{"id":7623,"date":"2022-12-19T17:34:51","date_gmt":"2022-12-19T16:34:51","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academic\/alfaro-i-hernandez-andreu\/"},"modified":"2022-12-19T17:34:51","modified_gmt":"2022-12-19T16:34:51","slug":"alfaro-i-hernandez-andreu","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/alfaro-i-hernandez-andreu\/","title":{"rendered":"Alfaro i Hern\u00e1ndez, Andreu"},"content":{"rendered":"

1929 Neix a Val\u00e8ncia, el 5 d’agost. Els seus pares, Andreu Alfaro Moreno (1898-1972) i Teresa Hern\u00e1ndez Rodr\u00edguez (1900-1974), s\u00f3n propietaris d’una carnisseria en un barri benestant al centre de la capital.
\n 1932 Inicia la seva educaci\u00f3 al parvulari del Col\u00b7legi Colon, al qual assisteixen les seves dues germanes.
\n 1933 Ingressa al Col\u00b7legi Cossio, una iniciativa pedag\u00f2gica promoguda a Val\u00e8ncia pels seguidors i deixebles de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza, entre els quals hi havia Josep Navarro (que exercir\u00e0 una gran influ\u00e8ncia en la seva educaci\u00f3), Angelina Carnicer, Salvador La Casta i Maria Moliner.
\n 1936 Es trasllada a l’Institut Escola de Segon Ensenyament per comen\u00e7ar els estudis de prim\u00e0ria. Era un centre p\u00fablic inspirat en el que es deia igual en aquella \u00e8poca a Madrid i funcionava tutelat per la “Junta para la Ampliaci\u00f3n de Estudios”, promoguda tamb\u00e9 per la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. D’estudiant ja destaca per la seva habilitat en el dibuix, els treballs manuals i els exercicis esportius.
\n 1938 Guanya un premi de dibuix escolar.
\n 1939 Acabada la Guerra Civil, comencen per a la fam\u00edlia Alfaro uns anys dif\u00edcils pels seus vincles amb la tradici\u00f3 republicana. El seu oncle Vicent Alfaro, que havia estat alcalde de Val\u00e8ncia el 1932, \u00e9s empresonat i condemnat a la pena de mort, que finalment li ser\u00e0 commutada. En el marc de la repressi\u00f3 pol\u00edtica, les noves autoritats dificulten l’abastiment del negoci familiar. Dissolt l’Institut Escola, segueix els estudis al Col\u00b7legi Acad\u00e8mia Cervantes, centre privat de car\u00e0cter molt menys mod\u00e8lic que els anteriors, on prepara l’ingr\u00e9s a l’Ensenyament Mitj\u00e0 i els tres primers cursos de Batxillerat.
\n 1943 Estudis de Batxillerat a l’Acad\u00e8mia Sant Tom\u00e0s de Villanueva, on segueix distingint-se per la seva habilitat amb el dibuix i el seu inter\u00e8s per les lletres. Compagina els estudis amb diverses feines al negoci familiar, mentres dedica el temps lliure als esports (nataci\u00f3, b\u00e0squet) i a la lectura.
\n 1947 Acaba el Batxillerat i supera, dos anys despr\u00e9s, l’Examen d’Estat, per\u00f2 no es matricula a la Universitat per les seves obligacions al negoci familiar. Tampoc es planteja la possibilitat d’iniciar estudis art\u00edstics, malgrat la seva afecci\u00f3 pel dibuix i a la bona consideraci\u00f3 familiar vers l’art i els artistes (el seu pare era un petit col\u00b7leccionista de pintura). Practica habitualment la nataci\u00f3 a la piscina del balneari de Las Arenas, a la platja de la Malvarrosa de Val\u00e8ncia. Juga durant unes temporades als equips de b\u00e0squet de la Pe\u00f1a Deportiva Valencianista i del Club Val\u00e8ncia. Anteriorment havia practicat aquest esport als equips del Col\u00b7legi Franc\u00e8s i el J\u00fapiter Club. Tamb\u00e9 practica la pesca submarina, competint els anys seg\u00fcents en nombrosos campionats d’aquesta modalitat, guanyant-ne algun. Treballa com a tractant de bestiar.
\n 1953 Visita una exposici\u00f3 de dibuixos de Rafael \u00c1lvarez Ortega a la Sala Mateu de Val\u00e8ncia, que li desperta novament l’inter\u00e8s pel dibuix.
\n 1954 Es casa amb Dorotea Hofmann, amb la qual tindr\u00e0 una filla (Anna) i dos fills (Andr\u00e9s i Carles). Durant el viatge de noces que realitzen a It\u00e0lia tornar\u00e0 a dibuixar assiduament.
\n 1955 Fa amistat amb pintors (Ximo Michavila, Nassio Bayarri, Doro Balaguer, Salvador Soria i, especialment, Josep Soler “Monjal\u00e9s”). Frequenta tamb\u00e9 algunes tert\u00falies amb rellevants intel\u00b7lectuals valencians (Vicent Ventura, Josep Iborra, Joan Fuster, Vicente Aguilera Cerni,…). Especialment important \u00e9s l’amistat amb l’escriptor Joan Fuster, que li descobreix les idees nacionalistes, a m\u00e9s de col\u00b7laborar amb algunes vinyetes en llibres seus; i amb el cr\u00edtic Vicente Aguilera Cerni, que exercir\u00e0 una gran influ\u00e8ncia sobre ell durant els inicis com a artista.
\n 1956 Inicia la formaci\u00f3 art\u00edstica, plenament autodidacta, pintant els primers quadres sense seguir una orientaci\u00f3 estil\u00edstica espec\u00edfica.
