{"id":7623,"date":"2022-12-19T17:34:51","date_gmt":"2022-12-19T16:34:51","guid":{"rendered":"http:\/\/novaweb.racba.org\/academic\/alfaro-i-hernandez-andreu\/"},"modified":"2022-12-19T17:34:51","modified_gmt":"2022-12-19T16:34:51","slug":"alfaro-i-hernandez-andreu","status":"publish","type":"academic","link":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/academic\/alfaro-i-hernandez-andreu\/","title":{"rendered":"Alfaro i Hern\u00e1ndez, Andreu"},"content":{"rendered":"<p>1929 Neix a Val\u00e8ncia, el 5 d&#8217;agost. Els seus pares, Andreu Alfaro Moreno (1898-1972) i Teresa Hern\u00e1ndez Rodr\u00edguez (1900-1974), s\u00f3n propietaris d&#8217;una carnisseria en un barri benestant al centre de la capital.<br \/>\n          1932 Inicia la seva educaci\u00f3 al parvulari del Col\u00b7legi Colon, al qual assisteixen les seves dues germanes.<br \/>\n          1933 Ingressa al Col\u00b7legi Cossio, una iniciativa pedag\u00f2gica promoguda a Val\u00e8ncia pels seguidors i deixebles de la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza, entre els quals hi havia Josep Navarro (que exercir\u00e0 una gran influ\u00e8ncia en la seva educaci\u00f3), Angelina Carnicer, Salvador La Casta i Maria Moliner.<br \/>\n          1936 Es trasllada a l&#8217;Institut Escola de Segon Ensenyament per comen\u00e7ar els estudis de prim\u00e0ria. Era un centre p\u00fablic inspirat en el que es deia igual en aquella \u00e8poca a Madrid i funcionava tutelat per la &#8220;Junta para la Ampliaci\u00f3n de Estudios&#8221;, promoguda tamb\u00e9 per la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. D&#8217;estudiant ja destaca per la seva habilitat en el dibuix, els treballs manuals i els exercicis esportius.<br \/>\n          1938 Guanya un premi de dibuix escolar.<br \/>\n          1939 Acabada la Guerra Civil, comencen per a la fam\u00edlia Alfaro uns anys dif\u00edcils pels seus vincles amb la tradici\u00f3 republicana. El seu oncle Vicent Alfaro, que havia estat alcalde de Val\u00e8ncia el 1932, \u00e9s empresonat i condemnat a la pena de mort, que finalment li ser\u00e0 commutada. En el marc de la repressi\u00f3 pol\u00edtica, les noves autoritats dificulten l&#8217;abastiment del negoci familiar. Dissolt l&#8217;Institut Escola, segueix els estudis al Col\u00b7legi Acad\u00e8mia Cervantes, centre privat de car\u00e0cter molt menys mod\u00e8lic que els anteriors, on prepara l&#8217;ingr\u00e9s a l&#8217;Ensenyament Mitj\u00e0 i els tres primers cursos de Batxillerat.<br \/>\n          1943 Estudis de Batxillerat a l&#8217;Acad\u00e8mia Sant Tom\u00e0s de Villanueva, on segueix distingint-se per la seva habilitat amb el dibuix i el seu inter\u00e8s per les lletres. Compagina els estudis amb diverses feines al negoci familiar, mentres dedica el temps lliure als esports (nataci\u00f3, b\u00e0squet) i a la lectura.<br \/>\n          1947 Acaba el Batxillerat i supera, dos anys despr\u00e9s, l&#8217;Examen d&#8217;Estat, per\u00f2 no es matricula a la Universitat per les seves obligacions al negoci familiar. Tampoc es planteja la possibilitat d&#8217;iniciar estudis art\u00edstics, malgrat la seva afecci\u00f3 pel dibuix i a la bona consideraci\u00f3 familiar vers l&#8217;art i els artistes (el seu pare era un petit col\u00b7leccionista de pintura). Practica habitualment la nataci\u00f3 a la piscina del balneari de Las Arenas, a la platja de la Malvarrosa de Val\u00e8ncia. Juga durant unes temporades als equips de b\u00e0squet de la Pe\u00f1a Deportiva Valencianista i del Club Val\u00e8ncia. Anteriorment havia practicat aquest esport als equips del Col\u00b7legi Franc\u00e8s i el J\u00fapiter Club. Tamb\u00e9 practica la pesca submarina, competint els anys seg\u00fcents en nombrosos campionats d&#8217;aquesta modalitat, guanyant-ne algun. Treballa com a tractant de bestiar.<br \/>\n          1953 Visita una exposici\u00f3 de dibuixos de Rafael \u00c1lvarez Ortega a la Sala Mateu de Val\u00e8ncia, que li desperta novament l&#8217;inter\u00e8s pel dibuix.<br \/>\n          1954 Es casa amb Dorotea Hofmann, amb la qual tindr\u00e0 una filla (Anna) i dos fills (Andr\u00e9s i Carles). Durant el viatge de noces que realitzen a It\u00e0lia tornar\u00e0 a dibuixar assiduament.<br \/>\n          1955 Fa amistat amb pintors (Ximo Michavila, Nassio Bayarri, Doro Balaguer, Salvador Soria i, especialment, Josep Soler &#8220;Monjal\u00e9s&#8221;). Frequenta tamb\u00e9 algunes tert\u00falies amb rellevants intel\u00b7lectuals valencians (Vicent Ventura, Josep Iborra, Joan Fuster, Vicente Aguilera Cerni,&#8230;). Especialment important \u00e9s l&#8217;amistat amb l&#8217;escriptor Joan Fuster, que li descobreix les idees nacionalistes, a m\u00e9s de col\u00b7laborar amb algunes vinyetes en llibres seus; i amb el cr\u00edtic Vicente Aguilera Cerni, que exercir\u00e0 una gran influ\u00e8ncia sobre ell durant els inicis com a artista.<br \/>\n          1956 Inicia la formaci\u00f3 art\u00edstica, plenament autodidacta, pintant els primers quadres sense seguir una orientaci\u00f3 estil\u00edstica espec\u00edfica.<br \/>\n          1957 Primera exposici\u00f3 individual de dibuixos a la Sala Mateu de Val\u00e8ncia, i de dibuixos i pintures a La Decoradora d&#8217;Alacant. Participa a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Art als jardins de la Generalitat&#8221;. Presenta un nu femen\u00ed al III Sal\u00f3 de Tardor de Val\u00e8ncia que obt\u00e9 la Menci\u00f3 d&#8217;Honor.