f3n de pintura del Infante Sebasti\u00e1n Gabriel de Borb\u00f3n y Braganza&#8221;. Entre 1968 i 1970 fou professor d&#8217;hist\u00f2ria de l&#8217;art i secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. El 1970 va ingressar a l&#8217;Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi com a catedr\u00e0tic d&#8217;hist\u00f2ria de l&#8217;art, i el 1975 en va esdevenir el seu director. En el curs 1977-1978, l&#8217;escola es va transformar en Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, i ell va ser-ne el cap del Departament d&#8217;Hist\u00f2ria de l&#8217;Art. El 1970 fou un dels fundadors de l&#8217;Escola de Belles Arts de Bilbao. El 1991 va cessar la seva activitat a la Universitat de Barcelona, per jubilaci\u00f3. Tot i que entre 1992 i 1999 ha estat professor em\u00e8rit de la Universitat Pompeu Fabra. Entre els seus deixebles, podem esmentar Joan Sureda, Margarita Cuy\u00e0, Erika Bornay o Victoria Combalia.<br \/>\nEl 1952, a les sales de l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Caravaggio&#8221;, al Palazzo Reale de Mil\u00e0, conegu\u00e9 Roberto Longhi. Qued\u00e0 sedu\u00eft de l&#8217;eminent historiador de l&#8217;art itali\u00e0, i pass\u00e0 a ser-ne deixeble i amic, l&#8217;\u00fanic espanyol del seu cercle. Pass\u00e0 a ser un dels grans de l&#8217;anomenada escola italiana: els fil\u00f2legs de la imatge, el saber mirar, l&#8217;entrenament de l&#8217;ull. El 1954 acompany\u00e0 Longhi en un viatge per Espanya, poc despr\u00e9s, pass\u00e0 a formar part de l&#8217;equip de redacci\u00f3 de la revista &#8220;Paragone&#8221;, i tradu\u00ed al castell\u00e0 diferents textos del mestre. El seu camp de treball fou extens\u00edssim, es pot destacar la pintura espanyola i italiana del segle XVII (Caravaggio, Josep de Ribera, Diego Vel\u00e1zquez, Francisco de Zurbar\u00e1n, Juan Bautista Maino, Bernardo Cavallino, Massimo Stanzione, etc.), el seu inter\u00e8s per les figures de El Greco, Goya i Picasso, entre molts d&#8217;altres. Amb la seva sensibilitat desxifr\u00e0 les autories de diferents quadres: entre les m\u00e9s primerenques el &#8220;Crucifix de sant Pau&#8221; de Zurbar\u00e1n, que va poder identificar a Basilea abans d&#8217;incorporar-se a la col\u00b7lecci\u00f3 de l&#8217;Art Institute of Chicago; fins a les darreres, &#8220;Sant Jeroni llegint una carta&#8221; de Georges de La Tour, que va descobrir en un despatx del Palacio de la Trinidad de Madrid, i que ara es pot contemplar al Museo del Prado.<br \/>\nUn altre cap\u00edtol important de la seva activitat fou la contribuci\u00f3 a la divulgaci\u00f3 de la hist\u00f2ria i la cr\u00edtica de l&#8217;art a Espanya, a trav\u00e9s de diferents vies. Una, la publicaci\u00f3 de llibres: &#8220;Palencia monumental&#8221; (1954), &#8220;Zurbar\u00e1n&#8221; (1957) i &#8220;Guide artistique de l&#8217;Espagne&#8221; (1967); la publicaci\u00f3 d&#8217;articles en revistes especialitzades (sobretot a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, &#8220;Goya&#8221; i &#8220;Paragone&#8221;) i fitxes en cat\u00e0legs d&#8217;exposicions (vegeu el llistat de publicacions). Una altra, la direcci\u00f3 de publicacions col\u00b7lectives (com la &#8220;Historia Universal del Arte&#8221; de