\n 1957 Primera exposici\u00f3 individual de dibuixos a la Sala Mateu de Val\u00e8ncia, i de dibuixos i pintures a La Decoradora d’Alacant. Participa a l’exposici\u00f3 “Art als jardins de la Generalitat”. Presenta un nu femen\u00ed al III Sal\u00f3 de Tardor de Val\u00e8ncia que obt\u00e9 la Menci\u00f3 d’Honor.
\n 1958 Segona exposici\u00f3 individual a Val\u00e8ncia, en la qual presenta pintures i relleus realitzats amb filferro. Primer contacte important amb l’art contemporani en visitar l’exposici\u00f3 “50 Ans d’Art Moderne”, celebrada a Brussel\u00b7les amb motiu de l’Exposici\u00f3 Universal. A la tornada, impressionat per aquelles obres de l’avantguarda internacional, realitza les seves primeres aiguades abstractes i, poc despr\u00e9s, les primeres escultures amb filferro i llauna. A la tardor s’integra al Grup Parpall\u00f3 (en aquell moment el principal punt de refer\u00e8ncia de l’art nou a Val\u00e8ncia), juntament amb Monjal\u00e9s, Doro Balaguer i Eusebi Sempere, contribuint a la reorientaci\u00f3 i rellan\u00e7ament del col\u00b7lectiu, participant activament en les exposicions i publicacions de la nova etapa del grup. Coneix l’escultor Jorge Oteiza, el qual l’influir\u00e0 durant aquests primers anys de la seva traject\u00f2ria com a escultor. Presenta pintures a cert\u00e0mens i exposicion col\u00b7lectives de Val\u00e8ncia i Barcelona.
\n 1959 Primeres escultures realitzades amb planxes tallades i doblegades. Obt\u00e9 el Primer Premi del Concurs d’Escultura convocat pel nou Col\u00b7legi Alemany de Val\u00e8ncia, i realitza la seva primera obra monumental per al pati d’aquest centre. Participa en diverses exposicions col\u00b7lectives, entre les quals destaquen per la seva repercussi\u00f3 les del Grup Parpall\u00f3 a Palma de Mallorca (una organitzada en el marc de les “Converses Po\u00e8tiques de Formentor” i l’altra per la revista “Papeles de Son Armadans” que dirigia Camilo Jos\u00e9 Cela) i l’oberta a la Sala Gaspar de Barcelona; a totes es presenta ja com a escultor. \u00c9s seleccionat per al pabell\u00f3 espanyol a la III Biennal d’Alexandria, despr\u00e9s d’una exposici\u00f3 a l’Ateneu de Val\u00e8ncia.
\n 1960 Estableix amistat amb Antonio Gim\u00e9nez Peric\u00e1s (que s’incorpora al Grup Parpall\u00f3 i propicia la seva inclinaci\u00f3 te\u00f2rica cap a postulats de l’art concret), Valeriano Bozal i Jos\u00e9 Mar\u00eda Moreno Galv\u00e1n. Participa en les exposicions col\u00b7lectives del Grup Parpall\u00f3 al Club Urbis de Madrid i a la “Primera exposici\u00f3 conjunta d’art normatiu espanyol” celebrada a l’Ateneu de Val\u00e8ncia.
\n 1961 Primera exposici\u00f3 individual a Madrid, a la Sala Darro, que dirigeix Jos\u00e9 Mar\u00eda Moreno Galv\u00e1n, que escriu el text de presentaci\u00f3. Participa a l’\u00faltima exposici\u00f3 col\u00b7lectiva del Grup Parpall\u00f3 en homenatge a Vel\u00e1zquez, per al cat\u00e0leg de la qual escriu un manifest on explica les seves idees sobre l’escultura, i \u00e9s seleccionat per al pabell\u00f3 espanyol a la IV Biennal de Sao Paulo. Coneix el cantautor Raimon i el te\u00f2ric de l’art Tom\u00e0s Llorens.
\n 1962 La lectura del llibre de Joan Fuster “Nosaltres els valencians” (text clau del valencianisme pol\u00edtic despr\u00e9s de la Guerra Civil), li fa prendre consci\u00e8ncia del fet diferencial valenci\u00e0. Realitza una segona escultura monumental, “Cosmos 62”, que s’instal\u00b7la en una urbanitzaci\u00f3 de Calp, enfront al Penyal d’Ifac. \u00c9s seleccionat per les Galeries Marlborough i The O’Hara per a dues exposicions col\u00b7lectives a Londres.
\n 1963 Segona exposici\u00f3 individual a Madrid, a la Sala Nebl\u00ed, amb textos de Vicente Aguilera i Valeriano Bozal. Es publiquen els primers articles d’inter\u00e8s sobre les seves obres en revistes especialitzades de tiratge nacional, escrits per Jos\u00e9 Mar\u00eda Moreno Galv\u00e1n i V\u00edctor Manuel Nieto Alcaide. Participa en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva a La Haia, dins la IV Biennal de Sant Marino i en el II Certamen de Artes Pl\u00e1sticas celebrat a Madrid.
\n 1964 Abandonant progressivament les obres en planxa, inicia una nova etapa definida per un rigor\u00f3s ordre formal i el m\u00ednim d’elements. Fa amistat amb Alexandre Cirici despr\u00e9s d’un important article publicat per aquest a “Serra d’Or”. Obt\u00e9 la Medalla d’Or del V Sal\u00f3 Internacional de Mar\u00e7 de Val\u00e8ncia per la seva escultura “La rella”. Comen\u00e7a a treballar com a creatiu en una ag\u00e8ncia de publicitat.