<br \/>\n          1958 Segona exposici\u00f3 individual a Val\u00e8ncia, en la qual presenta pintures i relleus realitzats amb filferro. Primer contacte important amb l&#8217;art contemporani en visitar l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;50 Ans d&#8217;Art Moderne&#8221;, celebrada a Brussel\u00b7les amb motiu de l&#8217;Exposici\u00f3 Universal. A la tornada, impressionat per aquelles obres de l&#8217;avantguarda internacional, realitza les seves primeres aiguades abstractes i, poc despr\u00e9s, les primeres escultures amb filferro i llauna. A la tardor s&#8217;integra al Grup Parpall\u00f3 (en aquell moment el principal punt de refer\u00e8ncia de l&#8217;art nou a Val\u00e8ncia), juntament amb Monjal\u00e9s, Doro Balaguer i Eusebi Sempere, contribuint a la reorientaci\u00f3 i rellan\u00e7ament del col\u00b7lectiu, participant activament en les exposicions i publicacions de la nova etapa del grup. Coneix l&#8217;escultor Jorge Oteiza, el qual l&#8217;influir\u00e0 durant aquests primers anys de la seva traject\u00f2ria com a escultor. Presenta pintures a cert\u00e0mens i exposicion col\u00b7lectives de Val\u00e8ncia i Barcelona.<br \/>\n          1959 Primeres escultures realitzades amb planxes tallades i doblegades. Obt\u00e9 el Primer Premi del Concurs d&#8217;Escultura convocat pel nou Col\u00b7legi Alemany de Val\u00e8ncia, i realitza la seva primera obra monumental per al pati d&#8217;aquest centre. Participa en diverses exposicions col\u00b7lectives, entre les quals destaquen per la seva repercussi\u00f3 les del Grup Parpall\u00f3 a Palma de Mallorca (una organitzada en el marc de les &#8220;Converses Po\u00e8tiques de Formentor&#8221; i l&#8217;altra per la revista &#8220;Papeles de Son Armadans&#8221; que dirigia Camilo Jos\u00e9 Cela) i l&#8217;oberta a la Sala Gaspar de Barcelona; a totes es presenta ja com a escultor. \u00c9s seleccionat per al pabell\u00f3 espanyol a la III Biennal d&#8217;Alexandria, despr\u00e9s d&#8217;una exposici\u00f3 a l&#8217;Ateneu de Val\u00e8ncia.<br \/>\n          1960 Estableix amistat amb Antonio Gim\u00e9nez Peric\u00e1s (que s&#8217;incorpora al Grup Parpall\u00f3 i propicia la seva inclinaci\u00f3 te\u00f2rica cap a postulats de l&#8217;art concret), Valeriano Bozal i Jos\u00e9 Mar\u00eda Moreno Galv\u00e1n. Participa en les exposicions col\u00b7lectives del Grup Parpall\u00f3 al Club Urbis de Madrid i a la &#8220;Primera exposici\u00f3 conjunta d&#8217;art normatiu espanyol&#8221; celebrada a l&#8217;Ateneu de Val\u00e8ncia.<br \/>\n          1961 Primera exposici\u00f3 individual a Madrid, a la Sala Darro, que dirigeix Jos\u00e9 Mar\u00eda Moreno Galv\u00e1n, que escriu el text de presentaci\u00f3. Participa a l&#8217;\u00faltima exposici\u00f3 col\u00b7lectiva del Grup Parpall\u00f3 en homenatge a Vel\u00e1zquez, per al cat\u00e0leg de la qual escriu un manifest on explica les seves idees sobre l&#8217;escultura, i \u00e9s seleccionat per al pabell\u00f3 espanyol a la IV Biennal de Sao Paulo. Coneix el cantautor Raimon i el te\u00f2ric de l&#8217;art Tom\u00e0s Llorens.<br \/>\n          1962 La lectura del llibre de Joan Fuster &#8220;Nosaltres els valencians&#8221; (text clau del valencianisme pol\u00edtic despr\u00e9s de la Guerra Civil), li fa prendre consci\u00e8ncia del fet diferencial valenci\u00e0. Realitza una segona escultura monumental, &#8220;Cosmos 62&#8221;, que s&#8217;instal\u00b7la en una urbanitzaci\u00f3 de Calp, enfront al Penyal d&#8217;Ifac. \u00c9s seleccionat per les Galeries Marlborough i The O&#8217;Hara per a dues exposicions col\u00b7lectives a Londres.<br \/>\n          1963 Segona exposici\u00f3 individual a Madrid, a la Sala Nebl\u00ed, amb textos de Vicente Aguilera i Valeriano Bozal. Es publiquen els primers articles d&#8217;inter\u00e8s sobre les seves obres en revistes especialitzades de tiratge nacional, escrits per Jos\u00e9 Mar\u00eda Moreno Galv\u00e1n i V\u00edctor Manuel Nieto Alcaide. Participa en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva a La Haia, dins la IV Biennal de Sant Marino i en el II Certamen de Artes Pl\u00e1sticas celebrat a Madrid.<br \/>\n          1964 Abandonant progressivament les obres en planxa, inicia una nova etapa definida per un rigor\u00f3s ordre formal i el m\u00ednim d&#8217;elements. Fa amistat amb Alexandre Cirici despr\u00e9s d&#8217;un important article publicat per aquest a &#8220;Serra d&#8217;Or&#8221;. Obt\u00e9 la Medalla d&#8217;Or del V Sal\u00f3 Internacional de Mar\u00e7 de Val\u00e8ncia per la seva escultura &#8220;La rella&#8221;. Comen\u00e7a a treballar com a creatiu en una ag\u00e8ncia de publicitat.<br \/>\n          1965 Coneix el professor de l&#8217;Escola de Belles Arts Alfons Roig, defensor a Val\u00e8ncia de les avantguardes art\u00edstiques. Participa a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Mostra d&#8217;Art Nou&#8221; a l&#8217;antic hospital de la Santa Creu de Barcelona. Celebra la primera exposici\u00f3 individual a la Sala Gaspar de Barcelona (text de Joan Fuster). La llibreria Concret Llibres organitza la primera mostra individual d&#8217;escultures seves a Val\u00e8ncia (comissariada per Tom\u00e0s Llorens). Participa amb 8 dibuixos anal\u00edtics en una exposici\u00f3 a Pozn\u00e1m (Pol\u00f2nia), al Stary Rynek Arsenal, juntament amb membres de l&#8217;extingit Grup Parpall\u00f3.