Planeta) o la seva tasca fonamental com a comissari d&#8217;exposicions: &#8220;El Greco i la seva revaloritzaci\u00f3 pel modernisme catal\u00e0&#8221; (1996-1997) i &#8220;Caravaggio i la pintura realista europea&#8221; (2005-2006) al Museu Nacional d&#8217;Art de Catalunya; o &#8220;Los cinco sentidos en el arte&#8221; (1998) al Museo del Prado. Tamb\u00e9 va dirigir el seminari &#8220;Caravaggio y el naturalismo&#8221; (1992) a la Universitat d&#8217;Estiu Men\u00e9ndez Pelayo de Santander.<br \/>\nCal ressenyar la seva vinculaci\u00f3 amb museus i centres d&#8217;investigaci\u00f3: vocal de la comissi\u00f3 permanent del reial patronat del Museo del Prado (des de 1993), membre de la comissi\u00f3 assessora art\u00edstica del Museo de Bellas Artes de Bilbao, acad\u00e8mic d&#8217;honor de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la Fundaci\u00f3n de Apoyo a la Historia del Arte (creada el 1998 a Madrid), o de l&#8217;Institut Amatller de Barcelona. Posse\u00ed una de les millors biblioteques sobre la hist\u00f2ria pol\u00edtica de l&#8217;Espanya del segle XX, sobretot relacionada amb la Guerra Civil (1936-1939).<br \/>\nElegit acad\u00e8mic d&#8217;honor de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el 16 de febrer de 2011, acceptant aix\u00ed la proposta en el seu dia presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Francesc Fontbona i de Vallescar, Mireia Freixa i Serra, Leopoldo Gil Nebot, Pilar V\u00e9lez i Vicente, i Frederic-Pau Verri\u00e9 i Faget.<\/p>\n<p>PUBLICACIONS<br \/>\n. &#8220;Un Snyders in\u00e9dito en la colecci\u00f3n Rivi\u00e9re&#8221;, a &#8220;Cobalto arte antiguo y moderno Barcelona&#8221;, vol. 1, n\u00fam. 4, 1948, p. 22-24.<br \/>\n. &#8220;Nuevas sobre Ordo\u00f1ez y Sil\u00f3ee en N\u00e1poles&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 24, 1951, p. 331-334.<br \/>\n. &#8220;Una &#8216;Virgen con Ni\u00f1o&#8217; de Juan de Sevilla&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 24, 1951, p. 329-330.<br \/>\n. [Ressenya:] &#8220;Ribera \/ Elisabeth du Gu\u00e9 Trapier &#8211; New York: The Hispanic Society of America&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 25, 1952, p. 296-299.<br \/>\n. &#8220;La Exposici\u00f3n nacional de arte eucar\u00edstico antiguo de Barcelona&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 25, 1952, p. 304-307.<br \/>\n. &#8220;En el centenario de Ribera. Ribera en Roma: el manuscrito de Mancini&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 25, 1952, p. 309-322.<br \/>\n. &#8220;El Crucifijo de San Pablo, de Zurbar\u00e1n&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 26, 1953, p. 177 ss.<br \/>\n. &#8220;Palencia monumental&#8221;, (Los monumentos cardinales de Espa\u00f1a, 17), Plus-Ultra, Madrid, 1954.<br \/>\n. &#8220;Anotaciones al Goya Joven&#8221;, a &#8220;Paragone&#8221;, 5, 1954, p. 5-28.<br \/>\n. &#8220;In\u00e9ditos de Bernardo Cavallino&#8221;, a &#8220;Goya&#8221;, 2, 1954, p. 68-72.<br \/>\n. &#8220;Zurbar\u00e1n&#8221;, Ediciones de Arte, Barcelona, 1957.<br \/>\n. &#8220;Un paisaje de Luis Paret&#8221;, a &#8220;Goya&#8221;, 20, 1957, p. 126-127.<br \/>\n. &#8220;A prop\u00f3sito del peque\u00f1o crucifijo ticianesco del Escorial&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 30, 1957, p. 115-123.