\n 1965 Coneix el professor de l’Escola de Belles Arts Alfons Roig, defensor a Val\u00e8ncia de les avantguardes art\u00edstiques. Participa a l’exposici\u00f3 “Mostra d’Art Nou” a l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona. Celebra la primera exposici\u00f3 individual a la Sala Gaspar de Barcelona (text de Joan Fuster). La llibreria Concret Llibres organitza la primera mostra individual d’escultures seves a Val\u00e8ncia (comissariada per Tom\u00e0s Llorens). Participa amb 8 dibuixos anal\u00edtics en una exposici\u00f3 a Pozn\u00e1m (Pol\u00f2nia), al Stary Rynek Arsenal, juntament amb membres de l’extingit Grup Parpall\u00f3.
\n 1966 A partir d’aquest any creix la presentaci\u00f3 p\u00fablica de les seves obres en les m\u00e9s diverses mostres. \u00c9s seleccionat per a la XXIII Biennal de Ven\u00e8cia, on presenta cinc obres. Participa al “I Sal\u00f3n de las Corrientes Constructivistas” a la Galer\u00eda Bique de Madrid, en una exposici\u00f3 d’artistes catalans i valencians del Museu Norrkoping de Su\u00e8cia, i en una mostra itinerant que recorre les Escoles d’Arquitectura de sis importants capitals espanyoles. Valeriano Bozal i V\u00edctor M. Nieto Alcaide publiquen nous comentaris sobre la seva obra.
\n 1967 Visita Par\u00eds amb motiu de la seva admissi\u00f3 al “XIX Salon de la Jeune Sculpture”. Fa una exposici\u00f3 retrospectiva a la Sala de la Direcci\u00f3n General de Bellas Artes, a Madrid, amb 38 peces (text del cat\u00e0leg a c\u00e0rrec de Tom\u00e0s Llorens). Participa en v\u00e0ries col\u00b7lectives a Val\u00e8ncia, Barcelona, i a la Galeria Nacional de Canad\u00e0.
\n 1968 La seva obra “Inici al c\u00e0ntic”, inspirada en un poema de Salvador Espriu, \u00e9s admesa al “XX Salon de la Jeune Sculpture” de Par\u00eds. Abandona el negoci familiar a l’Escorxador General de Val\u00e8ncia, que fins aquell moment compatibilitzava amb la publicitat i la dedicaci\u00f3 a l’escultura.
\n 1969 Participa per tercera vegada al “Salon de la Jeune Sculpture” de Par\u00eds, sent incl\u00f2s en una selecci\u00f3 especial del sal\u00f3, oberta al Mus\u00e9e du Havre, per la seva obra “La nostra vict\u00f2ria”. Participa a exposicions del Museo de Arte Contempor\u00e1neo de Madrid i a la Fundaci\u00f3 Pagani de Mil\u00e0. Instal\u00b7la el seu nou taller en una urbanitzaci\u00f3 de Rocafort (Val\u00e8ncia), a la qual es trasllada a viure en una vivenda unifamiliar projectada per l’arquitecte Emilio Gim\u00e9nez.
\n 1970 Presenta obres a exposicions col\u00b7lectives de Val\u00e8ncia, Barcelona i Miami.
\n 1971 Realitza els primeres generatrius. \u00c9s seleccionat el seu projecte per realitzar una escultura monumental a N\u00fcremberg amb motiu del “Simposium Urbanum”. Es trasllada a aquesta ciutat i instal\u00b7la a la Pla\u00e7a Am Pl\u00e4rrer “Un arbre per l’any 2000”, una escultura en alumini de 9 metres d’al\u00e7ada. Presenta una mostra personal a la Galer\u00eda Juana Aizpuru. \u00c9s novament seleccionat per exposar una obra al “XXIII Salon de la Jeune Sculpture” de Par\u00eds (“Un m\u00f3n per a infants”). Participa a la “Mostra d’Art Nou” de Barcelona amb “El meu poble i jo”, aix\u00ed com a d’altres col\u00b7lectives de Barcelona i Madrid.
\n 1972 Presenta les noves obres en una exposici\u00f3 celebrada al Col\u00b7legi d’Arquitectes de Val\u00e8ncia. Participa una altra vegada a la “Mostra d’Art Nou” de Barcelona i a col\u00b7lectives a Val\u00e8ncia, Sevilla, Girona, Barcelona i Wroclaw (Pol\u00f2nia). Instal\u00b7la una obra al nou Museo de Escultura al Aire Libre de la Castellana de Madrid.
\n 1973 Exposa la seva segona individual a la Sala Gaspar de Barcelona i a la Galeria Temps de Val\u00e8ncia, amb molt bona acollida de cr\u00edtica i el seu primer \u00e8xit de p\u00fablic (text de Tom\u00e0s Llorens). Participa amb una obra a l'”Exposici\u00f3n Internacional de Escultura en la Calle” de Santa Cruz de Tenerife, que hi queda definitivament instal\u00b7lada; i tamb\u00e9 a la Fira del Metall de Val\u00e8ncia, a la “Mostra d’Art Nou” de Barcelona, i en un homenatge a Mir\u00f3 a Palma de Mallorca.
\n 1974 Abandona els seus treballs de publicitat per dedicar-se exclusivament a l’escultura. Any intens d’exposicions. Fa la seva primera personal a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia, gr\u00e0cies a la qual s’introdueix al mercat alemany. Exposa tamb\u00e9 individualment a la Galer\u00eda Atenea de Saragossa. Participa en col\u00b7lectives de nombroses capitals espanyoles i estrangeres (Brussel\u00b7les, Munic). Presenta la seva obra per primera vegada a la Fira de Col\u00f2nia. Fa una obra de gran tamany, “Generatriu I”, encarregada per l’Autopista del Mediterrani, amb motiu del “I Concurs Internacional d’Escultura” convocat per l’empresa concession\u00e0ria.