<br \/>\n          1966 A partir d&#8217;aquest any creix la presentaci\u00f3 p\u00fablica de les seves obres en les m\u00e9s diverses mostres. \u00c9s seleccionat per a la XXIII Biennal de Ven\u00e8cia, on presenta cinc obres. Participa al &#8220;I Sal\u00f3n de las Corrientes Constructivistas&#8221; a la Galer\u00eda Bique de Madrid, en una exposici\u00f3 d&#8217;artistes catalans i valencians del Museu Norrkoping de Su\u00e8cia, i en una mostra itinerant que recorre les Escoles d&#8217;Arquitectura de sis importants capitals espanyoles. Valeriano Bozal i V\u00edctor M. Nieto Alcaide publiquen nous comentaris sobre la seva obra.<br \/>\n          1967 Visita Par\u00eds amb motiu de la seva admissi\u00f3 al &#8220;XIX Salon de la Jeune Sculpture&#8221;. Fa una exposici\u00f3 retrospectiva a la Sala de la Direcci\u00f3n General de Bellas Artes, a Madrid, amb 38 peces (text del cat\u00e0leg a c\u00e0rrec de Tom\u00e0s Llorens). Participa en v\u00e0ries col\u00b7lectives a Val\u00e8ncia, Barcelona, i a la Galeria Nacional de Canad\u00e0.<br \/>\n          1968 La seva obra &#8220;Inici al c\u00e0ntic&#8221;, inspirada en un poema de Salvador Espriu, \u00e9s admesa al &#8220;XX Salon de la Jeune Sculpture&#8221; de Par\u00eds. Abandona el negoci familiar a l&#8217;Escorxador General de Val\u00e8ncia, que fins aquell moment compatibilitzava amb la publicitat i la dedicaci\u00f3 a l&#8217;escultura.<br \/>\n          1969 Participa per tercera vegada al &#8220;Salon de la Jeune Sculpture&#8221; de Par\u00eds, sent incl\u00f2s en una selecci\u00f3 especial del sal\u00f3, oberta al Mus\u00e9e du Havre, per la seva obra &#8220;La nostra vict\u00f2ria&#8221;. Participa a exposicions del Museo de Arte Contempor\u00e1neo de Madrid i a la Fundaci\u00f3 Pagani de Mil\u00e0. Instal\u00b7la el seu nou taller en una urbanitzaci\u00f3 de Rocafort (Val\u00e8ncia), a la qual es trasllada a viure en una vivenda unifamiliar projectada per l&#8217;arquitecte Emilio Gim\u00e9nez.<br \/>\n          1970 Presenta obres a exposicions col\u00b7lectives de Val\u00e8ncia, Barcelona i Miami.<br \/>\n          1971 Realitza els primeres generatrius. \u00c9s seleccionat el seu projecte per realitzar una escultura monumental a N\u00fcremberg amb motiu del &#8220;Simposium Urbanum&#8221;. Es trasllada a aquesta ciutat i instal\u00b7la a la Pla\u00e7a Am Pl\u00e4rrer &#8220;Un arbre per l&#8217;any 2000&#8221;, una escultura en alumini de 9 metres d&#8217;al\u00e7ada. Presenta una mostra personal a la Galer\u00eda Juana Aizpuru. \u00c9s novament seleccionat per exposar una obra al &#8220;XXIII Salon de la Jeune Sculpture&#8221; de Par\u00eds (&#8220;Un m\u00f3n per a infants&#8221;). Participa a la &#8220;Mostra d&#8217;Art Nou&#8221; de Barcelona amb &#8220;El meu poble i jo&#8221;, aix\u00ed com a d&#8217;altres col\u00b7lectives de Barcelona i Madrid.<br \/>\n          1972 Presenta les noves obres en una exposici\u00f3 celebrada al Col\u00b7legi d&#8217;Arquitectes de Val\u00e8ncia. Participa una altra vegada a la &#8220;Mostra d&#8217;Art Nou&#8221; de Barcelona i a col\u00b7lectives a Val\u00e8ncia, Sevilla, Girona, Barcelona i Wroclaw (Pol\u00f2nia). Instal\u00b7la una obra al nou Museo de Escultura al Aire Libre de la Castellana de Madrid.<br \/>\n          1973 Exposa la seva segona individual a la Sala Gaspar de Barcelona i a la Galeria Temps de Val\u00e8ncia, amb molt bona acollida de cr\u00edtica i el seu primer \u00e8xit de p\u00fablic (text de Tom\u00e0s Llorens). Participa amb una obra a l'&#8221;Exposici\u00f3n Internacional de Escultura en la Calle&#8221; de Santa Cruz de Tenerife, que hi queda definitivament instal\u00b7lada; i tamb\u00e9 a la Fira del Metall de Val\u00e8ncia, a la &#8220;Mostra d&#8217;Art Nou&#8221; de Barcelona, i en un homenatge a Mir\u00f3 a Palma de Mallorca.<br \/>\n          1974 Abandona els seus treballs de publicitat per dedicar-se exclusivament a l&#8217;escultura. Any intens d&#8217;exposicions. Fa la seva primera personal a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia, gr\u00e0cies a la qual s&#8217;introdueix al mercat alemany. Exposa tamb\u00e9 individualment a la Galer\u00eda Atenea de Saragossa. Participa en col\u00b7lectives de nombroses capitals espanyoles i estrangeres (Brussel\u00b7les, Munic). Presenta la seva obra per primera vegada a la Fira de Col\u00f2nia. Fa una obra de gran tamany, &#8220;Generatriu I&#8221;, encarregada per l&#8217;Autopista del Mediterrani, amb motiu del &#8220;I Concurs Internacional d&#8217;Escultura&#8221; convocat per l&#8217;empresa concession\u00e0ria.<br \/>\n          1975 La &#8220;VII Exposici\u00f3n Nacional del Metal en el Arte&#8221; li dedica una sala (text de Jos\u00e9 Mar\u00eda Iglesias). Exposa tamb\u00e9 individualment a la Galeria C\u00e0nem de Castell\u00f3 de la Plana. Participa en col\u00b7lectives a Wroclaw (Pol\u00f2nia) i M\u00e8xic. Realitza la s\u00e8rie &#8220;Catal\u00e0 Power&#8221;, que es convertir\u00e0 en s\u00edmbol de les reivindicacions nacionals dels Pa\u00efsos Catalans, cedint els beneficis al &#8220;Secretariat de la Llengua&#8221;. La imatge de l&#8217;obra ser\u00e0 utilitzada sense autoritzaci\u00f3 per un important partit de Catalunya com a s\u00edmbol de la seva campanya a les eleccions de 1977, les primeres democr\u00e0tiques despr\u00e9s de la dictadura franquista.