<br \/>\n. &#8220;Observatorio de \u00e1ngeles&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 31, 1958, p. 1-16.<br \/>\n. &#8220;Un retrato de Campeche&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 31, 1958, p. 143-144.<br \/>\n. &#8220;Bernardo Lorente Germ\u00e1n: El retrato del infante Don Felipe&#8221;, a &#8220;Archivo Espa\u00f1ol de Arte&#8221;, 34, 1961, p. 313-320.<br \/>\n. &#8220;Guide artistique de l&#8217;Espagne&#8221;, Tisn\u00e9, Par\u00eds, 1967.<br \/>\n. &#8220;Pintura italiana del siglo XVII en el Cas\u00f3n del Buen Retiro&#8221;, a &#8220;Goya&#8221;, 97, 1970, p. 2-10.<br \/>\n. Fitxes (Ribera p. 148-154 i Stanzione p. 270-276) al cat\u00e0leg &#8220;L&#8217;\u00e8poca dels Genis. Renaixement i Barroc&#8221;, Barcelona, 1988 (exposici\u00f3 a Girona 1987 i a Barcelona 1989).<br \/>\n. &#8220;Solemne investidura de Doctor Honoris Causa al professor Ferdinando Bologna&#8221; (discurs de presentaci\u00f3), Universitat de Barcelona, Barcelona, 1990.<br \/>\n. &#8220;Picasso. Buenos Aires, 1901&#8221;, a &#8220;Picasso i l&#8217;art espanyol. Antecedents i conseq\u00fcents&#8221; (jornades al Museu Picasso, 25-28 d&#8217;abril de 1990), Barcelona, 1990, p. 48-54.<br \/>\n. Fitxes (Cranach p. 500-512) per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Col\u00b7lecci\u00f3 Camb\u00f3&#8221; (exhibida a Madrid i Barcelona, 1990-1991).<br \/>\n. Fitxa (Ribera p. 30-34) per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Capolavori dal Museo d&#8217;Arte della Catalogna&#8221; (Roma 1990-1991).<br \/>\n. Fitxa (Ribera) per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Capolavori dal Museo di Bellas Artes di Bilbao&#8221; (P\u00e0dua\/Roma 1991).<br \/>\n. &#8220;De J\u00e1tiva a N\u00e1poles (1591-1616)&#8221;, a &#8220;Ribera: 1591-1652)&#8221; (cat\u00e0leg de l&#8217;exposici\u00f3), Madrid, 1992, p. 19-33.<br \/>\n. &#8220;Vel\u00e1zquez y el paisaje&#8221;, a &#8220;Los paisajes del Prado&#8221;, Nerea, Madrid, 1993, p. 207-222.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Immagine del sentire: i cinque sensi nell&#8217;arte&#8221;, Cremona, 1996-1997.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Los cinco sentidos y el arte&#8221;, Madrid, 1997.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Paisajes y vistas de San Sebasti\u00e1n&#8221;, Sant Sebasti\u00e0, 1997.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Zurbar\u00e1n al Museu Nacional d&#8217;Art de Catalunya&#8221;, Barcelona, 1998.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Caravaggio&#8221;, Madrid\/Bilbao, 1999-2000.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Caravaggio. La luce nella pittura lombarda&#8221;, Mil\u00e0, 2000.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Vel\u00e1zquez&#8221;, Roma, 2001.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Caravaggio i la pintura realista europea&#8221;, Barcelona, 2005-2006.<br \/>\n. Fitxa (p. 106-109) per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Juan Bautista Maino (1581-1649)&#8221;, Madrid, 2009.<br \/>\n. Fitxes per a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;De Luca Giordano a Goya: pintura del XVIII en Espa\u00f1a&#8221;, Barcelona, 2010-2011.