\n 1975 La “VII Exposici\u00f3n Nacional del Metal en el Arte” li dedica una sala (text de Jos\u00e9 Mar\u00eda Iglesias). Exposa tamb\u00e9 individualment a la Galeria C\u00e0nem de Castell\u00f3 de la Plana. Participa en col\u00b7lectives a Wroclaw (Pol\u00f2nia) i M\u00e8xic. Realitza la s\u00e8rie “Catal\u00e0 Power”, que es convertir\u00e0 en s\u00edmbol de les reivindicacions nacionals dels Pa\u00efsos Catalans, cedint els beneficis al “Secretariat de la Llengua”. La imatge de l’obra ser\u00e0 utilitzada sense autoritzaci\u00f3 per un important partit de Catalunya com a s\u00edmbol de la seva campanya a les eleccions de 1977, les primeres democr\u00e0tiques despr\u00e9s de la dictadura franquista.
\n 1976 \u00c9s seleccionat per participar amb 8 peces en el pabell\u00f3 dedicat a Espanya per la Biennal de Ven\u00e8cia. A l’exterior s’exhibeix la seva obra “Bon dia, Llibertat”, que ser\u00e0 instal\u00b7lada definitivament a la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 de Barcelona quan la mostra es presenti a aquell centre. A Ven\u00e8cia coneix Eduardo Arroyo, amb qui es faran amics els propers anys. Exposa individualment a la Galeria Ursus-Presse de D\u00fcsseldorf. Participa en col\u00b7lectives a Vars\u00f2via, Bassilea i Morella.
\n 1977 Realitza la primera mostra d’escultures a l’aire lliure al Parc Cervantes de Barcelona, simult\u00e0niament a la individual a la Sala Gaspar. Exposici\u00f3 individual a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Participa amb 3 obres a l’exposici\u00f3 “Forma y medida en el arte espa\u00f1ol actual”, organitzada pel recentment creat Ministerio de Cultura.
\n 1978 Amb motiu de la recuperaci\u00f3 de l’autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la constituci\u00f3 del seu primer govern, realitza l’obra “D’un pa\u00eds que ja anem fent”, com a s\u00edmbol d’aquest. Guanya a M\u00fclheim un concurs per aixecar una escultura monumental. Participa a la “I Trienale Europeenne de Sculpture” de Par\u00eds; a la “Katalanische Wochen” de la Kunshalle de Berl\u00edn, i a la Fira de D\u00fcsseldorf, entre d’altres.
\n 1979 El Ministerio de Cultura li dedica una \u00e0mplia exposici\u00f3 de tota la seva producci\u00f3 al Palacio de Vel\u00e1zquez y Jardines del Parque del Retiro de Madrid que, d’alguna manera, significa el tancament de tota l’etapa anterior (textos de Fuster, Bozal i Llorens). Exposa individualment a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia (text d’Ulrich Gertz) i participa en nombroses col\u00b7lectives (Barcelona, Val\u00e8ncia, Eindhoven, Col\u00f2nia, Santa Cruz de Tenerife i Madrid). Membre fundador de l’associaci\u00f3 “Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0”.
\n 1980 Realitza un viatge a Nova York, interessant-se per l’obra de Calder i Isamu Noguchi. La Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia presenta una exposici\u00f3 personal a la Fira de D\u00fcsseldorf. Participa en una exposici\u00f3 a Bogot\u00e0 juntament amb Monjal\u00e9s i Eduardo Arroyo; i en altres col\u00b7lectives organitzades a Caracas, W\u00fcrzburg, D\u00fcsseldorf i Val\u00e8ncia, entre d’altres. Se’l distingeix amb el “Premi Jaume I”.
\n 1981 Any clau en la seva traject\u00f2ria art\u00edstica. Realitza dues importants exposicions. Una al Campus de la Universidad Complutense de Madrid (textos de Bonet Correa, Alexandre Cirici, Bozal i Llorens). L’altra a la Sala Gaspar de Barcelona, on presenta una col\u00b7lecci\u00f3 d’obres que trenquen amb la seva producci\u00f3 anterior i anuncien l’evoluci\u00f3 dels vuitanta (text d’Alexandre Cirici). I la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia presenta tamb\u00e9 una mostra individual a Col\u00f2nia i a la Fira de Bassilea. Instal\u00b7la una obra de gran format a la Pla\u00e7a de l’Ajuntament de Maguncia amb motiu d’unes jornades dedicades a la cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A Val\u00e8ncia s’instal\u00b7la la primera escultura monumental encarregada per la Diputaci\u00f3 per als jardins de l’Hospital General. Se li concedeix el “Premio Nacional de Artes Pl\u00e1sticas” per la seva “traject\u00f2ria ininterrompuda en les noves formes escult\u00f2riques”. D\u00f3na una confer\u00e8ncia sobre escultura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Inicia relacions amb l’historiador de l’art i cr\u00edtic Francisco Calvo Serraller.
\n 1982 Exposa individualment a la Galeria El Setze de Martorell (Barcelona), i un total de 22 obres a l’exposici\u00f3 conjunta dels Premios Nacionales de Artes Pl\u00e1sticas de l’any 1981 al MEAC. Juntament amb altres artistes i intel\u00b7lectuals valencians, pren partit contra el projecte d’Estatut d’Autonomia pactat entre les principals forces pol\u00edtiques a Benic\u00e0ssim. Forma part del jurat del Premio C\u00e1ceres de Escultura i presenta fora de concurs una obra d’alumini de 4 metres d’al\u00e7ada que s’instal\u00b7la definitivament al claustre de l’antic Convento de San Francisco d’aquesta ciutat. Rep la “Creu de Sant Jordi” de la Generalitat de Catalunya.