<br \/>\n          1976 \u00c9s seleccionat per participar amb 8 peces en el pabell\u00f3 dedicat a Espanya per la Biennal de Ven\u00e8cia. A l&#8217;exterior s&#8217;exhibeix la seva obra &#8220;Bon dia, Llibertat&#8221;, que ser\u00e0 instal\u00b7lada definitivament a la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 de Barcelona quan la mostra es presenti a aquell centre. A Ven\u00e8cia coneix Eduardo Arroyo, amb qui es faran amics els propers anys. Exposa individualment a la Galeria Ursus-Presse de D\u00fcsseldorf. Participa en col\u00b7lectives a Vars\u00f2via, Bassilea i Morella.<br \/>\n          1977 Realitza la primera mostra d&#8217;escultures a l&#8217;aire lliure al Parc Cervantes de Barcelona, simult\u00e0niament a la individual a la Sala Gaspar. Exposici\u00f3 individual a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Participa amb 3 obres a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Forma y medida en el arte espa\u00f1ol actual&#8221;, organitzada pel recentment creat Ministerio de Cultura.<br \/>\n          1978 Amb motiu de la recuperaci\u00f3 de l&#8217;autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la constituci\u00f3 del seu primer govern, realitza l&#8217;obra &#8220;D&#8217;un pa\u00eds que ja anem fent&#8221;, com a s\u00edmbol d&#8217;aquest. Guanya a M\u00fclheim un concurs per aixecar una escultura monumental. Participa a la &#8220;I Trienale Europeenne de Sculpture&#8221; de Par\u00eds; a la &#8220;Katalanische Wochen&#8221; de la Kunshalle de Berl\u00edn, i a la Fira de D\u00fcsseldorf, entre d&#8217;altres.<br \/>\n          1979 El Ministerio de Cultura li dedica una \u00e0mplia exposici\u00f3 de tota la seva producci\u00f3 al Palacio de Vel\u00e1zquez y Jardines del Parque del Retiro de Madrid que, d&#8217;alguna manera, significa el tancament de tota l&#8217;etapa anterior (textos de Fuster, Bozal i Llorens). Exposa individualment a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia (text d&#8217;Ulrich Gertz) i participa en nombroses col\u00b7lectives (Barcelona, Val\u00e8ncia, Eindhoven, Col\u00f2nia, Santa Cruz de Tenerife i Madrid). Membre fundador de l&#8217;associaci\u00f3 &#8220;Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0&#8221;.<br \/>\n          1980 Realitza un viatge a Nova York, interessant-se per l&#8217;obra de Calder i Isamu Noguchi. La Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia presenta una exposici\u00f3 personal a la Fira de D\u00fcsseldorf. Participa en una exposici\u00f3 a Bogot\u00e0 juntament amb Monjal\u00e9s i Eduardo Arroyo; i en altres col\u00b7lectives organitzades a Caracas, W\u00fcrzburg, D\u00fcsseldorf i Val\u00e8ncia, entre d&#8217;altres. Se&#8217;l distingeix amb el &#8220;Premi Jaume I&#8221;.<br \/>\n          1981 Any clau en la seva traject\u00f2ria art\u00edstica. Realitza dues importants exposicions. Una al Campus de la Universidad Complutense de Madrid (textos de Bonet Correa, Alexandre Cirici, Bozal i Llorens). L&#8217;altra a la Sala Gaspar de Barcelona, on presenta una col\u00b7lecci\u00f3 d&#8217;obres que trenquen amb la seva producci\u00f3 anterior i anuncien l&#8217;evoluci\u00f3 dels vuitanta (text d&#8217;Alexandre Cirici). I la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia presenta tamb\u00e9 una mostra individual a Col\u00f2nia i a la Fira de Bassilea. Instal\u00b7la una obra de gran format a la Pla\u00e7a de l&#8217;Ajuntament de Maguncia amb motiu d&#8217;unes jornades dedicades a la cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A Val\u00e8ncia s&#8217;instal\u00b7la la primera escultura monumental encarregada per la Diputaci\u00f3 per als jardins de l&#8217;Hospital General. Se li concedeix el &#8220;Premio Nacional de Artes Pl\u00e1sticas&#8221; per la seva &#8220;traject\u00f2ria ininterrompuda en les noves formes escult\u00f2riques&#8221;. D\u00f3na una confer\u00e8ncia sobre escultura a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Inicia relacions amb l&#8217;historiador de l&#8217;art i cr\u00edtic Francisco Calvo Serraller.<br \/>\n          1982 Exposa individualment a la Galeria El Setze de Martorell (Barcelona), i un total de 22 obres a l&#8217;exposici\u00f3 conjunta dels Premios Nacionales de Artes Pl\u00e1sticas de l&#8217;any 1981 al MEAC. Juntament amb altres artistes i intel\u00b7lectuals valencians, pren partit contra el projecte d&#8217;Estatut d&#8217;Autonomia pactat entre les principals forces pol\u00edtiques a Benic\u00e0ssim. Forma part del jurat del Premio C\u00e1ceres de Escultura i presenta fora de concurs una obra d&#8217;alumini de 4 metres d&#8217;al\u00e7ada que s&#8217;instal\u00b7la definitivament al claustre de l&#8217;antic Convento de San Francisco d&#8217;aquesta ciutat. Rep la &#8220;Creu de Sant Jordi&#8221; de la Generalitat de Catalunya.<br \/>\n          1983 Exposicions individuals a les Galer\u00edas Theo i Celini de Madrid (text de Juli\u00e1n G\u00e1llego), a la galeria p\u00fablica de la ciutat de Maguncia, a la Fira de Col\u00f2nia i a l&#8217;antic mercat barcelon\u00e8s del Born. Especialment important fou aquesta darrera mostra, a cura de Tom\u00e0s Llorens, per a la qual es construiren especialment quasi totes les 34 obres exposades amb l&#8217;objectiu de convertir els 8.000 metres quadrats de l&#8217;edifici en un gran espai escenogr\u00e0fic protagonitzat per grans escultures, la majoria amb al\u00e7ades superiors als 4 metres, i els personatges que les observen. Participa en l&#8217;homenatge a Sempere organitzat pel Banco Exterior amb una obra de gran tamany que \u00e9s instal\u00b7lada a la seu d&#8217;aquest al Paseo de la Castellana de Madrid; aix\u00ed com en altres exposicions col\u00b7lectives.