<\/p>\n<p>TESIS DOCTORALS DIRIGIDES<br \/>\n. Ana M. Miquel Andreu, &#8220;Arte y animaci\u00f3n: fundamentaci\u00f3n te\u00f3rica y una experiencia personal&#8221;, 1986.<br \/>\n. Teresa Moreno Rivero, &#8220;Nicolau Raurich i Petre: estudio biogr\u00e1fico-cr\u00edtico y cat\u00e1logo razonado de su producci\u00f3n pict\u00f3rica&#8221;, 1987.<br \/>\n. Roser Juanola Terradellas, &#8220;La percepci\u00f3 en el proc\u00e9s educatiu de les arts visuals&#8221;, 1987.<br \/>\n. Teresa Ll\u00e0cer Pellicer, &#8220;El pintor Ramon Sanvisens: vida y obra&#8221;, 1987.<br \/>\n. Al\u00edcia Su\u00e1rez, &#8220;Pintura y cr\u00edtica: un estudi sobre Rafael Benet&#8221;, 1987.<br \/>\n. Josep Roy Dolcet, &#8220;Monumento y espacio urbano: medio siglo de escultura p\u00fablica en Barcelona (1929-1988)&#8221;, 1988.<br \/>\n. Joan Hern\u00e1ndez Pijoan, &#8220;Pintura i espai: una experi\u00e8ncia personal&#8221;, 1988.<br \/>\n. Maria Merc\u00e8 Casanovas i Aleix, &#8220;Rosa Vera: una aportaci\u00f3 a la hist\u00f2ria del gravat modern a Catalunya&#8221;, 1990.<br \/>\n. Carolina Cama\u00f1es i S\u00e1nchez, &#8220;Salvaguarda del patrimoni nacional: la conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 en el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes&#8221;, 1991.<br \/>\n. Jordi Gonz\u00e1lez Ll\u00e0cer, &#8220;La pintura de Josep Amat: an\u00e0lisi hist\u00f2rico-cr\u00edtic i catalogaci\u00f3 de l&#8217;obra&#8221;, 1994 (codirigida amb Al\u00edcia Su\u00e1rez).<br \/>\n. Lu\u00eds Badosa Conill, &#8220;Arte e industria: influencia de las formas industriales en el arte del siglo XX: 1900-1945&#8221;, 1995.<\/p>\n<p>TESIS DE LLICENCIATURA DIRIGIDES<br \/>\n. Antonio Leonardo Plat\u00f3n, &#8220;Arte de los pastores&#8221;, 1981.<br \/>\n. Josefina Sitj\u00e0 Arch, &#8220;Formas precolombinas de la cordillera andina&#8221;, 1982.<br \/>\n. Gloria Moure Cao, &#8220;Marcel Duchamp: planteamiento de un cat\u00e1logo cr\u00edtico de su obra&#8221;, 1984.<br \/>\n. Montserrat Morros Tosas, &#8220;Abrazo sacro: un estudio iconogr\u00e1fico de arte medieval catal\u00e1n&#8221;, 1986.<br \/>\n. Marisol Farr\u00e9 Brufau, &#8220;Un fot\u00f3grafo catal\u00e1n de la &#8216;Nueva Objetividad&#8217;: Emili Godes, 1895-1970&#8221;, 1986.<br \/>\n. Carmen Dolores Manriques Castillo, &#8220;Un importante cap\u00edtulo olvidado de la pintura surrealista: el periodo espa\u00f1ol de Remedios Varo&#8221;, 1986.<br \/>\n. Teresa Ferr\u00e9s i Noguer, &#8220;Xavier Nogu\u00e9s: aportacions al coneixement de la seva obra litogr\u00e0fica&#8221;, 1986.<br \/>\n. Rosario Anton Mart\u00ednez, &#8220;Abyssus speluncae: un estudio sobre la representaci\u00f3n de la gruta en la pintura del romanticismo&#8221;, 1987.<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[141],"class_list":["post-7731","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-dhonor"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/7731","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7732"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7731"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=7731"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}