\n 1983 Exposicions individuals a les Galer\u00edas Theo i Celini de Madrid (text de Juli\u00e1n G\u00e1llego), a la galeria p\u00fablica de la ciutat de Maguncia, a la Fira de Col\u00f2nia i a l’antic mercat barcelon\u00e8s del Born. Especialment important fou aquesta darrera mostra, a cura de Tom\u00e0s Llorens, per a la qual es construiren especialment quasi totes les 34 obres exposades amb l’objectiu de convertir els 8.000 metres quadrats de l’edifici en un gran espai escenogr\u00e0fic protagonitzat per grans escultures, la majoria amb al\u00e7ades superiors als 4 metres, i els personatges que les observen. Participa en l’homenatge a Sempere organitzat pel Banco Exterior amb una obra de gran tamany que \u00e9s instal\u00b7lada a la seu d’aquest al Paseo de la Castellana de Madrid; aix\u00ed com en altres exposicions col\u00b7lectives.
\n 1984 Presenta mostres individuals a la Fira Arco de Madrid, a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia i a la “3 i 5” de Girona. A la Fundaci\u00f3 Bertomeu March i al Parc de la Mar de Palma de Mallorca s’inaugura una important exposici\u00f3 d’escultures a l’aire lliure, quedant instal\u00b7lades definitivament a aquest parc dues peces (text del cat\u00e0leg de Francisco Calvo Serraller). \u00c9s seleccionat per participar en exposicions col\u00b7lectives en el Art Center de Par\u00eds, a Barcelona, a Madrid, a Granada,… i presenta obra a la fira de Col\u00f2nia i a la FIAC de Par\u00eds. Dimiteix com a membre del Consejo Asesor de Bellas Artes del Ministerio de Cultura.
\n 1985 Les Galeries Theo de Val\u00e8ncia i Madrid, i la Sala Gaspar de Barcelona presenten simult\u00e0niament 21 escultures sobre el cos hum\u00e0 com a motiu escult\u00f2ric, acompanyades de dibuixos. L’exposici\u00f3 (text de J.F. Yvars) ser\u00e0 tamb\u00e9 presentada a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Exposici\u00f3 individual al palau i jardins d’Augustusburg, a Br\u00fchl (text de Gerhard Kolberg). Exposici\u00f3 individual a la Galeria “Els Quatre Gats” de Barcelona i col\u00b7lectives a la Galeria Theo de Val\u00e8ncia i Barcelona, aix\u00ed com a Santander i Sevilla organitzades per la Universidad Internacional Men\u00e9ndez Pelayo. Participa com a ponent en un seminari d’aquesta Universitat, dirigit per Francisco Calvo Serraller, en el qual hi participen d’altres destacats artistes espanyols.
\n 1986 Individuals a la Kunstverein de Ludwigshafen, a la Fira de Col\u00f2nia i a la Galeria Stadt de Maguncia. S\u00f3n seleccionades dues obres de l’exposici\u00f3 sobre el cos hum\u00e0 per a la “3\u00e8me. Biennale Europ\u00e9enne de Sculpture” de Jouy-sur-Eure (Fran\u00e7a). S’instal\u00b7la a la Pla\u00e7a de la Rep\u00fablica de Frankfort la seva escultura “El m\u00f3n”, de 10 metres d’al\u00e7ada. Il\u00b7lustra un llibre de poemes de Raimon. \u00c9s nomenat per les Corts Valencianes membre del Consell Valenci\u00e0 de Cultura.
\n 1987 \u00c9s seleccionat per participar en diverses exposicions, entre elles destaquen la del Wihelm-Hack-Museum de Ludwigshafen, sobre l’art i les matem\u00e0tiques, i la celebrada al Museu d’Art Modern de Par\u00eds “Le si\u00e8cle de Picasso”. S’inclouen tamb\u00e9 obres seves en mostres com la del Centro Cultural de la Villa de Madrid, la Sala Luz\u00e1n de Saragossa, la Universitat de Val\u00e8ncia i la itinerant organitzada pel Centro de Arte Reina Sof\u00eda amb el t\u00edtol “Naturalezas espa\u00f1olas”. La galeria p\u00fablica de la ciutat de Maguncia li’n dedica una de personal i al Palacio del Almud\u00ed de M\u00farcia s’exhibeix l’exposici\u00f3 sobre el cos hum\u00e0 (text de Francisco Calvo Serraller). Presideix a Barcelona el jurat del “Premi Catal\u00f2nia” de dibuix.
\n 1988 La Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia li dedica una mostra personal de dibuixos de car\u00e0cter retrospectiu i mesos despr\u00e9s presenta a la Fira de la mateixa ciutat la col\u00b7lecci\u00f3 “De la vida i la mort, la mem\u00f2ria”. A l’Instituto de Estudios Hisp\u00e1nicos de Canarias s’exhibeix una altra vegada l’exposici\u00f3 sobre el cos hum\u00e0. Participa en una exposici\u00f3 homenatge a Eusebi Sempere celebrada a la Galer\u00eda Brita Prinz de Madrid, i en un altre a Alfons Roig, organitzat a Val\u00e8ncia per la Diputaci\u00f3. Tamb\u00e9 s’inclouen obres en d’altres preparades per la Galer\u00eda Theo de Madrid, la Galeria Levy-Dahan de Par\u00eds i l’Ajuntament de Val\u00e8ncia en commemoraci\u00f3 del 750 aniversari de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume I. S’instal\u00b7la davant del Palau de Just\u00edcia de Col\u00f2nia una obra monumental d’acer inoxidable de 10 metres d’al\u00e7ada.