<br \/>\n          1984 Presenta mostres individuals a la Fira Arco de Madrid, a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia i a la &#8220;3 i 5&#8221; de Girona. A la Fundaci\u00f3 Bertomeu March i al Parc de la Mar de Palma de Mallorca s&#8217;inaugura una important exposici\u00f3 d&#8217;escultures a l&#8217;aire lliure, quedant instal\u00b7lades definitivament a aquest parc dues peces (text del cat\u00e0leg de Francisco Calvo Serraller). \u00c9s seleccionat per participar en exposicions col\u00b7lectives en el Art Center de Par\u00eds, a Barcelona, a Madrid, a Granada,&#8230; i presenta obra a la fira de Col\u00f2nia i a la FIAC de Par\u00eds. Dimiteix com a membre del Consejo Asesor de Bellas Artes del Ministerio de Cultura.<br \/>\n          1985 Les Galeries Theo de Val\u00e8ncia i Madrid, i la Sala Gaspar de Barcelona presenten simult\u00e0niament 21 escultures sobre el cos hum\u00e0 com a motiu escult\u00f2ric, acompanyades de dibuixos. L&#8217;exposici\u00f3 (text de J.F. Yvars) ser\u00e0 tamb\u00e9 presentada a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Exposici\u00f3 individual al palau i jardins d&#8217;Augustusburg, a Br\u00fchl (text de Gerhard Kolberg). Exposici\u00f3 individual a la Galeria &#8220;Els Quatre Gats&#8221; de Barcelona i col\u00b7lectives a la Galeria Theo de Val\u00e8ncia i Barcelona, aix\u00ed com a Santander i Sevilla organitzades per la Universidad Internacional Men\u00e9ndez Pelayo. Participa com a ponent en un seminari d&#8217;aquesta Universitat, dirigit per Francisco Calvo Serraller, en el qual hi participen d&#8217;altres destacats artistes espanyols.<br \/>\n          1986 Individuals a la Kunstverein de Ludwigshafen, a la Fira de Col\u00f2nia i a la Galeria Stadt de Maguncia. S\u00f3n seleccionades dues obres de l&#8217;exposici\u00f3 sobre el cos hum\u00e0 per a la &#8220;3\u00e8me. Biennale Europ\u00e9enne de Sculpture&#8221; de Jouy-sur-Eure (Fran\u00e7a). S&#8217;instal\u00b7la a la Pla\u00e7a de la Rep\u00fablica de Frankfort la seva escultura &#8220;El m\u00f3n&#8221;, de 10 metres d&#8217;al\u00e7ada. Il\u00b7lustra un llibre de poemes de Raimon. \u00c9s nomenat per les Corts Valencianes membre del Consell Valenci\u00e0 de Cultura.<br \/>\n          1987 \u00c9s seleccionat per participar en diverses exposicions, entre elles destaquen la del Wihelm-Hack-Museum de Ludwigshafen, sobre l&#8217;art i les matem\u00e0tiques, i la celebrada al Museu d&#8217;Art Modern de Par\u00eds &#8220;Le si\u00e8cle de Picasso&#8221;. S&#8217;inclouen tamb\u00e9 obres seves en mostres com la del Centro Cultural de la Villa de Madrid, la Sala Luz\u00e1n de Saragossa, la Universitat de Val\u00e8ncia i la itinerant organitzada pel Centro de Arte Reina Sof\u00eda amb el t\u00edtol &#8220;Naturalezas espa\u00f1olas&#8221;. La galeria p\u00fablica de la ciutat de Maguncia li&#8217;n dedica una de personal i al Palacio del Almud\u00ed de M\u00farcia s&#8217;exhibeix l&#8217;exposici\u00f3 sobre el cos hum\u00e0 (text de Francisco Calvo Serraller). Presideix a Barcelona el jurat del &#8220;Premi Catal\u00f2nia&#8221; de dibuix.<br \/>\n          1988 La Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia li dedica una mostra personal de dibuixos de car\u00e0cter retrospectiu i mesos despr\u00e9s presenta a la Fira de la mateixa ciutat la col\u00b7lecci\u00f3 &#8220;De la vida i la mort, la mem\u00f2ria&#8221;. A l&#8217;Instituto de Estudios Hisp\u00e1nicos de Canarias s&#8217;exhibeix una altra vegada l&#8217;exposici\u00f3 sobre el cos hum\u00e0. Participa en una exposici\u00f3 homenatge a Eusebi Sempere celebrada a la Galer\u00eda Brita Prinz de Madrid, i en un altre a Alfons Roig, organitzat a Val\u00e8ncia per la Diputaci\u00f3. Tamb\u00e9 s&#8217;inclouen obres en d&#8217;altres preparades per la Galer\u00eda Theo de Madrid, la Galeria Levy-Dahan de Par\u00eds i l&#8217;Ajuntament de Val\u00e8ncia en commemoraci\u00f3 del 750 aniversari de la conquesta de la ciutat pel rei Jaume I. S&#8217;instal\u00b7la davant del Palau de Just\u00edcia de Col\u00f2nia una obra monumental d&#8217;acer inoxidable de 10 metres d&#8217;al\u00e7ada.<br \/>\n          1989 Es presenta a Espanaya (Galer\u00eda Gamarra y Garrigues de Madrid) l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;De la vida i la mort, la mem\u00f2ria&#8221; (text de Raimon). A la Fira Arco de Madrid, aquesta mateixa galeria presenta un conjunt d&#8217;obres que evidencien una faceta nova en la seva producci\u00f3. Tamb\u00e9 a Madrid (Fundaci\u00f3n Mapfre Vida) t\u00e9 lloc una altra gran exposici\u00f3 de 59 obres sobre la figura, l&#8217;obra i els amics de Goethe, en la qual estava treballant des de principis de la d\u00e8cada (text de Francisco Calvo Serraller). Amb motiu d&#8217;aquesta exposici\u00f3, la Fundaci\u00f3 organitza un cicle de confer\u00e8ncies sobre l&#8217;intel\u00b7lectual alemany, en el qual participen destacats escriptors europeus. Una part d&#8217;aquesta exposici\u00f3 es traslladar\u00e0 mesos despr\u00e9s a Logro\u00f1o. Una altra exposici\u00f3 important \u00e9s la que es troba a la Galerie de France de Par\u00eds, en la qual s&#8217;exhibeixen obres en marbre i ferro al voltant del tema de les tres Gr\u00e0cies (text de Francisco Calvo Serraller). Per \u00faltim, tamb\u00e9 a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia es presenta un conjunt d&#8217;obres conservades en els seus fons. Poden contemplar-se obres en exposicions col\u00b7lectives que s&#8217;obren a la Galer\u00eda Levy de Madrid, a Estrasburg, a Ludwigsburg, al Seibu Museum de T\u00f2kio, i al Centro de Arte Reina Sof\u00eda de Madrid. Imparteix una confer\u00e8ncia dins el cicle &#8220;El Museo del Prado visto por los artistas espa\u00f1oles contempor\u00e1neos&#8221; desenvolupat dins el propi museu, en la qual expressa el seu concepte de l&#8217;escultura i el seu inter\u00e8s per l&#8217;estatu\u00e0ria antiga.<br \/>\n          1990 Es presenta a Col\u00f2nia (Galeria Dreiseitel i Fira d&#8217;Art) l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Walpurgisnacht&#8221; inspirada en la llegenda recollida per Goethe a Faust (text de Christa Lichtenstein). Poden admirar-se obres a la Fira de Bassilea i en col\u00b7lectives organitzades per les Galeries Theo de Barcelona i Val\u00e8ncia, aix\u00ed com a Estella i al Museo de Navarra. Despr\u00e9s de dos mesos de treballs finalitza la col\u00b7locaci\u00f3 de la seva gran escultura &#8220;La Porta de la Il\u00b7lustraci\u00f3&#8221; a l&#8217;Avenida de la Ilustraci\u00f3n de Madrid, composada per 26 grans arcs d&#8217;acer sota els quals circula el tr\u00e0nsit rodat. A Frankfort, a l&#8217;exterior de l&#8217;edifici d&#8217;oficines Westend Carre, t\u00e9 lloc la col\u00b7locaci\u00f3 d&#8217;una r\u00e8plica monumental de l&#8217;escultura &#8220;L&#8217;Olimp de Weimar&#8221;.<br \/>\n          1991 La Sala Parpall\u00f3 de Val\u00e8ncia dedica una mostra al Grup Parpall\u00f3 en la qual se li inclouen 9 escultures i 8 dibuixos. L&#8217;Institut Val\u00e8ncia d&#8217;Art Modern (IVAM) li dedica una \u00e0mplia selecci\u00f3 retrospectiva d&#8217;escultura, obra sobre paper i nombrosos esbo\u00e7os i en la qual es presenten noves obres realitzades en els dos darrers anys (textos de Llorens, Yvars i Mart\u00edn). Se li concedeix el Premi Alfons Roig institu\u00eft per la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, i el d&#8217;Urbanismo, Arquitectura y Obras P\u00fablicas del Ayuntamiento de Madrid per la seva obra &#8220;La Porta de la Il\u00b7lustraci\u00f3&#8221;. S&#8217;inaugura aprop de l&#8217;aeroport del Prat (Barcelona) una gran escultura monumental commemorativa del Mil\u00b7lenari de Catalunya, promoguda per la Generalitat de Catalunya i patrocinada pel Banco Vitalicio i la Fira de Barcelona.<br \/>\n          1992 L&#8217;activitat expositora d&#8217;aquest any s&#8217;inicia a la Fira Arco de Madrid, on presenta algunes de les darreres obres inspirades en l&#8217;estatu\u00e0ria grega. I a finals d&#8217;any presenta una nova exposici\u00f3 d&#8217;obres dels vuitanta a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Realitza una gran escultura en forma de columna, de 26 metres d&#8217;al\u00e7ada, per a la construcci\u00f3 de la Torre Mapfre, situada a la Ciutat Ol\u00edmpica de Barcelona enfront del Port Ol\u00edmpic. El director del Museo del Prado li encarrega un logotip escultura per commemorar el 175\u00e8 aniversari del museu.<br \/>\n          1993 Les Galeries Gaspar Farreras de Barcelona i Dreiseitel de Col\u00f2nia presenten una nova col\u00b7lecci\u00f3 d&#8217;escultures, en les quals ha treballat en els dos darrers anys. L&#8217;exposici\u00f3 aborda el tema del cap hum\u00e0 i l&#8217;autorretrat. Tamb\u00e9 es col\u00b7loquen les grans escultures a la fa\u00e7ana del gratacels constru\u00eft pel Banco de Santander a Nova York. T\u00e9 lloc una exposici\u00f3 a la Galeria Maeght de Barcelona en la qual s&#8217;inclouen obres de 1987 a 1992. Es presenta a Madrid &#8220;Una coleccion de escultura moderna espa\u00f1ola con dibujo&#8221;, de l&#8217;Instituto de Cr\u00e9dito Oficial, a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, m\u00e9s tard exposada per diverses ciutats del m\u00f3n.<br \/>\n          1994 La Fundaci\u00f3 Mapfre organitza una exposici\u00f3, el tema de la qual \u00e9s el retrat, que es titula &#8220;El autorretrato en Espa\u00f1a: de Picasso a nuestros d\u00edas&#8221;. \u00c9s invitat a participar al &#8220;XIV Sal\u00f3n de los 16&#8221; a Madrid. La Fundaci\u00f3n Central Hispano realitza una exposici\u00f3 de la seva col\u00b7lecci\u00f3 d&#8217;art abstracte espanyol. Presenta l&#8217;exposici\u00f3 sobre el tema del jazz a la Galer\u00eda Gamarra y Garrigues de Madrid.<br \/>\n          1995 El conviden a representar Espanya a la XLVI Biennal de Ven\u00e8cia, al pabell\u00f3 de la qual hi participa tamb\u00e9 Eduardo Arroyo. Realitza un disseny i l&#8217;execuci\u00f3 de la nova fa\u00e7ana del pabell\u00f3, aix\u00ed com la porta d&#8217;entrada. Rep el &#8220;Premio Tom\u00e1s Francisco Prieto&#8221;, concedit per la Fundaci\u00f3n Casa de la Moneda de Madrid i lliurat per la Reina. Durant l&#8217;estiu viatja als Alps su\u00efssos, on dibuixa paisatges.