\n 1989 Es presenta a Espanaya (Galer\u00eda Gamarra y Garrigues de Madrid) l’exposici\u00f3 “De la vida i la mort, la mem\u00f2ria” (text de Raimon). A la Fira Arco de Madrid, aquesta mateixa galeria presenta un conjunt d’obres que evidencien una faceta nova en la seva producci\u00f3. Tamb\u00e9 a Madrid (Fundaci\u00f3n Mapfre Vida) t\u00e9 lloc una altra gran exposici\u00f3 de 59 obres sobre la figura, l’obra i els amics de Goethe, en la qual estava treballant des de principis de la d\u00e8cada (text de Francisco Calvo Serraller). Amb motiu d’aquesta exposici\u00f3, la Fundaci\u00f3 organitza un cicle de confer\u00e8ncies sobre l’intel\u00b7lectual alemany, en el qual participen destacats escriptors europeus. Una part d’aquesta exposici\u00f3 es traslladar\u00e0 mesos despr\u00e9s a Logro\u00f1o. Una altra exposici\u00f3 important \u00e9s la que es troba a la Galerie de France de Par\u00eds, en la qual s’exhibeixen obres en marbre i ferro al voltant del tema de les tres Gr\u00e0cies (text de Francisco Calvo Serraller). Per \u00faltim, tamb\u00e9 a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia es presenta un conjunt d’obres conservades en els seus fons. Poden contemplar-se obres en exposicions col\u00b7lectives que s’obren a la Galer\u00eda Levy de Madrid, a Estrasburg, a Ludwigsburg, al Seibu Museum de T\u00f2kio, i al Centro de Arte Reina Sof\u00eda de Madrid. Imparteix una confer\u00e8ncia dins el cicle “El Museo del Prado visto por los artistas espa\u00f1oles contempor\u00e1neos” desenvolupat dins el propi museu, en la qual expressa el seu concepte de l’escultura i el seu inter\u00e8s per l’estatu\u00e0ria antiga.
\n 1990 Es presenta a Col\u00f2nia (Galeria Dreiseitel i Fira d’Art) l’exposici\u00f3 “Walpurgisnacht” inspirada en la llegenda recollida per Goethe a Faust (text de Christa Lichtenstein). Poden admirar-se obres a la Fira de Bassilea i en col\u00b7lectives organitzades per les Galeries Theo de Barcelona i Val\u00e8ncia, aix\u00ed com a Estella i al Museo de Navarra. Despr\u00e9s de dos mesos de treballs finalitza la col\u00b7locaci\u00f3 de la seva gran escultura “La Porta de la Il\u00b7lustraci\u00f3” a l’Avenida de la Ilustraci\u00f3n de Madrid, composada per 26 grans arcs d’acer sota els quals circula el tr\u00e0nsit rodat. A Frankfort, a l’exterior de l’edifici d’oficines Westend Carre, t\u00e9 lloc la col\u00b7locaci\u00f3 d’una r\u00e8plica monumental de l’escultura “L’Olimp de Weimar”.
\n 1991 La Sala Parpall\u00f3 de Val\u00e8ncia dedica una mostra al Grup Parpall\u00f3 en la qual se li inclouen 9 escultures i 8 dibuixos. L’Institut Val\u00e8ncia d’Art Modern (IVAM) li dedica una \u00e0mplia selecci\u00f3 retrospectiva d’escultura, obra sobre paper i nombrosos esbo\u00e7os i en la qual es presenten noves obres realitzades en els dos darrers anys (textos de Llorens, Yvars i Mart\u00edn). Se li concedeix el Premi Alfons Roig institu\u00eft per la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, i el d’Urbanismo, Arquitectura y Obras P\u00fablicas del Ayuntamiento de Madrid per la seva obra “La Porta de la Il\u00b7lustraci\u00f3”. S’inaugura aprop de l’aeroport del Prat (Barcelona) una gran escultura monumental commemorativa del Mil\u00b7lenari de Catalunya, promoguda per la Generalitat de Catalunya i patrocinada pel Banco Vitalicio i la Fira de Barcelona.
\n 1992 L’activitat expositora d’aquest any s’inicia a la Fira Arco de Madrid, on presenta algunes de les darreres obres inspirades en l’estatu\u00e0ria grega. I a finals d’any presenta una nova exposici\u00f3 d’obres dels vuitanta a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Realitza una gran escultura en forma de columna, de 26 metres d’al\u00e7ada, per a la construcci\u00f3 de la Torre Mapfre, situada a la Ciutat Ol\u00edmpica de Barcelona enfront del Port Ol\u00edmpic. El director del Museo del Prado li encarrega un logotip escultura per commemorar el 175\u00e8 aniversari del museu.
\n 1993 Les Galeries Gaspar Farreras de Barcelona i Dreiseitel de Col\u00f2nia presenten una nova col\u00b7lecci\u00f3 d’escultures, en les quals ha treballat en els dos darrers anys. L’exposici\u00f3 aborda el tema del cap hum\u00e0 i l’autorretrat. Tamb\u00e9 es col\u00b7loquen les grans escultures a la fa\u00e7ana del gratacels constru\u00eft pel Banco de Santander a Nova York. T\u00e9 lloc una exposici\u00f3 a la Galeria Maeght de Barcelona en la qual s’inclouen obres de 1987 a 1992. Es presenta a Madrid “Una coleccion de escultura moderna espa\u00f1ola con dibujo”, de l’Instituto de Cr\u00e9dito Oficial, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, m\u00e9s tard exposada per diverses ciutats del m\u00f3n.
\n 1994 La Fundaci\u00f3 Mapfre organitza una exposici\u00f3, el tema de la qual \u00e9s el retrat, que es titula “El autorretrato en Espa\u00f1a: de Picasso a nuestros d\u00edas”. \u00c9s invitat a participar al “XIV Sal\u00f3n de los 16” a Madrid. La Fundaci\u00f3n Central Hispano realitza una exposici\u00f3 de la seva col\u00b7lecci\u00f3 d’art abstracte espanyol. Presenta l’exposici\u00f3 sobre el tema del jazz a la Galer\u00eda Gamarra y Garrigues de Madrid.
\n 1995 El conviden a representar Espanya a la XLVI Biennal de Ven\u00e8cia, al pabell\u00f3 de la qual hi participa tamb\u00e9 Eduardo Arroyo. Realitza un disseny i l’execuci\u00f3 de la nova fa\u00e7ana del pabell\u00f3, aix\u00ed com la porta d’entrada. Rep el “Premio Tom\u00e1s Francisco Prieto”, concedit per la Fundaci\u00f3n Casa de la Moneda de Madrid i lliurat per la Reina. Durant l’estiu viatja als Alps su\u00efssos, on dibuixa paisatges.
\n 1996 La Caja de Ahorros del Mediterr\u00e1neo publica un llibre amb el cat\u00e0leg raonat de les seves escultures p\u00fabliques realitzades des 1959 fins ara, coincidint amb l’exposici\u00f3 de dibuixos, esbo\u00e7os i reportatges fotogr\u00e0fics d’obres p\u00fabliques a la seva seu d’exposicions d’Alacant. El llibre est\u00e0 escrit per Javier Maderuelo (professor d’arquitectura i l’especialista m\u00e9s important d’Espanya en escultura p\u00fablica) i Jos\u00e9 Mart\u00edn, ambd\u00f3s coneixedors de l’obra d’Alfaro. Realitza una exposici\u00f3 que porta per t\u00edtol i mat\u00e8ria “Eros”, tema que ha estat sempre present en la seva escultura (text del cat\u00e0leg i comissari de l’exposici\u00f3, Jos\u00e9 Mart\u00edn). L’Ajuntament de Terrassa (Barcelona) li encarrega una escultura monumental dedicada a “La dona treballadora” en forma de columna d’una al\u00e7ada de 40 metres en acer. Presenta una exposici\u00f3 a l’Art Galerie de Munic. Amb motiu del lliurament de la medalla del “Premio Tom\u00e1s Francisco Prieto 1995”, la Casa de la Moneda de Madrid organitza una exposici\u00f3 sobre papers i esbo\u00e7os basada en els temes de la forma i l’expressi\u00f3 des de l’any 1958 fins el present.
\n 1997 L’exposici\u00f3 “Espacio p\u00fablico” es presenta a Benidorm, Alcoi i M\u00farcia. La s\u00e8rie d’escultures conegudes com a “Cercles” s’exposa a la Galer\u00eda Metta de Madrid, a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia (on a m\u00e9s forma part del “31 Internacionaler Kunstmarkt”) i a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.
\n 1998 S’instal\u00b7len a l’Estaci\u00f3 del Nord de Val\u00e8ncia l’escultura “Charlotte von Stein” i a l’aeroport de Val\u00e8ncia l’escultura “Les tres Gr\u00e0cies”, comprada per Aena.
\n1999 S’instal\u00b7la a Barcelona l’escultura “Homenatge a Prat de la Riba” i a D\u00e8nia (Alacant), al costat del port, l’escultura “Quadrat corb”. A la carretera de Picanya a Torrent s’instal\u00b7la l’escultura “Picanya” i al Campus de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona s’inaugura l’escultura “Columnes de la UAB”. Realitza medalles commemoratives de “Cinc segles (1499-1999) de la Universitat de Val\u00e8ncia”. Forma part del jurat dels “Premis de la Solidaritat i la Sensibilitzaci\u00f3 contra el Racisme i la Xenof\u00f2bia”.
\n 2000 Realitza l’escultura del “I Premi Vicent Ventura”. Es col\u00b7loca al Palau de Congressos de Barcelona l’escultura “Fountain”. Participa com a ponent al “Congr\u00e9s d’Educaci\u00f3 Art\u00edstica: Els valors de l’art a l’ensenyament”, realitzat amb motiu de la celebraci\u00f3 dels cinc segles de la Universitat de Val\u00e8ncia. Realitza una exposici\u00f3 individual en el “Quadrat Josef Albers Museum” de Bottrop (Alemanya). Participa a l’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva “Viaje a la semilla” realitzada al Museo de Teruel, aix\u00ed com tamb\u00e9 a l'”Homenatge a Walter Benjamin” que es fa a Barcelona. Es presenta l’exposici\u00f3 “Alfaro & Goethe” al Museum Beelden Aan Zee, a Deen Haag, Scheveningen (Holanda), culminant el cicle iniciat a Roma i despr\u00e9s passant per Frankfort. Es presenta l’exposici\u00f3 individual “Sils Maria, escultures i dibuixos” a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.
\n 2001 T\u00e9 lloc una exposici\u00f3 individual a la Galer\u00eda Metta de Madrid. Participa com a ponent en unes jornades a la Universidad de Sevilla. Participa en un m\u00e0ster de la Universitat de Val\u00e8ncia sobre la conservaci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic a Val\u00e8ncia, aix\u00ed com a l’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva “Po\u00e9ticas del lugar: siete obras de arte p\u00fablico en Espa\u00f1a”, realitzada per la Fundaci\u00f3n C\u00e9sar Manrique a Lanzarote. Exposici\u00f3 individual “Alfaro: zu Goethe” a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Participa a tres exposicions col\u00b7lectives, dos d’elles s\u00f3n itinerants: “Rumbos paralelos de la escultura espa\u00f1ola en el siglo XX” realitzada pel BSCH a Madrid i pel Centro Atl\u00e1ntico de Arte Moderno a Las Palmas de Gran Canaria, i a l’exposici\u00f3 “De los escultores, el dibujo” realitzada per Caja Madrid a Saragossa i Pontevedra. Pren part a l’exposici\u00f3 “Esculturas en El Retiro”, ubicada al parc del Retiro de Madrid. Participa a l’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva “Colecci\u00f3n de la Galeria Joan Gaspar”, presentada a Lima (Per\u00fa) i a “Otras visiones” a la Galeria Rosalia Sender de Val\u00e8ncia. Assisteix com a jurat al “III Premio Navarra de Escultura”.