<br \/>\n          1996 La Caja de Ahorros del Mediterr\u00e1neo publica un llibre amb el cat\u00e0leg raonat de les seves escultures p\u00fabliques realitzades des 1959 fins ara, coincidint amb l&#8217;exposici\u00f3 de dibuixos, esbo\u00e7os i reportatges fotogr\u00e0fics d&#8217;obres p\u00fabliques a la seva seu d&#8217;exposicions d&#8217;Alacant. El llibre est\u00e0 escrit per Javier Maderuelo (professor d&#8217;arquitectura i l&#8217;especialista m\u00e9s important d&#8217;Espanya en escultura p\u00fablica) i Jos\u00e9 Mart\u00edn, ambd\u00f3s coneixedors de l&#8217;obra d&#8217;Alfaro. Realitza una exposici\u00f3 que porta per t\u00edtol i mat\u00e8ria &#8220;Eros&#8221;, tema que ha estat sempre present en la seva escultura (text del cat\u00e0leg i comissari de l&#8217;exposici\u00f3, Jos\u00e9 Mart\u00edn). L&#8217;Ajuntament de Terrassa (Barcelona) li encarrega una escultura monumental dedicada a &#8220;La dona treballadora&#8221; en forma de columna d&#8217;una al\u00e7ada de 40 metres en acer. Presenta una exposici\u00f3 a l&#8217;Art Galerie de Munic. Amb motiu del lliurament de la medalla del &#8220;Premio Tom\u00e1s Francisco Prieto 1995&#8221;, la Casa de la Moneda de Madrid organitza una exposici\u00f3 sobre papers i esbo\u00e7os basada en els temes de la forma i l&#8217;expressi\u00f3 des de l&#8217;any 1958 fins el present.<br \/>\n          1997 L&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Espacio p\u00fablico&#8221; es presenta a Benidorm, Alcoi i M\u00farcia. La s\u00e8rie d&#8217;escultures conegudes com a &#8220;Cercles&#8221; s&#8217;exposa a la Galer\u00eda Metta de Madrid, a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia (on a m\u00e9s forma part del &#8220;31 Internacionaler Kunstmarkt&#8221;) i a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.<br \/>\n          1998 S&#8217;instal\u00b7len a l&#8217;Estaci\u00f3 del Nord de Val\u00e8ncia l&#8217;escultura &#8220;Charlotte von Stein&#8221; i a l&#8217;aeroport de Val\u00e8ncia l&#8217;escultura &#8220;Les tres Gr\u00e0cies&#8221;, comprada per Aena.<br \/>\n1999 S&#8217;instal\u00b7la a Barcelona l&#8217;escultura &#8220;Homenatge a Prat de la Riba&#8221; i a D\u00e8nia (Alacant), al costat del port, l&#8217;escultura &#8220;Quadrat corb&#8221;. A la carretera de Picanya a Torrent s&#8217;instal\u00b7la l&#8217;escultura &#8220;Picanya&#8221; i al Campus de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona s&#8217;inaugura l&#8217;escultura &#8220;Columnes de la UAB&#8221;. Realitza medalles commemoratives de &#8220;Cinc segles (1499-1999) de la Universitat de Val\u00e8ncia&#8221;. Forma part del jurat dels &#8220;Premis de la Solidaritat i la Sensibilitzaci\u00f3 contra el Racisme i la Xenof\u00f2bia&#8221;.<br \/>\n          2000 Realitza l&#8217;escultura del &#8220;I Premi Vicent Ventura&#8221;. Es col\u00b7loca al Palau de Congressos de Barcelona l&#8217;escultura &#8220;Fountain&#8221;. Participa com a ponent al &#8220;Congr\u00e9s d&#8217;Educaci\u00f3 Art\u00edstica: Els valors de l&#8217;art a l&#8217;ensenyament&#8221;, realitzat amb motiu de la celebraci\u00f3 dels cinc segles de la Universitat de Val\u00e8ncia. Realitza una exposici\u00f3 individual en el &#8220;Quadrat Josef Albers Museum&#8221; de Bottrop (Alemanya). Participa a l&#8217;exposici\u00f3 col\u00b7lectiva &#8220;Viaje a la semilla&#8221; realitzada al Museo de Teruel, aix\u00ed com tamb\u00e9 a l'&#8221;Homenatge a Walter Benjamin&#8221; que es fa a Barcelona. Es presenta l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Alfaro &#038; Goethe&#8221; al Museum Beelden Aan Zee, a Deen Haag, Scheveningen (Holanda), culminant el cicle iniciat a Roma i despr\u00e9s passant per Frankfort. Es presenta l&#8217;exposici\u00f3 individual &#8220;Sils Maria, escultures i dibuixos&#8221; a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.<br \/>\n          2001 T\u00e9 lloc una exposici\u00f3 individual a la Galer\u00eda Metta de Madrid. Participa com a ponent en unes jornades a la Universidad de Sevilla. Participa en un m\u00e0ster de la Universitat de Val\u00e8ncia sobre la conservaci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic a Val\u00e8ncia, aix\u00ed com a l&#8217;exposici\u00f3 col\u00b7lectiva &#8220;Po\u00e9ticas del lugar: siete obras de arte p\u00fablico en Espa\u00f1a&#8221;, realitzada per la Fundaci\u00f3n C\u00e9sar Manrique a Lanzarote. Exposici\u00f3 individual &#8220;Alfaro: zu Goethe&#8221; a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia. Participa a tres exposicions col\u00b7lectives, dos d&#8217;elles s\u00f3n itinerants: &#8220;Rumbos paralelos de la escultura espa\u00f1ola en el siglo XX&#8221; realitzada pel BSCH a Madrid i pel Centro Atl\u00e1ntico de Arte Moderno a Las Palmas de Gran Canaria, i a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;De los escultores, el dibujo&#8221; realitzada per Caja Madrid a Saragossa i Pontevedra. Pren part a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Esculturas en El Retiro&#8221;, ubicada al parc del Retiro de Madrid. Participa a l&#8217;exposici\u00f3 col\u00b7lectiva &#8220;Colecci\u00f3n de la Galeria Joan Gaspar&#8221;, presentada a Lima (Per\u00fa) i a &#8220;Otras visiones&#8221; a la Galeria Rosalia Sender de Val\u00e8ncia. Assisteix com a jurat al &#8220;III Premio Navarra de Escultura&#8221;.<br \/>\n          2002 Pren part com a jurat al Concurso Nacional de Escultura de Vila-Real. Participa a l&#8217;exposici\u00f3 col\u00b7lectiva &#8220;Arco 2002&#8221; realitzada a Madrid. S&#8217;inaugura al Museo Barjola de Gij\u00f3n l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;El rapto de las Sabinas&#8221;. Participa a l&#8217;exposici\u00f3 col\u00b7lectiva &#8220;Un jard\u00ed d&#8217;escultures&#8221; a la Sala Gaspar de Barcelona, aix\u00ed com a &#8220;Viaje al espacio. 