\n 2002 Pren part com a jurat al Concurso Nacional de Escultura de Vila-Real. Participa a l’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva “Arco 2002” realitzada a Madrid. S’inaugura al Museo Barjola de Gij\u00f3n l’exposici\u00f3 “El rapto de las Sabinas”. Participa a l’exposici\u00f3 col\u00b7lectiva “Un jard\u00ed d’escultures” a la Sala Gaspar de Barcelona, aix\u00ed com a “Viaje al espacio. 50 a\u00f1os de esculturas en Espa\u00f1a”, exposici\u00f3 itinerant per Saragossa, M\u00farcia i Benalm\u00e0dena (M\u00e0laga). Amb motiu de la instal\u00b7laci\u00f3 a Vic (Barcelona) de l’escultura “Homenatge al poeta moss\u00e8n Verdaguer” se celebra a l’ajuntament l’exposici\u00f3 “Andreu Alfaro. Algunes escultures p\u00fabliques”. Dues obres de l’autor viatgen a Alcoi, Mallorca i Val\u00e8ncia en l’exposici\u00f3 itinerant “De la postguerra al canvi de mil\u00b7leni”. Exposici\u00f3 individual a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia, on presenta una mostra d’esbo\u00e7os i fotografies d’escultures p\u00fabliques. Participa en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva “Copyright-Metta” a la Galer\u00eda Metta de Madrid al mes d’octubre; i al mes seg\u00fcent hi realitza una exposici\u00f3 individual. Participa a l’exposici\u00f3 “Homenatge a Luis Cernuda” a la Galeria \u00d2pera de Sitges (Barcelona).
\n 2003 Pren part a Arco i realitza el cartell per a “Intervencions pl\u00e0stiques a la Marina Alta”. S’instal\u00b7la l’escultura urbana “Ones” al port de Barcelona. Pren part en l’exposici\u00f3 “100 anys de pintura de paisatge a Godella”, que es du a terme al Centre d’Arts Pl\u00e0stiques Casa dels Pintors de Godella. Se celebra l’exposici\u00f3 “Homenatge a Antoni T\u00e0pies” a la Sala Thesaurus de la Universitat de Val\u00e8ncia i comen\u00e7a l’exposici\u00f3 “Constituci\u00f3 i llibertat d’expressi\u00f3” a la Casa de Benefici\u00e8ncia de Val\u00e8ncia.
\n 2004 Es mostra l’exposici\u00f3 individual “Andreu Alfaro” a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona i comen\u00e7a l’exposici\u00f3 itinerant organitzada per la Sociedad Estatal para la Acci\u00f3n Cultural Exterior i el Museo Reina Sof\u00eda “Espa\u00f1a 1950. La creaci\u00f3n pl\u00e1stica en la d\u00e9cada de los 50”, passant per M\u00e0laga, Budapest i Praga. S’inaugura l’exposici\u00f3 “Los a\u00f1os j\u00f3venes 1960-1970”, que viatja per Palma de Mallorca, M\u00farcia, Alacant i Val\u00e8ncia. S’inaugura l’exposici\u00f3 itinerant “Contig\u00fcidades, convivencias y pluralidad en el arte valenciano contempor\u00e1neo”, que viatja a la Llotja del Peix d’Alacant, al Museu de Belles Arts de Castell\u00f3 de la Plana i a les Reials Drassanes de Val\u00e8ncia. Exposici\u00f3 “Alfaro Jazz” a la Galeria Rosalia Sender de Val\u00e8ncia. Exposici\u00f3 individual “Andreu Alfaro”, al Castell de Santa B\u00e0rbara d’Alacant. I m\u00e9s endavant, all\u00ed tamb\u00e9, participa en l’exposici\u00f3 “Escultura contempor\u00e0nia”.
\n 2005 L’IVAM edita el cat\u00e0leg raonat de la seva obra, en edici\u00f3 de Vicente Jarque. S’instal\u00b7la l’escultura “Homenatge al bot\u00e0nic Cavanilles” situada al Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Val\u00e8ncia. S’inaugura a la Sala de Exposiciones de la Alameda de M\u00e1laga l’exposici\u00f3 “Andreu Alfaro. Goethe y nuestro tiempo”, organitzada per la Diputaci\u00f3n de M\u00e1laga.
\n 2006 S’inaugura l’exposici\u00f3 de dibuixos i escultures a la Galer\u00eda Metta de Madrid, aix\u00ed com una exposici\u00f3 a la Galer\u00eda La Escalera de Conca. S’inaugura la Galer\u00eda \u00c1lvaro Alc\u00e1zar, on participa amb una exposici\u00f3 individual. Realitza una s\u00e8ries de petites escultures per commemorar els 100 anys de l’Institut d’Estudis Catalans.
\n 2007 Participa a Arco, aix\u00ed com a una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva de la Fundaci\u00f3n Caja Madrid amb el t\u00edtol de “Valencia, reino y ciudad” al Centre del Carme. Algunes de les seves escultures viatgen en una exposici\u00f3 itinerant relacionada amb el Grup Parpall\u00f3.
\n 2008 El 17 d’abril fou elegit acad\u00e8mic d’honor de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant aix\u00ed la proposta presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Josep Bracons i Clap\u00e9s, Daniel Giralt-Miracle i Rodr\u00edguez, Josep Maria Mestres i Quadreny, Pilar V\u00e9lez i Vicente, i Frederic-Pau Verri\u00e9 i Faget.
\n 2012 El 14 de desembre mor a Godella (Val\u00e8ncia)<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[141],"class_list":["post-7623","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-dhonor"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/7623","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7624"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=7623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}