50 a\u00f1os de esculturas en Espa\u00f1a&#8221;, exposici\u00f3 itinerant per Saragossa, M\u00farcia i Benalm\u00e0dena (M\u00e0laga). Amb motiu de la instal\u00b7laci\u00f3 a Vic (Barcelona) de l&#8217;escultura &#8220;Homenatge al poeta moss\u00e8n Verdaguer&#8221; se celebra a l&#8217;ajuntament l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Andreu Alfaro. Algunes escultures p\u00fabliques&#8221;. Dues obres de l&#8217;autor viatgen a Alcoi, Mallorca i Val\u00e8ncia en l&#8217;exposici\u00f3 itinerant &#8220;De la postguerra al canvi de mil\u00b7leni&#8221;. Exposici\u00f3 individual a la Galeria Dreiseitel de Col\u00f2nia, on presenta una mostra d&#8217;esbo\u00e7os i fotografies d&#8217;escultures p\u00fabliques. Participa en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva &#8220;Copyright-Metta&#8221; a la Galer\u00eda Metta de Madrid al mes d&#8217;octubre; i al mes seg\u00fcent hi realitza una exposici\u00f3 individual. Participa a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Homenatge a Luis Cernuda&#8221; a la Galeria \u00d2pera de Sitges (Barcelona).<br \/>\n          2003 Pren part a Arco i realitza el cartell per a &#8220;Intervencions pl\u00e0stiques a la Marina Alta&#8221;. S&#8217;instal\u00b7la l&#8217;escultura urbana &#8220;Ones&#8221; al port de Barcelona. Pren part en l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;100 anys de pintura de paisatge a Godella&#8221;, que es du a terme al Centre d&#8217;Arts Pl\u00e0stiques Casa dels Pintors de Godella. Se celebra l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Homenatge a Antoni T\u00e0pies&#8221; a la Sala Thesaurus de la Universitat de Val\u00e8ncia i comen\u00e7a l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Constituci\u00f3 i llibertat d&#8217;expressi\u00f3&#8221; a la Casa de Benefici\u00e8ncia de Val\u00e8ncia.<br \/>\n          2004 Es mostra l&#8217;exposici\u00f3 individual &#8220;Andreu Alfaro&#8221; a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona i comen\u00e7a l&#8217;exposici\u00f3 itinerant organitzada per la Sociedad Estatal para la Acci\u00f3n Cultural Exterior i el Museo Reina Sof\u00eda &#8220;Espa\u00f1a 1950. La creaci\u00f3n pl\u00e1stica en la d\u00e9cada de los 50&#8221;, passant per M\u00e0laga, Budapest i Praga. S&#8217;inaugura l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Los a\u00f1os j\u00f3venes 1960-1970&#8221;, que viatja per Palma de Mallorca, M\u00farcia, Alacant i Val\u00e8ncia. S&#8217;inaugura l&#8217;exposici\u00f3 itinerant &#8220;Contig\u00fcidades, convivencias y pluralidad en el arte valenciano contempor\u00e1neo&#8221;, que viatja a la Llotja del Peix d&#8217;Alacant, al Museu de Belles Arts de Castell\u00f3 de la Plana i a les Reials Drassanes de Val\u00e8ncia. Exposici\u00f3 &#8220;Alfaro Jazz&#8221; a la Galeria Rosalia Sender de Val\u00e8ncia. Exposici\u00f3 individual &#8220;Andreu Alfaro&#8221;, al Castell de Santa B\u00e0rbara d&#8217;Alacant. I m\u00e9s endavant, all\u00ed tamb\u00e9, participa en l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Escultura contempor\u00e0nia&#8221;.<br \/>\n          2005 L&#8217;IVAM edita el cat\u00e0leg raonat de la seva obra, en edici\u00f3 de Vicente Jarque. S&#8217;instal\u00b7la l&#8217;escultura &#8220;Homenatge al bot\u00e0nic Cavanilles&#8221; situada al Jard\u00ed Bot\u00e0nic de Val\u00e8ncia. S&#8217;inaugura a la Sala de Exposiciones de la Alameda de M\u00e1laga l&#8217;exposici\u00f3 &#8220;Andreu Alfaro. Goethe y nuestro tiempo&#8221;, organitzada per la Diputaci\u00f3n de M\u00e1laga.<br \/>\n          2006 S&#8217;inaugura l&#8217;exposici\u00f3 de dibuixos i escultures a la Galer\u00eda Metta de Madrid, aix\u00ed com una exposici\u00f3 a la Galer\u00eda La Escalera de Conca. S&#8217;inaugura la Galer\u00eda \u00c1lvaro Alc\u00e1zar, on participa amb una exposici\u00f3 individual. Realitza una s\u00e8ries de petites escultures per commemorar els 100 anys de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans.<br \/>\n          2007 Participa a Arco, aix\u00ed com a una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva de la Fundaci\u00f3n Caja Madrid amb el t\u00edtol de &#8220;Valencia, reino y ciudad&#8221; al Centre del Carme. Algunes de les seves escultures viatgen en una exposici\u00f3 itinerant relacionada amb el Grup Parpall\u00f3.<br \/>\n          2008 El 17 d&#8217;abril fou elegit acad\u00e8mic d&#8217;honor de la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, aprovant aix\u00ed la proposta presentada pels acad\u00e8mics de n\u00famero Josep Bracons i Clap\u00e9s, Daniel Giralt-Miracle i Rodr\u00edguez, Josep Maria Mestres i Quadreny, Pilar V\u00e9lez i Vicente, i Frederic-Pau Verri\u00e9 i Faget.<br \/>\n           2012 El 14 de desembre mor a Godella (Val\u00e8ncia)<\/p>\n","protected":false},"template":"","rang":[141],"class_list":["post-7623","academic","type-academic","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","rang-academics-dhonor"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic\/7623","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/academic"}],"about":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/academic"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7624"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"rang","embeddable":true,"href":"https:\/\/novaweb.racba.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/rang?post=7623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}